Font diari El Punt Avui

El preu dels pisos, cap amunt

L’habitatge s’encareix un 4,6% en un any, però els preus se situen un 37,7% per sota dels màxims del 2007

En alguns territoris estan a meitat de preu que durant el ‘boom’

Només cauen a Girona

Eva Garcia Pagán - Barcelona

Els preus dels pisos comencen a tirar de nou cap amunt, però sembla que el 2017 ho van fer amb certa contenció i Catalunya no va experimentar tanta intensitat com altres zones de l’Estat en la recuperació dels preus de compra, segons demostren alguns informes elaborats per experts immobiliaris. L’explicació seria, en part, que ja durant el 2016 els preus van créixer més que en altres territoris. Segons un estudi de l’empresa de taxacions Tinsa corresponent al segon trimestre del 2018, Catalunya, “que fa un any era la comunitat autònoma que mostrava més dinamisme de preus, amb pujades interanuals de l’11%, continua creixent, tot i que ha moderat el ritme fins al 4,6% interanual”. De fet, aquest indicador la situa en una franja mitjana pel que fa als increments de preus en relació amb altres llocs on l’habitatge es va encarir més –com Madrid (+15,5%), Navarra (+10,5%) i la Rioja (+10,1%).
Malgrat les pujades de preus, els experts desmenteixen que hi hagi possibilitats d’una nova bombolla immobiliària. Tot i que el mercat residencial a Barcelona s’ha encarit un 48,8% de mitjana des del seu preu mínim durant la crisi (ha estat del 41,8% en el cas de Madrid), i tot i que ja són onze els trimestres consecutius de creixement, el cas és que els preus mitjans se situen encara un 37,7% per sota del nivell màxim que es va assolir el 2007. En altres demarcacions, com la de Tarragona, encara no s’ha arribat ni a la meitat del preu màxim del 2007 (-50,2%). Així ho explica un informe de l’empresa Tinsa, que la consultora Gesvalt també confirma. “No creiem en cap cas que això respongui a una bombolla immobiliària. Les dades globals demostren que ens situem un 30% per sota del nivell d’activitat del 2007. Malgrat la recuperació, el nombre de certificats d’obra i visats actuals no arriba a representar el 10% dels que es van registrar el 2007 i les compravendes queden també un 40% per sota”, explica Jesús Boldoba, director de Gesvalt a Catalunya. “A més, avui dia el sector immobiliari està molt més professionalitzat i les restriccions creditícies tallen de soca-rel la possibilitat que es produeixi una bombolla”, argumenta.
La recuperació del mercat, doncs, s’està consolidant a bon ritme i recupera part del camí perdut durant la crisi. Amb tot, les famílies encara han de fer un esforç financer important. Segons el document de Tinsa, a la demarcació de Barcelona les famílies dediquen el 18% dels ingressos familiars a pagar la hipoteca. La mitjana espanyola és del 16,8%.

I el lloguer, més

Els lloguers, al seu torn, segueixen una evolució encara més accentuada. Segons dades extretes d’un estudi del portal immobiliari Fotocasa i de la plataforma d’ocupació InfoJobs, el desembre del 2017 els catalans havien de destinar més de la meitat de la nòmina a pagar el preu del lloguer. Els dos portals prenien com a referència que el preu del lloguer mitjà a Catalunya se situava a finals d’any en els 12,39 euros per metre quadrat, que el salari brut mitjà se situa en els 1.963,7 euros mensuals i que el pis tipus és un habitatge de 80 metres quadrats amb un preu de lloguer mitjà de 991,4 euros.
Segons les companyies, Catalunya és el territori de l’Estat amb el preu del lloguer més alt, una tendència que se supera a Barcelona, on el lloguer del metre quadrat se situava en els 13,70 euros mensuals. Per contra, a la demarcació de Lleida, el preu del lloguer baixa fins als 5,60 euros per metre quadrat.
Per la presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, el preu del lloguer a Barcelona no té gaire marge per continuar pujant en el futur. Trilla considera que està a punt de tocar sostre i que un creixement continuat seria insostenible, tant per a les famílies com per al sector, perquè hi hauria un gran nombre de persones que no hi podrien fer front econòmicament. Per Gonzalo Bernardos, autor de l’informe immobiliari de Forcadell, “a Barcelona l’import del lloguer comença a mostrar símptomes d’estancament”.
“A Barcelona no hi ha pràcticament oferta de lloguer per sota dels 900 euros al mes, que és on es concentra la demanda. I, alhora, els que poden pagar aquests 900 euros o més al mes al final es passen al mercat de compra”, explica Trilla.

LES FRASES

Tot i la recuperació, el nombre de visats i compravendes queda per sota dels nivells del 2007

Jesús Boldoba

Director consultora Gesvalt a Catalunya

A Barcelona no hi ha oferta de lloguer per sota dels 900 euros al mes, que és on es concentra la demanda

Carme Trilla

Presidenta Fundació Hàbitat3

Font El Nacional.cat

Branded content

10 consells d’eficiència energètica per estalviar amb la vostra factura

Guillem Maneja
Foto: Pixabay
Barcelona. Dijous, 5 de juliol de 2018
6 minuts

L’eficiència energètica té com a finalitat protegir el medi ambient mitjançant la reducció de l’ús d’energia tradicional i promovent les energies renovables o alternatives com poden ser l’eòlica o la solar, per exemple. El sector energètic evoluciona cap a un model digitalitzat i més sostenible, un model on la descarbonització tindrà un paper clau en la transició energètica. Per això, ser eficients energèticament al nostre dia a dia és una responsabilitat social i global si volem contribuir al nostre benestar, a la cura de l’entorn natural que ens envolta i a la nostra economia.

Cal que incorporem als nostres hàbits costums de consum responsable per no recórrer a una despesa d’energia inútil

Els principals avantatges de l’eficiència energètica són la reducció del consum d’energia a la llar i a les empreses, la reducció dels costos de producció que milloren la competitivitat de les empreses, la disminució de la dependència energètica exterior, l’augment de la seguretat de l’abastiment d’energia, la disminució del consum de recursos naturals, la reducció del deteriorament del medi ambient associat a l’explotació de recursos i la reducció de l’impacte de gasos d’efecte hivernacle.

