28.6.17

Subvencions per a la millora de l'accessibilitat en edificis d'ús residencial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona 2017

Font CAATEEB

Àrea Metropolitana de Barcelona 

Subvencions per a la millora de l'accessibilitat en edificis d'ús residencial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona 2017


Publicades les ajudes per a la  millora de l'accessibilitat en edificis d'ús residencial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i que consten a l'Annex 1, exclosa Barcelona ciutat
 
El BOPB del dia 27 de juny de 2017 ha publicat la convocatòria per a la concessió de subvencions per a la millora de l'accessibilitat en edificis d'ús residencial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

El contingut de la convocatoria està penjat a la base de dades nacional de subvencions o a la pàgina web del CMH.

Les actuacions subvencionables les trobareu a l'annex 2 de la convocatoria i són actuacions de millora de l'accessibilitat.

Pressupost disponible: 5.000.000 €
Àmbit d’aplicació: Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Terminis:

  • El termini de presentació de les sol·licituds d'Informe d'Idoneïtat, previ a la sol·licitud d'ajuts, s'obre el 28 de juny i finalitza el 15 de setembre de 2017.
  • El termini de presentació de les sol·licituds d'ajuts (imprès 2), un cop obtingut l'Informe d'Idoneïtat, s'obre el 28 de juny i finalitza el 29 de setembre de 2017.

Destinataris: Comunitats de propietaris, agrupacions de comunitats de propietaris i propietaris únics d'edificis d'ús residencial de l'àrea metropolitana de Barcelona. Resten exclosos els habitatges unifamiliars i aquells que es cedeixin a tercers a canvi d'un preu, per un període màxim de 31 dies, dues o més vegades l'any (habitatges d'ús turístic, HUT).

Es consideren actuacions de millora de l’accessibilitat, les que adeqüin els edificis i els accessos als habitatges i locals dels mateixos, a la normativa vigent. En particular:
  1. La instal·lació d’ascensors i l’eliminació de barreres arquitectòniques mitjançant elements com salvaescales, rampes o altres dispositius d’accessibilitat, incloent-hi els adaptats a les necessitats de persones amb discapacitat sensorial, així com la seva adaptació, un cop instal·lats, a la normativa sectorial corresponent.
  2. La instal·lació o dotació de productes de recolzament com són grues o artefactes anàlegs que permetin l’accés i ús per part de les persones amb discapacitat a elements comuns de l’edifici, com jardins, zones esportives, piscines i altres similars.
  3. La instal·lació d’elements d’informació o d’avís com són senyals lluminosos o sonors que permetin l’orientació en l’ús d’escales i ascensors.
  4. La instal·lació d’elements o dispositius electrònics de comunicació entre els habitatges i l’exterior, com són videoporters i anàlegs.

L’edifici o edificis que vulguin sol·licitar ajuts per a actuacions de millora de l’accessibilitat han de disposar, com a mínim, de 8 habitatges, o excepcionalment menys, quan a l’immoble es duguin a terme simultàniament obres de conservació o quan hi habitin persones amb discapacitat o majors de 65 anys.

Quantia de subvencions

 La quantía de les subvencions i els requisits dels edificis per acollir-se a les ajudes els trobareu a l'annex 3 de la convocatoria.

 ACTUACIONS SUBVENCIONABLES
   Quantia màxima per edifici:
50% del cost subvencionable o bé la resultant d'aplicar
4.000€ per habitatge i per cada 100 m² útils de local (la menor de les dues quantitats)
ACTUACIONS PER A LA MILLORA DE
L'ACCESSIBILITAT
 Quantia màxima per habitatge o per cada 100m² útils de local % màxim subvencionat
 Instal·lació d'ascensors, supressió de barreres arquitectòniques i altres ajustos raonables en matèria d'accessibilitat


 4.000 €


50%

Els impresos normalitzats de sol·licituds i altres preguntes freqüents es poden consultar en l’apartat web Programa 2017 del Consorci Metropolità de l’Habitatge.
 
Per més informació sobre com sol·licitar l’informe d’idoneïtat, i altres preguntes relacionades amb la sol·licitud de l’informe d’idoneïtat de la fase d’alta,  podeu consultar l’apartat web del Servei de Validació del CAATEEB.

