25.3.24

RESOLUCIÓ TER/800/2024, de 13 de març, per la qual es modifica la Resolució TER/2940/2023, d'11 d'agost, per la qual es declaren zona de mercat residencial tensionat diversos municipis, d'acord amb la Llei estatal 12/2023, de 14 de maig, pel dret a l'habitatge.

 

RESOLUCIÓ TER/800/2024, de 13 de març, per la qual es modifica la Resolució TER/2940/2023, d'11 d'agost, per la qual es declaren zona de mercat residencial tensionat diversos municipis, d'acord amb la Llei estatal 12/2023, de 14 de maig, pel dret a l'habitatge.

Fets

   1. En data 15 de juny de 2023, la secretària d'Habitatge va elaborar la Memòria per a la declaració de determinats municipis de Catalunya com a zones de mercat residencial tensionat d'acord amb les previsions contingudes a l'article 18 de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret de l'habitatge, per tal d'iniciar el procediment preparatori adreçat a la declaració de zones de mercat residencial tensionat.

A la memòria formulada es va recollir la informació obtinguda durant el procediment preparatori corresponent, relacionada amb la situació del mercat residencial a les respectiva zona.

   2. El 22 de juny de 2023, es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 8942 l'anunci pel qual es va sotmetre al tràmit d'informació pública el present procediment durant un termini de 20 dies, en compliment de les previsions contingudes a l'article 18.1.b) de la Llei 12/2023.

   3. Així mateix, es va donar audiència als 140 municipis proposats declarar com a zona de mercat residencial tensionat, i que consten relacionats a l'Annex 2 de la referida memòria. De la mateixa manera es va donar audiència a d'altres entitats que podien resultar afectades per l'àmbit material de què es tracta.

   4. Durant els tràmits d'informació pública i audiència es van fer diverses aportacions que varen ser degudament valorades mitjançant la memòria valorativa de data 10 d'agost de 2023 que consta oportunament publicada al web del Departament de Territori juntament amb la resta de tràmits.

   5. Com a conseqüència dels tràmits d'informació pública i audiència anteriors, es van fer les corresponents modificacions a la Memòria per a la declaració de determinats municipis de Catalunya com a zona de mercat residencial tensionat en data 11 d'agost de 2023.

   6. En la mateixa data, es va dictar la Resolució TER/2940/2023, d'11 d'agost (DOGC núm. 8984, de 22 d'agost de 2023), per la qual es varen declarar zona de mercat residencial tensionat als efectes de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge, un total de 140 municipis.

   7. Que amb posterioritat a l'esmentada publicació s'ha advertit l'existència d'errors a la Memòria per a la declaració de determinats municipis com a zona de mercat residencial tensionat que han requerit la seva revisió i modificació, atenent que no s'hi havien afegit algunes de les al·legacions derivades del tràmit d'informació pública i audiència que havien estat expressament acceptades i, com a tals, recollides a la seva memòria valorativa de les mateixes de data 10 d'agost de 2023.

   8. Així mateix, calia incorporar a la mateixa determinades particularitats que exigeix la normativa d'aplicació, la qual cosa ha requerit la revisió i actualització de la corresponent Memòria així com la corresponent modificació de la Resolució de declaració de zona de mercat residencial tensionat de data 11 d'agost de 2023.

 

Fonaments jurídics

Primer.- De conformitat amb l'article 18 de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge, les administracions competents en matèria d'habitatge poden declarar, de conformitat amb els criteris i procediments establerts a la seva normativa reguladora i en l'àmbit de les seves respectives competències, zones de mercat residencial tensionat als efectes d'orientar les actuacions públiques en matèria d'habitatge en aquells àmbits territorials en els que existeixi un especial risc d'oferta insuficient d'habitatge per a la població, en condicions que la facin assequible pel seu accés en el mercat i de conformitat amb les diferents necessitats territorials.

Segon.- L'article 148.3 de la Constitució Espanyola atribueix a les Comunitats Autònomes la competència en matèria d'habitatge i en aquest sentit l'article 137 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya reconeix la competència exclusiva en matèria d'habitatge de la Generalitat de Catalunya.

De conformitat amb l'article 7 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, correspon al Departament competent en matèria d'habitatge l'exercici del es referides competències exclusives pròpies d'aquest àmbit.

D'acord amb el Decret 184/2022, de 10 d'octubre, de denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments en què s'organitza el Govern i l'Administració de la Generalitat de Catalunya, correspon al Departament de Territori les polítiques d'habitatge i, en concret, de conformitat amb els articles 1 i 12 del Decret 293/2022, de 2 de novembre, de reestructuració del Departament de Territori, a la Secretaria d'Habitatge.

Tercer.- De conformitat amb l'article 18.2 de la Llei 12/2023, de 24 de maig, la declaració de zones de mercat residencial tensionat que correspon a les Administracions competents en matèria d'habitatge, ha d'anar precedida d'un procediment preparatori adreçat a la obtenció de la informació relacionada amb la situació del mercat residencial a la zona.

Així mateix, implicarà la realització d'un tràmit d'informació en el que s'hauran de posar a disposició pública la informació sobre la qual es fonamenta la declaració.

La declaració de zona de mercat residencial tensionat requerirà l'elaboració d'una memòria que justifiqui, mitjançant dades objectives i fonamentada en l'existència d'un especial risc d'abastament insuficient d'habitatge per a la població resident, concretant la concurrència de les circumstàncies a què es refereix l'article 18.3 de la Llei 12/2023.

Per la seva banda, l'article 3.k) de la pròpia Llei 12/2023 preveu que es pugui particularitzar la definició de gran tenidor en la declaració d'entorns de mercat residencial tensionat fins aquells titulars de cinc o més immobles urbans d'ús residencial ubicats en dit àmbit, quan així estigui motivat per la comunitat autònoma en la corresponent memòria justificativa.

Finalment, l'article 17.7 de la Llei d'Arrendaments Urbans permet aplicar la limitació del preu de lloguer en aplicació de l'índex de referència que correspongui, a aquells contractes de lloguer en els que l'immoble estigui ubicat en una zona de mercat residencial tensionat i sobre el qual no hagi estat vigent cap contracte d'arrendament en els darrers cinc anys, sempre que estigui recollit a la resolució del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, en haver-se'n justificat l'aplicació a la declaració de la zona de mercat residencial tensionat.

Quart.- Havent-se donat compliment a tots els tràmits corresponents establerts a l'esmentat article 18 de la Llei 12/2023, i havent-se deixat constància de les circumstàncies requerides a la corresponent Memòria justificativa, la qual ha estat revisada i corregida de conformitat amb les previsions legals i recollint les al·legacions acceptades en els tràmits d'informació pública i audiència, és procedent la declaració de zona de mercat residencial tensionat en els termes de l'article 18 de la Llei 12/2023 en la que s'incloguin les particularitats exigibles per a la l'aplicació de les mesures legals corresponents.

 

Per tot l'exposat,

 

Resolc:

 

   1. Declarar com a zona de mercat residencial tensionat als efectes de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge, els municipis següents:

Abrera, Alella, Amposta, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Badalona, Badia del Vallès, Balaguer, Banyoles, Barberà del Vallès, Barcelona, Berga, la Bisbal d'Empordà, Blanes, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes de Montbui, Caldes d'Estrac, Calella, Calldetenes, Cambrils, Canet de Mar, la Canonja, Canovelles, Cardedeu, Castellar del Vallès, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Cervera, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Cubelles, Esparreguera, Esplugues de Llobregat, Falset, Figueres, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Gavà, Girona, Granollers, Guissona, l'Hospitalet de Llobregat, Igualada, la Llagosta, Lleida, Llinars del Vallès, Lloret de Mar, Malgrat de Mar, Manlleu, Manresa el Masnou, Matadepera, Mataró, Molins de Rei, Mollerussa, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Montgat, Montmeló, Montornès del Vallès, Móra la Nova, Olesa de Montserrat, Olot, Palafolls, Palafrugell, Palamós, Palau-solità i Plegamans, el Papiol, Parets del Vallès, Pineda de Mar, Polinyà, Porqueres, el Prat de Llobregat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Puigcerdà, Reus, Ripoll, Ripollet, la Roca del Vallès, Roquetes, Rubí, Sabadell, Salou, Salt, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Boi de Llobregat, Sant Celoni, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Fost de Campsentelles, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Sant Pol de Mar, Sant Quirze del Vallès, Sant Sadurní d'Anoia, Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Farners, Santa Coloma de Gramenet, Santa Margarida de Montbui, Santa Perpètua de Mogoda, Santa Susanna, Sarrià de Ter, la Seu d'Urgell, Sitges, Solsona, Sort, Tarragona, Tàrrega, Teià, Terrassa, Tiana, Tona, Torelló, Torredembarra, Torrelles de Llobregat, Tortosa, Tremp, Vallirana, Valls, el Vendrell, Vic, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova del Camí, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Dalt, i Vilassar de Mar.

 

   2. Considerar com a gran tenidor, de conformitat amb l'article 3.k) de la Llei 12/2023, també a la persona física o jurídica que sigui titular de cinc o més immobles urbans d'ús residencial ubicats dins la zona de mercat residencial tensionat anteriorment declarada.

 

   3. Aplicar, en el seu cas, el límit màxim del preu aplicable de conformitat amb el sistema d'índex de preus de referència corresponent en els termes de l'article 17.7 de la Llei d'Arrendaments Urbans 29/1994, de 24 de novembre, als contractes de lloguer d'immobles ubicats en la zona de mercat residencial tensionat declarada sobre els quals no hagués estat vigent cap contracte d'arrendament d'habitatge vigent en els darrers cinc anys.

 

   4. Deixar sense efecte la Resolució TER/2940/2023, d'11 d'agost, que mitjançant la present es modifica.

 

   5. Comunicar la present Resolució a la Secretaria General de Agenda Urbana y Vivienda del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, de conformitat amb les previsions de l'article 18.2.c) de la Llei 12/2023.

 

   6. Ordenar la publicació d'aquesta Resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, s'ha de fer pública al portal de Transparència de la Generalitat així com a la web del Departament de Territori.

 

Contra la present resolució, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs d'alçada davant la consellera del Departament de Territori en el termini d'un mes, a comptar de l'endemà de la notificació o la publicació de la resolució, d'acord amb l'article 76 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i els articles 121 i 122 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

 

Barcelona, 13 de març de 2024

 

Marina Berasategui i Canals

Secretària d'Habitatge

Resolución zonas tensionadas en Catalunya hasta 16 marzo 2027

 

Resolución de 14 de marzo de 2024, de la Secretaría de Estado de Vivienda y Agenda Urbana, por la que se publica la relación de zonas de mercado residencial tensionado que han sido declaradas en virtud del procedimiento establecido en el artículo 18 de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda, en el primer trimestre de 2024.

Publicado en:
«BOE» núm. 66, de 15 de marzo de 2024, páginas 31058 a 31060 (3 págs.)
Sección:
III. Otras disposiciones
Departamento:
Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana
Referencia:
BOE-A-2024-5214

TEXTO ORIGINAL

En aplicación de lo dispuesto en el artículo 18.2.d) de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda, con carácter trimestral, el Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana publicará una resolución en la que se recoja la relación de zonas de mercado residencial tensionado que hayan sido declaradas en virtud del procedimiento establecido en el artículo 18 de la referida norma.

En este sentido, el 14 de marzo de 2024 ha sido publicada la «Resolución TER/800/2024, de 13 de marzo, por la que se modifica la Resolución TER/2940/2023, de 11 de agosto, por la que se declaran zona de mercado residencial tensionado varios municipios, de acuerdo con la Ley Estatal 12/2023, de 14 de mayo, por el derecho a la vivienda», que declara una serie de zonas de mercado residencial tensionado en el territorio de su comunidad autónoma. A los efectos de lo dispuesto en el artículo 18.2.d) de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, y a partir de dicha declaración, se dicta la presente resolución donde se reflejan los siguientes contenidos derivados de las declaraciones de zonas de mercado residencial tensionado publicadas durante el primer trimestre de 2024:

a) El periodo de vigencia de la zona de mercado residencial tensionado de acuerdo con la declaración publicada por la Comunidad Autónoma de Cataluña.

b) El reflejo de la definición particularizada de gran tenedor que se aplica en la zona de acuerdo con lo indicado en la declaración publicada por la Comunidad Autónoma de Cataluña, de modo complementario a la definición general de gran tenedor de vivienda recogida en el artículo 3.k) de la Ley 12/2023, de 24 de mayo.

c) El reflejo, de acuerdo con lo dispuesto en la declaración publicada por la Comunidad Autónoma de Cataluña, de la aplicación en la zona de la limitación prevista en el segundo párrafo del artículo 17.7 de la Ley 29/1994, de 24 de noviembre, de Arrendamientos Urbanos, a los contratos de arrendamiento de vivienda en los que el inmueble se ubique en una zona de mercado residencial tensionado dentro del periodo de vigencia de la declaración de la referida zona en los términos dispuestos en la referida Ley 12/2023, de 24 de mayo, y sobre el que no hubiese estado vigente ningún contrato de arrendamiento de vivienda vigente en los últimos cinco años, de modo que en tal supuesto la renta pactada al inicio del nuevo contrato no podrá exceder del límite máximo del precio aplicable conforme al sistema de índices de precios de referencia atendiendo a las condiciones y características de la vivienda arrendada y del edificio en que se ubique.

d) Enlaces a la publicación por parte de la Administración competente en materia de vivienda de la memoria y la declaración prevista en el artículo 18.3 de la Ley 12/2023, de 24 de mayo.

De acuerdo con lo anteriormente expuesto, esta Secretaría de Estado, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 18 de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, y en la resolución de declaración de zona de mercado residencial tensionado publicada por la Comunidad Autónoma de Cataluña, resuelve:

Primero.

Recoger la relación de zonas de mercado residencial tensionado que, de acuerdo con la información obrante en este departamento, han sido declaradas siguiendo el procedimiento establecido en el referido artículo 18 de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda, a lo largo del primer trimestre de 2024, y reflejar los contenidos para ellas establecidos en las correspondientes declaraciones:

Comunidad autónomaMunicipiosa) Periodo de vigencia de la zona tensionadab) Definición de gran tenedor en la zona tensionada, según lo dispuesto en artículo 3.k) de la Ley 12/2023c) Aplicación a los efectos del segundo párrafo del artículo 17.7 LAUd) Enlaces a declaración de la zona y su memoria
Cataluña.Abrera, Alella, Amposta, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Badalona, Badia del Vallès, Balaguer, Banyoles, Barberà del Vallès, Barcelona, Berga, la Bisbal d'Empordà, Blanes, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes de Montbui, Caldes d'Estrac, Calella, Calldetenes, Cambrils, Canet de Mar, la Canonja, Canovelles, Cardedeu, Castellar del Vallès, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Cervera, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Cubelles, Esparreguera, Esplugues de Llobregat, Falset, Figueres, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Gavà, Girona, Granollers, Guissona, l'Hospitalet de Llobregat, Igualada, la Llagosta, Lleida, Llinars del Vallès, Lloret de Mar, Malgrat de Mar, Manlleu, Manresa el Masnou, Matadepera, Mataró, Molins de Rei, Mollerussa, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Montgat, Montmeló, Montornès del Vallès, Móra la Nova, Olesa de Montserrat, Olot, Palafolls, Palafrugell, Palamós, Palau-solità i Plegamans, el Papiol, Parets del Vallès, Pineda de Mar, Polinyà, Porqueres, el Prat de Llobregat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Puigcerdà, Reus, Ripoll, Ripollet, la Roca del Vallès, Roquetes, Rubí, Sabadell, Salou, Salt, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Boi de Llobregat, Sant Celoni, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Fost de Campsentelles, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Sant Pol de Mar, Sant Quirze del Vallès, Sant Sadurní d'Anoia, Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Farners, Santa Coloma de Gramenet, Santa Margarida de Montbui, Santa Perpètua de Mogoda, Santa Susanna, Sarrià de Ter, la Seu d'Urgell, Sitges, Solsona, Sort, Tarragona, Tàrrega, Teià, Terrassa, Tiana, Tona, Torelló, Torredembarra, Torrelles de Llobregat, Tortosa, Tremp, Vallirana, Valls, el Vendrell, Vic, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova del Camí, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Dalt, i Vilassar de Mar.Tres años desde el día siguiente a la publicación de la presente resolución, de acuerdo con el artículo 18.2.d) de la Ley 12/2023, de 24 de mayo.Conforme a la Resolución TER/800/2024, de 13 de marzo, la persona física o jurídica que sea titular de cinco o más inmuebles urbanos de uso residencial ubicados en la zona de mercado residencial tensionado.Sí, conforme a la Resolución TER/800/2024, de 13 de marzo.

– Declaración:

Resolución TER/800/2024, de 13 de marzo, por la que se modifica la Resolución TER/2940/2023, de 11 de agosto, por la que se declaran zona de mercado residencial tensionado varios municipios, de acuerdo con la Ley Estatal 12/2023, de 14 de mayo, por el derecho a la vivienda. (BOGC núm. 9122).

– Memoria.

Segundo.

Contra esta resolución, que pone fin a la vía administrativa, se podrá interponer potestativamente recurso de reposición ante esta Secretaría de Estado en el plazo de un mes, a contar desde el día siguiente al de su publicación, de conformidad con lo establecido en los artículos 123 y 124 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas, o bien recurso contencioso-administrativo, ante la Sala de lo Contencioso-Administrativo de la Audiencia Nacional, en el plazo de dos meses a partir del día siguiente al de su publicación, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 11.1.a) de la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-administrativa.

Tercero.

Esta resolución surtirá efectos desde el día siguiente al de su publicación en el «Boletín Oficial del Estado».

Madrid, 14 de marzo de 2024.–El Secretario de Estado de Vivienda y Agenda Urbana, David Lucas Parrón.

18.3.24

DECRET 209/2023, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Codi d'accessibilitat de Catalunya

 Actualitzat 1/3/2024

DECRET 209/2023, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Codi d'accessibilitat de Catalunya


URI ELI:  https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/d/2023/11/28/209/cer
Aquest Decret deroga el Decret 135/1995

Preàmbul

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Una societat accessible és fonamental per tal que totes les persones puguin dur a terme les activitats de la vida diària i quotidiana de la manera més autònoma possible, ja que l’accessibilitat incideix directament en la funcionalitat de totes elles, en la qualitat de vida, permet l’exercici dels drets i evita les desigualtats que generen les barreres existents, tant físiques, sensorials com actitudinals.

La disposició final tercera de la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat, estableix que el Govern ha d’aprovar un decret de desplegament que determini els requisits, els paràmetres i els criteris per complir les condicions d’accessibilitat que preveu la Llei, tant en els sectors públics com en els sectors privats i tant en els entorns nous com en els existents.

Aquest Decret suposa el desplegament d’aquestes previsions legals, mitjançant l’aprovació d’un Codi d’accessibilitat en el qual es determinen les condicions, els requisits i les solucions d’accessibilitat necessàries perquè els espais d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els serveis, els productes i els processos de comunicació garanteixin l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn.

El Codi d’accessibilitat aprovat per aquest Decret integra, en el marc normatiu de Catalunya, el conjunt de les condicions d’accessibilitat universal, física, sensorial i cognitiva, en els àmbits de més impacte en la vida diària de la ciutadania, d’acord amb les condicions bàsiques d’accessibilitat que determina el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, i amb les directrius internacionals de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat. Alhora, també pretén facilitar la coordinació i la coherència entre les mesures aplicables en cada àmbit i defineix amb prou detall els requisits i els paràmetres tècnics exigibles.

En aquest context, el Codi d’accessibilitat recull i incorpora els requisits que s’estableixen en el Reial decret 173/2010, de 19 de febrer, pel qual es modifica el Codi tècnic de l’edificació; en el Reial decret 1544/2007, de 23 de novembre, pel qual es regulen les condicions bàsiques d’accessibilitat i no-discriminació per a l’accés i la utilització de les formes de transport per a persones amb discapacitat, i en l’Ordre TMA/851/2021, de 23 de juliol, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no-discriminació per a l’accés i la utilització dels espais públics urbanitzats.

Les disposicions que conté el Codi d’accessibilitat complementen, harmonitzen i unifiquen aquests requisits amb la regulació pròpia de Catalunya que s’estableix en exercici de les competències territorials, i determinen un marc normatiu unificat que concreta en cada situació les condicions exigibles per justificar el compliment, de manera global, de la legislació concurrent en matèria d’accessibilitat en l’àmbit autonòmic, estatal i internacional.

Finalment, el Codi d’accessibilitat desenvolupa un ampli ventall d’ajustos raonables per a situacions que actualment estan sense regular o que ho estan insuficientment i queden a discreció d’interpretacions individuals o arbitràries, i pretén, en definitiva, conferir seguretat jurídica en l’aplicació de la norma, per a tots els sectors de la societat, de conformitat amb la Llei 13/2014, del 30 d’octubre.

Pel que fa a l’estructura de la norma, aquest Decret conté un article únic que aprova el Codi d’accessibilitat, el qual es compon d’11 capítols, amb un total de 199 articles i 15 annexos. Atesa la diversitat de matèries i per facilitar-ne l’aplicació, alguns capítols i annexos es divideixen en seccions i, en el cas del capítol 3, també en subseccions.

En el capítol primer es recull l’objecte del Codi, l’àmbit d’aplicació i un seguit de disposicions i definicions de caràcter general aplicables al conjunt dels capítols.

En el capítol segon, es desenvolupen les condicions d’accessibilitat en l’àmbit del territori. Inclou els espais urbans i els espais naturals i estableix una regulació detallada de les condicions que s’han de complir per adequar els espais existents. Estableix les condicions que han de complir els itineraris en cada situació, regula l’ús de les plataformes úniques, descriu els diferents tipus d’encreuaments i determina les condicions exigibles als elements d’urbanització.

