LLEI 11/2020, del 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge i de modificació de la Llei 18/2007, de la Llei 24/2015 i de la Llei 4/2016, relatives a la protecció del dret a l'habitatge.
URI ELI: https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2020/09/18/11Llei 11/2020 de 18 de setembre de mesures urgents en matèria de contenció de rendes , no es poden fer millor les lleis?
El que es vol es establir un màxim de renda en funció de la localització, dimensions de l’habitatge, estat de conservació, reformes de millora energètica realitzada, instal·lació o no d’ascensor, moblat o no. I per això es fa utilitzar una eina informàtica http://agenciahabitatge.gencat.cat/indexdelloguer/
Aquesta eina fa un estudi del mercat registrat per les fiances. Estableix tres valors un inferior un mig i un superior. En aquests valors inferior i superior es on queden reflectit l’estat de l’habitatge, si te ascensor o no, si està moblat o no, si te una qualificació energètica millor o pitjor, quina alçada de planta està. Un aspecte que no figura es que passa amb el habitatges que tenen terrassa, mes gran o mes petita, amb quina afectació te sobre el valor o no es pot tindre en consideració.
El problema principal es produeix quant el decret limita el valor a l’índex central i diu clarament que l’índex inferior i superior no es tenen en consideració. Això implica que no es tenen en consideració cap indicador de l’estat de l’habitatge excepte emplaçament i dimensions de l’habitatge.
No es te en consideració si te ascensor o no, si està moblat o no, si han realitzat millores d’aïllament energètic o no, si el pis està reformat o no, si està en perfecte estat o necessita reformes. Tot això queda sense consideració. Que es pretén amb el decret que els propietaris deixin d’invertir en els habitatges, perquè si es pot aconseguir el mateix perquè invertir-hi, i això repercutirà en tot el manteniment del parc d’habitatges existent.
Si es crea un índex, ha d’existir diferencia en tots els aspectes indicats, no es pot pensar que un habitatge que està reformat te el mateix valor que un habitatge que està justet per se habitable. No es pot pensar que un tercer sense ascensor te el mateix preu que un habitatge amb ascensor, ja només per la major despesa de manteniment i llum ha de ser mes car, per no dir la pròpia despesa de fer la instal·lació de l’ascensor. Si l’habitatge s’ha aïllat tèrmicament i s’han millorat les instal·lacions, es a dir millor lletra en el certificat energètic, no pot valdre el mateix que si no han fet res.
Si es vol regular el preu de l’habitatge cal fer-ho correctament amb tots els paràmetres que influeixen. No potser que s’apliqui un valor pla sense considerar-se que l’habitatge esta millor o pitjor.
I a la vegada caldria tractar el tema principal. L’administració durant molt anys no a creat habitatge protegit, i el poc que s’ha creat a sigut per venda, i amb un termini de curta durada, i perquè aquests habitatges quedessin lliures i es poguessin comercialitzar lliurement en pocs anys.
S’ha fomentat durant molts anys que per no donar-li tot el benefici al promotor, traslladàvem uns pisos de protecció oficial els particulars. Per quedar bé. Però passats els anys el transformàvem a lliures per donar-los els beneficis a aquests particulars. Quant en realitat aquest valor de protecció era un dret de la societat. Fabulós com hem fet les coses.
Perquè no es fa definitivament que qualsevol habitatge de protecció oficial no es pugui desqualificar MAI? Ara tindríem tranquil·lament un 20-30% del parc d’habitatges de protecció oficial.
S’adjunten els documents generats per l’eina informàtica. L’adreça i característiques son fictícies, però son d’un mateix emplaçament per veure que l’índex li es igual si el pis està fet una porqueria, sense ascensor ni moblat, o tot el contrari, en perfecte estat, aïllat tèrmicament, amb ascensor i moblat. Pots demanar el mateix, que malament anem.