Rehabilitació energètica d'edificis


Font ICAEN

Rehabilitació energètica d'edificis

Imatge rehabilitació edificis
Rehabilitar és tornar una cosa a l'estat que tenia abans. En aplicar-ho al camp de la construcció, s'ha d'anar més enllà i no només recuperar la bellesa inicial que tenia l'edifici quan es va construir sinó posar-lo al dia en els requisits actuals de seguretat, accessibilitat o confort, entre altres. Ens referim a rehabilitació energètica quan parlem dels elements que permeten que aquesta renovació també augmenti l'eficiència energètica de l'edifici.

27.6.17

La rehabilitació energètica d'edificis pot generar fins a un 79% d'estalvi en la despesa energètica d'un habitatge

Font GENERALITAT EMPRESA-OCUPACIÓ


La rehabilitació energètica d'edificis pot generar fins a un 79% d'estalvi en la despesa energètica d'un habitatge

La Generalitat presenta l'Observatori de l'estat energètic dels edificis de Catalunya, i crea un document per facilitar la lectura de la certificació energètica

  • El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya explica el projecte de la seva façana fotovoltaica i el repte que suposa intervenir en un edifici de valor patrimonial
El parc d’habitatges de Catalunya presenta un gran potencial de millora en matèria d’eficiència energètica, i alguns edificis podrien arribar a estalviar fins un 79% en el cost de l’energia. Aquesta és la principal conclusió de l’Observatori de l’estat energètic dels edificis a Catalunya, que ha elaborat l’Institut Català d’Energia (ICAEN) a partir de les dades de les més de 700.000 certificacions energètiques que ja s’han registrat a Catalunya, i que s’ha presentat avui al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) en la jornada ‘Rehabilitació energètica i autoconsum fotovoltaic als edificis’. En aquest mateix marc, el Col·legi d’Arquitectes ha presentat el projecte de rehabilitació de la façana de la seva seu, que suposa intervenir en un edifici de valor patrimonial per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum.
 
Gairebé un 84% dels edificis catalans disposen de les qualificacions energètiques més deficients: un 50,7% tenen una E, un 10,3% una F i un 22,8%, una G. En canvi, només un 0,2% estan qualificats amb una A, un 0,8% amb una B, un 4,1% amb una C, i un 11,1% amb una D, les categories més eficients. Aquestes xifres, que milloren en el cas dels edificis de nova construcció (un 14,3% disposen de la qualificació A, i un 30,7% tenen la B, mentre que la resta tendeixen a disminuir),  indiquen la necessitat d’avançar en la rehabilitació energètica dels edificis. A més d’aprofitar millor l’energia que es consumeix, la reforma energètica d’un habitatge també el pot convertir en un productor d’energia a partir de fonts renovables.
 
L’Observatori mostra que les mesures més senzilles d’eficiència energètica són les més aplicades en l’edificació. Així, un 62% dels edificis ja disposen de vidre doble, davant d’un 36% que encara disposen de vidre simple. Tanmateix, detecta mancances en aquelles mesures més complexes: més del 40% d’edificis compten amb una qualificació E pel que fa a la demanda de calefacció, és a dir, requereixen mesures com la millora de l’aïllament tèrmic o el segellat de les infiltracions d’aire pels tancaments. També s’observa un ús encara petit de les energies renovables, que es fa sobretot en els habitatges de nova construcció (que estan obligats pel Codi Tècnic de l’Edificació) i que en un 68% utilitzen l’energia solar tèrmica per a generar aigua calenta sanitària, davant del 8% que disposa d’instal·lacions de biomassa, del 7% que empra fotovoltaica i del 5% que s’alimenta d’energia geotèrmica. Un 12% dels edificis de nova construcció no disposa d’energies renovables, i ho compensa amb la instal·lació de bombes de calor aerotèrmica.
 
El fet que un habitatge tingui una qualificació energètica baixa té una traducció directa en termes econòmics. En el cas d’un habitatge de 80 m2, l’evolució del cost anual de l’energia en funció de l’etiqueta energètica és el següent:
 
 
Zona Climàtica/Categoria
A
B
C
D
E
F
G
B (Tarragona)
405,1€
464,6€
542€
642,6€
811,5€
1.145,9€
1.366,7€
C (Barcelona)
453,1€
530,7€
613,9€
697,5€
898,6€
1268,6€
1.574,4€
D (Lleida, Girona)
525,1€
591,5€
692,7€
871,2€
1.228,4€
1.658,9€
2113,4€
E (Viella)
621,1€
758,9€
810,8€
1.069,9€
1.554,6€
2.174,8€
2.969€
Cost anual per un habitatge mitjà. No inclou el terme de potència de la factura energètica
 
 
Més enllà de l’anàlisi del parc d’habitatges, l’objectiu final de la certificació energètica és incrementar el nivell d’informació que tenen els ciutadans sobre els edificis i habitatges que utilitzen. Per això, l’ICAEN ha creat un document complementari a la certificació energètica que faciliti indicadors pràctics, com ara els costos energètics anuals en forma d’energia no renovables, la comparativa econòmica en cas que l’edifici tingués una qualificació energètica A, les energies renovables integrades en l’edifici o la disponibilitat de punts de recàrrega per a vehicle elèctrics. Aquest document no suposarà càrrega administrativa addicional per als usuaris.
 