El capítol tercer desenvolupa les condicions d’accessibilitat en l’àmbit de l’edificació.

Es divideix en tres seccions: disposicions generals, edificis de nova construcció i edificis existents. La secció primera conté disposicions generals aplicables tant a obra nova com a edificacions existents, estableix la classificació de les edificacions segons l’ús i identifica els àmbits funcionals d’un edifici.

Les seccions segona i tercera estableixen disposicions específiques per als edificis de nova construcció i per als edificis existents, respectivament. Cadascuna consta de tres subseccions: edificis i establiments d’ús públic, edificis amb ús d’habitatge i edificis d’ús privat diferent d’habitatge. Les sis subseccions resultants permeten una regulació acurada i específica de cada situació i, alhora, faciliten l’aplicació i la comprovació de les condicions establertes. Es determinen el percentatge mínim d’unitats accessibles i els requisits que corresponen a cada element: places d’aparcament, places d’espectador, unitats d’allotjament, cambres higièniques, elements de comunicació i piscines, entre d’altres.

El capítol quart conté les condicions d’accessibilitat que s’han d’aplicar en l’àmbit dels mitjans de transport públics. Es divideix en quatre seccions. La secció 1a conté disposicions generals aplicables a tota mena de transports, com ara les que afecten els sistemes de comunicació, els mitjans d’adquisició i validació de bitllets o la necessitat que cada operador elabori un Pla d’implantació de l’accessibilitat.

Les seccions 2a, 3a i 4a contenen disposicions específiques per al transport per carretera, transport ferroviari i transport aeri i marítim, respectivament. La definició de les condicions d’accessibilitat aplicables al transport per carretera inclouen el transport discrecional i escolar, el transport en taxi i el servei de transport adaptat.

En el capítol cinquè, s’estableixen les condicions d’accessibilitat que han de complir els productes. La regulació inclou els productes d’ús públic i els productes de consum i, en el cas dels primers, incideix en la importància de garantir un manteniment adequat.

El capítol sisè desenvolupa les condicions d’accessibilitat corresponents als serveis.

Conté dues seccions. La secció 1a estableix mesures generals aplicables a tots els serveis, com ara els recursos de comunicació accessible que s’han de preveure als actes i esdeveniments públics, o les situacions en què correspon disposar d’una fitxa de condicions d’accessibilitat.

La secció 2a desgrana les condicions específiques aplicables als diferents tipus de serveis, entre d’altres, els comercials, els de caràcter financer i d’assegurances, els relacionats amb el transport particular, els de restauració, els turístics, els culturals, els esportius o els educatius. Inclou la definició de les característiques i els continguts que ha de tenir el Pla d’accessibilitat per a les arts escèniques i per al sector del cinema.

El capítol setè conté mesures relacionades amb la gestió de l’accessibilitat. Es divideix en dues seccions: la primera adreçada als edificis plurifamiliars amb ús habitatge i la segona als edificis d’ús públic.

La secció 1a desenvolupa les obligacions de les comunitats de propietaris, o del propietari únic en cas de propietat vertical, davant la sol·licitud d’obres d’accessibilitat. Detalla el procediment per efectuar la sol·licitud; els terminis màxims per a cada una de les fases que pot tenir el procés fins a l’execució de les obres que corresponguin, i els criteris que s’han de seguir en cas de propietaris amb un nivell d’ingressos baix o quan les persones sol·licitants són llogateres o titulars de locals. Aquesta secció també regula el procediment d’autorització administrativa i estableix mesures per facilitar la constitució de servituds permanents sobre espais d’ús privatiu quan són imprescindibles i proporcionades.

La secció 2a conté un seguit de mesures per aconseguir una gestió eficaç dels elements accessibles als serveis d’ús públic. Preveu la responsabilitat de la persona titular de l’activitat en aspectes com la comercialització de les places d’espectador accessibles, l’assignació de les habitacions accessibles o la supervisió que els clients facin un ús adequat de les places d’aparcament accessibles.

El capítol vuitè regula les modalitats, la concessió i l’ús de la targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat. Descriu els procediments de codificació i les obligacions dels ens locals en relació amb el registre de les targetes concedides. Identifica dues modalitats de places d’aparcament reservades per a persones amb discapacitat, les d’ús general i les d’ús individual, i n’estableix les condicions d’ús.

En el capítol novè es despleguen les previsions legals sobre el Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat i se’n regula la composició, les funcions i les pautes de funcionament.

El capítol desè conté disposicions relacionades amb l’activitat d’inspecció i control i el procediment sancionador. Defineix la competència, les funcions i l’exercici de la inspecció i descriu el contingut mínim de les actes.

Finalment, en el capítol onzè s’estableixen les bases de funcionament del distintiu de qualitat. Es defineixen les categories i els nivells, el procediment de tramitació i registre de distintius concedits, els beneficis que atorga i les situacions que poden comportar la retirada d’aquest.

A continuació, es desenvolupen els 15 annexos que formen part d’aquest Decret.

L’annex 1a descriu els paràmetres antropomètrics i d’interacció principals relacionats amb les persones amb discapacitat, els quals serveixen de referència per identificar les condicions d’accessibilitat que s’han de complir en els espais físics.

L’annex 2a desenvolupa els paràmetres tècnics i les condicions de disseny aplicables a cada element i situació per complir les directrius del capítol 2 respecte a l’accessibilitat al territori.

Els annexos 3a, 3b, 3c, 3d, 3e i 3f contenen especificacions relacionades amb el capítol 3 d’accessibilitat a l’edificació. Els annexos 3d, 3e i 3f fan referència als edificis existents.

L’annex 3a conté la llista de les activitats en què se subdivideix cada una de les set classes d’ús públic que defineix la secció 1a del capítol tercer.

L’annex 3b consta d’una taula en què s’identifiquen les condicions exigibles als edificis de nova construcció segons l’ús, l’activitat i la superfície.

L’annex 3c desenvolupa els paràmetres tècnics que ha de complir cada element en els edificis de nova construcció: rampes, ascensors, escales, paviments i cambres higièniques, entre d’altres.

L’annex 3d descriu els ajustos raonables exigibles i admissibles als edificis existents que són objecte d’alguna mena d’intervenció (canvi d’ús, canvi d’activitat, reforma i ampliació, entre d’altres). Es divideix en dues seccions, la primera s’aplica als edificis d’ús públic i la segona, als edificis d’ús habitatge.

L’annex 3e identifica els ajustos raonables que els establiments d’ús públic i els edificis d’habitatges existents han d’haver assolit en la data límit indicada. Estableix tres terminis, d’1, 3 i 6 anys, per efectuar ajustos raonables concrets, els quals s’han determinat amb criteris de proporcionalitat, tenint en compte la facilitat o complexitat de les obres; la superfície, l’ocupació i la rellevància de l’ús en el cas dels establiments, i el nombre d’habitatges pel que fa a les comunitats de propietaris.

L’annex 3f defineix paràmetres tècnics addicionals als que descriu l’annex 3c per a diferents elements, que s’apliquen en els supòsits que preveuen els annexos 3d i 3e per als edificis existents.

Els annexos 4a i 4b contenen especificacions relacionades amb el capítol 4 d’accessibilitat als mitjans de transport.

L’annex 4a desenvolupa el conjunt de paràmetres tècnics que han de complir les parades, les marquesines, les andanes i el material mòbil.

L’annex 4b regula la utilització dels escúters de mobilitat en el transport públic: condicions que han de complir vehicles i usuaris; procediments d’acreditació i control, i condicions d’ús.

L’annex 5a conté dues seccions. La primera desenvolupa el conjunt de paràmetres tècnics que han de complir els productes d’ús públic i la segona descriu les condicions d’accessibilitat que s’han d’aplicar als elements de comunicació (panells informatius, plànols, maquetes, impresos, pantalles electròniques, pàgines web, entre d’altres).

Els annexos 6a i 6b contenen especificacions relacionades amb el capítol 6 d’accessibilitat als serveis.

L’annex 6a descriu el format i els continguts de la Fitxa de condicions d’accessibilitat i indica quins establiments l’han de tenir a disposició del públic.

L’annex 6b detalla els ajustos raonables que han d’assolir determinats serveis abans del termini establert. Aquests ajustos raonables fan referència principalment a les condicions d’accessibilitat de les pàgines web i aplicacions per a dispositius mòbils i preveuen terminis d’1, 2, 3 o 4 anys, segons les característiques del servei.

L’annex 8a descriu el format i els continguts de la targeta d’aparcament en les diferents modalitats.


Finalment, l’annex glossari recull les definicions de diferents conceptes que es fan servir en el Codi d’accessibilitat, pel que fa a la seva aplicació.

L’entrada en vigor d’aquest Decret suposa la derogació del Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat i del Decret 97/2002, de 5 de març, sobre la targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat i altres mesures adreçades a facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda. No obstant això, el primer continua sent documentació de referència als efectes de les mesures de convalidació de l’accessibilitat a l’entorn existent que preveuen els articles 65, 90 i 102 i que també s’esmenten a l’annex glossari.

Aquest Decret compleix amb els principis de bona regulació que formulen l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l’article 62 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Aquest Decret s’ha tramitat segons el que disposen els articles 59 i següents de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i, a més de la resta d’informes preceptius, s’ha sotmès a informe del Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat, a l’informe de la Comissió de Govern Local i al dictamen del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

Aquesta disposició s’ha sotmès al procediment d’informació en matèria de reglamentacions tècniques i de reglaments relatius als serveis de la societat de la informació que preveuen la Directiva (UE) 2015/1535, del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de setembre, el Reial decret 1337/1999, de 31 de juliol, que incorpora aquesta directiva a l’ordenament jurídic intern.

A proposta del conseller de Drets Socials, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i d’acord amb el Govern,

 

Decreto:

Article únic

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Aprovació del Codi d'accessibilitat de Catalunya

S'aprova el Codi d'accessibilitat de Catalunya, el text del qual s'inclou a continuació.

Disposició addicional

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Interlocució amb els departaments de la Generalitat

A l'efecte del compliment de les obligacions que preveu la Llei 13/2014, del 30 d'octubre, cada departament de la Generalitat ha de designar una persona per tal que actuï com a interlocutora d'accessibilitat amb el departament competent en aquesta matèria.

Disposició transitòria

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Règim transitori d'aplicació

1. Les sol·licituds de llicències i autoritzacions, els comunicats d'obres i altres tràmits administratius assimilables, així com els projectes encarregats per les administracions públiques, que s'hagin presentat abans dels 6 mesos posteriors a l'entrada en vigor d'aquest Decret es regeixen per la normativa anterior.

2. Els projectes visats abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret es regeixen per la normativa aplicable en el moment del visat, sempre que la sol·licitud de llicència corresponent, el comunicat d'obres o l'inici de la tramitació administrativa que correspongui s'hagi efectuat en un termini de fins a dotze mesos des de la data d'entrada en vigor d'aquest Decret.

3. Els instruments de planejament urbanístic, general i derivat que hagin estat objecte d'aprovació provisional abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret es regeixen per la normativa anterior.

4. Els instruments de planejament urbanístic, general i derivat, i els projectes d'urbanització, que hagin estat objecte d'aprovació inicial en el transcurs dels dos anys anteriors a l'entrada en vigor d'aquest Decret i que siguin objecte d'aprovació provisional o definitiva durant el primer any posterior a aquesta entrada en vigor es regeixen per la normativa anterior.

5. Els projectes d'infraestructures de transport encarregats per les administracions públiques abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret i que es lliurin durant els 18 mesos posteriors a aquesta entrada en vigor es regeixen per la normativa anterior.

6. Els vehicles que es posin en servei durant el primer any posterior a l'entrada en vigor d'aquest Decret i que s'hagin adquirit abans de la seva entrada en vigor es regeixen per la normativa d'accessibilitat anterior.

7. Els productes d'ús públic sobre els quals s'hagi formalitzat el contracte de compra abans de la data d'entrada en vigor d'aquest Decret es regeixen per la normativa anterior, sempre que es posin a disposició del públic en un termini no superior a un any des d'aquesta data d'entrada en vigor.

8. Els apartats anteriors no eximeixen de l'obligatorietat d'executar ajustos raonables posteriors en el moment que siguin exigibles d'acord amb les disposicions d'aquest Decret.

9. L'entrada en vigor d'aquest Decret suposa l'inici dels terminis que estableix la disposició addicional primera de la Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat per revisar, elaborar i executar els plans d'accessibilitat de les administracions públiques d'acord amb les previsions del Codi d'accessibilitat.

Disposició derogatòria

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Derogació de normativa

1. Queden derogades totes les normes del mateix rang o inferior en allò que s'oposin al que preveu aquest Decret.

2. Queden derogades expressament les disposicions següents:

a) Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat.

b) Decret 97/2002, de 5 de març, sobre la targeta d'aparcament per a persones amb disminució i altres mesures adreçades a facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda

Disposicions finals

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Disposició final primera

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Habilitació per al desplegament reglamentari

S'habilita la persona titular del Departament competent en matèria d'accessibilitat per:

a) Aprovar, mitjançant Ordre, les modificacions dels annexos que inclou el Codi d'accessibilitat que siguin necessàries per adaptar-ne i actualitzar-ne els requisits tècnics a la normativa tècnica vigent en cada moment, les possibilitats d'actuació que ofereixin les noves tecnologies i les necessitats que generin noves activitats o situacions.

b) Aprovar, mitjançant Ordre, el reglament que reguli el funcionament del distintiu de qualitat, de conformitat amb les indicacions que estableix el capítol 11 del Codi d'accessibilitat.

c) Aprovar les disposicions que siguin necessàries per al desplegament i el compliment del que estableix aquest Decret.

Disposició final segona

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor al cap de tres mesos de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

Barcelona, 28 de novembre de 2023

 

Pere Aragonès i Garcia

President de la Generalitat de Catalunya

 

Per suplència (Decret 203/2023, de 21 de novembre, DOGC núm. 9048, de 24.11.2023)

Laura Vilagrà Pons

Consellera de la Presidència

 

Carles Campuzano i Canadés

Conseller de Drets Socials
 

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Codi d'accessibilitat de Catalunya Capítol 1 - Annex glossari

Capítol 1

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Disposicions generals Article 1 - Article 5

Article 1

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Objecte

Aquest Codi desplega la Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat, i té per objecte:

1.1 Determinar els requisits, els paràmetres i els criteris que s'han d'aplicar per assolir l'objecte d'aquesta Llei, mitjançant:

a) L'establiment de les condicions d'accessibilitat universal (física, sensorial i cognitiva) necessàries perquè els espais d'ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i els processos de comunicació garanteixin l'autonomia, la igualtat d'oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d'interacció amb l'entorn.

b) La integració en el marc normatiu de Catalunya de les condicions bàsiques d'accessibilitat universal (física, sensorial i cognitiva) que estableix el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, de conformitat amb les normes que el despleguen, i de les directrius internacionals per al compliment de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat.

c) La promoció de l'ús de productes de suport a l'accessibilitat que millorin la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d'interacció amb l'entorn.

1.2 Regular les modalitats, els requisits, els beneficis, les condicions d'ús, el procediment de concessió, el registre, el format i altres aspectes de les targetes d'aparcament per a persones amb discapacitat.

1.3 Desplegar reglamentàriament la composició, les funcions i les normes de funcionament del Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat.

1.4 Desplegar reglamentàriament la competència, les funcions i determinats aspectes de l'exercici de la funció inspectora i sancionadora en matèria d'accessibilitat.

1.5 Regular els aspectes bàsics del distintiu de qualitat, com a forma de reconeixement dels establiments, edificis, entorns, productes i serveis que superen determinats requisits d'accessibilitat més enllà dels establerts com a obligatoris per la normativa vigent.

Article 2

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Àmbit d'aplicació

2.1 Les disposicions d'aquest Codi s'apliquen a les actuacions que duu a terme a Catalunya qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, en els àmbits del territori, de l'edificació, dels mitjans de transport, de l'accés a productes i serveis i de la comunicació.

2.2 Les disposicions d'aquest Codi s'estableixen sens perjudici del compliment de les condicions d'accessibilitat més exigents que la normativa sectorial d'aplicació o la regulació que efectuïn els ens locals en exercici de les seves competències pugui requerir en un cas determinat.

Article 3

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Ens locals

3.1 Aquest Codi és d’aplicació als ens locals, sempre amb respecte a l’autonomia local.

3.2 Les ordenances municipals, els projectes, els instruments de planejament i, en general, qualsevol disposició que aprovin els ens locals ha de respectar les determinacions d'aquest Codi i les exigències que s'hi estableixen.

Article 4

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Actuacions d'inspecció i control

4.1 Els departaments de la Generalitat, els ens locals i la resta d'administracions són responsables de les actuacions d'inspecció i control en matèria d'accessibilitat en els seus àmbits de competències i d'acord amb les indicacions del capítol 10 d'aquest Codi.

4.2 L'ens local ordenarà la suspensió d'obres si detecta possibles incompliments de la normativa d'accessibilitat i considera que la continuació de les obres pot comprometre o perjudicar l'adopció de mesures posteriors per complir-la. La suspensió de les obres es pot mantenir fins que s'acrediti el compliment de les condicions d'accessibilitat mitjançant l'aportació dels plànols i la documentació tècnica que l'ens local requereixi.

4.3 El departament competent en matèria de promoció de l'accessibilitat pot constituir taules tècniques juntament amb altres administracions, col·legis professionals i organismes que tinguin responsabilitat en les actuacions de control previ, d'acord amb l'article 61 de la Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat, amb l'objecte de garantir-ne la coordinació; analitzar i resoldre dubtes interpretatius, i elaborar documents amb criteris que facilitin l'aplicació correcta de la normativa. La descripció i la composició de les taules tècniques i els documents que s'elaborin s'han de fer públics mitjançant la pàgina web del departament, a fi de garantir-ne la difusió, la publicitat i la transparència.

Article 5

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Elements nous i existents

5.1 Tenen la consideració d'elements nous els espais urbans, les edificacions, els vehicles, els productes i els serveis següents:

a) Espais urbans de nova creació: els que tenen una ordenació detallada establerta per un planejament que ha estat objecte d'aprovació definitiva després de l'entrada en vigor d'aquest Codi, llevat dels casos en què s'hagin aplicat les disposicions transitòries segona, tercera o quarta.

 b) Edificacions de nova construcció: les que s'hagin construït amb una llicència o una autorització sol·licitada després de l'entrada en vigor d'aquest Codi o amb un projecte entregat després de l'entrada en vigor d'aquest Codi en el cas d'encàrrecs efectuats per administracions públiques, llevat dels casos en què s'hagin aplicat les disposicions transitòries.

Els edificis independents que es construeixin dins una parcel·la que ja conté altres edificacions també es consideren edificacions de nova construcció pel que fa a aquest Codi.

c) Vehicles de mitjans de transport públic de nova adquisició: els que s'hagin adquirit mitjançant un contracte signat després de l'entrada en vigor d'aquest Codi, i els adquirits amb anterioritat que es posin en servei transcorregut un any després de l'entrada en vigor.

d) Productes nous: els que s'hagin adquirit després de l'entrada en vigor d'aquest Codi i també els adquirits abans que es posin a disposició del públic transcorregut un any després de l'entrada en vigor.

e) Serveis nous: els que es posin en funcionament després de l'entrada en vigor d'aquest Codi o que hagin sol·licitat l'autorització administrativa amb posterioritat a aquesta data quan aquest tràmit sigui preceptiu amb caràcter previ a l'inici de l'activitat.

5.2 Les intervencions posteriors de reforma, modificació, ampliació, canvi d'ús i canvi d'activitat dels espais urbans, edificacions, vehicles, productes i serveis inclosos en l'apartat 5.1 han de complir les mateixes condicions d'accessibilitat exigibles a l'inici i que són les que aquest Codi estableix per als elements nous.

5.3 Tenen la consideració d'elements existents els espais urbans, les edificacions, els vehicles, els productes i els serveis que no estiguin inclosos en cap dels supòsits de l'apartat 5.1.

Capítol 2

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Accessibilitat al territori Secció primera - Secció segona

Secció primera

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Disposicions generals Article 6 - Article 16

Article 6

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Àmbit d'aplicació

6.1 Les prescripcions d'aquest capítol són d'aplicació als espais urbans d'ús públic i als espais naturals d'ús públic en els llocs on estigui previst l'accés de visitants, així com a les instal·lacions, serveis i mobiliari d'ús públic que en formin part.

6.2 També són d'aplicació als espais urbanitzats a l'aire lliure que no formen part del domini públic quan concorren les tres condicions següents:

a) Són espais urbanitzats d'ús públic o comunitari.

b) Estan previstos per a la circulació de vianants o de vehicles i vianants.

c) No estan adscrits a cap edificació.

6.3 Els espais urbanitzats d'una parcel·la adscrits als edificis que conté han de complir les condicions d'accessibilitat a l'edificació.

Article 7

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Planejament urbanístic i projectes d'urbanització

El planejament urbanístic, els projectes d'urbanització i els d'obres ordinàries han de garantir l'accessibilitat universal (física, sensorial i cognitiva) en la mesura del seu grau d'intervenció i no seran aprovats per l'organisme corresponent si s'observen mancances derivades de l'incompliment dels criteris que estableix la Llei 13/2014, de 30 d'octubre, d'accessibilitat, dels preceptes d'aquest Codi i de les normatives que, si escau, siguin d'aplicació.