Cal conscienciar-se i prendre les mesures més adients per ser més eficients energèticament a casa, a la feina i, especialment, en totes aquelles empreses dedicades al sector energètic. Endesa, per exemple, amb la innovació i aplicació de les noves tecnologies que s’estan introduint a les centrals hidroelèctriques, permet introduir importants millores en eficiència que contribuiran a un futur més sostenible.

Com podem ser més eficients a casa

Per tal de promoure l’eficiència energètica a les nostres llars, a continuació us detallem 10 consells per ser més eficients al nostre dia a dia amb algunes modificacions dels nostres hàbits més comuns:
1. Reduïu el temps d’ús: disminuïu les hores de funcionament dels electrodomèstics i dels aparells que consumeixen energia. Apagueu els llums, reduïu el temps de la dutxa i no deixeu l’aire condicionat obert tota la nit.
2. Milloreu la il·luminació: substituïu les làmpades actuals per d’altres de més eficients. Els llums LED són actualment els més eficients del mercat.

3. Ajusteu la temperatura: manteniu una temperatura no superior als 21ºC als mesos d’hivern i d’uns 26ºC als mesos d’estiu. Així aconseguireu ser més eficients a l’hora de programar el termòstat.
4. Elimineu el consum en standby: instal·leu regletes antistandby o sobreendolls intel·ligents per apagar del tot els equips de casa nostra, com ara la televisió i els ordinadors, que no queden tancats del tot i continuen consumint energia en mode standby.
5. Milloreu l’aïllament de casa: així no perdreu escalfor a l’hivern i no en guanyareu a l’estiu. Podeu instal·lar juntes a les finestres o a les portes per evitar les fugues de la calefacció a l’hivern o de l’aire condicionat a l’estiu.
6. Estalvieu aigua: dutxeu-vos en lloc de banyar-vos i eviteu fer servir aigua calenta quan no sigui del tot necessari. Instal·leu reductors volumètrics a la dutxa i airejadors en aixetes.
7. Feu un ús eficient dels electrodomèstics: aprofiteu la capacitat màxima que us permeten, utilitzeu programes eco al rentavaixelles o a la rentadora i no obriu innecessàriament la nevera o el forn.

El frigorífic pot arribar a consumir més d'un 30% del consum elèctric total de la nostra llar

8. Programeu el termòstat del vostre frigorífic: segons dades oficials de l'IDAE, el frigorífic pot arribar a consumir més d'un 30% del consum elèctric total de la nostra llar. Per tant, és important mantenir unes temperatures adequades per evitar malgastar energia. El més ideal seria 5ºC a la nevera i -18ºC al congelador. D’altres exemples per ser més eficients podria ser el fet de descongelar els aliments a la nevera o no posar-hi menjar calent acabat de cuinar.
9. Prepareu la vostra llar per a l’estiu: si teniu un jardí o una terrassa, una bona opció per reduir la sensació tèrmica a l’estiu és plantar arbres que ens facin ombra a casa nostra i, a la vegada, que millorin la qualitat de l’aire i l’estètica de la llar. Els mobles de fusta ajuden a regular la humitat de les habitacions i evitant l’ús del rentaplats, el forn o el secador notaràs un ambient més fresc i podràs reduir l’aire condicionat.
10. Invertiu en domòtica: amb els sistemes que automatitzen i controlen la gestió de casa nostra (il·luminació, climatització o aparells elèctrics), podreu mantenir un control del consum energètic i així us serà més fàcil estalviar.

Com podem ser més eficients a la feina

Actualment hi ha un gran desconeixement real per part de les empreses de les seves pròpies dades energètiques, de les possibilitats de millora que tenen a l’abast i, generalment, hi ha molta por d'enfrontar-se a una alta inversió en temes pressupostaris.

La meitat de les empreses catalanes podrien estalviar 1 de cada 4 euros a la seva factura si implementessin mesures d’eficiència energètica

La meitat de les empreses catalanes podrien estalviar 1 de cada 4 euros (un 25%) a la seva factura si implementessin mesures d’eficiència energètica, segons dades del segon informe de Comportament Energètic de les Empreses Espanyoles 2017 que va presentar Endesa. El mateix estudi, basat en els resultats obtinguts entre els anys 2014 i 2017 de 3.684 empreses d’arreu de l’estat espanyol, conclou que només un 18% tenen aplicades mesures d’estalvi energètic.

L’estudi conclou que en el cas de les empreses catalanes, la implantació de mesures d’estalvi energètic a les mateixes s’amortitza en només 4 anys. Algunes de les mesures més efectives d’eficiència energètica a la feina són:
— Optimitzar la potència contractada: no requereix inversió per part de les empreses i presenta efectes immediatament. L’estalvi per ajustar la potència arriba als 2.000 euros a l’any en un 25% de les empreses catalanes estudiades.
— Controlar l’energia reactiva: més de la meitat de les empreses catalanes estudiades podrien amortitzar la compensació d’energia reactiva entre quatre i sis anys amb la instal·lació de bateries.
— Controlar els consums fantasma: són aquells consums no útils ocasionats, per exemple, pels standbys dels aparells que es queden encesos quan no se’n fa ús. Un 41% de les empreses tenen aquesta mena de consum. Cal incorporar l’hàbit de desendollar determinats aparells o apagar-ne d’altres a través d’un botó per treure l’standby.
— L’ús de la tecnologia LED: a Catalunya, entre un 60 i un 66% de les empreses amortitzen la renovació del sistema d’il·luminació entre quatre i sis anys, segons l’estudi.

Com hem d’interpretar l’etiqueta d’eficiència energètica?

Quan es compra un electrodomèstic, l’etiqueta del preu no ha de ser l'única a tenir en compte. Analitzar l’etiqueta d’eficiència energètica és clau perquè, a banda de comportar un estalvi en el consum energètic, també comportarà una reducció important a la factura de llum.