En la mateixa jornada, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha presentat la seva nova façana fotovoltaica, projecte de renovació de l’equip compost per la societat Fuses-Viader Arquitectes SLP, i els arquitectes Jorge Perea i Jordi Mansilla.
 
El repte principal a què ha de fer front la renovació és la de satisfer els requeriments d’un edifici per al segle XXI —a nivell funcional, mediambiental i d’estalvi energètic— amb la restauració d’un element d’alt valor cultural, catalogat com patrimoni arquitectònic.
 
 
Setmana de l’Energia 2017
 
La jornada celebrada al Col·legi d’Arquitectes ha donat el tret de sortida a la Setmana de l’Energia, que Catalunya celebra del 19 al 25 de juny i que vol acostar als ciutadans la transició del país cap a un nou model energètic que maximitzi l'eficiència energètica, es fonamenti en el 100% d'energies renovables l'any 2050 i garanteixi un tracte just als ciutadans, que esdevindran el principal motor de la democratització energètica: a més de consumir energia, la podran generar i gestionar. Sota el lema “Tu tens l’energia, tu tens el poder!”, se celebraran activitats a més de 120 poblacions de tota Catalunya, que s’allargaran fins al proper 31 de juliol de juny. Totes les activitats de la Setmana de l’Energia es poden seguir a la pàgina web de l’ICAEN ( http://icaen.gencat.cat/setmanaenergia).
 
La Setmana de l'Energia està organitzada per la Generalitat de Catalunya (a través de l’Institut Català d’Energia), la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, la Diputació de Tarragona, la Diputació de Lleida, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Centre d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA) i l’Ajuntament de Barcelona.

22.6.17

Com es pot saber si un habitatge o un edifici disposa de certificat d'eficiència energètica? CAATEEB

Font CAATEEB


Com es pot saber si un habitatge o un edifici disposa de certificat d'eficiència energètica?


L’Institut Català d'Energia té a disposició dels usuaris les dades corresponents a la informació pública dels certificats d’eficiència energètica dels edificis a través del Cercador de certificats d’eficiència energètica d’edificis.
 
Abans d'emetre un Certificat d'Eficiència Energètica es poden comprovar mitjançant la base de dades que l’Institut Català d'Energia té a disposició dels usuaris, les dades corresponents a la informació pública dels certificats d’eficiència energètica dels edificis a través del Cercador de certificats d’eficiència energètica d’edificis.

Aquest cercador és una eina digital que permet accedir a la informació tècnica dels diferents certificats d'eficiència energética d'edificis o habitatges inclosos al Registre Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La cerca es pot realitzar per adreça o referència Cadastral o bé també amb l'identificador del tràmit (ID) de Tràmits Gencat o del Canal Empresa. Un cop accediu a les dades tècniques del Certificat d'Eficiència Energètica també podeu descarregar en PDF l'etiqueta energètica corresponent.

El Certificat d'Eficiència Energètica és un dels treballs que es poden acollir a la pòlissa col·lectiva de responsabilitat civil del CAATEEB en el moment de visar el treball professional. Alhora, en el cas de certificats d'eficiència energètica d'habitatges, si juntament amb el CEE tramiteu el Certificat d'Habitatge Usat disposareu d'un descompte en el visat dels dos treballs.

21.6.17

Col·lecció Documents a l'abast del CAATEEB

Font CAATEEB


El CAATEEB posa a disposició de tots els col·legiats, de forma gratuïta, la col·lecció sencera de Documents a l'abast en format PDF.
 
Aquesta col·lecció és una sèrie de monogràfics sobre temes d'interès, que ofereixen tota la informació que el tècnic necessita per realitzar la seva pràctica professional. Els continguts han estat pensats per a l'àmbit normatiu de Catalunya, i inclouen tota la informació que es considera necessària per al desenvolupament de l'àmbit concret sobre el qual tracta cada número.