Article 8

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Classificació dels espais

8.1 Es considera la classificació següent:

a) Espais urbans viaris de nova creació

b) Espais urbans lliures de nova creació

c) Espais urbans viaris existents

d) Espais urbans lliures existents

e) Espais naturals i costaners

8.2 Les vies interiors d'urbanitzacions privades i els altres espais comuns als quals fa referència l'article 6.2 han de complir unes condicions d'accessibilitat idèntiques a les que es defineixen per als espais urbans d'ús públic, segons siguin de nova creació o existents.

Article 9

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Condicions aplicables a tots els espais

9.1 Els itineraris de vianants accessibles han de complir les condicions que estableix l'apartat 1.1 de l'annex 2a.

9.2 Els itineraris de vianants practicables han de complir les condicions que estableix l'apartat 1.2 de l'annex 2a.

9.3 Els itineraris de vianants accessibles i practicables han de connectar amb els passos de vianants i amb les parades de transport públic.

9.4 Els encreuaments entre itineraris de vianants i de vehicles s'han de resoldre segons les condicions d'accessibilitat que estableix l'article 17.

9.5 Les vies que tenen vorera als dos costats i contenen trams de vorera amb una longitud superior a 250 m han de disposar de passos de vianants accessibles intermedis que permetin creuar la calçada cada 250 m com a màxim.

9.6 Els elements d'urbanització, el mobiliari urbà i les instal·lacions, tant si tenen caràcter permanent com si és provisional, han de complir les condicions d'accessibilitat que defineixen la secció segona d'aquest capítol i el capítol 5, així com respectar les amplades lliures de pas que defineix l'apartat 1 de l'annex 2a per a cada situació.

9.7 Les escales, escales mecàniques i rampes mecàniques no formen part dels itineraris accessibles o practicables. No obstant això, han de complir les condicions d'accessibilitat que indiquen els apartats 6 i 7 de l'annex 2a, que faciliten l'ús autònom i segur d'aquests elements per a persones amb discapacitat sensorial, cognitiva o amb dificultats de mobilitat que no n'impedeixin l'ús.

9.8 Pel que fa a aquest Codi, una via pública es considera d'ús per a vianants quan es destina principalment a la circulació de persones i únicament s'admet que hi circulin vehicles de servei en horaris limitats, d'acord amb les condicions següents:

a) Es consideren vehicles de servei: els vehicles comercials que hagin d'efectuar operacions de càrrega i descàrrega, els taxis, els vehicles que transportin persones titulars de la targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat, els vehicles de recollida d'escombraries i altres degudament autoritzats.

b) Es considera que una via té horari limitat quan la prohibició de circular s'aplica durant 8 hores diàries o més i coincideix amb els horaris de més activitat comercial.

c) La restricció de circulació no afecta els vehicles d'emergència i seguretat, com ara vehicles policials, del cos de bombers i ambulàncies, entre d'altres.

d) En urbanitzacions de baixa densitat, amb ús d'habitatge unifamiliar aïllat o en filera i sense activitat comercial, les vies de plataforma única d'ús per a vianants poden admetre la circulació sense limitacions horàries dels vehicles particulars que accedeixen als seus garatges, quan es tracta de vies sense sortida o amb el trànsit restringit a aquests vehicles i degudament senyalitzat, i el nombre d'habitatges que serveixen és igual a 20 o inferior.

e) La velocitat màxima de circulació dels vehicles, en els horaris i les condicions que es permet, és de 10 km/h, a excepció dels vehicles d'emergència i seguretat quan el servei ho requereixi.

Article 10

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Espais urbans viaris de nova creació

Els espais urbans viaris de nova creació han de reunir les condicions d'accessibilitat següents:

a) En general, han de disposar d'un itinerari de vianants accessible a cada costat, llevat de les vies o trams de via en què els vianants únicament puguin circular per un costat, que ha de contenir l'itinerari de vianants accessible.

b) En cas que hi hagi passeigs centrals, aquests han de tenir un itinerari de vianants accessible.

c) Les solucions de plataforma única tan sols són admissibles en vies d'ús per a vianants, les quals han de complir les característiques que indica l'article 9.8.

d) Les vies de plataforma única han de tenir una amplada suficient per garantir que els itineraris de vianants accessibles a cada costat no se superposin amb l'espai central habilitat per a la circulació ocasional de vehicles i que en el futur es puguin convertir en vies convencionals, amb calçada i voreres a diferent nivell, en cas que se'n modifiquin les condicions d'utilització.

Article 11

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Espais urbans lliures de nova creació

Els espais urbans lliures de nova creació han de reunir les condicions d'accessibilitat següents:

a) Els recorreguts principals i els accessos als elements singulars de l'espai han de disposar d'un itinerari de vianants accessible.

b) Els recorreguts secundaris han de disposar d'un itinerari de vianants amb les millors condicions d'accessibilitat que siguin compatibles amb les característiques del traçat, i el seu disseny s'ha de resoldre de manera que no resultin discriminatoris, ni per la longitud dels recorreguts, ni per la seva ubicació en relació amb les àrees de més afluència de persones.

Article 12

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Ampliacions de nuclis existents

12.1 En els casos que de conformitat amb la Llei d'urbanisme s'admet la urbanització de terrenys amb pendent natural superior al 20%, atesa la impossibilitat de creixement dels nuclis existents amb altres alternatives, les vies o trams de nova creació poden tenir pendents longitudinals superiors que els que defineix l'annex 2a, sempre que no superin el 10%.

12.2 En els casos que preveu l'apartat anterior, el planejament ha de preveure els traçats més adequats en funció de l'orografia del lloc perquè les vies resultants tinguin els mínims pendents longitudinals.

12.3 Excepcionalment, es poden admetre vies o trams de nova creació amb pendent superior al 10% quan es justifica que és l'única alternativa per ampliar un nucli urbà existent ateses l'orografia, les infraestructures, les barreres naturals i altres condicionants físics de l'entorn que l'envolta. En aquests casos, aquestes vies s'han de reduir al mínim imprescindible per connectar el nucli existent amb les zones urbanes noves i s'ha de disposar d'un informe previ de l'organisme de la Generalitat competent en planificació territorial que certifiqui l'absència d'alternatives i autoritzi la solució.

12.4 Es poden admetre escales que compleixin l'apartat 6 de l'annex 2a quan no sigui possible resoldre alguna connexió amb pendents iguals al 10% o inferiors, sempre que es disposi d'itineraris alternatius amb les condicions que indiquen els apartats anteriors que no siguin desproporcionats en temps i/o recorregut. En cas contrari, el desnivell s'ha de resoldre amb ascensors accessibles que garanteixin l'accés a tothom.

Article 13

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Espais urbans existents

13.1 Els espais urbans existents, i també les instal·lacions de serveis respectives i el mobiliari urbà, s'han d'anar adaptant gradualment d'acord amb el que estableix la Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat. A aquest efecte, els ens locals han d'elaborar plans municipals d'accessibilitat que identifiquin i programin les actuacions que s'han de dur a terme perquè els espais viaris i els espais lliures assoleixin les condicions que estableix aquest Codi, o revisar els existents, en un termini no superior a tres anys des de l'entrada en vigor d'aquest Codi.

13.2 Les actuacions de reurbanització integral han de complir les condicions que estableix l'article 14. Es consideren actuacions de reurbanització integral les que afecten íntegrament tota una via o un tram de la mateixa i que compleix alguna de les tres condicions següents:

a) Té una longitud superior a 250 m.

b) Té una longitud superior al 50% del total de la via.

c) Conté interseccions amb quatre carrers transversals o més, incloent-hi els extrems.

13.3 Les reformes puntuals han de complir, com a mínim, les especificacions de l'apartat 1.3 de l'annex 2a. Es consideren reformes puntuals les intervencions que afecten un tram de longitud inferior a les que indica el punt anterior.

13.4 Les reformes puntuals que no assoleixin les condicions que estableix l'article 14 han de justificar que s'adopta la millor solució tenint en compte la continuïtat amb la resta de la via que no és objecte d'intervenció. Aquestes obres tenen caràcter provisional i continua vigent l'obligació d'adaptar la via, en la seva globalitat, a les condicions d'una reurbanització integral quan correspongui d'acord amb les prioritats i la programació que preveu el Pla municipals d'accessibilitat.

13.5 Les modificacions que afectin els itineraris accessibles o practicables existents no poden menyscabar les condicions d'accessibilitat inicials. No obstant això, es poden admetre alteracions del traçat que el separin de la línia de façana i reduccions puntuals de l'amplada quan l'actuació es justifica per fer viable la construcció d'ascensors, rampes o altres elements que permetin millorar l'accessibilitat en conjunt, i sempre que els itineraris resultants garanteixin les condicions corresponents a un itinerari practicable.

13.6 Les rampes de nova construcció que formen part d'un itinerari de vianants han de ser accessibles.

13.7 Les rampes existents que formen part d'un itinerari de vianants es consideren admissibles i es poden mantenir en els casos següents:

a) Les rampes que tenen un pendent igual al 10% o inferior i que compleixen la resta de condicions corresponents a una rampa practicable.

b) Les rampes que tenen un pendent entre el 10% i el 12%, quan compleixen les condicions corresponents a una rampa practicable i es justifica que no és viable augmentar-ne la longitud recreixent el paviment, bé per manca d'espai al nivell inferior, bé per motius estructurals.

c) Les rampes que, tot i que no compleixen els punts a) i b) anteriors, disposen d'un itinerari alternatiu accessible o practicable degudament senyalitzat i es justifica conservar-les per preservar-ne els valors que en motiven la protecció. En aquests casos, als dos extrems de la rampa s'ha d'informar de quin és l'itinerari alternatiu.

13.8 Les escales de nova construcció han de complir les condicions que indica l'apartat 6 de l'annex 2a.

13.9 Les escales existents es consideren admissibles i es poden mantenir en els casos següents:

a) Quan tenen una estesa igual de 28 cm o superior, una alçària igual a 17,5 cm o inferior i es justifica que complien la normativa vigent en el moment de la seva construcció.

b) Quan no compleixen el punt a), però es justifica conservar-les per preservar-ne els valors que en motiven la protecció.

c) Quan existeix un recorregut alternatiu accessible.

13.10 Les actuacions de manteniment, així com la substitució i la incorporació de mobiliari urbà, elements d'urbanització o instal·lacions, no tenen per si soles la condició de reforma puntual. No obstant això, han de complir les condicions d'aquest Codi pel que fa a les característiques dels elements que s'incorporin.

13.11 Excepcionalment, en cas que l'orografia, la utilització i altres característiques d'algun espai urbà existent justifiquin l'adopció de solucions alternatives a les que s'estableixen en aquest Codi, l'ens locals les pot aplicar amb l'elaboració prèvia d'un informe tècnic, adjuntat al projecte d'urbanització, que argumenti la necessitat de l'alternativa i les actuacions que s'han d'adoptar per aconseguir la millor accessibilitat possible. Les solucions alternatives estan condicionades a una funcionalitat adequada i, en cas que un cop executades es detecti una accessibilitat insuficient susceptible de millora, la Generalitat, mitjançant el departament competent en accessibilitat o el departament competent en planificació territorial, pot requerir l'informe tècnic i l'adequació de l'espai a les millors condicions, si escau.

Article 14

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Espais urbans viaris existents

14.1 Els espais urbans viaris existents han d'assolir les condicions d'accessibilitat següents:

a) Les vies amb voreres a diferent nivell de la calçada han de disposar a cada costat:

a1. D'un itinerari de vianants accessible si la vorera té una amplada igual a 2,40 m o superior i un pendent no superior al 6%.

a2. D'un itinerari de vianants que compleixi els paràmetres corresponents a un itinerari accessible, excepte el pendent si la vorera té una amplada igual a 2,40 m o superior i un pendent superior al 6%. L'itinerari es considerarà practicable.

a3. D'un itinerari de vianants practicable si la vorera té una amplada inferior a 2,40 m.

b) Les vies que disposen de passeigs centrals han de tenir un itinerari de vianants accessible o practicable en els mateixos supòsits del punt anterior.

c) Les vies de plataforma única tan sols són admissibles en les situacions següents:

c1. Vies d'ús per a vianants que compleixen les condicions de l'article 9.8.

c2. Vies d'ús mixt, per a vianants i vehicles, que no contenen aparcaments i tenen una amplada total inferior a 8,00 m.

c3. Vies d'ús mixt, per a vianants i vehicles, amb aparcaments a un costat i que tenen una amplada total inferior a 10,00 m.

c4. Vies d'ús mixt, per a vianants i vehicles, en altres casos diferents dels que defineixen els punts c2 i c3 anteriors, quan es justifica que el seu traçat, perímetre irregular i amplada no permeten adoptar una solució convencional de voreres i calçada a diferent nivell amb condicions adequades.

d) Les vies de plataforma única han de disposar, com a mínim, d'un itinerari de vianants practicable a cada costat.

e) Les vies de plataforma única d'ús mixt amb amplada igual a 6,00 m o superior, que no contenen aparcaments, han de disposar d'itinerari accessible en un dels costats. L'altre costat pot tenir itinerari accessible o practicable segons les característiques i les possibilitats de la via.

f) Les vies de plataforma única d'ús mixt amb amplada igual a 8,00 m o superior, amb aparcaments a un costat, han de disposar d'itinerari accessible en un dels costats. L'altre costat pot tenir itinerari accessible o practicable segons les característiques i les possibilitats de la via.

g) Excepcionalment, als límits del sòl urbà, a les zones de baixa densitat i als recorreguts que rodegen una gran nau o edifici es pot admetre que una via, o un tram d'aquesta entre dues cruïlles, únicament disposi d'itinerari de vianants accessible o practicable a un costat, quan es justifica que a l'altre costat no hi ha cap accés a edificis o equipaments i que l'amplada del carrer no permet disposar d'itinerari de vianants als dos costats amb les condicions mínimes exigibles.

h) A les vies de plataforma única d'ús mixt, la velocitat màxima de circulació dels vehicles ha de ser la següent:

h1. Vies d'amplada igual a 6,00 m o superior: 20 km/h.

h2. Vies d'amplada inferior a 6,00 m: 10 km/h.

i) Les vies de plataforma única d'ús mixt d'amplada igual a 7,00 m o superior de nova creació requereixen un estudi previ de mobilitat de l'entorn que en justifiqui la implantació. En cas que la via incorpori aparcaments a un costat, l'estudi previ de mobilitat ha de justificar la necessitat d'aquests aparcaments.

14.2 Als indrets protegits que formen part d'un conjunt històric, d'acord amb la legislació del patrimoni cultural o urbanística, en cas que els itineraris no puguin assolir alguna de les condicions d'accessibilitat que estableix aquest Codi, per la necessitat de preservar determinats elements que configuren els valors que s'han de protegir, l'organisme responsable del conjunt ha de redactar un pla d'accessibilitat que englobi l'àmbit del conjunt, que sigui compatible amb els valors patrimonials del bé i que determini les mesures i les solucions alternatives que cal adoptar per garantir la màxima accessibilitat possible. Aquest pla ha de tenir un informe justificatiu de les alternatives proposades i ha de ser objecte de mesures de publicitat similars a les que es preveuen per als plans d'accessibilitat municipals. El fet que no es pugui assolir una determinada condició no eximeix de la implementació del màxim d'elements de millora de l'ús possibles per a cada entorn.

14.3 Si les condicions físiques del terreny i les característiques de l'entorn impedeixen que una via existent o tram d'aquesta assoleixi un pendent igual al 10% o inferior i es disposa d'accés rodat, en cas que s'estableixin restriccions a la circulació de vehicles, s'ha de permetre l'accés dels que transportin persones amb mobilitat reduïda fins al punt més proper als edificis, equipaments o recintes situats als trams amb pendent superior al 10%.

Article 15

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Espais urbans lliures existents

15.1 Als espais urbans lliures existents, els recorreguts principals i els accessos als elements singulars de l'espai han de disposar d'un itinerari de vianants accessible.

15.2 Excepcionalment, quan es justifiqui que els itineraris del punt anterior, per impossibilitat tècnica, no poden assolir la condició d'accessible en part del seu recorregut o en la totalitat d'aquest, s'admeten les alternatives següents:

a) Complir les condicions tècniques d'un itinerari de vianants practicable en aquesta part del seu recorregut o en la totalitat d'aquest, respectivament.

b) Preveure itineraris alternatius accessibles o practicables que permetin accedir al màxim nombre possible d'elements singulars. En aquest cas, als extrems dels recorreguts principals que no s'han pogut fer accessibles s'han d'indicar amb un rètol informatiu la direcció i la distància a les quals hi ha l'accés a l'itinerari de vianants accessible o practicable alternatiu més proper.

15.3 S'entén per impossibilitat tècnica l'existència de característiques orogràfiques, elements catalogats o altres components essencials de l'espai lliure que no permetin les actuacions necessàries o que requereixin mitjans desproporcionats.

Article 16

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Espais naturals i costaners

Els espais naturals on es desenvolupen activitats d'ús públic han de preveure solucions adequades a les característiques de l'entorn i han d'assolir les condicions d'accessibilitat següents:

a) Com a mínim, un dels recorreguts principals que hi donen accés i permeten gaudir-ne ha de ser accessible. S'admet la substitució d'aquest itinerari accessible per un itinerari practicable en aquells trams en què les característiques de l'espai natural i la dificultat d'aconseguir més amplada o menys pendent ho justifiqui.

b) Als espais naturals que tenen una orografia accidentada, davant la dificultat de complir el punt anterior, es pot restringir el recorregut accessible o practicable a un tram representatiu de l'itinerari principal.

c) Els recorreguts accessibles o practicables han d'incorporar mesures específiques per garantir la mobilitat de les persones amb discapacitat visual, com ara sòcols-guia o paviments amb textura diferenciada que serveixin de referència, entre d'altres.

d) Si existeixen mitjans de transport públic que donin servei a l'interior de l'espai natural amb caràcter discrecional, han de disposar com a mínim d'una unitat accessible segons les condicions que s'especifiquen al capítol 4.

e) Les zones d'aparcament associades a l'espai han de disposar de la proporció de places accessibles que correspongui segons l'article 20 i, com a mínim, n'hi ha d'haver dues. En cas que no hi hagi zones d'aparcament específiques i es disposin places d'aparcament situades a la via pública i properes a algun dels accessos que connecten amb l'itinerari de vianants accessible o practicable que discorre per l'interior de l'espai natural, cal preveure que, com a mínim, dues siguin places d'aparcament accessible.

f) En el cas específic de les platges, s'han de complir les condicions que estableix l'article 28.

 

Taules resum

 

Taula 2.1 Resum de condicions aplicables als espais urbans de nova creació

 

Tipus d'espais

Condicions per complir

Espais viaris

   - Itinerari accessible a cada costat

   - Itinerari accessible al passeig central (si hi ha passeig central)

Espais lliures

   - Itinerari accessible als recorreguts principals

   - Itinerari accessible als accessos a elements singulars

   - Itinerari amb les millors condicions possibles a la resta de recorreguts

 

 

Taula 2.2 Resum de condicions aplicables als espais urbans existents

 

Tipus d'espais

Característiques

Condicions per complir

Espais viaris

Voreres i calçada

a diferent nivell

Vorera / Pg. central:

amplada ≥ 2,40 m

Itinerari accessible (1)

Vorera / Pg. central:

amplada < 2,40 m

Itinerari practicable

Espais viaris

Plataforma única d'ús mixt

 

Sense aparcament:

amplada ≥ 6,00 m

   - Itinerari accessible a un costat (1)

   - Itinerari practicable a l'altre

Sense aparcament:

amplada < 6,00 m

Itinerari practicable a cada costat (2)

Amb aparcament:

amplada ≥ 8,00 m

   - Itinerari accessible a un costat (1)

   - Itinerari practicable a l'altre

Amb aparcament:

amplada < 8,00 m

   - Itinerari practicable a cada costat

Espais lliures

   - Itinerari accessible als recorreguts principals (3)

   - Itinerari accessible als accessos a elements singulars (3)

 

 

Taula 2.3 Resum de condicions aplicables als itineraris en espais naturals

 

Tipus d'espais

Condicions per complir

Espais naturals

   - Itinerari accessible en un recorregut principal (3) (4)

 

   (1) Es pot mantenir el pendent existent. Els trams amb pendent > 6% es consideren practicables i han de complir la resta de paràmetres corresponents a un itinerari accessible.

   (2) Es pot admetre a un sol costat quan l'altre costat no conté cap accés a edificacions ni a recintes en què es desenvolupen activitats i l'amplada de la via no permet disposar d'itineraris practicables als dos costats.

   (3) Es pot substituir per un itinerari practicable quan es justifiqui per motius tècnics.

   (4) Es pot limitar a un tram representatiu en cas d'espais amb orografia accidentada.

Secció segona

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Disposicions específiques Article 17 - Article 28

Article 17

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Encreuaments entre itineraris de vianants i itineraris vehiculars

17.1 Els encreuaments entre itineraris de vianants i vies vehiculars han de ser accessibles.

17.2 Segons es doni preferència a la continuïtat de cota de l'itinerari de vianants o a la continuïtat de cota de la via vehicular, s'estableix la classificació següent:

a) Encreuament amb canvi de nivell per a vianants: la via vehicular manté una superfície contínua sense ascendir al nivell de la vorera, de manera que els vianants han d'experimentar dos canvis de cota durant el trajecte de l'encreuament. Es considera un encreuament accessible si compleix les característiques que s'especifiquen a l'apartat 2.1 de l'annex 2a

b) Encreuament amb canvi de nivell per a vehicles: la vorera manté una superfície contínua sense descendir al nivell de la calçada durant tot l'encreuament, de manera que són els vehicles els que han d'efectuar un canvi de cota durant el trajecte de l'encreuament. Es considera un encreuament accessible si compleix les característiques que s'especifiquen a l'apartat 2.2 de l'annex 2a

c) Encreuament sense canvi de nivell: ni els vianants ni els vehicles experimenten cap canvi de cota durant el trajecte de l'encreuament, com ara en encreuaments entre dues vies de plataforma única o en encreuaments entre una vorera i una via de plataforma única. Es considera un encreuament accessible si compleix les característiques que s'especifiquen a l'apartat 2.3 de l'annex 2a.