La informació que apareix en aquestes etiquetes són les barres de colors, que van des del verd a la barra superior com el valor més eficient, a una gamma de colors més càlids amb franges de més longitud que s'acaben amb el vermell, el menys eficient. A cada barra s’hi observa una lletra, de manera que la A simbolitza l’electrodomèstic que aporta més estalvi energètic i la G, el que menys.
D’altra banda, a la part inferior de l’etiqueta hi ha les dades específiques, que informen del consum d’energia específic de cada electrodomèstic. En determinats aparells hi figuren les dades respecte al nivell sonor o, com en el cas dels frigorífics, els litres de capacitat.

Quant podem estalviar?

A	Estalvi d'un 45% del consum energètic
B	Estalvi d'un 45-25%
C	Estalvi d'un10-25%
D	Consum habitual d'un 10-25%
E	Despesa d'un 0-10%
F	Despesa d'un 10-25%
G	Despesa de més d'un 25%

Els electrodomèstics classificats amb la lletra A són més costosos que la resta, però consten de components de més qualitat i el percentatge d’estalvi energètic és més gran, a diferència de tots els altres.

El gran aliat de l’eficiència energètica: els sensors

Els sensors ajuden molt en la relació entre sostenibilitat i eficiència energètica, gràcies a la possibilitat que ofereixen de control i anàlisi del consum, entre altres funcions. Destaquen les seves capacitats per seguir el moviment, l’automatització industrial o tot el que té a veure amb la internet dels objectes. La seva intel·ligència i autonomia va en augment, fet que permetrà automatitzar altres processos de cara a un futur no gaire llunyà.

L'ICAEN amb la certificació d'eficiència energètica als edificis

L'ICAEN amb la certificació d'eficiència energètica als edificis Obrir des del navegador

Noves eines de certificació energètica d'edificis El Ministerio para la Transición Ecológica ha publicat al seu web oficial, com a documents reconeguts, noves eines de certificació energètica d’edificis que s’afegeixen a les existents fins ara. Les noves eines són: CYPETHERM HE Plus. Vàlida per a certificar tant edificis existents com de nova construcció. SG SAVE. Vàlida per a certificar tant edificis existents com de nova construcció. CE3X. Vàlida ara també per a certificar edificis de nova construcció d’ús residencial i petit terciari. Més informació Calculadora de finestres eficients L'ICAEN posa a disposició de l'usuari una nova eina virtual per calcular quin tipus de finestres són les més eficients per a cada llar. L’aplicació calcula quin tipus de finestres són més adients en funció de la zona climàtica on està situat l’edifici i l’orientació de cada finestra, i el cost d’adquisició aproximat sense instal·lació ni impostos. També dona una idea de l’estalvi econòmic (€) en energia consumida (kWh/any) que suposaria el canvi de finestres. El resultat serà una guia del que caldrà demanar a l’instal·lador per a tenir unes finestres eficients que ajudin a estalviar energia, reduir el soroll i aconseguir més confort a casa. Instal·lar unes finestres energèticament eficients redueix la demanda d’energia, afavoreix el medi ambient i fa casa nostra més sostenible. Accès a la calculadora de finestres. Com aplicar filtres a l'hipermapa de certificats energètics L'hipermapa sobre certificats d'eficiència energètica és una eina accessible des del Portal de Mapes de la Generalitat de Catalunya que permet consultar en temps real tots els certificats d’eficiència energètica d’edificis registrats a Catalunya. Els mapes interactius permeten localitzar els certificats disponibles per a habitatges, edificis i sector terciari. Aquesta eina serveix per cercar un certificat segons la referència cadastral i l’adreça postal i també permet navegar pel mapa per tenir una visió global de les certificacions realitzades i la seva qualificació L'eina permet fer cerques i fent zoom sobre la zona desitjada es poden veure tots els certificats d’eficiència energètica d’edificis registrats. A més, fent clic sobre un punt concret es pot accedir a un resum del certificat i trobar un enllaç al Cercador de certificats de l’Institut Català d'Energia (ICAEN) on es pot trobar més informació i descarregar l’etiqueta d’eficiència energètica de l’edifici seleccionat. Per facilitar l'ús de l'eina, l'ICAEN posa a disposició un breu manual per guiar l'usuari a l'hora d'aplicar filtres que permeten acotar la cerca en funció d'uns criteris seleccionats previament.   Justificació de la contribució solar tèrmica d'ACS amb bomba de calor aerotèrmica en les certificacions energètiques La Direcció General d’Energia Mines i Seguretat Industrial (DGEMiSI) va publicar el març del 2016 una primera nota aclaridora sobre la substitució de l’aportació solar mínima per a la producció d’ACS mitjançant bomba de calor aerotèrmica. Donada l’evolució de la normativa els darrers anys i la recent publicació de normatives UNE-EN relacionades amb les bombes de calor, la DGEMiSI ha actualitzat la nota amb data de juliol de 2018. Donat que es reben consultes freqüents en relació a la justificació tècnica necessària per realitzar la contribució solar tèrmica d’aigua calenta sanitària (ACS) amb bomba de calor aerotèrmica, l'Institut Català d'Energia ha publicat també un document per explicar la justificació tècnica d'aquesta substitució. Les consultes es realitzen tant per part de tècnics que intervenen en els projectes d’edificis, com per tècnics municipals que han d’acceptar o rebutjar les justificacions dels primers. El document ofereix un seguit de consideracions necessàries per a l’acceptació de les bombes de calor activades elèctricament com a substitució d’altres energies renovables, així com consideracions sobre el rendiment estacional, el càlcul de demanda d’aigua calenta sanitària (ACS), el càlcul d’energia primària no renovable del sistema de referència, el càlcul d’emissions, i el càlcul de la demanda energètica i el consum energètic mensual de calefacció. El document també recull exemples, normativa i documents de referència. Més informació Nou servei per saber l'estat de la tramitació de certificats energètics a través de Telegram L’Institut Català d'Energia, utilitzant el servei de missatgeria del 012 de la Generalitat de Catalunya a través de l’app Telegram, donarà informació sobre l’estat de la tramitació de certificats d’eficiència energètica. Amb una senzilla consulta a través del vostre telèfon podreu saber si les etiquetes s’estan tramitant normalment o bé si hi ha alguna incidència en la tramitació. En aquest enllaç podeu trobar les instruccions per a configurar el servei.   Novetats del Registre de certificats d'eficiència energètica d'edificis El Model de representació que s’adjunta al formulari de sol·licitud d’inscripció al Registre de certificats d’eficiència energètica d’edificis, s'ha adaptat al nou Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea, en vigor des del 25 de maig de 2018. El podeu trobar, com sempre, a l’apartat documents descarregables dels tràmits de la certificació energètica.   Eines virtuals de rehabilitació energètica El Consorci Metropolità de l’Habitatge ha creat l’App Rehabilita, una llar eficient, una aplicació per a mòbils i tauletes per donar orientació sobre la reducció de la demanda energètica i la millora del confort que es poden aconseguir en un habitatge, en funció de les actuacions de rehabilitació que s’hi realitzin. En la mateixa línia, l'Institut Català d'Energia posa a disposició el Simulador de mesures de rehabilitació energètica, una eina que mostra la viabilitat tècnica i econòmica de les mesures de rehabilitació energètica als edificis residencials. ENERHAT i ENERPAT, noves eines de rehabilitació energètica d'edificis ARC, el Grup de Recerca Enginyeria i Arquitectura de La Salle, ha posat a disposició de l'usuari les aplicacions web ENERHAT i ENERPAT que permeten valorar la rehabilitació energètica d'edificis residencials. L'eina ENERHAT (Energy Housing Assessment Tool) permet a llogaters, propietaris i agents immobiliaris conèixer l'estat de conservació dels edificis residencials i la seva classificació energètica, comparar la seva eficiència energètica amb immobles similars, valorar la inversió necessària per millorar-los i trobar subvencions per a dur a terme la reforma. L'ENERPAT (Energy Planning Assessment Tool), per la seva banda, és una aplicació adreçada a professionals del sector de l'edificació (arquitectes, urbanistes, constructors, tècnics i gestors municipals) per avaluar l'estat del parc edificat i definir estratègies de rehabilitació per millorar l'eficiència energètica dels edificis residencials. Ambdues eines integren les dades obtingudes de les certificacions energètiques facilitades per l'Institut Català de l'Energia (ICAEN), dels informes tècnics de l'edificació (ITEs) gestionats per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i del cadastre, conjuntament amb informació geogràfica. Les mesures de rehabilitació estan basades en l'eina de simulació de ICAEN i en la “Estrategia a largo plazo para la rehabilitación energética en el sector de la edificación en España” (ERESEE 2014). Accés a l'eina ENERHAT Accés a l'eina ENERPAT