Alguns números dels Documents a l'Abast també es poden adquirir en format paper. Consulteu la Botiga del CAATEEB per veure els exemplars disponibles

Col·lecció de Documents a l'abast. Números vigents.

Codi d'accessibilitat

1.2 - Codi d'accessibilitat

Textos complets dels Decrets 135/1995 i 97/2002, relatius a la promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques urbanístiques així com a l'edificació, transport i comunicació.

Control de qualitat de poliuretans

8.4 - Control de qualitat de poliuretans

En aquesta edició s’han afegit nous certificats del fabricants d’escumes així com d’aplicadors que disposen de segell de qualitat. També s’han revisat els laboratoris acreditats per a la realització d’assaigs in situ i s'han ampliat les llistes dels aplicadors que disposen de segell de qualitat.
Programa de Control de Qualitat de l'obra. El control de qualitat segons el CTE

12.1 - Control de qualitat (Decret 375/1988)

Exemple pràctic de programa de control aplicat al cas concret d'una obra mitjana, utilitzant el model de fitxes preparades pel Col·legi. A l'apartat corresponent al formigó, s'ha previst tant l'aplicació de l'antiga EH-91 com de la Instrucció EHE.
Programa de Control de Qualitat de l'obra. El control de qualitat segons el CTE

12.2 - Programa de Control de Qualitat de l'obra. El control de qualitat segons el CTE

Proposta del CAATEEB per a l'ordenació i sistematització de les accions de gestió del control de qualitat a l'obra. Recull totes les possibilitats que ens ofereix el Codi Tècnic de l'Edificació per gestionar la qualitat de l'obra.
Tres casos pràctics de control de qualitat de l'estructura de formigó

12.3 - Tres casos pràctics de control de qualitat de l'estructura de formigó

Aplicació dels conceptes bàsics proposats al Document a l'Abast 12.2, així com les preincripcions que per al control de qualitat estableix la nova Instrucció de Formigó Estructural (EHE-08), de forma pràctica per que pugui servir com a guia per al control de les nostres estructures reals.

Enderrocs en la construcció

13.2 - Enderrocs en la construcció

En aquesta nova edició, s’ha ampliat la documentació sobre els projectes de deconstrucció, s'ha revisat la legislació i s'ha actualitzat tota la informació del document perquè disposeu d'una eina útil per el tema d'enderrocs. S'adjunta també el guió i documentació per a projectes de deconstrucció i de demolició.

Residus de la construcció

13.3 - Residus de la construcció

En aquesta edició hem afegit uns apartats corresponents a com preparar la redacció de l’Estudi i el Pla de Gestió de Residus, d’acord amb la reglamentació vigent, amb dos annexes, un de recursos via web, on s’inclouen enllaços a fitxes en format Excel per fer més senzilla l’aplicació del criteris de valorització i del tractament de residus, i l’altre amb bibliografia sobre el tema.
 Criteris per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens

14.2 - Criteris per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens

Aquest document a l'abast dóna unes pautes i recomanacions per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens. En aquesta tercera edició s’ha afegit legislació darrerament apareguda aplicable a la Llei d’Enjudiciament Civil i s’ha revisat de l’annex de la bibliografia disponible en el Centre de Documentació.
El certificat i la cèdula d'habitabilitat de l'habitatge usat (Decret 141/2012)

17.6 - El certificat i la cèdula d'habitabilitat de l'habitatge usat (Decret 141/2012)

El primer volum tracta de com s’ha de procedir a la redacció del certificat, la seva tramitació amb la documentació requerida en cada cas. El segon volum està format per tots els decrets d’habitabilitat, així com unes guies de comprovació.

Reglamentació de seguretat i salut en la construcció. Estudi bàsic

19.1 - Reglamentació de seguretat i salut en la construcció. Estudi bàsic

Aplicació de la normativa, amb comentaris relatius a les obligacions de cada agent de la construcció i les responsabilitats que se’n deriven. Aspectes pràctics relatius a la tramitació de la documentació i resolució de les consultes més freqüents. S’inclou un model tipus per a elaborar un estudi bàsic,
El projecte de bastida tubular

26.1 - El projecte de bastida tubular

Fa referència als canvis en la normativa que hi ha hagut des del RD 1215/97 fins a la modificació d’aquest per el RD 2177/04, el qual introdueix una sèrie d’actuacions relatives a la utilització de les bastides, tractant-se els temes del marcatge CE, la resistència i estabilitat d’aquestes (Nota de càlcul), què és i quan es realitza el PMUD, etc.