17.3 Els encreuaments entre vehicles i vianants que no corresponguin a cap de les situacions que es descriuen a l'apartat anterior han de complir les condicions de la tipologia a la qual es puguin assimilar més, des d'un punt de vista funcional. En cas de dubte, correspon al departament de la Generalitat competent en matèria de promoció de l'accessibilitat determinar les condicions exigibles.

17.4 En cas que hi hagi semàfors al pas de vianants, aquests han de complir les especificacions de l'apartat 6 de l'annex 5a.

17.5 Tots els semàfors que regulin un pas de vianants han de disposar de senyals visuals i acústics. La implantació progressiva del sistema acústic ha de quedar recollida en el pla municipal d'accessibilitat i s'ha d'efectuar d'acord amb les prioritats que aquest estableixi.

Article 18

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Elements d'urbanització i mobiliari urbà

18.1 Els elements d'urbanització i el mobiliari urbà associats a un determinat itinerari de vianants accessible o practicable, addicionalment al compliment de les amplades de pas que corresponguin i de les condicions d'accessibilitat que s'especifiquen al capítol 5, s'han de situar de manera que el seu ús i gaudi no interfereixi amb l'itinerari al qual serveixen, d'acord amb els criteris següents:

a) A les vies i als espais lliures de nova creació, l'espai d'interacció dels elements d'urbanització i mobiliari urbà no es pot superposar amb l'amplada mínima lliure de pas de l'itinerari accessible.

b) A les vies i als espais lliures públics existents, l'espai d'interacció dels elements d'urbanització i mobiliari urbà es pot superposar amb l'itinerari accessible i practicable quan es garanteixin les amplades lliures mínimes que indica l'annex 2a i es justifiqui l'absència d'ubicacions alternatives o la dificultat de traslladar l'element.

18.2 Les reixes, els embornals, els escocells, les tapes d'instal·lació i altres elements similars han de complir les condicions d'accessibilitat que defineix l'apartat 3.2 de l'annex 2a. En cas que no sigui possible ubicar-los sense envair l'amplada mínima corresponent a l'itinerari accessible o practicable, s'han de justificar suficientment a la memòria del projecte d'urbanització els motius que ho impedeixen.

18.3 Les pilones o els elements d'urbanització similar situats a la via pública han de tenir un disseny que no generi risc per als vianants i s'han d'ubicar de manera que no suposin un obstacle que impedeixi el pas, el gir o el creuament als itineraris accessibles o practicables. Els requisits geomètrics d'aquests elements es defineixen a l'apartat 9 de l'annex 2a.

18.4 Als espais urbans viaris, els carrils reservats per al trànsit de bicicletes i vehicles de mobilitat personal s'han d'ubicar a la calçada, tant a les vies que tenen voreres a diferent nivell com a les vies de plataforma única d'ús mixt. En cas de vies amb tràfic intens que justifiqui segregar la calçada destinada a les bicicletes i als vehicles de mobilitat personal de la destinada a la resta de vehicles, i aixecar-la a nivell de vorera, s'han de disposar elements d'urbanització, com ara pilones, franges de vegetació o altres, que en materialitzin físicament i de manera continuada la separació amb la vorera, que evitin la sortida dels vehicles i que siguin prou perceptibles i amb l'alçària adequada per no generar risc d'ensopegada en els vianants.

18.5 A les vies de plataforma única per a vianants i als espais lliures, els carrils reservats per al trànsit de bicicletes i vehicles de mobilitat personal han de disposar d'una pavimentació tàctil diferenciada i amb contrast cromàtic adient que permeti a les persones cegues o amb baixa visió identificar-les i fer ús de la via amb seguretat. Aquesta mesura no s'aplica quan es disposa d'elements d'urbanització que materialitzen físicament i de manera continuada la separació entre els carrils bici i els espais per a vianants.

18.6 En la urbanització de vies i espais lliures públics de nova creació s'ha de disposar d'un nombre de bancs suficients perquè tothom, i especialment les persones amb mobilitat reduïda, pugui descansar al llarg dels itineraris accessibles. Als passejos, rambles, parcs i jardins s'ha d'instal·lar, com a mínim, un banc o grup de bancs cada 50 m de distància, seguint els criteris que especifica l'article 112.

18.7 Les terrasses dels bars, cafeteries, restaurants o altres instal·lacions provisionals situades a les voreres, places o espais a l'aire lliure han de complir les condicions que especifica l'apartat 9 de l'annex 5a.

18.8 Les ordenances municipals reguladores de l'ocupació de la via pública, en casos excepcionals, poden establir zones d'ordenació singular amb una successió de terrasses o espais d'exposició adjacents a façana si es compleixen les condicions següents:

a) Les terrasses o els espais d'exposició han d'estar delimitats per tancaments que generin una doble façana.

b) La doble façana, desplaçada respecte al límit de l'edificació, ha de ser contínua, únicament ha d'estar interrompuda pels accessos i ha de complir la funció d'element guia per a les persones amb discapacitat visual.

c) L'itinerari de vianants que es desenvolupa a partir de la doble façana no pot contenir obstacles i ha de tenir un traçat continu i reunir les condicions d'un itinerari de vianants accessible.

d) L'ordenació singular s'ha d'exposar a les entitats representatives de les persones amb discapacitat del municipi, en el cas que n'hi hagi; respondre a les observacions que formulin i justificar la conveniència de la solució adoptada.

18.9 La planificació de les zones d'ordenació singular a què fa referència l'apartat anterior ha de preveure la continuïtat del tram de via, sense que s'apliqui a establiments o situacions aïllades.

18.10 Els elements d'urbanització i mobiliari urbà de caràcter temporal, provisional o experimental, també coneguts com a urbanisme tàctic, han de complir les mateixes condicions que aquest article estableix per als de caràcter definitiu.

18.11 En les actuacions a les quals fa referència l'apartat anterior, cal tenir especial cura:

a) Que les modificacions introduïdes no empitjorin les condicions d'accessibilitat d'elements previs, com ara l'accés i la utilització de les parades de transport públic, la funcionalitat dels encaminaments i la seguretat dels encreuaments, entre d'altres.

b) Que la modificació d'usos respecte a la situació prèvia, especialment quan s'habilita part de la calçada per a noves funcionalitats, tingui en compte les necessitats de tota la ciutadania i no generi situacions discriminatòries o perilloses per a les persones amb discapacitat.

18.12 Les grades i les zones habilitades per a espectadors han de tenir una plaça accessible per cada quaranta places o fracció. Aquestes places, reservades a persones usuàries de cadira de rodes o que utilitzin productes de suport, han de tenir una dimensió mínima d'1,50 m de llarg per 1,00 m d'amplada; han d'estar connectades amb l'itinerari de vianants accessible; han de disposar de seients al voltant per als acompanyants, i han d'estar situades en una posició que no sigui discriminatòria.

Article 19

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Aparcaments

19.1 Les zones d'aparcament situades a la via pública o als espais lliures d'ús públic han de disposar de places d'aparcament accessibles d'ús general reservades per a persones titulars d'una targeta d'aparcament per a persona amb discapacitat en una proporció, com a mínim, d'una plaça reservada per cada 30 places o fracció. Aquesta proporció s'ha de calcular sense tenir en compte les places reservades d'ús individual per a persones amb discapacitat.

19.2 Les places d'aparcament accessibles situades a la via pública han de complir les especificacions de l'apartat 8 de l'annex 2a i s'han de distribuir homogèniament, sens perjudici que els edificis rellevants que no disposin de places d'aparcament pròpies tinguin a prop el nombre de places d'aparcament accessible que preveu l'article 47.

Article 20

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Pàrquings públics

20.1 Els pàrquings públics a l'aire lliure, tant els que s'ubiquen en espais de domini públic com els situats en parcel·les o solars quan no se'ls apliquen les condicions d'accessibilitat que estableix el capítol 3, independentment de si la titularitat és pública o privada i del pagament o la gratuïtat d'aquests, han de disposar de places d'aparcament accessible que compleixin les especificacions de l'apartat 8 de l'annex 2a.

20.2 El nombre mínim de places accessibles que s'ha de reservar és el següent:

a) Fins a 200 places: 1 plaça accessible cada 33 places o fracció.

b) De 201 a 1.000 places: 6 places accessibles i 1 plaça accessible addicional per cada 100 places o fracció que superin les 200 places.

c) De 1.001 en endavant: 14 places accessibles i 1 plaça accessible addicional per cada 200 places o fracció que superin les 1.000 places.

20.3 Les places d'aparcament accessibles s'han de situar a prop dels accessos per a vianants. Els pàrquings que tenen més de 200 places i disposen de dos accessos o més per a vianants han de situar places d'aparcament accessibles, com a mínim, en dues zones a prop de dos accessos diferents.

Article 21

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Parades de transports públics

21.1 Les parades i les marquesines d'espera de transports públics ubicades a la via pública han d'estar connectades amb els itineraris de vianants accessibles o practicables, sense envair-los, i han de complir les condicions d'accessibilitat que indica el capítol 4.

21.2 Al voltant de les parades i les marquesines i a les zones d'embarcament no hi pot haver elements de mobiliari urbà, com ara papereres, pilones i escocells, entre d'altres, que impedeixin o obstaculitzin l'accés a la parada o la pujada i la baixada dels vehicles, en tota l'amplada d'1,8 m corresponent a l'itinerari accessible.

Article 22

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis higiènics

22.1 Els serveis higiènics d'ús públic, permanents o provisionals, instal·lats a espais urbans d'ús públic han de disposar d'una cambra higiènica accessible per cada 10 unitats o fracció que formin part del mateix bloc de serveis.

22.2 Quan els serveis higiènics s'organitzen en blocs separats i diferenciats per sexe, cada bloc ha de contenir la proporció de cambres higièniques que li correspongui, i com a mínim una.

22.3 En cas que la suma conjunta del total de cambres higièniques dels dos blocs, homes i dones, sigui inferior a 10 unitats, es pot optar pel que disposa l'apartat 22.2 anterior o per la solució alternativa d'instal·lar una única cambra higiènica accessible independent d'ús compartit.

22.4 Una cambra higiènica es considera accessible quan reuneix les condicions que estableix l'apartat 15.4 de l'annex 3c i disposa d'un sistema visual que informa l'exterior si la cabina està lliure o ocupada.

22.5 Els conjunts formats per dues cambres higièniques accessibles contigües poden tenir espai de transferència a l'inodor a un únic costat quan una el té a la dreta i l'altra a l'esquerra i s'informa d'aquesta característica a la porta.

Article 23

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Elements de comunicació

23.1 Els espais urbans d'ús públic, així com els carrers i les finques de les vies públiques, han de disposar de rètols identificatius del seu nom i número. Els caràcters i els pictogrames d'aquests rètols s'han de dissenyar seguint els criteris que especifica l'apartat 20 de l'annex 5a.

23.2 Els rètols informatius d'itineraris i localitzacions, adreçats a orientar i dirigir les persones en els diferents entorns, s'han de dissenyar perquè puguin ser fàcilment interpretats per tothom, amb informació bàsica, adaptada a Lectura Fàcil, d'acord amb les pautes que s'estableixen a la norma UNE 153101, que sigui concreta i símbols senzills, que eviti l'excés d'elements informatius, que inclogui formats que abastin les necessitats de totes les persones i que prevegi que el sistema d'informació estigui coordinat i sigui unificat si més no en cada àrea o barri diferenciat.

23.3 Les platges, les fires o els recintes firals i altres espais oberts en què es prevegi la necessitat de difondre comunicats d'alerta o informatius han de disposar de sistemes de megafonia amb senyals acústics clarament audibles, sense que tinguin un so estrident. Addicionalment, s'han de complementar amb sistemes visuals mitjançant missatge escrit, gràfic, en llengua de signes catalana, lluminós o simbòlic que permeti que les persones sordes percebin la informació rellevant. Els sistemes visuals poden utilitzar aplicacions mòbils per difondre les notificacions sempre que es tracti d'aplicacions gratuïtes, tinguin un ús majoritari entre el col·lectiu de persones sordes i s'informi adequadament d'aquest servei als espais on s'ofereixi.

Article 24

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Bastides

Les bastides instal·lades a la via pública es consideren com a mobiliari temporal i han de complir les determinacions de l'apartat 10 de l'annex 2a.

Article 25

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Rases i obres a la via pública

25.1 Les afectacions que les obres puguin causar amb caràcter temporal o provisional no poden reduir les condicions d'un itinerari accessible o practicable per sota de les corresponents a aquest darrer. En cas que no sigui possible mantenir l'itinerari habitual, s'ha d'habilitar un itinerari alternatiu que compleixi les condicions indicades, senyalitzar-lo adequadament i dotar-lo de les mesures per garantir la seguretat de les persones amb discapacitat.

25.2 Les rases i les obres a la via pública han de garantir les condicions següents:

a) Han d'estar protegides amb balises amb un color contrastat, estables i sòlides i contínues en tots els seus perímetres, de manera que no es puguin desplaçar fàcilment i que impedeixin la caiguda a la rasa o obra.

b) Els tancaments provisionals i els elements de protecció de les rases i obres que es facin a la via pública han de complir les condicions que estableix l'apartat 11 de l'annex 2a.

c) Els itineraris de vianants accessibles o practicables no s'han d'obstruir durant les operacions de càrrega, descàrrega i apilament de material.

d) El material i la runa que es generin, quan sigui necessari deixar-los fora de l'obra, s'han d'ubicar a la calçada, sempre que sigui possible, sense obstaculitzar la circulació. En cas que sigui imprescindible ubicar-los a la vorera, han de deixar un pas lliure de 0,90 m i han de respectar una distància d'1,20 m davant de qualsevol accés. En tots els casos, han d'estar degudament senyalitzats i protegits perquè no constitueixin cap perill per als vianants ni per als vehicles.

e) Els canvis de nivell dels itineraris alternatius provisionals s'han de resoldre amb rampes accessibles sempre que sigui possible. Les rampes practicables únicament s'admeten quan es justifica que són la millor solució possible.

Article 26

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Parcs i jardins i zones de lleure

26.1 Els itineraris principals dels parcs, jardins i zones de lleure, addicionalment a les condicions d'accessibilitat que se'ls apliquin com a espais lliures d'ús públic, han de disposar d'un element continu de vora a mode de sòcol, com a mínim a un dels límits laterals, que serveixi de guia a persones amb discapacitat visual. Aquest sòcol es pot substituir per una franja de paviment de diferent textura i contrast cromàtic respecte del paviment de l'entorn, de manera que aquest canvi es pugui detectar amb els peus o el bastó de mobilitat.

26.2 Els jocs infantils que s'instal·len als espais urbans d'ús públic i als espais naturals han de garantir prou activitats que puguin ser gaudides per nens i nenes amb discapacitat i per les persones que, com a acompanyants, tinguin una discapacitat. Les zones de joc han de tenir un terra contrastat, en color i textura, amb el paviment circumdant, per tal de facilitar l'orientació i la localització.

26.3 Les zones amb elements mòbils han d'estar correctament delimitades i protegides per tanques, parterres amb vegetació o altres elements perceptibles que impedeixin que les persones amb discapacitats visuals les travessin sense adonar-se'n.

26.4 Les instal·lacions i els elements que formen part d'aquests espais han de seguir els criteris d'inclusió i disseny universal i complir les condicions de l'apartat 8 de l'annex 5a.

Article 27

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Vegetació

27.1 Els elements de vegetació o arbrat que estiguin adjacents o formin part de qualsevol espai per on poden transitar vianants han de tenir un manteniment i una poda que garanteixi una alçària lliure de branques o obstacles de 2,20 m sobre la superfície transitable. Aquesta condició no s'aplica a les zones de prats sense recorreguts marcats, encara que es permeti el pas de vianants.

27.2 Els parterres enjardinats propers a un itinerari accessible s'han de dissenyar de manera que siguin detectables i no representin un perill per a les persones amb discapacitat visuals.

Article 28

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Platges

28.1 Les voreres, els passeigs marítims o les vies destinades al trànsit de vianants que limiten amb la platja han de tenir les característiques de l'itinerari de vianants accessible que estableix l'apartat 1.1 de l'annex 2a.

28.2 Si hi ha transport públic d'accés a l'entorn de la platja, aquest ha de ser accessible segons les especificacions del capítol de transports.

28.3 Les platges han de disposar de punts accessibles. El nombre i la ubicació d'aquests punts s'ha de determinar en funció de les condicions orogràfiques i del grau d'utilització de la platja. En qualsevol cas, cada municipi costaner que disposi de platja ha de tenir com a mínim un punt accessible i complir les condicions següents:

a) Un punt accessible per cada 2 km al conjunt de platges successives que tinguin una longitud de 2 km o superior.

b) Un punt accessible a les platges sense continuïtat que tinguin una longitud superior a 500 m.

28.4 Els punts accessibles de les platges han de complir les condicions següents:

a) Han de connectar la vorera o el passeig marítim amb la vora del mar a través de passeres de vianants accessibles.

b) Cal que l'accés principal al punt accessible estigui senyalitzat a la vorera o passeig marítim amb una franja d'1,20 m, de paviment d'estries, situada perpendicularment a la direcció de la marxa i que abasti la totalitat de la vorera.

c) Han de tenir elements de senyalització que indiquen els serveis i les instal·lacions accessibles de què disposa.

d) Cal que les passeres de vianants accessibles contrastin cromàticament amb el color de la sorra i complir els requisits de l'apartat 12 de l'annex 2a.

e) Cal que l'itinerari o la passera connecti tots els serveis disponibles, com ara dutxes, banys, cafeteria i zona de jocs, entre d'altres.

f) Cal que la dutxa accessible incorpori un seient-dutxa amb barres de suport a la transferència, aixeteria al seu abast i la resta de condicions que desenvolupa l'apartat 15 de l'annex 3c.

g) Cal que les zones de jocs amb elements mòbils o sortints susceptibles de risc si no es veuen estiguin degudament delimitades amb elements que evitin l'entrada accidental, sense adonar-se'n, de persones amb discapacitat visual.

h) S'ha de disposar d'un sistema auditiu i visual per a la transmissió de missatges al públic. El sistema auditiu s'ha d'efectuar mitjançant megafonia. El sistema visual pot combinar informació dinàmica a través de pantalles, imatges o icones gràfiques, amb aplicacions mòbils que difonguin les notificacions. A les platges en què s'ofereixi la notificació a través d'aplicacions mòbils s'ha d'informar suficientment d'aquest servei. Les aplicacions han de ser gratuïtes i d'ús majoritari entre el col·lectiu de persones sordes.

i) S'ha de disposar de productes de suport, tals com cadira de rodes de les denominades flotants i crosses amfíbies, amb personal de suport per entrar i sortir de l'aigua, disponibles durant l'horari i el període en què s'ofereix el servei de socorrisme.

j) S'ha d'instal·lar, prop del punt accessible, una línia de boies de color que contrasti cromàticament amb l'aigua i faciliti l'orientació de les persones amb discapacitat visual.

k) S'ha d'habilitar un espai a l'ombra per poder-hi deixar els gossos d'assistència.

l) S'ha d'habilitar un espai vigilat amb armariets per deixar els productes de suport que es puguin fer malbé a la platja, com ara audiòfons, implants coclears i sistemes de comunicació de freqüència modulada (FM), entre d'altres, durant l'horari i el període en què s'ofereix el servei de socorrisme.

m) Cal que els socorristes tinguin una formació bàsica en llengua de signes catalana.

S'ha de disposar de places d'aparcament accessibles d'ús general reservades per a persones titulars d'una targeta d'aparcament per a persona amb discapacitat en la proximitat dels accessos més propers als punts accessibles de les platges, en una proporció, com a mínim, d'una plaça reservada per cada 30 places o fracció.

Capítol 3

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Accessibilitat a l'edificació Secció primera - Secció tercera

Secció primera

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Disposicions generals Article 29 - Article 39

Article 29

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Objecte

L'objecte d'aquest capítol és definir i desenvolupar, de manera integral i coordinada, les mesures i els paràmetres tècnics aplicables en l'àmbit d'edificació per al compliment de la Llei 13/2014 i dels requisits, les condicions i les exigències que estableix la legislació bàsica en matèria d'accessibilitat universal i no-discriminació.

Article 30

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Àmbit d'aplicació

30.1 Les prescripcions d'aquest capítol són d'aplicació:

a) Per als edificis i establiments de nova construcció.

b) Per als edificis i establiments existents en els casos següents:

b1. Quan siguin objecte d'una intervenció d'ampliació, reforma o rehabilitació, legalització, canvi d'ús o canvi d'activitat, així com en actuacions de canvi de titularitat d'activitats d'ús públic.

b2. Quan hagin transcorregut els terminis màxims establerts per efectuar els ajustos raonables que indica l'annex 3e.

b3. Quan els usuaris habituals amb discapacitat o de més de setanta anys sol·licitin l'adequació d'espais i elements existents a les seves necessitats i les actuacions que s'hagin de fer tinguin la consideració d'ajustos raonables i responguin al principi de proporcionalitat. Tenen consideració d'usuaris habituals les persones que resideixen en un edifici; l'alumnat d'un centre docent; les persones sòcies d'un equipament cultural, centre esportiu, entitat o associació; les persones que ocupen un lloc de treball, i altres de similars.