El 70% dels autònoms pagaria més si cotitzés pels seus ingressos reals

font El Periódico

El 70% dels autònoms pagaria més si cotitzés pels seus ingressos reals

Les associacions representants del col·lectiu aproven l'aposta del Govern però discrepen en el model a adoptar

La UPTA proposa que els treballadors per compte propi que guanyen més de 40.000 euros anuals en paguin 1.840 de mensuals

Alicia Gracia
Madrid - Dissabte, 07/07/2018 a les 09:15 CES 

El Govern de Pedro Sánchez ha recuperat el debat sobre si els autònoms han de continuar triant la base de cotització o si han de passar a cotitzar en funció dels seus ingressos reals amb una possible reforma del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). Després que la ministra d’Ocupació, Magdalena Valerio, atengués aquesta setmana una de les reivindicacions històriques del col·lectiu, les principals associacions d’autònoms no es posen d’acord respecte al model que caldria adoptar.
Un sistema de cotització per ingressos reals portaria a un augment de la recaptació de la Seguretat Social, una alça a les pensions de jubilació dels autònoms i el final de la sobrecotització, però afrontar la reforma s’entreveu complicat per la diversa tipologia de professionals, els ingressos canviants que perceben i la dificultat d’alguns d’ells de determinar exactament el que guanyen. Tant és així, que el president de la Federació Nacional de Treballadors Autònoms (ATA), Lorenzo Amor, ha alertat que “el 70% dels autònoms pagaria més que ara” cotitzant pels seus ingressos reals, ja que el 86% dels 3,2 milions de professionals per compte propi a Espanya cotitzen al mínim legal. Els més beneficiats serien els autònoms els ingressos reals dels quals són inferiors a la base de cotització de 932 euros, ja que veurien reduïdes les seves quotes mensuals.

Mantenir la voluntarietat

El model que suggereix l’ATA consisteix que els autònoms continuïn triant de forma voluntària la seva base de cotització i, per tant, la seva quota mensual. Aquestes quantitats podrien modular-se després, anual o trimestralment, en funció dels ingressos canviants que percebés l’autònom. “La voluntarietat no s’ha de perdre i calcular una cotització partint del que va guanyar l’autònom fa un any és desproporcionat”, indica Lorenzo Amor.

El nou model portaria a una alça a les pensions de jubilació dels autònoms

Però aquesta recepta no està exempta de problemes, atesa l’“heterogeneïtat” dels perfils autònoms i la “complexitat” del sistema. L’ATA al·ludeix, precisament, a la dificultat de fixar els ingressos reals a la pràctica del milió d’autònoms societaris, els 700.000 que no obtenen retribucions regulars, els 400.000 autònoms que tributen per mòduls o els prop de 250.000 treballadors per compte propi contractats per un familiar.
La UPTA, al contrari, proposa un sistema basat en tres trams de cotització que permetin als autònoms que menys guanyen pagar menys i augmentar la càrrega dels que més facturen. Aquesta mesura afectaria de forma més intensa el 30% dels autònoms espanyols els ingressos reals dels quals sobrepassen els 40.000 euros anuals nets, ja que haurien de suportar una base mínima de cotització de 1.840 euros al mes, el doble de la mínima actual. Aquesta mesura, segons argumenta el secretari general d’UPTA, Eduardo Abad, hauria d’anar acompanyada d’un incentiu fiscal que reconegués l’“esforç” que fan aquests treballadors amb les seves aportacions a la Seguretat Social.