 El Certificat de solidesa

29.2 - El Certificat de solidesa

Informació sobre quan és necessari certificar la solidesa i recomanacions tècniques i lingüístiques per a la redacció del certificat. La pretensió d’aquest manual és posar en evidència els punts febles d’aquests documents i donar pautes per dotar els professionals d'eines i recomanacions en la seva elaboració.
Criteris per a l’aprovació del Pla de seguretat i salut

34 - Criteris per a l’aprovació del Pla de seguretat i salut

El Pla de seguretat i salut ha de ser, des de la seva concepció, un document molt àgil, molt llegible i amb un bon llenguatge gràfic. Aquest Document a l’abast 34 recull allò més bàsic perquè ho puguem tenir en compte en el procés de fer una aprovació d’un Pla de seguretat i salut.
Riscos i mesures preventives en 7 casos pràctics de rehabilitació

35 - Riscos i mesures preventives en 7 casos pràctics de rehabilitació

Sumari dels continguts: Riscos i mesures preventives en l’entorn de l’obra; Riscos i mesures preventives en 7 casos pràctics; Identificació dels riscos en general; Identificació de riscos per tipus d’obra en 7 casos.

L'amiant en obres de reforma

36 - L'amiant en obres de reforma

En aquest document s'explica quines són les pautes d’intervenció en un edifici quan fem obres de reforma i l’amiant està present, com per exemple, retirada de baixants, dipòsits, cobertes, aïllament de canonades etc. També us informem de la seguretat dels treballadors i de les característiques de les empreses de desamiantatge.
Introducció a la coordinació de seguretat i salut a la construcció

37 - Introducció a la coordinació de seguretat i salut a la construcció

Actualització de la Guia Bàsica para la Coordinación de seguridad y salud en la construcción editada l'any 2004 amb les modificacions que han aparegut des de llavors.


Introducció a la coordinació de seguretat i salut a la construcció

38 - Malalties professionals més freqüents en el sector de la construcció. Volum 1

En aquest Document a l’abast veiem malalties que tenen unes causes que demanen mesures basades en l’ergonomia. També trobem altres agents físics o químics que també causen malalties professionals en l’àmbit de la construcció en el cas d’exposició a les fibres d’amiant i a productes químics.



Les reunions de Coordinació d’activitats empresarials en el sector de la construcció

39 - Les reunions de Coordinació d’activitats empresarials en el sector de la construcció

Document que us donarà tota la informació per aclarir conceptes i obligacions dels agents implicats i que presenta la coordinació d’activitats empresarials com un instrument de gran utilitat per a la prevenció a l’obra. A la vegada, és també el compliment d’una obligació per a les empreses i en diferents aspectes pel coordinador de seguretat en la fase d’execució.
Malalties professionals més freqüents en el sector de la construcció. Volum 2

40 - Malalties professionals més freqüents en el sector de la construcció. Volum 2

Amb aquest segon volum posem en mans dels tècnics i de tots els agents del sector una eina per divulgar malalties professionals.
En aquest volum hi podrem veure altres agents causants de malalties professionals com són el soroll, la pols de sílice lliure, els isocianats i les resines epoxi.


Preguntes i respostes de seguretat i salut en el sector de la construcció

41 - Preguntes i respostes de seguretat i salut en el sector de la construcció

Aquest document ha estat redactat a partir de les consultes més habituals que es reben a l’Àrea tècnica del Col·legi relacionades amb la Seguretat i la Salut, l’exercici de la coordinació de seguretat i salut, i les obligacions pròpies de cadascun dels agents que intervenen en una obra.
Control de qualitat en estructura metàl·lica

42 - Control de qualitat en estructura metàl·lica segons instrucció (EAE)

En aquest nou document a l'abast número presentem el control de qualitat que defineix la Instrucció EAE, i adjuntem un full de càlcul per dur a terme la seva aplicació. La Instrucció d'Acer Estructural (EAE) és de caràcter eminentment tècnic i adopta un enfocament prestacional. A
Webs del grup:

7.6.17

Ha de passar la ITE un habitatge unifamiliar?

FONT CAATEEB

Ha de passar la ITE un habitatge unifamiliar?