30.2 Es consideren compresos en l'edificació els espais exteriors adscrits a aquesta que formen part de la intervenció.

Article 31

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Classificació de les edificacions

31.1 Pel que fa a aquest Codi, les edificacions es classifiquen segons les tipologies d'ús següents:

a) Edificació d'ús públic

b) Edificació d'ús privat:

b1. Edificació amb ús d'habitatge

b2. Edificació d'ús privat diferent d'habitatge

31.2 Pel que fa a aquest Codi, els edificis i establiments d'ús públic es classifiquen en els usos següents, cadascun dels quals conté les activitats que defineix l'annex 3a:

a) Ús comercial

b) Ús pública concurrència

c) Ús docent

d) Ús residencial públic

e) Ús sanitari i assistencial

f) Ús administratiu

g) Ús aparcament

31.3 Les edificacions d'ús privat amb ús d'habitatge es divideixen en dues categories: les que contenen habitatges accessibles i les que no.

31.4 Les promocions d'allotjaments amb espais comuns comunitaris i els equipaments comunitaris d'allotjament dotacional, que preveu la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, fins i tot quan estiguin construïts sobre solars destinats a equipament, es consideren edificacions d'ús privat amb ús d'habitatge.

31.5 Les edificacions d'ús privat diferent d'habitatge inclouen les destinades a ús industrial, magatzem, taller o altres de similars. En cas que aquestes edificacions continguin zones secundàries susceptibles d'ús públic, com ara oficines, sales de reunions, espais d'exposició de productes o altres, aquestes zones han de complir les condicions d'edificació d'ús públic que corresponguin segons l'activitat.

31.6 Un mateix edifici pot contenir entitats independents que pertanyin a usos diferents. En aquest cas:

a) Cada entitat ha de complir les condicions d'accessibilitat que li corresponguin en funció del seu ús.

b) Les zones comunes, en totes les situacions per a les quals aquest Codi no determini uns requisits específics, han de complir les condicions més exigents entre les que corresponguin a les entitats que en comparteixen l'ús.

31.7 Els usos o les activitats que no prevegi de manera explícita l'annex 3a han de complir les condicions d'accessibilitat de l'ús o l'activitat a la qual es puguin assimilar millor.

31.8 Els establiments que contenen activitats diverses que pertanyen a usos diferents, segons la classificació de l'annex 3a, han d'aplicar les condicions d'accessibilitat més exigents. En el cas de comerços amb degustació, han de complir les condicions corresponents a l'ús pública concurrència, ja que l'activitat de degustació s'assimila a l'activitat de bars i restaurants.

31.9 Als edificis i establiments que tenen aparcament per als clients, aquests ha de complir les condicions d'accessibilitat corresponents a ús aparcament, amb independència del seu sistema de gestió.

31.10 Als centres penitenciaris, les condicions d'accessibilitat han de ser adequades a les persones internes amb discapacitat que hi resideixen en règim penitenciari i s'han de regir per la seva regulació específica.

Article 32

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Àmbits funcionals d'un edifici

32.1 A fi de determinar i comprovar les condicions d'accessibilitat que ha d'assolir un edifici, s'identifiquen els àmbits funcionals següents:

a) A les zones comunes:

a1. Accés o accessos des de la via pública a les zones comunes.

a2. Itineraris entre l'accés o els accessos a les zones comunes des de la via pública i cadascuna de les entitats independents.

a3. Itineraris entre cadascuna de les entitats independents i els recintes i espais d'ús comunitari al seu servei.

a4. Recintes i espais d'ús comunitari. Inclou, entre d'altres, els aparcaments, la zona de piscina, altres dotacions esportives, els jardins i les zones infantils.

b) A cada entitat independent:

b1. Accés o accessos, que poden ser des de la via pública o des de les zones comunes.

b2. Itineraris que comuniquen l'accés o els accessos de cada entitat amb els diferents recintes, estances, espais o zones que en formen part.

b3. Recintes, estances, espais o zones on es desenvolupa una activitat o funció determinada.

32.2 Un edifici pot contenir tots o part dels àmbits funcionals que s'identifiquen a l'apartat anterior.

32.3 L'àmbit de l'accés està constituït per l'entrada pròpiament dita i pels espais i elements relacionats amb aquesta funció. Inclou el vestíbul acústic, d'independència o similar en els accessos amb doble porta; les rampes o plataformes necessàries quan s'ha de salvar algun desnivell, i el recorregut exterior que comunica l'entrada amb la via pública o la zona comuna quan l'edifici està reculat.

32.4 Es consideren entitats independents les següents:

a) Cadascuna de les entitats registrals.

b) Cadascuna de les entitats destinades a lloguer i funcionalment independents, tot i que per si soles no constitueixin una entitat registral, bé perquè formen part d'un immoble de propietat vertical, bé per altres motius.

32.5 Les intervencions que afecten una entitat han de justificar l'accessibilitat dels accessos, itineraris i espais propis, així com la dels accessos, itineraris i espais l'ús dels quals comparteixi amb altres entitats, quan siguin necessaris per garantir-ne la connexió amb la via pública i una oferta de serveis no discriminatòria.

Article 33

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Edificis de nova construcció

33.1 Els edificis i establiments de nova construcció, tant de titularitat pública com privada, que tinguin ús públic o privat han de ser accessibles d'acord amb les condicions que la secció segona d'aquest capítol determina per a cada tipologia d'ús edificatori i les que s'estableixen als annexos 3b i 3c.

33.2 Els locals sense ús definit en el projecte han de justificar el compliment íntegre de les condicions d'accessibilitat que se'ls apliqui com a edifici de nova construcció quan es defineixi l'ús al qual es destinaran.

33.3 Els itineraris accessibles entre els diferents recintes, espais o elements s'han de resoldre a través de recorreguts principals.

33.4 Quan hi hagi recorreguts alternatius que no siguin accessibles, els recorreguts accessibles han de complir les condicions següents:

a) Han d'estar degudament senyalitzats i ser fàcilment localitzables.

b) Han de tenir una longitud no superior a sis vegades la dels recorreguts alternatius no accessibles. Quan es tracta d'itineraris per accedir a un establiment d'ús públic s'ha de considerar el recorregut fins a una zona d'atenció al públic.

c) Han de tenir unes característiques equiparables a les dels recorreguts alternatius no accessibles.

33.5 Als edificis ubicats en àrees urbanísticament consolidades i situats en vies públiques les característiques de les quals no permeten que les persones amb mobilitat reduïda hi puguin accedir de manera autònoma, s'han d'adoptar les mesures complementàries següents:

a) Si disposa d'aparcament: habilitar un recorregut accessible alternatiu des d'aquest aparcament i dotar-lo dels elements que permetin l'accés de les persones amb mobilitat reduïda que tinguin necessitat d'utilitzar-lo, com pot ser un porter automàtic si l'aparcament no està permanentment obert.

b) Si no disposa d'aparcament: permetre l'aproximació d'un vehicle a l'entrada de l'edifici o a un punt de l'espai urbà des del qual hi hagi un recorregut accessible o practicable que porti fins a aquesta entrada. Aquesta mesura no s'aplica quan l'edifici s'ubica en un entorn de carrers amb escales per on no poden circular vehicles.


Article 34

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Edificis existents

34.1 Els edificis i establiments existents han de complir les condicions d'accessibilitat que s'estableixen a la secció tercera d'aquest capítol per a cada tipologia d'ús edificatori i les que s'estableixen als annexos 3d, 3e i 3f quan siguin objecte d'una intervenció o situació que ho requereixi.

34.2 Els annexos 3d i 3e determinen quines condicions són exigibles i quines solucions alternatives són admissibles en cada situació, en funció de l'ús, de les característiques de l'edifici o establiment i de l'activitat, si escau, d'acord amb els principis d'ajustos raonables i de proporcionalitat, tal com estableix l'article 15 de la Llei 13/2014.

34.3 Els edificis i establiments existents han de fer els ajustos raonables que es defineixen a l'annex 3e abans dels terminis que s'indiquen a aquest efecte.

34.4 Així mateix, els edificis i establiments existents han d'executar els ajustos raonables que siguin exigibles per adequar els espais i els elements a les necessitats d'accessibilitat dels usuaris habituals en condicions de funcionalitat adequades, d'acord amb la normativa vigent i els procediments que desenvolupa el capítol 7.

34.5 Les intervencions en edificis existents no poden menyscabar les condicions d'accessibilitat preexistents, excepte quan les condicions resultants siguin iguals o superiors a les que correspondrien en cas d'edifici de nova construcció.

34.6 Quan un edifici o establiment contingui més d'un ús, per determinar si es produeix canvi d'ús s'han de considerar totes les activitats noves en relació amb les precedents i s'han d'aplicar les condicions més exigents.

34.7 Quan en un establiment es desenvolupin activitats diferents que pertanyen al mateix ús, per determinar si es produeix canvi d'activitat s'ha de considerar l'activitat o les activitats principals per a les quals se sol·liciti l'autorització administrativa.

34.8 Als edificis declarats béns culturals d'interès nacional o béns culturals d'interès local, o inclosos en catàlegs municipals per raó del seu valor historicoartístic particular, s'apliquen les condicions següents:

a) Reformes i ampliacions d'usos i activitats existents:

a1. Han d'incorporar els elements de millora de l'ús que es puguin efectuar sempre que es preservin el caràcter i els valors que en van motivar la protecció i facilitin la màxima adequació i informació possible.

a2. Queden exemptes d'efectuar les modificacions que siguin incompatibles amb el grau de protecció i que comportin un incompliment de la normativa específica reguladora d'aquests béns.

a3. En cas d'ampliació, si l'aplicació de les taules de l'apartat 2 de l'annex 3d comporta unes condicions d'accessibilitat més exigents pel que fa a l'accés respecte a les que corresponen a la superfície o ocupació inicial, cal aplicar les condicions per a canvi d'activitat que s'indiquen als punts b) i c) següents.

b) Intervencions de canvi d'ús o canvi d'activitat que tinguin relació amb el valor cultural del mateix edifici i en fomentin la difusió:

b1. Han d'incorporar els elements de millora de l'ús que es puguin dur a terme sense alterar el caràcter o els aspectes protegits de l'immoble i en facilitin la màxima adequació i informació possible.

b2. Queden exemptes d'efectuar les modificacions que siguin incompatibles amb el grau de protecció i que comportin un incompliment de la normativa específica reguladora d'aquests béns.

c) Intervencions de canvi d'ús o canvi d'activitat que suposin la introducció de nous usos o activitats d'ús públic sense relació amb el valor cultural del mateix edifici:

c1. Han de complir les condicions d'accessibilitat que corresponguin d'acord amb l'annex 3d i l'aplicació addicional dels criteris que desenvolupen els punts c2 i c3 següents.

c2. Les intervencions que comporten un canvi d'ús a ús administratiu i l'activitat que pertany als epígrafs d), e), f), g) o h) de l'apartat 6 de l'annex 3a han de complir les condicions d'accessibilitat corresponents a canvi d'activitat.

c3. Els establiments d'ús comercial que són objecte de canvi d'activitat i que tenen una superfície útil total inferior a 500 m2 poden aplicar les condicions que indica el punt b) anterior si es justifica que les característiques de l'edifici i la seva protecció impedeixen una solució millor.

d) Intervencions de canvi d'ús, parcial o de tot l'edifici, a habitatge:

d1. Quan la intervenció afecti més del 50% de la superfície construïda de l'edifici, s'admet resoldre l'accés a l'habitatge amb un ascensor usable que compleixi les condicions de l'apartat 5.2.2 de l'annex 3f, si es justifica que les característiques de l'edifici i la seva protecció impedeixen una solució millor. La resta de condicions són les mateixes que s'estableixen per als edificis no protegits

d2. Quan el canvi d'ús afecti el 50% o menys de la superfície construïda de l'edifici s'apliquen els mateixos requisits que s'estableixen per als edificis no protegits.

34.9 Per acollir-se al que disposen els punts a2 i b2 de l'apartat anterior, el projecte tècnic ha de reunir els requisits següents:

a) Ha de justificar els motius que impedeixen complir les condicions d'accessibilitat aplicables per defecte.

b) Ha d'identificar tots els elements de millora de l'ús que s'incorporin i argumentar la inexistència d'alternatives millors.

c) En cas d'acollir-se al que disposa el punt b2, s'ha de descriure la relació amb els valors culturals del lloc i justificar els motius pels quals la nova activitat proposada no es pot desenvolupar en un altre edifici.

34.10 L'avaluació i la resolució del compliment dels requisits que indica l'apartat 34.8 anterior corresponen a l'òrgan competent per atorgar la llicència preceptiva, tenint en compte els criteris que en exercici de les seves competències pugui emetre el departament de la Generalitat competent en matèria de promoció de l'accessibilitat.

34.11 Els itineraris accessibles o practicables que comuniquen els diferents recintes, espais o elements s'han de resoldre a través del recorregut principal, sempre que sigui possible.

34.12 Quan es justifica que no és possible resoldre alguna connexió a través del recorregut principal o que les reformes necessàries tenen un cost superior al doble respecte a altres opcions, s'admet un itinerari accessible o practicable alternatiu, sempre que compleixi les condicions següents:

a) Que tingui una longitud inferior a sis vegades el recorregut principal. Si es tracta d'un itinerari d'accés a un establiment d'ús públic, s'ha de considerar el recorregut fins a una zona d'atenció al públic.

b) Que el seu ús no estigui condicionat a autoritzacions expresses o a altres limitacions.

c) Que presenti unes condicions equiparables a les del recorregut principal.

d) Que estigui degudament senyalitzat des de l'itinerari principal i sigui fàcilment localitzable. Els cartells informatius han de complir les especificacions de la norma UNE 170002, quant a grandària i contrast, i les pautes per a la redacció de textos en Lectura Fàcil de la norma UNE 153101.

Article 35

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Escales

35.1 Les escales no formen part dels itineraris accessibles ni dels practicables.

35.2 Les escales han de complir les condicions d'accessibilitat que defineix l'apartat 6 de l'annex 3c quan es tracti d'un edifici de nova construcció i, addicionalment, les que s'estableixen a l'annex 3d per a les intervencions en edificis existents.

35.3 Pel que fa a aquest Codi, tenen la consideració d'escala d'ús públic:

a) Als establiments o edificis d'ús públic: totes les escales que són susceptibles de ser utilitzades pel públic, incloses les escales en recorreguts exclusius d'evacuació.

b) A les zones comunes dels edificis amb ús d'habitatge o d'ús privat diferent d'habitatge: les escales d'ús exclusiu per accedir a una entitat o a un conjunt d'entitats que tenen ús públic.

35.4 Pel que fa a aquest Codi, tenen la consideració d’escala d’ús comunitari a les zones comunes dels edificis amb ús d’habitatge o d’ús privat diferent d’habitatge: totes les escales, a excepció de les que es consideren d’ús públic per servir exclusivament a entitats que tenen ús públic.

35.5 Pel que fa a aquest Codi, tenen la consideració d'escala d'ús privat:

a) Als establiments o edificis d'ús públic: les escales de les zones d'ús privat a les quals només té accés el personal.

b) Als edificis amb ús d'habitatge o d'ús privat diferent d'habitatge: les escales situades dins d'un habitatge o d'un local que no té ús públic.

Article 36

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Escales mecàniques, rampes mecàniques i plataformes elevadores

36.1 Les escales mecàniques i les rampes mecàniques no formen part dels itineraris accessibles ni dels practicables. Se n'exceptuen les escales mecàniques i les rampes mecàniques que incorporin avenços tecnològics que en permetin la utilització segura amb cadira de rodes, les quals poden formar part dels itineraris practicables si compleixen les condicions que les administracions competents estableixin a aquest efecte.

36.2 Les plataformes elevadores, verticals o inclinades poden formar part dels itineraris practicables o utilitzar-se com a alternativa a un ascensor practicable si compleixen les condicions de l'apartat 6 de l'annex 3f en els casos següents:

a) Edificis de nova construcció amb ús d'habitatge: en les situacions i amb les condicions que preveuen als articles 53 i 58.

b) Edificis existents: en les situacions i amb les condicions que preveuen l'article 82 i l'annex 3d.

Article 37

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Evacuació de persones amb discapacitat

37.1 Les condicions d'evacuació d'emergència per a persones amb discapacitat que s'estableixen en aquest capítol tenen caràcter addicional respecte a les exigències que determina la normativa sectorial vigent d'aplicació en matèria d'evacuació.

37.2 Les condicions que han de complir una sortida de planta, un espai exterior segur, un sector d'incendis alternatiu, un origen d'evacuació i aquells altres elements d'evacuació als quals es faci referència en aquest Codi, són les que s'estableixen en la normativa sectorial vigent d'aplicació en matèria d'evacuació.

37.3 Les zones de refugi han de poder allotjar la totalitat dels usuaris amb discapacitat i/o persones de mobilitat reduïda que necessitin assistència per evacuar l'edifici i que corresponguin a l'àrea a la qual serveixen, de manera que la seva evacuació sigui compatible amb la de la resta d'usuaris. Per determinar les característiques i la capacitat de la zona de refugi s'han de seguir els criteris de l'apartat 14 de l'annex 3c.

37.4 Les plantes que disposen de zona de refugi o de sortida de planta accessible, bé a un espai exterior segur, bé a un altre sector d'incendis, han de tenir recorreguts d'evacuació, accessibles o practicables segons correspongui, des de qualsevol origen d'evacuació als espais accessibles.

37.5 Els recorreguts d'evacuació de l'apartat anterior s'han de senyalitzar amb el símbol internacional de l'accessibilitat (SIA) acompanyat dels senyals d'evacuació.

37.6 Els rètols de les portes de sortides d'emergència accessibles i de les portes d'accés a zones de refugi han d'incorporar el Braille, incloure una imatge descriptiva que permeti identificar que es tracta d'una sortida d'emergència i seguir els criteris de retolació accessible de la norma UNE 170002 o la que la substitueixi.

37.7 Les plantes amb una alçària d'evacuació superior a 28 m han de disposar d'un ascensor d'emergència accessible per cada 1.000 ocupants o una fracció que tingui la totalitat de l'edifici, sense tenir en compte les plantes amb sortida directa a un espai exterior segur. Els ascensors d'emergència accessibles han de complir les condicions de l'apartat 6.3 de l'annex 3c.

37.8 Quan es disposi de la tecnologia adequada i consolidada per facilitar l'evacuació de les persones amb mobilitat reduïda a través de les escales protegides o especialment protegides, la Generalitat de Catalunya ha de promoure la informació i l'elaboració de documents tècnics que en desenvolupin la utilització.

37.9 Els edificis que, d'acord amb la normativa sectorial, estan obligats a tenir un sistema d'alarma han de tenir instal·lats mecanismes que transmetin de manera simultània els senyals d'emergència, tant acústics com visuals. Aquests mecanismes s'han de situar als recorreguts d'evacuació i a sobre de cada porta de sortida d'emergència, i han d'emetre sons i flaixos lumínics que s'accionin automàticament i facilitin a tothom la seva orientació. Als edificis d'habitatges que tinguin l'obligació de disposar d'un sistema d'alarma o que l'instal·lin en aplicació dels articles 43.3 i 54.3, el sistema ha de permetre la connexió de dispositius visuals d'alarma a l'interior dels habitatges en què resideixin persones amb discapacitat auditiva, quan aquestes ho sol·licitin.

37.10 Els plans de prevenció, plans d'autoprotecció, plans d'emergència o qualsevol altre instrument amb finalitats anàlogues de què s'hagi de disposar en compliment de la normativa vigent, des del punt de vista organitzatiu i en cas d'evacuació, han de preveure l'assistència a les persones amb discapacitat i/o mobilitat reduïda que la necessitin. Aquests plans han d'incloure, com a mínim, els continguts següents:

a) Identificar els sistemes de què es disposa a cada planta per evacuar les persones amb discapacitat.

b) Designar les persones responsables de l'evacuació.

c) Descriure de manera explícita els protocols d'actuació per:

c1. Donar a conèixer la situació d'emergència i les indicacions que han de seguir totes les persones, especialment aquelles amb discapacitat.

c2. Oferir ajuda a les persones amb discapacitat sensorial o intel·lectual fins a les zones de refugi o fins a les sortides de l'edifici.

c3. Oferir suport i ajuda a les persones amb mobilitat reduïda i/o usuàries de cadira de rodes quan sigui necessari per poder evacuar l'edifici amb els sistemes d'emergència accessibles o practicables que es preveuen a aquest efecte, segons aquest article.

c4. Comprovar que a l'edifici no quedi cap persona amb discapacitat fora de les zones protegides.

Article 38

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Condicions d'accessibilitat provisionals durant l'execució d'obres

38.1 Els agents intervinents i les administracions locals, en l'àmbit de les seves competències i responsabilitats, han de desenvolupar les mesures necessàries perquè, en qualsevol obra, pública o privada, les zones d'ús públic o comunitari que durant la seva execució mantinguin una continuïtat d'ús i ocupació conservin les condicions d'accessibilitat que els correspongui d'acord amb aquest Codi.

38.2 En el cas d'obres de durada inferior a un any és admissible que les condicions d'accessibilitat, mentre s'executen les obres, s'adeqüin aplicant ajustos raonables segons els criteris de la secció tercera d'aquest capítol i de l'annex 3d.

38.3 Els apartats anteriors no s'apliquen als edificis o establiments que disposen d'un únic ascensor quan l'objecte de les obres és la seva substitució o modificació. En aquest cas, les obres s'han de planificar i executar de manera que l'aparell elevador estigui fora de funcionament el mínim de dies possible.