Injecció a la Seguretat Social

Segons el model esmentat, els autònoms que estiguessin per sota del salari mínim estarien subjectes a una bonificació de la tarifa de 50 euros mensuals que aniria escalant amb els anys i el subgrup comprès entre els dos extrems continuaria triant la seva cotització entre la forquilla dels 932 i els 3.550 euros. Encara que la UPTA estima que aquesta reforma del RETA permetria obtenir una recaptació addicional de 4.000 milions d’euros en la Seguretat Social, l’ATA es mostra contrària a aquesta proposta, ja que “castigaria un ampli grup d’autònoms”.
Encara amb tot, la subcomissió del Congrés dels Diputats constituïda l’any passat per estudiar una reforma del RETA ja està en això i el ministeri d’Ocupació, amb el seu anunci, mostra la seva disposició a avançar en el procés. La UPTA assegura que els grups parlamentaris s’han compromès que l’informe de la subcomissió, que haurà de presentar-se aquest any, es tramiti com a proposició de llei.

Temes: Treballadors autònoms Seguretat Social

Font CAATEEB

Modificació de l'Ordenança reguladora dels Procediments d’Intervenció Municipal de les Obres (ORPIMO)

En el BOPB del passat dia 4 de juliol de 2018, es publica el text de modificació de l’Ordenança de 25 de febrer de 2011, reguladora dels Procediments d’Intervenció Municipal de les Obres (ORPIMO)

 

En el BOPB del passat dia 04 de juliol de 2018, es publica el text de modificació de l’Ordenança  de 25 de febrer de 2011, reguladora dels Procediments d’Intervenció Municipal de les Obres (ORPIMO).

Aquesta modificació de la ORPIMO, que es pot consultar a l'ANUNCI de l'Ajuntament de Barcelona sobre l'aprovació definitiva de la modificació de l'Ordenança reguladora dels Procediments d'Intervenció Municipal de les Obres, introdueix algunes novetats que detallem a continuació.

• Una de les modificacions més significatives és la proposta de requerir als propietaris que realitzin les obres, per la presentació d’un pla de reallotjament i l’emissió d’un informe preceptiu per part dels serveis d’habitatge que avaluï l’adequació de les previsions contingudes en el pla.
• També, i en relació al punt anterior, s'afegeix un article 34 bis i establir els procediments en què intervenen els serveis competents en matèria d’habitatge i l’obligació d’emetre un informe preceptiu que avaluï l’adequació.
• S'afegeix a la Secció 3ª del Capítol II de l’ORPIMO, a l’article 37, un nou paràgraf , amb el número 4, per desenvolupar el concepte del dret de reallotjament i el dret de retorn i el contingut d’un pla de reallotjament que haurà de presentar el propietari. I un paràgraf amb el número 5, justificant la necessitat d’acreditar mitjançant una declaració responsable del propietari de la finca que s’ha donat compliment al tràmit d’audiència als seus ocupants, contemplat a l’article 34.1 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
• Al contingut d’aquests paràgrafs, s’incorpora com a una mesura més de seguretat exigible en les obres subjectes al Règim de comunicació, i recollides a l’article 48.5 de l’ordenança.
• Per últim, s’afegirà un nou punt 3 a l’article 22, on es regulen les condicions essencials que constitueixen causa de denegació de la llicència, als efectes d’establir les deficiències substancials que poden motivar un informe dels serveis d’habitatge desfavorable i que comportarà d’acord amb el nou article 34 bis punt 2 lletra c) la denegació de la llicència.

En quins casos serà preceptiu l'Informe Previ d'Habitatge?

En el cas de projectes d’obres que comportin que els arrendataris i/o ocupants legals d’un habitatge o edifici no puguin fer-ne ús i tinguin dret a un allotjament provisional i/o de retorn, el resultat de la Consulta Prèvia per a la tramitació d'expedients d'obres indicarà, en aplicació de l’article 34 bis de l’ORPIMO. I serà d'aplicació en algunes de les obres majors subjectes a llicència i alguna de les obres subjectes al règim de comunicació. Concretament les obres objecte d’aquest informe seran les recollides als articles 3.2 apartats b),c),d),e), i) (obres majors) i 3.3 apartat c) (comunicats d’obres) i que són les següents:

a) Gran rehabilitació.
b) Increment de volum o sostre edificable sense intervenció global en l’edifici.
c) Consolidació, reforma o rehabilitació, que comporti una intervenció global en els fonaments o l’estructura de l’edifici.
d) Reforma o rehabilitació amb modificació de l’ús principal de l’edifici.
e) Demolició parcial d’edificis catalogats d’interès nacional (A) o d’interès local (B), demolició total o parcial d’edificis urbanísticament protegits (C), d’edificis urbanísticament considerats de nivell D i d’edificis integrats en conjunts protegits.
f) Demolició d’edificis no inclosos a l’apartat anterior.

Com es sol·licita l'informe d'habitatge previ a un expedient d'obres en el cas que sigui preceptiu?

Si és necessari caldrà demanar digitalment un Informe previ a la Gerència d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.


Trobareu més informació en l'apartat d'Actualitat d'Idoneïtat Tècnica, on trobareu preguntes freqüents resoltes com Quan cal l’Informe Previ d’Habitatge per obtenir l'Informe de Idoneïtat Tècnica?  i notes d'actualitat com DRPOB-19: Declaració Responsable del/s propietari/s conforme es donarà compliment als deures legals de reallotjament provisional i de retorn.

Font CAATEEB

Actualitzats els comentaris dels DB SI, DB SUA, DB HE i DB HS del CTE

Aquests documents, elaborats pel Ministeri de Foment, encara que no siguin obligatoris, conformen, juntament amb el text articulat del codi tècnic, el marc regulador aplicable. 

 

La Direcció General d'Arquitectura, Habitatge i Sòl manté una política activa d'aclariment de dubtes, interpretacions, etc. adreçades a millorar l'aplicació del CTE. L'esmentada política inclou l'elaboració de documents amb comentaris, documents de suport, etc.