Una de les novetats que va tenir el Decret 67/2015 que va entrar en vigor ara fa dos anys, és la inclusió dels habitatges unifamiliars. Expliquem a continuació els detalls
 
Una de les novetats que va tenir el Decret 67/2015 que va entrar en vigor ara fa dos anys, és la inclusió dels habitatges unifamiliars. Cal tenir en compte que tenen unes particularitats que els diferencien dels plurifamiliars, aquestes són:

  • Resten exclosos els edificis unifamiliars on la seva edificació principal, excloses construccions auxiliars d’escassa entitat constructiva, estigui separada 1,5 metres o més de la via publica, de zones d’us públic i de les finques adjacents.

  • L’obligatorietat de presentar l’ITE a l’Administració en funció de l’antiguitat de l’edifici per a un edifici unifamiliar és:


 Any de construcció
Termini màxim per presentar la ITE a l'Administració
 Anteriors a 1900
 Fins al 31 de desembre de 2016
 Entre 1901 i 1930
 Fins al 31 de desembre de 2017
 Entre 1931 i 1950
 Fins al 31 de desembre de 2018
 Entre 1951 i 1960
 Fins al 31 de desembre de 2019
 Entre 1961 i 1975
 Fins al 31 de desembre de 2020
 A partir de 1975
 L’any que compleixi 45 anys d’antiguitat
Si voleu conèixer el termini màxim per presentar la ITE a l'Administració en tots els supòsits que estableix el Decret 67/2015 podeu constultar la pregunta freqüent Quins edificis han de pasar la inspecció técnica obligatòria? 

  • Els que disposin de cèdula d’habitabilitat vigent en el moment d’assolir els terminis fixats en aquest calendari no tenen l’obligació de presentar l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici fins a la data en què caduqui aquesta cèdula d’habitabilitat.

Per trobar més informació relacionada amb la Inspecció Tècnica de l'Edifici i el tràmit d'obtenció del Certificat d'Aptitud podeu consultar l'apartat ITE dins dels tràmits destacats del Servei de Validació.

TARIFES ACTUALITZADES 1/6/2017 CERTIFICAT ENERGÈTIC

TARIFES ACTUALITZADES 1/6/2017 CERTIFICAT ENERGÈTIC


Nova construcció (taxa màxima: 546€):
Habitatge unifamiliar: 21,85€.
Bloc d'habitatges: T(€) = 10,65*H + 17,10, on H correspon al nombre d'habitatges del bloc.
Per altres usos, 21,85€ + 0,30 €/m2, on m2 és la superfície útil especificada a la pàgina 1.
Edificis existents (taxa màxima 273 €):
Habitatges unifamiliars o habitatge: 12,05€.
Bloc d'habitatges: T(€) = 5,40*H + 5,75, on H correspon al nombre d'habitatges del bloc.
Altres usos: 10,95€ + 0,1 €/m2, on m2 és la superfície útil especificada a la pàgina 1.
Resten exempts de la taxa les certificacions d'edificis/part de l’edifici existents o certificacions per rehabilitacions d'aquests
edificis que obtinguin una qualificació energètica A. En cas de que la qualificació energètica obtinguda sigui una B, aquesta
bonificació serà del 50%.
En el cas de superar la taxa màxima, aquesta bonificació s’aplicarà sobre la taxa real, i no sobre la taxa màxima

Modificació del reial decret sobre certificació energètica dels edificis

Font CAATEEB 

Modificació del reial decret sobre certificació energètica dels edificis

Publicada al BOE del 6 de juny, una modificació del reial decret sobre certificació energètica dels edificis
 
S'ha publicat al BOE del 6 de juny, el Real Decreto 564/2017, de 2 de junio, por el que se modifica el Real Decreto 235/2013, de 5 de abril, por el que se aprueba el procedimiento básico para la certificación de la eficiencia energética de los edificios. 

Aquest reial decret fa una primera modificació amb els edificis de consum d'energia gairebé nul:

  • La data màxima perquè els edificis nous siguin de consum d'energia gairebé nul serà el 31 de desembre de 2020.
  •  Els edificis nous que vagin a ser ocupats i siguin de titularitat pública, seran edificis de consum d'energia gairebé nul després del 31 de desembre de 2018.
  •  Els requisits mínims que han de satisfer els edificis de consum d'energia gairebé nul seran els que en cada moment es determinin en el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE).

Un altra modificació que fa el Reial Decret és amb els edificis protegits oficialment per ser part d'un entorn declarat o a raó del seu particular valor arquitectònic o històric.  En aquest cas, la modificació suposa que determinats edificis protegits oficialment, a partir d'ara sí que hauran de comptar amb un certificat d'eficiència energética en els seus contractes de compraventa.