Article 39

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Autoritzacions provisionals per motius d'urgència

39.1 L'òrgan competent per autoritzar un centre, equipament o servei, el pot autoritzar encara que no compleixi tots els requisits d'accessibilitat exigibles a la seva tipologia, amb caràcter provisional i per un termini no superior a un any, quan es produeixin les circumstàncies següents:

a) Ús docent: que es justifiqui que hi ha una necessitat no coberta amb els recursos educatius públics existents i el centre, equipament o servei objecte d'autorització provisional s'incorpori a la xarxa pública.

b) Ús assistencial: que es justifiqui que hi ha una necessitat no coberta amb els recursos socials públics existents i el centre, equipament o servei objecte d'autorització provisional s'incorpori a la xarxa pública.

c) Ús sanitari: que es justifiqui que hi ha una necessitat no coberta amb els recursos sanitaris públics existents i el centre, equipament o servei objecte d'autorització provisional s'incorpori a la xarxa pública.

39.2 Les resolucions de concessió de les autoritzacions temporals que indica l'apartat 39.1 han d'estar degudament motivades i han de portar un informe justificatiu de l'òrgan gestor competent.

39.3 Les administracions implicades tenen l'obligació de prioritzar les actuacions i adoptar les mesures que escaiguin per solucionar, al més aviat possible, les necessitats detectades amb recursos que compleixin unes condicions d'accessibilitat adequades.

39.4 De manera excepcional, les autoritzacions temporals poden ser objecte de renovació per un any més si es mantenen les circumstàncies que en van motivar la concessió inicial i no s'ha pogut adoptar la solució adequada. En aquest cas, l'informe corresponent ha de justificar els motius que no han permès dotar el centre, equipament o servei de les condicions normativament establertes; ha de recollir totes les incidències que s'hagin produït amb usuaris a causa de les condicions existents i ha d'incloure mesures per resoldre-les mentre persisteixi la situació de provisionalitat.

Secció segona

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Edificis de nova construcció Subsecció primera - Subsecció tercera

Subsecció primera

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Edificis i establiments d'ús públic Article 40 - Article 50

Article 40

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Còmput de superfícies, nombre de places i zones d'ocupació nul·la

40.1 La superfície que s'ha de considerar per determinar quines condicions d'accessibilitat s'apliquen és la superfície útil total de l'edifici o establiment, incloses tant les zones d'ús públic com les d'ús privat, excepte en les situacions per a les quals s'especifica una superfície diferent.

40.2 Les terrasses ubicades en espais urbans, quan estan subjectes a llicència d'ocupació de via pública, concessió o altres tipus d'autoritzacions o permisos temporals, computen a fi de determinar les condicions exigibles per autoritzar la terrassa en si, d'acord amb el que estableix l'apartat 5 de l'annex 3d.

40.3 Les zones d'ocupació nul·la formen part de les zones d'ús privat i computen a tots els efectes, llevat dels apartats dels articles 42 i 43, en què queden explícitament excloses.

40.4 Es consideren zones d'ocupació nul·la les sales de màquines, els recintes tècnics d'instal·lacions i els magatzems, arxius o similars, en què la presència de persones és ocasional o només per a manteniment.

Article 41

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Accessos

41.1 L'accés principal als edificis i establiments d'ús públic de nova construcció i a cadascun dels locals o entitats independents que en formen part, així com l'itinerari principal que els comunica amb la via pública, han de ser accessibles.

41.2 Quan els edificis i establiments tinguin més d'un accés d'ús públic, a més de fer accessible el principal, han de ser accessibles els que tinguin una separació de 100 m o superior en façana respecte a alguna altra entrada accessible. Els accessos que tinguin condicions funcionals diferents, com ara els establiments que formen part d'un centre comercial i tenen un accés des del centre i un altre des de la via pública, han de ser accessibles.

41.3 Els accessos ubicats entre trams de via pública que contenen escales o tenen pendents mitjans superiors al 12% han de disposar d'accessos alternatius accessibles situats en altres vies que tinguin unes condicions d'accessibilitat més adequades, sempre que sigui viable.

41.4 Els edificis que tenen tots els accessos situats entre trams de via pública amb pendents mitjans superiors al 12% com a pas obligat no admeten els usos i les activitats de l'annex 3a següents:

a) Ús sanitari i assistencial

b) Ús docent

c) Ús pública concurrència amb superfície superior a 250 m2

d) Ús administratiu en els epígrafs a), b) i c)

e) Ús comercial amb superfície superior a 250 m2

f) Ús residencial públic amb ocupació de 25 places o superior

41.5 Els edificis amb tots els accessos situats entre trams de via pública que contenen escales o pendents mitjans superiors al 16% únicament admeten els usos i les activitats de l'annex 3a següents:

a) Ús administratiu en els epígrafs d), e), f), g) i h) amb superfície de 250 m2 o inferior

b) Ús comercial amb superfície de 100 m2 o inferior

c) Ús residencial públic amb ocupació de 25 places o inferior

41.6 En cas que un municipi contingui zones o barris en els quals gran part dels carrers tenen un pendent del 12% o superior, l'ens local pot autoritzar alguns dels usos que l'apartat 41.4 restringeix, si ho regula mitjançant un pla d'usos que delimiti la zona, identifiqui els usos permesos i en justifiqui la conveniència.

41.7 Els edificis i establiments en trams de via pública amb pendents mitjans superiors al 12% han de situar un accés al lloc més proper als punts on sigui possible l'aproximació d'un vehicle.

Article 42

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Itineraris

42.1 Els itineraris accessibles han de connectar les zones on es desenvolupen activitats d'ús públic entre si i amb els elements següents:

a) L'accés o els accessos accessibles.

b) Les cambres higièniques, els vestidors i els emprovadors, accessibles, practicables o familiars, que corresponguin d'acord amb l'article 46.

c) Les places d'espectador accessibles i les places d'espectador amb itinerari accessible que corresponguin d'acord amb l'article 48.

42.2 Quan l'establiment disposa de diferents espais on s'ofereix una mateixa activitat o servei, els itineraris accessibles han de permetre accedir, com a mínim, als espais, recintes i elements singulars d'ús públic següents:

 

Ús

Espais, recintes i elements singulars

Ús comercial

   - Totes les zones de caixa i punts d'informació o d'atenció al client

Ús pública concurrència

   - Tots els punts de venda, d'informació o d'atenció al client

   - Tots els espais i sales en què es desenvolupen activitats culturals

   - El 75% dels recintes o pistes exteriors que es destinen a una mateixa activitat esportiva i tenen condicions d'ús anàlogues

   - El 75% dels recintes o pistes interiors que es destinen a una mateixa activitat esportiva i tenen condicions d'ús anàlogues

   - Totes les andanes i sales d'espera de les estacions de transport

Ús docent

   - Totes les aules

Ús residencial públic

   - Tots els allotjaments

   - El 30% de la zona d'acampada als càmpings

Ús sanitari i assistencial

   - Totes les habitacions

   - Totes les sales de consultes, espais d'atenció al pacient i sales d'espera

Ús administratiu

   - Tots els punts d'atenció al públic

Ús aparcament

   - Totes les places d'aparcament, excepte als recintes que tinguin una superfície construïda de 100 m2 o inferior

 

 

42.3 A la resta de zones d'ús públic diferents de les que indiquen els apartats anteriors, únicament s'admeten espais no accessibles si compleixen les dues condicions següents:

a) La superfície útil del conjunt de zones d'ús públic no accessibles de l'edifici o establiment no pot ser superior als 100 m2.

b) Cap zona d'ús públic no accessible pot contenir serveis o activitats per al públic que no estiguin disponibles al mateix temps en altres zones accessibles o que ho estiguin de manera insuficientment representativa.

42.4 Pel que fa a l'aplicació del punt b) de l'apartat anterior:

a) Les zones d'ús públic accessibles es consideren representatives d'una activitat o servei a disposició del públic quan contenen més del 50% de la superfície total destinada a aquesta activitat o servei i tenen una ocupació superior al 50% de l'ocupació total.

b) En el cas de bars, restaurants i similars, els espais interiors i els espais exteriors es consideren serveis diferents i cadascun ha de disposar de la proporció de zones accessibles que indica el punt a) anterior.

42.5 A les plantes que contenen algun accés accessible o que hi estan comunicades mitjançant ascensor o rampa, els itineraris accessibles han de connectar tot origen d'evacuació a les zones d'ús privat, llevat de les zones d'ocupació nul·la, amb l'accés accessible, l'ascensor o la rampa, segons correspongui.

42.6 Els edificis o establiments que tenen més d'una planta han de disposar d'ascensors amb les condicions que indica l'annex 3c o rampes accessibles que comuniquin la planta que conté l'accés o els accessos accessibles amb tota planta que compleixi qualsevol de les condicions següents:

a) Té una superfície útil superior a 200 m2, excloses les zones d'ocupació nul·la.

b) Conté algun dels elements, espais o recintes que, d'acord amb els apartats 42.1, 42.2 i 42.3, han d'estar connectats entre si mitjançant itineraris accessibles.

c) Té un desnivell superior a dues plantes respecte a qualsevol planta amb accés accessible.

42.7 La superfície útil del conjunt de plantes no accessibles no pot ser superior a 200 m2, incloses les zones d'ús públic i d'ús privat, i excloses les zones d'ocupació nul·la.

42.8 Quan per normativa un edifici d'ús públic hagi de disposar obligatòriament de més d'un ascensor, ha de tenir un nombre d'ascensors accessibles igual o superior al nombre mínim d'ascensors obligatoris.

42.9 Els edificis o establiments amb gran afluència de públic, que tinguin nuclis de comunicació amb quatre ascensors o més, han de tenir com a mínim dos ascensors accessibles en cadascun d'aquests nuclis.

42.10 Els ascensors accessibles, en cas que no ho siguin tots, han d'estar convenientment senyalitzats amb el SIA per facilitar-ne la identificació i han de disposar de mecanismes de crida independents.

42.11 Els complexos formats per un conjunt d'edificis aïllats han de tenir accessibles les connexions entre si per l'interior de la parcel·la.

Article 43

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Evacuació de persones amb discapacitat

43.1 Els edificis amb una alçària d'evacuació superior a 8 m han de disposar, a totes les plantes, d'algun dels elements següents:

a) Sortides de planta accessibles a un espai exterior segur.

b) Sortides de planta accessibles de pas a un sector alternatiu.

c) Zones de refugi que compleixin les condicions de l'apartat 14 de l'annex 3c.

43.2 El nombre i la disposició dels elements que indica l'apartat 43.1 han de complir les mateixes condicions exigibles per a l'evacuació d'ocupants amb caràcter general, però considerant com a origen d'evacuació els espais i les zones accessibles, a fi de calcular la longitud dels recorreguts.

43.3 L'apartat 43.1 no s'aplica en els supòsits següents:

a) A les plantes que únicament contenen zones d'ocupació nul·la.

b) Als edificis d'ús comercial i ús pública concurrència amb una alçària d'evacuació de 10 m o inferior quan disposen d'un sistema de detecció i d'alarma d'incendis.

c) Als edificis d'ús docent, ús residencial públic i ús administratiu amb una alçària d'evacuació de 14 m o inferior quan disposen d'un sistema de detecció i d'alarma d'incendis.

d) Als establiments ubicats en plantes superiors d'un edifici d'habitatges amb una alçària d'evacuació de 28 m o inferior quan disposen d'un sistema de detecció i d'alarma d'incendis.

e) Als establiments amb una alçària d'evacuació de 14 m o inferior i una ocupació de 50 persones o inferior ubicats en plantes superiors d'un edifici d'habitatges.

43.4 Les plantes que contenen zones d'ús aparcament de superfície superior a 1.500 m2 han de complir les condicions dels apartats 43.1 i 43.2 respecte d'aquestes zones, independentment de quina en sigui l'alçària d'evacuació.

43.5 Addicionalment, a l'article 37 es requereix disposar d'ascensors d'emergència accessibles amb les mateixes condicions en els casos següents:

a) Establiments d'ús sanitari: a les plantes amb una alçària d'evacuació superior a 15 m que continguin zones d'hospitalització o de tractament intensiu. Les habitacions dels centres sociosanitaris tenen consideració de zones d'hospitalització.

Article 44

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Comunicació

44.1 Els edificis i establiments d'ús públic han de disposar d'una instal·lació d'anell d'inducció magnètica o altres tecnologies que ofereixin la mateixa funcionalitat, convenientment senyalitzat amb el logotip corresponent, com a mínim a les zones, llocs o serveis que indica la taula següent:

 

Ús

Tipus

Zones, llocs o serveis

Ús comercial

Establiments de més de 500 m2 de superfície útil

   - Al 20% de les caixes i/o taulells d'atenció al públic. Com a mínim, un de cada tipus

Ús pública concurrència (excepte locals socials)

 

Establiments de més de 250 m2 de superfície útil

   - A la recepció principal

   - Al 20% dels taulells d'atenció al públic i/o venda d'entrades. Com a mínim, un de cada tipus

Ús pública concurrència (recintes amb places fixes d'espectador)

Recintes amb un aforament superior a 50 places i inferior a 2.500 places

   - Al 15% de les places d'espectadors

Recintes amb aforament de 2.500 places o superior

   - A 500 places d'espectadors

Centres religiosos

   - A l'altar i a les primeres files de públic

Ús docent

Ensenyament reglat

   - A la recepció principal

Ensenyament no reglat de més de 250 m2 de superfície útil

   - A la recepció principal

Tots

   - Als auditoris i les sales de conferències (les mateixes condicions que per a l'ús pública concurrència)

Ús residencial públic

Establiments amb més de 50 places

   - A la recepció principal

Tots

   - Als auditoris i les sales de conferències (les mateixes condicions que per a l'ús pública concurrència)

Ús sanitari i assistencial

Tots

   - A la recepció principal

   - Als auditoris i les sales de conferències (les mateixes condicions que per a l'ús pública concurrència)

Ús administratiu

Centres de l'Administració

Oficines obertes al públic de companyies subministradores de serveis públics o d'organitzacions empresarials, professionals i patronals

   - A la recepció principal

   - Al 50% dels taulells d'atenció al públic per a cada tipus de tramitació

   - Als auditoris i les sales de conferències (les mateixes condicions que per a l'ús pública concurrència)

Ús aparcament

Establiments amb més de 50 places

   - Al 20% de les caixes i/o taulells d'atenció al públic. Com a mínim, un de cada tipus

 

 

44.2 Si en l'ús habitual de l'edifici o establiment s'efectua l'emissió de missatges informatius, el recinte ha de disposar de pantalles informatives i megafonia. La informació que s'emet ha de ser de comprensió fàcil, equivalent i simultània als dos canals, i ha de seguir els criteris d'accessibilitat a la comunicació que descriu la secció B de l'annex 5a.

Article 45

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Sistemes d'encaminament i d'orientació

45.1 S'han de preveure sistemes d'encaminament i d'orientació als edificis següents:

a) Els edificis d'ús pública concurrència o d'ús sanitari i assistencial que siguin titularitat de l'Administració pública o formin part de la xarxa pública i tinguin una superfície útil d'ús públic superior a 250 m2, sense comptar les habitacions o altres espais d'ús restringit als usuaris que s'hi allotgin. Els centres que tenen places concertades es consideren inclosos dins la xarxa pública pel que fa al compliment d'aquesta condició.

b) Els centres de l'Administració que tinguin una superfície útil d'ús públic superior a 250 m2.

c) La resta d'edificis o establiments que tinguin una superfície útil d'ús públic superior a 250 m2, quan la distància i complexitat dels recorreguts ho justifiquin.

45.2 Als edificis que indiquen els punts a) i b) anteriors, la documentació tècnica corresponent a la sol·licitud de llicència ha d'incloure un apartat en què s'identifiquin els sistemes d'encaminament i d'orientació adoptats i ha d'incorporar la documentació gràfica que sigui necessària per a la seva definició correcta.

45.3 Els sistemes d'encaminament i d'orientació:

a) Han de tenir en compte la realitat perceptiva de l'espai construït o projectat i preveure la instal·lació d'encaminaments mitjançant paviment tàctil que dirigeixin els usuaris des dels accessos principals fins als punts d'informació i als elements de comunicació vertical en els espais en què no es disposi d'elements de referència suficients.

b) Addicionalment, poden incorporar els recursos tecnològics que estiguin consolidats i ofereixin solucions per facilitar l'orientació i la localització dels punts d'informació i comunicació vertical.

c) La pavimentació tàctil ha de seguir els criteris que especifica l'apartat 3.2 de l'annex 3c.

45.4 Els elements utilitzats per guiar els usuaris han de preveure informació visual, mitjançant contrastos cromàtics elevats, i combinar-la amb recursos acústics, canvis de textures superficials detectables amb la sola de la sabata i el bastó de mobilitat o una altra mena d'informació auditiva o tàctil. Tots aquests elements han d'oferir punts de referència que facilitin l'orientació.

Article 46

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis higiènics, vestidors i emprovadors

46.1 S'estableixen les dotacions mínimes següents:

a) Cambres higièniques d'ús públic:

a1. Una de cada 10 unitats o fracció ha de ser accessible familiar, accessible o practicable, segons correspongui d'acord amb l'annex 3b.

a2. Si el conjunt conté més de 5 cambres higièniques o cabines d'inodor, ha de tenir una unitat practicable, addicionalment a la dotació del punt a1 anterior.

b) Vestidors i emprovadors d'ús públic:

b1. Una de cada 10 unitats o fracció ha de ser accessible o practicable segons correspongui d'acord amb l'annex 3b.

b2. Si el conjunt conté més de 5 cabines, ha de tenir una unitat practicable, addicionalment a la dotació del punt b1 anterior.

c) Cambres higièniques i vestidors d'ús privat, exclusiu per als treballadors de l'establiment:

c1. Una de cada 10 unitats o fracció ha de ser practicable.

46.2 En cas que els serveis higiènics o vestidors continguin més d'una unitat de rentamans, inodors o dutxes, les condicions i la proporció que s'indiquen a l'apartat anterior s'apliquen igualment a cadascun d'aquests elements per separat.

46.3 Els edificis o establiments que tinguin cambres higièniques, vestidors o emprovadors situats en plantes o blocs diferents, o que serveixen a àmbits amb activitats i serveis diferenciats, han de tenir la proporció d'elements familiars, accessibles i practicables que correspongui a cada planta, bloc o àmbit diferenciat.

46.4 No obstant l'apartat anterior, es poden agrupar i considerar conjuntament plantes consecutives quan en total tenen una superfície útil d'ús públic inferior a 500 m2 i contenen serveis similars.

46.5 Les cambres higièniques, vestidors i emprovadors, accessibles familiars, accessibles i practicables, han de complir les condicions que especifiquen els apartats 15 i 16 de l'annex 3c.

46.6 Les cambres higièniques, vestidors i emprovadors, accessibles familiars, accessibles i practicables poden ser d'ús exclusiu per a persones amb mobilitat reduïda o d'ús compartit amb altres usuaris. En cas que tinguin ús compartit, s'ha de donar preferència d'ús a les persones amb mobilitat reduïda.

46.7 Les cabines individuals de vestidor que siguin l'alternativa a un vestidor col·lectiu són d'ús exclusiu per a persones amb discapacitat.

46.8 Quan les dotacions que estableix l'apartat 46.1 estan integrades dins de blocs diferenciats per sexe, les proporcions requerides s'han de justificar per separat al bloc femení i al bloc masculí.

46.9 Quan les dotacions que estableix l'apartat 46.1 es resolen per mitjà de cabines individuals d'ús mixt amb accés independent, les proporcions requerides s'han de determinar respecte del total.

46.10 Els centres esportius que contenen més de 10 dutxes en el conjunt de vestidors d'ús públic han de disposar, com a mínim, d'una dutxa i de la resta d'elements accessibles integrats en cadascun dels vestidors col·lectius, homes i dones, i, addicionalment, d'una cabina individual accessible situada fora d'aquests vestidors.

46.11 La resta de cambres higièniques, vestidors i emprovadors d'ús públic que no tinguin la condició de familiars, accessibles o practicables, han de complir les condicions d'accessibilitat que indiquen els apartats 15.1 i 16.1 de l'annex 3c.

Article 47

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Places d'aparcament

47.1 Les zones d'aparcament al servei d'un edifici o establiment han de disposar de places d'aparcament accessibles reservades per a les persones titulars de la targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat, d'acord amb la taula següent:

 

Ús de l'edifici o establiment

Reserva mínima de places accessibles

Residencial públic

   - Igual al nombre d'unitats d'allotjament accessibles

Aparcament d'ús públic

Comercial

Sanitari i assistencial

Pública concurrència

   - De 5 a 200 places: 1 plaça accessible per cada 33 places o fracció

   - De 201 a 1.000 places: 6 places accessibles, més 1 plaça accessible addicional per cada 100 places o fracció que excedeixin de 200

   - A partir de 1.001 places: 14 places accessibles, més 1 plaça accessible addicional per cada 200 places o fracció que excedeixin de 1.000

Docent

Administratiu

 

   - De 5 a 200 places: 1 plaça accessible per cada 50 places o fracció

   - De 201 a 1.000 places: 4 places accessibles, més 1 plaça accessible addicional per cada 100 places o fracció que excedeixin de 200

   - A partir de 1.001 places: 12 places accessibles, més 1 plaça accessible addicional per cada 200 places o fracció que excedeixin de 1.000

 

 

47.2 Les zones d'aparcament associades a establiments que tenen places d'espectadors han de tenir, com a mínim, una plaça d'aparcament accessible per cada dues places d'espectadors accessibles reglamentàriament exigibles.

47.3 Quan es disposa de zones d'aparcament a l'interior de l'edifici i de zones a l'exterior, les places d'aparcament accessible situades a l'interior han de tenir una proporció respecte d'aquesta zona igual o superior a la que correspongui segons la taula.