Aquests documents, elaborats pel Ministeri de Foment, encara que no siguin obligatoris, conformen, junt amb el text articulat del codi tècnic, el marc regulador aplicable.

 En aquest cas han actualizat els documents amb comentaris del DB SI, DB SUA, DB-HE i el DB HS. També s'ha actualitzat el document de suport DA DB-SUA / 2.

Trobareu tota aquesta informació en l'apartat Eines pel compliment del CTE de l'Àrea Tècnica.

Regulación de la compraventa y otros contratos con incidencia inmobiliaria en Cataluña

Regulación de la compraventa y otros contratos con incidencia inmobiliaria en Cataluña

Aprobación parcial del Libro Sexto del Código Civil de Cataluña, relativo a las obligaciones y los contratos, y que modifica los Libros Primero, Segundo, Tercero, Cuarto y Quinto. El Libro Sexto se estructura en tres títulos: Título I, relativo a las disposiciones generales; Título II, relativo a los tipos contractuales; Título III, relativo a las fuentes no contractuales de las obligaciones. Con esta Ley se aprueba parte del Título II, en lo que se refiere a los siguientes contratos: compraventa, permuta, cesión de finca o de aprovechamiento urbanístico a cambio de construcción futura, mandato, gestión de asuntos ajenos sin mandato, contratos de cultivo (incluido el arrendamiento rústico), el violario, contrato de alimentos, el contrato de integración, y el censal.

 CCC art.621-1 a 626-7 y 568-28 a 568-32 redacc L Cataluña 3/2017, DOGC 22-2-17

Con efecto 1-1-2018, se aprueban las secciones primera, segunda y tercera del Capítulo I del Título II del Libro Sexto del Código Civil de Cataluña. De especial incidencia en el ámbito inmobiliario es la regulación del contrato de compraventa y del contrato de cesión de finca o de aprovechamiento urbanístico a cambio de construcción futura (aportación de solar), de la que destacamos sus líneas principales.

Contrato de compraventa

Se pretende lograr una regulación unificada del contrato, sin establecer dos textos paralelos para la compraventa en general y la compraventa de consumo. Este última se configura como aquella en la que el vendedor actúa con un propósito relacionado con su actividad empresarial o profesional y el comprador lo hace con uno diferente de dichas actividades. No obstante, como particularidad, se considera que las personas jurídicas pueden ser consideradas consumidoras.

En cuanto a la determinación del precio, se establece que no es necesario fijarlo inicialmente en el contrato, y en las compraventas de consumo debe entenderse que las referencias al precio final incluyen los correspondientes tributos.

Se introduce un deber de información, en beneficio del comprador, que permite incrementar la transparencia contractual, teniendo en cuenta los estándares razonables de integración de este deber y, muy destacadamente, los que resulten de la buena fe y la honradez de los tratos.

La regulación de las arras distingue entre arras confirmatorias y penitenciales.

Respecto a las obligaciones del vendedor, se contempla no solo la transmisión de la posesión legal y pacífica del bien vendido, sino también la titularidad del derecho, admitiendo el pacto expreso de reserva de esta transmisión como garantía.

Se prevén además ciertas especialidades de la compraventa inmobiliaria:

• Facultad de desistimiento para el caso en que el contrato haya incluido una previsión de la financiación del precio por terceros que finalmente quede frustrada. El desistimiento obliga al vendedor a la devolución del precio entregado y, en su caso, de las arras penitenciales, y obliga al comprador a dejar al vendedor en la misma situación en la que se habría encontrado si no se hubiera concluido el contrato.

• Indicación de la capacidad, medida o superficie del inmueble. En principio tiene carácter indicativo, por lo que la diferencia, en más o en menos, no dan lugar a la falta de conformidad, salvo que sean superiores a un 10% o que la capacidad, medida o superficie indicadas sean un requisito para el uso específico, pactado o habitual a que se destinen los inmuebles de las mismas características.

No obstante, se contemplan otras posibilidades:

- compraventa en la que el precio se calcula por razón de la capacidad, medida o superficie: en ese caso la diferencia de capacidad inferior al 10% sí da lugar a una modificación proporcional del precio;

- compraventa en la que el precio se pacta globalmente y no por razón de la capacidad del inmueble: la diferencia de superficie no da lugar a la modificación del precio ni a la falta de conformidad.

• Se constituye y regula el régimen jurídico de una comunidad específica en los casos de compraventa de una vivienda, un local u otro elemento de un edificio en construcción y rehabilitación.

• Se regula de forma ponderada la pacto de condición resolutoria. Establecido para el supuesto de falta de pago de todo o una parte del precio aplazado, este pacto faculta al vendedor para resolver el contrato y recuperar el inmueble, siempre y cuando haya requerido previamente al comprador mediante un acta notarial que en un plazo de 20 días efectúe el pago, con la advertencia de que, si no lo hace, se resolverá la compraventa.

Se regula asimismo el contrato de permuta, como contrato diferente a la compraventa y a la cesión de solar o de aprovechamiento urbanístico a cambio de construcción futura, pero se establece para este contrato el mismo régimen jurídico de la compraventa.

Rescisión por lesión

Se regula en los siguientes términos: el contrato de compraventa y los demás de carácter oneroso pueden rescindirse si la parte perjudicada prueba que, en el momento de la conclusión del contrato, el valor de mercado de la prestación que recibe es inferior a la mitad del valor de mercado de la prestación que realiza.

La otra parte puede oponer que el pretendido desequilibrio se justifica en el riesgo contractual propio de los contratos aleatorios o en la existencia de una causa gratuita. En los supuestos de opción de compra, el desequilibrio debe existir en el momento en que se pacta la opción.

Puede evitarse la rescisión del contrato mediante el pago en dinero del valor total de la prestación, con los intereses legales, a partir de la conclusión del contrato.