47.4 Les places d'aparcament accessibles han de complir tot el que especifica l'apartat 17 de l'annex 3c.

47.5 Els edificis d'ús públic que no tenen aparcament propi han de disposar d'un mínim d'una, de dues o de tres places reservades d'aparcament accessibles a la via pública, i tan a prop com sigui possible de l'accés al recinte, en els casos que es detallen a continuació:

a) Reserva de tres places accessibles:

a1. Hospitals i clíniques amb internament.

b) Reserva de dues places accessibles:

b1. Seus centrals d'ens públics i delegacions territorials

b2. Centres sanitaris sense internament que formen part de la xarxa pública del sistema sanitari amb superfície útil > 100 m2

b3. Centres residencials assistencials amb capacitat superior a 50 places

b4. Centres de dia d'ús social

b5. Centres docents d'ensenyament obligatori i universitats

b6. Pavellons poliesportius i centres municipals d'esport

b7. Museus, biblioteques, esglésies o altres edificis de pública concurrència de característiques similars, sempre que ocupin la totalitat de l'edifici

b8. Recepcions o punts d'informació d'espais naturals i itineraris d'accés a platges accessibles

b9. Mercats municipals

c) Reserva d'una plaça accessible:

c1. Edificis destinats a ús residencial públic, que normativament hagin de preveure places d'aparcament.

c2. Centres sanitaris d'atenció primària i centres especialitzats que formen part de la xarxa pública del sistema sanitari amb superfície útil ≤ 100 m2.

47.6 Les places reservades d'aparcament accessibles a la via pública que indica l'apartat anterior s'han de situar a una distància màxima de 100 m de l'accés a l'edifici o establiment que serveixen i han de complir les condicions de l'apartat 8 de l'annex 2a.

Article 48

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Places d'espectador

48.1 Els espais o recintes, interiors i exteriors, destinats a espectacles i dotats de seients fixos, com sales de cinema, teatres, estadis, auditoris, sales d'actes i activitats similars, han de disposar del següent:

a) Places d'espectador accessibles perquè les ocupin, preferentment, persones usuàries de cadira de rodes, en la proporció mínima següent:

a1. Recintes entre 0 i 300 places: 1 plaça d'espectador accessible cada 50 seients o fracció.

a2. Recintes entre 301 i 2.000 places: 6 places d'espectador accessibles i 1 plaça addicional cada 100 seients o fracció que excedeixen de 300.

a3. Recintes entre 2.001 i 20.000 places: 23 places d'espectador accessibles i 1 plaça addicional cada 200 seients o fracció que excedeixen de 2.000.

a4. Recintes amb més de 20.000 places: 113 places d'espectador accessibles i 1 plaça addicional cada 400 seients o fracció que excedeixen de 20.000.

b) Places d'espectador amb itinerari accessible, perquè les ocupin, preferentment, persones amb mobilitat reduïda no usuàries de cadira de rodes, persones amb discapacitats sensorials o intel·lectuals i el seu acompanyant, en la proporció mínima de 2 places cada 50 seients o fracció.

c) Infraestructura suficient per oferir serveis d'audiodescripció i subtitulació, amb una capacitat del 5% o superior de l'aforament. L'establiment ha de proporcionar tots els aparells necessaris. Quan les característiques dels mitjans emprats restringeixin la cobertura d'algun d'aquests serveis a unes zones determinades i el nombre de localitats en què es pot rebre amb qualitat suficient sigui inferior al 25%, cal adoptar les mesures de gestió que indica l'article 154.

48.2 Les places d'espectador accessibles han de complir les condicions següents:

a) Les condicions que especifica l'apartat 18.1 de l'annex 3c.

b) Es poden agrupar fins a tres places contigües. Cada grup d'aquestes places accessibles ha de tenir adjacent, com a mínim, un nombre igual de seients fixos reservats, preferentment, per als seus acompanyants.

c) S'han de situar en una zona habilitada per rebre els serveis d'audiodescripció i subtitulació i que disposi d'una instal·lació de bucle magnètic o un altre sistema equivalent amb prestacions anàlogues, sempre que el recinte disposi d'aquest servei d'acord amb l'article 44.

48.3 Les places d'espectador amb itinerari accessible han de complir les condicions que especifica l'apartat 18.2 de l'annex 3c.

48.4 En cas que la sala disposi de zones diferenciades en què sigui previsible l'aplicació de preus diferents, les places accessibles, les places amb itinerari accessible i les places habilitades per rebre servei d'audiodescripció i subtitulació han de cobrir els diferents tipus de zones.

48.5 Les places han de tenir retolat amb caràcters en alt relleu i Braille el número del seient al respatller, així com els números de fila al lateral de la fila.

Article 49

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Allotjaments

49.1 Els edificis i establiments d'ús residencial públic que tinguin més de quatre habitacions o unitats d'allotjament han de complir les condicions següents:

a) El 4% del nombre total de places han de ser accessibles. Les places accessibles han d'estar en habitacions o unitats d'allotjament accessibles.

b) El 4% del nombre total d'habitacions o unitats d'allotjament han de ser accessibles. Les habitacions o unitats d'allotjament accessibles poden tenir una o més places d'allotjament accessibles.

49.2 Als establiments que tenen habitacions col·lectives per a grups i habitacions dobles o individuals, les places resultants s'han de distribuir de manera que l'oferta d'allotjament accessible permeti accedir a les diferents tipologies d'habitacions i gammes de preus, en la mesura que el nombre de places accessibles exigibles o permeti.

49.3 Els edificis i establiments d'ús residencial públic que tenen quatre habitacions o menys i més de 25 places han de tenir, com a mínim, 1 plaça accessible.

49.4 Addicionalment, als apartats anteriors, els edificis i establiments d'ús residencial públic que tinguin més de 10 habitacions o unitats d'allotjament han de tenir el 50% del nombre total d'habitacions o unitats d'allotjament practicables. Les habitacions accessibles computen igualment com a practicables.

49.5 Els habitatges, apartaments o establiments que són objecte de comercialització sencera es consideren una unitat d'allotjament.

49.6 Els edificis i establiments d'ús sanitari i assistencial que contenen allotjaments han de complir les condicions següents:

a) Centres residencials per a persones amb discapacitat física i edificis d'ús sanitari: han de tenir el 100% dels allotjaments accessibles.

b) Centres residencials i residències assistides per a gent gran i persones amb discapacitat intel·lectual: han de tenir el 50% dels allotjaments accessibles i el 50% restant practicables.

c) Altres centres residencials assistencials diferents dels que indiquen els apartats a) i b): han de complir les mateixes condicions que defineixen els articles 49.1, 49.2 i 49.3 per als establiments d'ús residencial públic i han de tenir la resta d'allotjaments practicables.

49.7 En cas que de l'aplicació dels percentatges que s'indiquen en aquest article resultin fraccions, s'han d'arrodonir al nombre immediatament superior.

49.8 Una habitació o unitat d'allotjament es considera accessible quan compleix les condicions que especifica l'apartat 19.1 de l'annex 3c.

49.9 Una habitació o unitat d'allotjament es considera practicable quan compleix les condicions que especifica l'apartat 19.2 de l'annex 3c.

Article 50

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Piscines

50.1 Les piscines d'ús públic han de disposar d'un itinerari accessible que les connectin amb els espais de lleure i serveis complementaris i amb la resta de zones d'ús públic de l'establiment.

50.2 Les piscines d'ús públic han de complir les condicions que especifica l'apartat 20 de l'annex 3c i disposar d'un accés al vas mitjançant una rampa accessible, grua amb cadira, mur de transferència o altres sistemes reconeguts, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

a) Piscines que formen part d'un edifici o establiment d'ús residencial públic: quan hi ha allotjaments accessibles.

b) Piscines que formen part d'un edifici o establiment d'ús pública concurrència o d'ús docent: en tots els casos.

50.3 El que disposa l'apartat anterior no s'aplica a les piscines infantils que tenen una profunditat màxima de 50 cm.

50.4 Els establiments que tenen piscina d'ús públic i se'ls aplica la condició de l'apartat 50.2 han de disposar de cadires de rodes autopropulsables de material plàstic o similar, adequades perquè es puguin utilitzar en piscines, que no es rovellin en contacte amb l'aigua i que disposin de respatller, reposabraços abatibles verticalment i pedals extraïbles, en el nombre mínim següent:

a) Establiments d'ús residencial públic amb un nombre de places accessibles de quatre o inferior: 1 cadira de rodes

b) Establiment d'ús pública concurrència o d'ús docent amb piscines que tenen una làmina d'aigua de 100 m2 o inferior: 1 cadira de rodes

c) Resta de casos: 2 cadires de rodes

50.5 En els casos en què es preveu una solució mitjançant rampa o plataforma elevadora vertical que implica l'accés al vas de les cadires, aquestes han de disposar d'una senyalització visible quan estiguin dins de l'aigua.

50.6 Als establiments d'ús pública concurrència, les piscines d'ús públic en què es puguin emetre missatges informatius per megafonia han de disposar de pantalles informatives per emetre missatges en format de text i visuals. La informació que s'emet ha de ser equivalent i simultània als dos canals i ha de seguir els criteris d'accessibilitat a la comunicació que descriu la secció B de l'annex 5a.

Subsecció segona

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Edificis amb ús d'habitatge Article 51 - Article 58

Article 51

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Normativa sectorial

Les condicions d'accessibilitat que preveu la normativa vigent sobre les condicions d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat tenen caràcter addicional a les que determina aquest Codi, les quals s'estableixen sens perjudici del compliment de les primeres quan siguin més exigents.

Article 52

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Reserva d'habitatges

52.1 Les programacions anuals d'habitatges de promoció pública; els projectes d'habitatges de qualsevol altre caràcter que construeixi, promogui o subvencioni el sector públic, i les promocions d'habitatges d'iniciativa privada que s'acullin a la qualificació d'habitatge amb protecció oficial, exceptuant-ne els habitatges per a ús propi promoguts per cooperatives o comunitats de propietaris, han de reservar un percentatge d'unitats accessibles no inferior al 4% perquè siguin ocupades per persones amb discapacitat i/o amb mobilitat reduïda permanent.

52.2 Per accedir a la reserva d'habitatges accessibles cal acreditar el reconeixement de la discapacitat, el barem de mobilitat o altres condicions que s'estableixin en la normativa d'habitatges amb protecció oficial.

52.3 Com a mínim dues terceres parts dels habitatges reservats per a persones amb discapacitat s'han de destinar per aquelles amb mobilitat reduïda.

52.4 El percentatge mínim d'habitatges accessibles reservats per a persones amb discapacitat i/o amb mobilitat reduïda es pot incrementar fins al 5% en poblacions de més de 100.000 habitants, capitals de comarca i/o zones densament poblades, en les quals es constati una forta demanda d'aquesta mena d'habitatges i una oferta insuficient. Correspon a la Generalitat de Catalunya i, quan no sigui possible, als ens locals determinar les poblacions o zones en què s'apliqui el percentatge mínim del 5% i el termini de vigència de la disposició.

52.5 Els ens locals poden incrementar el percentatge mínim al qual fan referència els apartats anteriors per mitjà de la normativa local, en funció de la demanda o necessitat que hagin detectat, mitjançant els seus serveis, accions, ajuts i iniciatives de participació ciutadana.

52.6 Els habitatges reservats per a persones amb mobilitat reduïda han de complir les especificacions corresponents a un habitatge accessible que detalla l'apartat 21.1 de l'annex 3c. Les característiques de l'equipament, aparells sanitaris, mobiliari, barres de suport, interruptors, endolls i altres acabats s'han d'adequar a les necessitats específiques de la persona que els adquireix, sempre que es coneguin amb antelació suficient a l'execució d'aquests elements i no representi un increment de cost significatiu respecte a les solucions estàndards previstes per defecte.

52.7 Els promotors, públics o privats, han d'adoptar mesures de gestió que facilitin l'adjudicació dels habitatges accessibles amb prou temps per conèixer les necessitats de la persona que els adquireix abans d'acabar l'obra.

52.8 Els promotors privats d'habitatges de protecció oficial, en sol·licitar la qualificació definitiva, poden substituir les actuacions d'accessibilitat interiors dels habitatges reservats per a persones amb discapacitat i/o mobilitat reduïda, per la signatura d'un aval d'una entitat financera legalment reconeguda, que garanteixi la realització de les obres necessàries per a les actuacions d'accessibilitat corresponents. En aquest cas, la sol·licitud de qualificació definitiva ha d'anar acompanyada de la documentació acreditativa de l'aval i d'una memòria que identifiqui els habitatges reservats per a persones amb discapacitat i/o mobilitat reduïda, que defineixi tècnicament les obres que s'han de dur a terme i que detalli els pressupostos corresponents.

52.9 Aquests habitatges els han de poder adquirir, en primer lloc, les persones amb discapacitat i, en segon lloc, les entitats públiques o privades amb personalitat jurídica pròpia i sense finalitat de lucre, en el termini que estableixi la legislació vigent, per dedicar-los a miniresidències, pisos compartits o tutelats, o qualsevol altra mena d'habitatges, destinats a persones amb discapacitat.

Article 53

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Zones comunes

53.1 Les zones comunes dels edificis d'habitatges de nova construcció han de disposar d'itineraris, ascensors i elements d'ús comunitari que compleixin les condicions d'accessibilitat que estableix l'apartat 2 de l'annex 3b.

53.2 Als edificis amb una alçària igual o inferior a planta baixa més dues plantes superiors i que no contenen cap habitatge accessible s'admeten les solucions alternatives següents:

a) Plataforma elevadora vertical en edificis amb un màxim de quatre habitatges en plantes diferents de la d'accés a l'immoble.

b) Substituir l'ascensor per una previsió d'espai que, en el futur, en permeti la instal·lació en els casos següents:

b1. Edificis amb un màxim de dos habitatges en plantes diferents de la d'accés a l'immoble

b2. Edificis de planta baixa més una amb un màxim de quatre habitatges a la planta diferent de la d'accés a l'immoble.

c) Substituir l'ascensor per una previsió d'espai que, en el futur, permeti la instal·lació d'una plataforma, vertical o inclinada, en els casos següents:

c1. Edificis amb un màxim de dos habitatges en plantes diferents de la d'accés a l'immoble.

c2. Edificis amb un màxim de quatre habitatges en plantes diferents de la d'accés a l'immoble, quan el solar té una longitud de façana inferior a 6,5 m.

53.3 Les plataformes que s'instal·lin en aplicació de l'apartat 53.2 han de complir les condicions que estableix l'apartat 6 de l'annex 3f.

53.4 La reserva d'espai que s'efectuï en aplicació de l'apartat 53.2 ha de complir les condicions que estableix l'apartat 7.1 de l'annex 3c. Quan s'efectua una reserva d'espai, la comunitat ha de constituir i mantenir un fons de reserva que permeti costejar les obres d'instal·lació de l'ascensor o la plataforma elevadora corresponent en el moment en què una persona titular d'un habitatge ho sol·liciti i acrediti les necessitats d'accessibilitat de persones que resideixin a l'habitatge.

53.5 Els edificis d'habitatges que, d'acord amb la normativa d'habitabilitat, han de disposar de dos ascensors, han de tenir un ascensor accessible i l'altre, com a mínim, practicable. En cas que l'edifici tingui pàrquing soterrani, almenys l'ascensor accessible hi ha de comunicar.

53.6 Les dependències i espais d'ús comunitari, com ara sales d'usos múltiples, gimnàs, zones de joc, zona de piscina, jardins o altres, que tinguin diferents nivells, han de tenir itineraris accessibles que connectin totes les zones amb una superfície útil superior a 100 m2 o que continguin activitats diferents de les que es poden dur a terme a la resta de zones accessibles, i que permetin accedir a més del 50% de la superfície destinada a cada activitat.

53.7 Si les zones comunes contenen cambres higièniques o vestidors d'ús comunitari, a cada bloc hi ha d'haver, com a mínim, una unitat practicable, excepte en el cas que es tracti d'una promoció amb habitatges accessibles que han de tenir una unitat accessible. Les cambres higièniques i els vestidors practicables o accessibles, segons correspongui, han de complir les condicions que especifiquen els apartats 15 i 16 de l'annex 3c.

53.8 Els edificis plurifamiliars que tenen tots els accessos situats entre trams de via pública amb pendents mitjans superiors al 16% com a pas obligat han de permetre l'aproximació d'un vehicle a l'entrada o a un punt de l'espai urbà des del qual hi hagi un recorregut accessible o practicable que porti fins a aquesta entrada, i disposar d'una plaça d'aparcament per habitatge. Quan les característiques de les vies no permeten la circulació de vehicles, els edificis plurifamiliars de nova construcció únicament s'admeten quan substitueixen edificis plurifamiliars anteriors, amb les condicions que la superfície útil total destinada a habitatges sigui igual o inferior a la de l'edifici que s'ha de substituir i que el nombre d'habitatges no s'incrementi en més del 50%.

Article 54

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Evacuació de persones amb discapacitat

54.1 Els edificis amb una alçària d'evacuació superior a 14 m han de disposar, a totes les plantes, d'algun dels elements següents:

a) Sortides de planta accessibles a un espai exterior segur.

b) Sortides de planta accessibles de pas a un sector alternatiu.

c) Zones de refugi que compleixin les condicions de l'apartat 14 de l'annex 3c.

54.2 El nombre i la disposició dels elements que indica l'apartat 54.1 ha de complir les mateixes condicions exigibles per a l'evacuació d'ocupants amb caràcter general, però considerant com a origen d'evacuació a les zones comunes els espais i les zones accessibles, a fi de calcular la longitud dels recorreguts.

54.3 L'apartat 54.1 no s'aplica en els supòsits següents:

a) A les plantes que únicament contenen zones d'ocupació nul·la, les quals, a més dels recintes que esmenta l'article 40.4, inclouen les zones per estendre la roba quan s'ubiquen a la coberta de l'edifici.

b) Als edificis amb una alçària d'evacuació de 28 m o inferior quan disposen d'un sistema de detecció i d'alarma d'incendis.

Article 55

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Comunicació

55.1 Els edificis plurifamiliars de nova construcció amb sis habitatges o més han de disposar d'un videoporter accessible, a l'accés des de la via pública, que permeti que les persones amb discapacitat auditiva puguin interaccionar des de l'exterior. Aquests dispositius han de complir les condicions de l'apartat 16 de l'annex 5a.

55.2 Els habitatges han de tenir una preinstal·lació que permeti instal·lar la unitat interior corresponent quan es desitgi.

Article 56

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Places d'aparcament

56.1 Als edificis que contenen habitatges accessibles, les zones d'aparcament associades, tant si estan a l'interior com si no hi estan, independentment que siguin cobertes o descobertes, han de disposar d'una plaça d'aparcament accessible per cada habitatge accessible.

56.2 Les places d'aparcament accessibles han de complir tot el que especifica l'apartat 17 de l'annex 3c.

56.3 Les places d'aparcament accessibles s'han d'ubicar en llocs propers a l'accés a l'edifici si són exteriors o a la sortida de l'aparcament si són interiors.

Article 57

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Piscines

57.1 Les piscines d'ús comunitari han de disposar d'un itinerari accessible que les connecti amb les seves instal·lacions i serveis complementaris i amb la resta d'espais comunitaris.

57.2 Les piscines d'ús comunitari han de complir les condicions que especifica l'apartat 20 de l'annex 3c i disposar d'un accés al vas mitjançant una rampa accessible, grua amb cadira, mur de transferència o altres sistemes reconeguts, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

a) Quan la comunitat estigui formada per 20 habitatges o més.

b) Quan a la comunitat hi hagi algun habitatge accessible.

57.3 A les piscines d'ús comunitari que no preveu l'apartat anterior, quan la comunitat està formada per més de cinc habitatges, el projecte ha de definir el tipus i la ubicació del producte de suport previst per garantir, en el futur, l'accés de les persones amb mobilitat reduïda al vas de la piscina, el qual s'ha d'instal·lar en el moment en què ho sol·liciti alguna persona amb discapacitat o de més de 70 anys que resideixi a la comunitat i necessiti disposar-ne.

57.4 El que disposen els apartats anteriors no s'aplica a les piscines infantils que tenen una profunditat màxima de 50 cm.

57.5 En els casos en què s'adopti una solució d'accés al vas mitjançant una rampa o plataforma elevadora vertical, la comunitat ha de disposar d'una cadira de rodes autopropulsables de material plàstic o similar, adequada perquè es pugui fer servir en piscines, que no es rovelli en contacte amb l'aigua i que disposi de respatller, reposabraços abatibles verticalment, pedals extraïbles i senyalització visible quan estigui dins de l'aigua.

Article 58

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Interior dels habitatges i zones d'ús privatiu

58.1 Tots els habitatges han de ser, com a mínim, practicables.

58.2 Les condicions que ha de complir l'interior dels habitatges, segons si són accessibles o practicables, s'especifiquen a l'apartat 21 de l'annex 3c.

58.3 Els edificis d'habitatge unifamiliar han de tenir un itinerari, com a mínim, practicable que connecti l'accés a l'habitatge amb la via pública. No obstant això, s'admet que la practicabilitat del conjunt de l'itinerari s'assoleixi mitjançant l'ús de plataformes elevadores verticals o inclinades, sempre que compleixin les condicions de l'apartat 7 de l'annex 3c, així com la substitució d'aquests aparells per una previsió d'espai suficient que permeti instal·lar-los més endavant sense efectuar obres estructurals, d'acord amb les condicions que indica el punt 7.1 de l'annex 3c.