Compraventa a carta de gracia

Modalidad de compraventa en la que el vendedor se reserva el derecho de redimir el bien vendido, con las condiciones que se hayan pactado. Este derecho debe ejercerse de acuerdo con las siguientes reglas (que se incorporan al Libro Quinto: CCC art.568-28 a 568-32 ):

• La duración de este derecho es la pactada, pero no puede superar 20 años en caso de inmuebles, o 3 años en caso de bienes muebles. En el caso de inmuebles, el plazo del derecho de redimir puede fijarse por la vida de una o dos personas determinadas existentes en el momento de suscribirse el contrato. Por excepción, si el vendedor o sus sucesores ocupan la finca vendida a carta de gracia o la poseen por cualquier título, el derecho de redimir no se extingue por el simple transcurso del plazo pactado y es preciso un requerimiento especial, con la fijación de un nuevo plazo improrrogable, que no puede ser inferior a 3 meses.

• El derecho de redimir es indivisible, salvo que varias cosas sean vendidas a carta de gracia en una misma compraventa y se establezca una parte de precio individualizada para cada una. En este caso, puede obtenerse la redención de cada cosa a medida que se satisface la parte de precio correspondiente.

• Para obtener la redención, el redimente debe pagar al titular de la propiedad gravada el precio fijado para la redención y los gastos que se indican en el CCC art.568-31 .

• Una vez redimida la cosa vendida a carta de gracia, queda libre de las cargas o gravámenes que el comprador o los sucesivos titulares de la propiedad gravada le hayan impuesto desde la fecha de la venta, pero el precio de la redención queda afecto, hasta donde alcance, al pago de tales cargas o gravámenes. Con este fin, el propietario del bien redimido debe depositar o consignar el precio recibido a favor de los titulares de las cargas o los gravámenes, a quienes debe notificar el ejercicio de la redención y el depósito o la consignación constituidos a su favor. Sin embargo, el redimente puede resolver los arrendamientos notoriamente onerosos que haya realizado el propietario.

En el momento de la restitución, el titular de la propiedad gravada debe indemnizar al redimente por la disminución de valor que la cosa haya sufrido por causa imputable a él mismo y a los titulares anteriores.

Cesión de finca a cambio de construcción

Se incorpora al CCC el contrato de cesión de finca o de aprovechamiento urbanístico a cambio de construcción futura, regulado anteriormente en la L Cataluña 23/2001.

Su regulación es sustancialmente la misma aunque su denominación varía, pues anteriormente se denominaba «cesión de finca o de edificabilidad». También se modifican algunos aspectos relativos al concepto, a la adquisición de la obra por parte del cedente y al incumplimiento:

• Respecto a su formalización, se establece que el contrato de cesión de la propiedad de una finca, del derecho de aprovechamiento urbanístico o de cualquier derecho real que conlleve la facultad de edificar, a cambio de la adjudicación de una construcción futura o resultante de la rehabilitación, requiere que se identifiquen necesariamente las viviendas, los locales o las demás edificaciones y que se haga su descripción de acuerdo con la normativa de la propiedad horizontal, indicando cada uno de los adjudicatarios.

• En cuanto a la adquisición en la transmisión parcial se establece que, si la cesión se hace mediante la transmisión de una cuota de la finca o del aprovechamiento urbanístico o de cualquier otro derecho real que conlleve la facultad de edificar, la adquisición de las viviendas, de los locales o de las demás edificaciones que correspondan al cedente tiene lugar una vez finalizada la obra.

NOTA

La Ley entra en vigor el 1-1-2018, salvo el apartado 1 de la disp.final 2ª (modificación de CCC art.211-3 ), el apartado 11 de la disp.final 4ª (modificación del CCC art.461-12 ) y la disp.final 6ª (Modificación de la Ley 5/2006 disp.trans.21ª), que entran en vigor el 1-3-2017

En las disposiciones finales se modifican varios libros del Código Civil como consecuencia de la nueva regulación de la jurisdicción voluntaria, la cual atribuye varias competencias que quedaban en el ámbito de la autoridad judicial y que, al desjudicializarse, han pasado al notariado y al letrado de la Administración de justicia

La ley sustituye  (lo que en la práctica supone una verdadera derogación) el DLeg Cataluña 1/1984, por el que se aprueba el texto refundido de la Compilación del Derecho civil de Cataluña. Deroga además las siguientes leyes: L Cataluña 10/1987, de reforma del artículo 6 de la Compilación del Derecho civil de Cataluña; L Cataluña 12/1988, de modificación de la L 11/1985, de protección de menores; L Cataluña 8/1990, de modificación de la regulación de la legítima; L Cataluña 7/1991, de filiaciones; L Cataluña 39/1991, de tutela e instituciones tutelares; L Cataluña 8/1993, de modificación de la Compilación en materia de relaciones patrimoniales entre cónyuges; L Cataluña 10/1996, de alimentos entre parientes; L Cataluña 11/1996, de modificación de la L 39/1991; L Cataluña 12/1996, de la potestad del padre y de la madre; L Cataluña 6/2000, de pensiones periódicas; L Cataluña 22/2000, de acogida de personas mayores; L Cataluña 23/2001, de cesión de finca o de edificabilidad a cambio de construcción futura; L Cataluña 2/2005, de contratos de integración; L Cataluña 3/2005, de modificación del Código de familia, de la L 10/1998 y del Código de sucesiones por causa de muerte; L Cataluña 1/2008, de contratos de cultivo.

Veguerías. Cataluña

Veguerías. Cataluña

Salvo excepción legal, cada municipio y comarca sólo pueden formar parte de una veguería.

 L Cataluña 2/2017, DOGC 20-2-17

La veguería se configura como un ente local con personalidad jurídica propia, determinado por una agrupación de municipios. Constituye el ámbito territorial específico para el ejercicio del gobierno intermunicipal de cooperación local.

Sin perjuicio de que ningún municipio ni comarca puedan quedar excluidos de la organización veguerial, cada municipio y comarca deben formar parte íntegramente de una veguería, salvo las excepciones que resulten de la propia legislación.

La demarcación veguerial comprende los siguientes municipios:

Demarcación veguerial	Municipios (de las comarcas)
L'Alt Pirineu	L'Alta Ribagorça, L'Alt Urgell, La Cerdanya, El Pallars Jussà y El Pallars Sobirà
Barcelona	El Baix Llobregat, El Barcelonès, El Maresme, El Vallès Occidental y El Vallès Oriental
La Catalunya Central	El Bages, El Berguedà, Osona, El Moianès y El Solsonès, y los ocho municipios de L'Alta Anoia: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera y Veciana
Girona	L'Alt Empordà, El Baix Empordà, La Garrotxa, El Gironès, El Pla de l'Estany, El Ripollès y La Selva
Lleida	Les Garrigues, La Noguera, El Pla d'Urgell, La Segarra, El Segrià y L'Urgell
El Camp de Tarragona	L'Alt Camp, El Baix Camp, La Conca de Barberà, El Priorat y El Tarragonès
Les Terres de l'Ebre	El Baix Ebre, El Montsià, La Ribera d'Ebre y La Terra Alta
El Penedès	L'Alt Penedès, El Baix Penedès, El Garraf y L'Anoia, salvo los ocho municipios de L'Alta Anoia que pertenecen a la Catalunya Central

Cesión del derecho de aprovechamiento urbanístico. Cataluña

Cesión del derecho de aprovechamiento urbanístico. Cataluña

MU nº 1400 s.

Regulación del contrato de cesión de la propiedad de una finca, del derecho de aprovechamiento urbanístico o de cualquier derecho real que conlleve la facultad de edificar.

 L Cataluña 3/2017 art.621-58 a 621-66, DOGC 22-2-17

El contrato  de cesión de la propiedad de una finca, del derecho de aprovechamiento urbanístico o de cualquier derecho real que conlleve la facultad de edificar a cambio de la adjudicación de una construcción futura o resultante de la rehabilitación, requiere que en el momento de su formalización se identifiquen las viviendas, los locales o las demás edificaciones y que se haga su descripción de acuerdo con la normativa de la propiedad horizontal, indicando cada uno de los adjudicatarios.

La cesión puede hacerse por:

a) La transmisión total a cambio de una construcción futura, pudiendo ésta situarse en una finca distinta de la cedida.

b) La transmisión de una cuota en la proporción que el cedente y el cesionario determinen, y que constituya una situación de comunidad.

En los contratos de cesión otorgados antes de la obtención de la correspondiente licencia de obra, deben hacerse constar las características de la obra, las condiciones, los plazos inicial y final de la construcción y la calidad de los materiales empleados. Sin embargo si el contrato de cesión se otorga una vez obtenida la correspondiente licencia de obra, su contenido debe incorporarse, así como las determinaciones del proyecto o, si procede, la certificación emitida por el facultativo de la obra, y la memoria de calidades según el proyecto redactado por el facultativo correspondiente.

El contrato se ajusta a las siguientes reglas:

a)  El cedente y el cesionario pueden acordar la constitución de un aval bancario o cualquier otra garantía para asegurar el cumplimiento de la obligación del cesionario.

b)  El cedente, tras un requerimiento fehaciente, puede instar la resolución del contrato si la licencia no se ajusta a los pactos acordados o si las obras no se han iniciado en el plazo pactado incluso por una causa que no sea imputable al cesionario.

En caso de resolución del contrato, el cedente recupera la propiedad de lo que había cedido y hace suya, por accesión, la obra realizada, con la obligación de resarcir al cesionario y, si procede, a los terceros. No obstante, el cedente puede optar por el derribo a cargo del cesionario si el coste de la finalización de las obras o, si procede, de la adaptación de las realmente ejecutadas a los pactos establecidos en el contrato es superior a la mitad del coste de la construcción pactada.

c)  La obligación del cesionario sólo se entiende cumplida si la entrega de la obra se realiza en las condiciones y con las características pactadas; en el caso de no haberse pactado nada la obra debe ser entregada íntegramente, con todos los requisitos de habitabilidad o los que sean precisos para el uso a que se destina.

d)  La obra puede hacerse y entregarse por una persona distinta de la cesionaria, salvo que se haya pactado lo contrario y sin perjuicio de la obligación de notificar fehacientemente la cesión del contrato al cedente en el domicilio fijado en el contrato a estos efecto o, si no se ha fijado, en el que figure inscrito en el Registro de la Propiedad.

e)  La adquisición de las viviendas, locales o demás edificaciones que correspondan al cedente tiene lugar con su entrega, tras la finalización de la obra, en el caso de la transmisión total de la finca o del aprovechamiento urbanístico y con la finalización de la obra en el caso de que la cesión se haga mediante la transmisión de una cuota de la finca, aprovechamiento urbanístico o cualquier otro derecho real.

f)  En caso de incumplimiento de las condiciones , pactadas o legales, acreditado por acta notarial o certificación de la autoridad administrativa, de las características o del plazo inicial o final estipulados, el cedente puede exigir el cumplimiento específico del contrato, o su resolución, junto con la indemnización por daños y perjuicios. Si las partes han acordado que el incumplimiento del contrato tenga el carácter de condición resolutoria, para que opere como tal es preciso que se notifique fehacientemente la resolución al cesionario y a los terceros titulares de derechos constituidos sobre la finca y que el cesionario no se oponga a la resolución en el plazo de 15 días.

g)  Este contrato es oponible a terceros desde el momento en que se practica la inscripción en el folio registral de la finca cedida y, si procede, en el de la finca especial en que consten los aprovechamientos disgregados del suelo.

Quins són els documents que t’ha d’entregar el venedor en la compra d’una vivenda de 1a transmissió?

El 4 de juliol de 2018 es va publicar aquest article. No es va fer referencia a que procedia de http://www.mesadvocats.com/blog/quins-son-els-documents-que-tha-dentregar-elvenedor-
en-la-compra-duna-vivenda-part/ publicat el 28 de febrer de 2017.

La veritat que no recordo d’on vaig treure la noticia, de fet la majoria relacionada amb aquests temes les trec de noticies.habitaclia i totes les que trec d’un altre autor sempre van relacionades indicant la font de l’article. Em sap molt de greu que no ho fes amb aquest cas i demano disculpes.

Disculpeu totes les molèsties causades. Gràcies.