58.4 Als habitatges que formen part d'un edifici plurifamiliar i que tenen un pati d'entrada d'ús privatiu, l'itinerari que transcorre per la zona privativa, des de l'accés al pati fins a l'accés a l'habitatge, ha de complir unes condicions anàlogues a les que s'estableixen a l'apartat anterior per als habitatges unifamiliars.

Subsecció tercera

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Edificis d'ús privat diferent d'habitatge Article 59 - Article 63

Article 59

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Àmbit d'aplicació

Les condicions d'accessibilitat que determina aquesta subsecció s'apliquen a les zones d'activitat no industrial, com ara activitats administratives sense atenció presencial a clients, vestidors, menjadors, sales de descans i similars. A les zones d'activitat pròpiament industrial s'aplica la reglamentació de seguretat industrial i de seguretat en el treball.

Article 60

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Zones comunes

60.1 Les zones comunes dels edificis de nova construcció d'ús privat diferent d'habitatge han de disposar d'itineraris, ascensors i elements d'ús comunitari que compleixin les condicions d'accessibilitat que estableix la taula 1.1 de l'annex 3b, en funció de la superfície útil dels locals als quals donen servei.

60.2 Quan les dependències i els espais d'ús comunitari continguin zones situades a diferent nivell, aquestes han d'estar comunicades amb la resta del local o espai mitjançant un itinerari accessible, sempre que compleixin alguna de les condicions següents:

a) Que continguin activitats diferents de les que es poden dur a terme a la resta de zones accessibles.

b) Que tinguin una superfície més gran que la superfície de les zones accessibles destinades al mateix ús, excloent-ne els espais d'ocupació nul·la.

c) Que tinguin una superfície útil superior a 100 m2 quan són espais edificats.

d) Que tinguin una superfície útil superior a 500 m2 quan són espais exteriors.

60.3 Si les zones comunes contenen cambres higièniques o vestidors d'ús comunitari, a cada bloc hi ha d'haver una unitat practicable que compleixi les condicions dels apartats 15 i 16 de l'annex 3c, respectivament.

Article 61

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Itineraris interiors

61.1 Els locals de nova construcció que tinguin més de 200 m2 de superfície útil han de disposar d'itineraris interiors amb les condicions que estableix la taula 1.1 de l'annex 3b que connectin entre si i amb l'accés:

a) Les plantes i les zones que tenen una superfície de 200 m2 o superior, considerant la suma de les superfícies destinades a les activitats següents:

a1. Activitats no industrials.

a2. Emmagatzematge, amb un màxim computable de 100 m2.

b) Els espais on es desenvolupen serveis complementaris a l'activitat industrial que no estan disponibles a la resta d'espais accessibles.

Article 62

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Evacuació de persones amb discapacitat

62.1 Les plantes amb una alçària d'evacuació superior a 8 m han de disposar d'algun dels elements següents:

a) Sortides de planta accessibles a un espai exterior segur.

b) Sortides de planta accessibles de pas a un sector alternatiu.

c) Zones de refugi que compleixin les condicions de l'apartat 14 de l'annex 3c.

62.2 El nombre i la disposició dels elements que indica l'apartat 62.1 han de complir les mateixes condicions exigibles per a l'evacuació d'ocupants amb caràcter general, però considerant com a origen d'evacuació a les zones comunes els espais i les zones accessibles, a fi de calcular la longitud dels recorreguts.

62.3 L'apartat 62.1 no s'aplica en els supòsits següents:

a) A les plantes que únicament contenen zones d'ocupació nul·la.

b) Als edificis amb una alçària d'evacuació de 14 m o inferior quan disposen d'un sistema de detecció i d'alarma d'incendis.

Article 63

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Places d'aparcament

63.1 Els edificis de nova construcció destinats a centres de treball, que disposin d'aparcament amb una capacitat superior a 25 places, han de disposar de places d'aparcament accessibles en la proporció següent:

a) Entre 26 i 200 places: 1 plaça accessible per cada 50 places o fracció.

b) A partir de 201 places: 4 places accessibles, més 1 plaça accessible addicional per cada 100 places o fracció que excedeixin de 200.

63.2 Les places d'aparcament accessibles s'han de reservar per als treballadors titulars de la targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat, però mentre no hi hagi aquesta demanda es poden fer servir o assignar sense restriccions.

Secció tercera

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Edificis existents Subsecció primera - Subsecció tercera

Subsecció primera

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Edificis i establiments d'ús públic Article 64 - Article 76

Article 64

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Còmput de superfícies, nombre de places i zones d'ocupació nul·la

64.1 La superfície que s'ha de considerar per determinar quines condicions d'accessibilitat s'apliquen és la superfície útil total de l'edifici o establiment, incloent-hi tant les zones d'ús públic com les d'ús privat, excepte en les situacions per a les quals s'especifica una superfície diferent.

64.2 Les terrasses ubicades en espais urbans, quan estan subjectes a llicència d'ocupació de via pública, concessió o altres tipus d'autoritzacions o permisos temporals, computen a fi de determinar les condicions exigibles per autoritzar la terrassa d'acord amb el que estableix l'apartat 5 de l'annex 3d.

64.3 Les zones d'ocupació nul·la formen part de les zones d'ús privat i, si no s'indica el contrari, computen a tots els efectes.

64.4 Es consideren zones d'ocupació nul·la les sales de màquines, els recintes tècnics d'instal·lacions i els magatzems, arxius o similars, en què la presència de persones és ocasional o per a manteniment.

Article 65

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Convalidació de l'accessibilitat dels edificis existents

65.1 Els itineraris i els elements que en la data d'entrada en vigor d'aquest Codi compleixen les condicions que els corresponen d'acord amb el Decret 135/1995, de 24 de març, amb nivell adaptat o practicable, es consideren admissibles mentre no siguin objecte de reforma, sempre que assoleixin les condicions addicionals següents:

a) L'accés i els itineraris adaptats o practicables entre zones d'ús públic no poden contenir cap graó.

b) Si l'accés presenta un desnivell de 5 cm o inferior, s'admet resoldre'l amb un pendent de fins al 20%.

c) Els recintes amb places d'espectador fixes han de disposar de places d'espectador accessibles que compleixin les disposicions de l'article 74.

65.2 El que estableix l'apartat anterior no exclou que els edificis o establiments existents, quan siguin objecte d'intervencions que comportin tenir itineraris accessibles o practicables, d'acord amb l'annex 3d, o quan es compleixin els terminis que estableix l'annex 3e per disposar d'aquests itineraris, han de complir les condicions següents:

a) Disposar dels sistemes d'alarma i senyalització dels recorreguts d'emergència que estableix l'article 37.

b) Disposar dels elements de comunicació que indica l'article 70.

c) Tenir uns sistemes d'encaminament i d'orientació que compleixin les disposicions de l'article 71.

Article 66

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Abast de la intervenció

66.1 Els edificis o establiments d'ús públic existents han d'assolir, totalment, les condicions d'accessibilitat que els corresponguin segons les prescripcions d'aquest capítol i dels annexos 3c i 3d, quan es produeix algun dels supòsits següents:

a) En cas de canvi d'ús o canvi d'activitat: quan d'acord amb l'apartat 2 de la secció A de l'annex 3d es requereix un accés practicable o accessible.

b) En cas d'ampliacions:

b1. Quan la superfície útil de l'ampliació és superior al 25% de la superfície útil inicial.

b2. Quan la superfície útil de les zones ampliades destinades a ús públic és superior al 15% de la superfície inicial d'ús públic.

b3. Quan s'incrementa en més d'un 10% el nombre de places, habitacions o l'aforament màxim autoritzat per la llicència o l'autorització.

b4. Quan l'increment de superfície, nombre de places, habitacions o ocupació comporta un canvi de categoria a les taules de l'apartat 2 de l'annex 3d.

c) En cas de reformes:

c1. Quan es tracta d'actuacions integrals. Es considera aquest supòsit quan les modificacions de distribució afecten més del 50% de la superfície de l'edifici o establiment.

c2. Quan la reforma suposa un increment de la superfície útil d'ús públic superior al 15% respecte a l'estat inicial.

c3. Quan la reforma comporta la transformació de zones que tenien ús privat en zones d'ús públic i la superfície d'aquestes zones és igual al 10% o superior de la superfície útil total.

d) En cas de legalitzacions: quan d'acord amb l'apartat 2 de la secció A de l'annex 3d es requereix un accés practicable o accessible.

66.2 Per calcular els percentatges als quals fa referència l'apartat anterior s'han de computar les obres efectuades durant els cinc anys anteriors a la sol·licitud de la llicència corresponent i sense incloure-hi les que s'hagin iniciat abans de l'entrada en vigor d'aquest Codi.

66.3 Els expedients de legalització, addicionalment a les condicions que corresponguin d'acord amb l'apartat 68.1, han de justificar el compliment de les condicions d'accessibilitat aplicables en el moment d'inici de l'activitat i el compliment dels requisits que la normativa local i sectorial pugui establir per admetre una legalització.

66.4 Les obres d'ampliació o reforma parcial que, d'acord amb els apartats anteriors, no tenen prou entitat per comportar l'adequació completa de tot l'edifici o establiment han de complir les condicions d'accessibilitat i els ajustos raonables que estableix aquest Codi a les zones i els elements afectats per la intervenció.

Article 67

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Accessos

67.1 Els edificis i establiments existents objecte d'alguna intervenció han de tenir un accés principal que sigui accessible o practicable en totes les situacions en què l'annex 3d ho determina.

67.2 Les condicions d'accessibilitat que indica l'apartat anterior es poden resoldre mitjançant un accés secundari alternatiu quan es justifica que no hi ha cap accés principal que pugui complir les condicions requerides sense efectuar obres desproporcionades i que es compleixen totes les condicions següents:

a) L'ús de l'accés alternatiu accessible no està condicionat a autoritzacions expresses o alguna altra mena de limitacions.

b) El recorregut des de la via pública fins a un punt de recepció, a través de l'accés alternatiu accessible, no supera més de sis vegades la llargada del recorregut per l'accés principal que substitueix.

c) L'itinerari per l'accés alternatiu accessible fins al punt de recepció no conté elements ni travessa espais que puguin generar un tracte marginador o discriminatori respecte a les característiques de l'itinerari principal.

d) L'accés principal informa de la ubicació de l'accés alternatiu accessible i el seu recorregut està prou senyalitzat.

67.3 Les obres de reforma parcial que afecten menys de la meitat de la zona d'ús públic i no intervenen en els accessos no comporten per si soles l'adequació d'aquests. No obstant això, aquesta adequació és exigible quan concorren altres circumstàncies, com ara l'ampliació de superfícies d'ús públic, l'increment de l'ocupació prèvia i altres supòsits que preveuen els annexos 3d i 3e.

67.4 Els edificis i establiments que tenen tots els accessos situats entre trams de via pública amb escales o pendents mitjans superiors al 12% i són objecte de canvi d'ús o ampliació han de complir les mateixes condicions que estableixen els articles 41.4, 41.5, 41.6 i 41.7 per als edificis d'obra nova.

Article 68

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Itineraris

68.1 Els itineraris accessibles o practicables, quan corresponguin d'acord amb l'annex 3d, han de connectar les zones en què es desenvolupen activitats d'ús públic entre si i amb els elements següents:

a) Amb un accés que compleixi les condicions d'accessibilitat de l'article 67.

b) Amb tots els elements que hagin de tenir condicions d'accessibilitat, com ara: cambres higièniques, vestidors, emprovadors i places d'espectador.

68.2 Quan l'establiment disposa de diferents espais o recintes en què s'ofereix una mateixa activitat o servei, els itineraris accessibles o practicables, segons correspongui, han de permetre accedir, com a mínim, als espais, recintes i elements d'ús públic següents:

 

Ús

Espais, recintes i elements

Ús comercial

   - Al 50% dels taulells i punts d'atenció al client i zones de caixa

Ús pública concurrència

   - Al 50% dels punts d'atenció al client amb serveis similars

   - Al 50% dels espais i sales destinats a conferències que tinguin característiques similars i admetin la mateixa activitat

   - Al 30% dels recintes exteriors destinats a una mateixa activitat esportiva amb condicions d'ús anàlogues

   - Al 30% dels recintes interiors destinats a una mateixa activitat esportiva amb condicions d'ús anàlogues

   - A totes les andanes en estacions de transport i al 50% de les zones destinades a sales d'espera

Ús docent

   - Al 30% de les aules sense ús determinat i que es poden assignar a un curs o matèria segons necessitats

   - A totes les aules destinades a una matèria específica

Ús residencial públic

   - Als allotjaments accessibles o practicables

   - Al 50% del total d'allotjaments quan l'establiment té 25 places o més

   - Al 15% de la zona d'acampada en cas de càmpings

Ús sanitari

   - A totes les habitacions

   - A les sales de consulta exclusives d'un facultatiu

   - Al 50% de les sales de consulta polivalents compartides per diferents facultatius

   - Al 50% dels espais d'atenció al pacient i les seves sales d'espera

   - A una sala de cada tipus d'aparell d'instal·lació fixa

Ús assistencial

   - Als allotjaments accessibles o practicables

   - Al 50% del total d'allotjaments quan l'establiment té 25 places o més

Ús administratiu

   - Al 50% dels punts d'atenció al públic que ofereixen el mateix servei

Ús aparcament

   - A les places d'aparcament accessibles

   - Al 50% del total de places

 

 

68.3 S'admet que hi pugui haver plantes o zones d'ús públic a diferent nivell que no estiguin comunicades mitjançant itinerari accessible o practicable amb la resta de l'establiment quan les zones accessibles compleixen el criteri de representativitat d'acord amb les condicions que indica l'apartat 3.7 de la secció A de l'annex 3d.

Article 69

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Evacuació de persones amb discapacitat

69.1 Els edificis existents que siguin objecte de canvi d'ús, reforma integral o ampliació de la superfície d'ús públic amb una alçària d'evacuació superior a 8 m han de complir les condicions dels articles 37 i 43 corresponents a nova construcció, sempre que les actuacions necessàries per adequar l'edifici a les noves exigències no siguin desproporcionades en relació amb les intervencions que s'hi efectuïn.

69.2 Els edificis existents en els quals per damunt de l'alçària d'evacuació de 8 m es creïn noves zones d'ús públic o s'incrementi la superfície de les existents, també han de complir l'apartat anterior en relació amb aquestes zones.

69.3 Es consideren desproporcionades les actuacions que representen un increment de cost superior al 25% respecte del pressupost d'execució material de la intervenció sense aquestes.

69.4 Quan la provisió d'un ascensor d'emergència accessible requereix actuacions desproporcionades d'acord amb l'apartat segon, s'admet habilitar un ascensor practicable com a ascensor d'emergència, sempre que compleixi les condicions de sectorització que li són exigibles.

Article 70

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Comunicació

70.1 Els edificis i establiments d'ús públic han de disposar d'una instal·lació d'anell d'inducció magnètica o altres tecnologies que ofereixin la mateixa funcionalitat, convenientment senyalitzada amb el logotip corresponent, com a mínim a les zones, llocs o serveis que indica la taula següent, quan aquests siguin objecte de reforma, així com quan es produeixi un canvi d'ús o es compleixin els terminis que indica l'annex 3e:

 

Ús

Tipus

Zones, llocs o serveis

Ús comercial

Establiments de més de 500 m2 de superfície útil

   - Al 10% de les caixes i/o taulells d'atenció al públic. Com a mínim un de cada tipus

Ús pública concurrència (excepte locals socials)

Establiments de més de 250 m2 de superfície útil.

   - A la recepció principal

   - Al 10% dels taulells d'atenció al públic i/o venda d'entrades. Com a mínim un de cada tipus

Ús pública concurrència (recintes amb places fixes d'espectador)

Recintes amb un aforament superior a 100 places i inferior a 5.000 places

   - Al 10% de les places d'espectadors

Recintes amb un aforament de 5.000 places o superior

   - A 500 places d'espectadors

Centres religiosos

   - A l'altar i les primeres files de públic

Ús docent

Ensenyament reglat

   - A la recepció principal

Ensenyament no reglat de més de 250 m2 de superfície útil

   - A la recepció principal

Tots

   - Als auditoris i les sales de conferències (les mateixes condicions que per a l'ús pública concurrència)

Ús residencial públic

Establiments amb més de 50 places

   - A la recepció principal

Tots

   - Als auditoris i les sales de conferències (les mateixes condicions que per a l'ús pública concurrència)

Ús sanitari i assistencial

Tots

   - A la recepció principal

   - Als auditoris i les sales de conferències (les mateixes condicions que per a l'ús pública concurrència)

Ús administratiu

Centres de l'Administració

Oficines obertes al públic de companyies subministradores de serveis públics o d'organitzacions empresarials, professionals i patronals

   - A la recepció principal

   - Al 10% dels taulells d'atenció al públic per a cada tipus de tramitació

   - Als auditoris i les sales de conferències (les mateixes condicions que per a l'ús pública concurrència)

Ús aparcament

Establiments amb més de 50 places

   - Al 10% de les caixes i/o taulells d'atenció al públic. Com a mínim un de cada tipus

 

 

70.2 Si en l'ús habitual de l'edifici o establiment s'efectua l'emissió de missatges informatius, el recinte ha de disposar de pantalles informatives i megafonia, i la informació que s'emeti ha de ser de comprensió fàcil, equivalent i simultània als dos canals. Els criteris d'accessibilitat a la comunicació es descriuen a la secció B de l'annex 5a.

Article 71

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Sistemes d'encaminament i d'orientació

Els edificis o establiments han de complir les condicions que indica l'article 45 per a obra nova, en les situacions següents:

a) Quan són objecte de canvi d'ús.

b) Quan són objecte de reforma o ampliació que afecten zones o recorreguts d'ús públic.

Article 72

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis higiènics, vestidors i emprovadors

72.1 Els edificis i establiments existents han de tenir cambres higièniques, vestidors i emprovadors d'ús públic amb les condicions d'accessibilitat que estableixen els annexos 3d i 3e, en funció de les característiques i el tipus d'intervenció. Les condicions exigibles s'han de complir, com a mínim, a una de cada 10 unitats o fracció de cada tipus.

72.2 En cas que els serveis higiènics o vestidors continguin més d'una unitat de rentamans, inodors o dutxes, les condicions i la proporció que s'indiquen a l'apartat anterior s'apliquen igualment a cadascun d'aquests elements per separat.

72.3 Les cambres higièniques que siguin objecte d'una reforma parcial que en modifiqui la distribució han de complir les condicions d'accessibilitat que corresponguin segons l'apartat 4 de la secció A de l'annex 3d. Les obres de manteniment i les actuacions que no alteren la distribució existent, com ara canvi de rajoles o substitució d'aparells sanitaris, no comporten per si soles obligacions addicionals.

72.4 S'apliquen les mateixes condicions que s'estableixen als articles 46.6, 46.7, 46.8 i 46.9 per als edificis d'ús públic de nova construcció.

72.5 Les cambres higièniques, vestidors i emprovadors, accessibles i practicables, han de complir les condicions que especifiquen els apartats 15 i 16 de l'annex 3c.

Article 73

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Places d'aparcament

73.1 Les zones d'aparcament associades a un edifici o establiment existent han de complir les condicions d'aquest article en els casos següents:

a) Quan l'edifici o establiment és objecte de canvi d'ús.

b) Quan es produeix l'ampliació del nombre de places d'aparcament. El nombre de places accessibles exigible es determina en relació amb el nombre total de places d'aparcament resultants.

c) En els casos que preveu l'annex 3e.

73.2 Les zones d'aparcament associades a un edifici o establiment existent, tant si estan al seu interior com si no, independentment que siguin cobertes o descobertes, quan correspongui d'acord amb l'apartat anterior, han de disposar de places d'aparcament accessibles reservades per a les persones titulars de la targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat, segons la taula següent:

 

Ús de l'edifici o establiment

Reserva mínima de places accessibles

Residencial públic

   - A partir de 10 places: igual al nombre d'allotjaments residencials accessibles

Aparcament d'ús públic

Comercial

Pública concurrència

Docent

Sanitari i assistencial

Administratiu

   - De 10 a 200 places: 1 plaça accessible per cada 50 places o fracció

   - De 201 a 1.000 places: 4 places accessibles més 1 plaça accessible addicional per cada 100 places o fracció que excedeixi de 200

   - A partir de 1.001 places: 12 places accessibles més 1 plaça accessible addicional per cada 200 places o fracció que excedeixi de 1.000

 

 

73.3 Els edificis d'ús públic que no tinguin aparcament propi han de disposar d'un mínim d'una, dues o tres places reservades d'aparcament accessibles a la via pública, i tan a prop com sigui possible de l'accés al recinte, en els casos que es detallen a continuació:

a) Reserva de tres places accessibles:

a1. Hospitals i clíniques amb internament.

b) Reserva de dues places accessibles:

b1. Seus centrals d'ens públics i delegacions territorials

b2. Centres sanitaris sense internament que formen part de la xarxa pública del sistema sanitari amb superfície útil > 100 m2

b3. Centres residencials assistencials amb capacitat superior a 50 places

b4. Centres de dia d'ús social

b5. Centres docents d'ensenyament obligatori i universitats

b6. Pavellons poliesportius

b7. Museus, biblioteques, esglésies o altres edificis de pública concurrència de característiques similars, sempre que ocupin la totalitat de l'edifici

b8. Recepcions o punts d'informació d'espais naturals i itineraris d'accés a platges accessibles

b9. Mercats municipals

c) Reserva d'una plaça accessible:

c1. Edificis destinats a ús residencial públic que normativament hagin de preveure places d'aparcament

c2. Centres sanitaris d'atenció primària i centres especialitzats que formen part de la xarxa pública del sistema sanitari amb una superfície útil ≤ 100 m2

73.4 Les places d'aparcament accessibles han de complir tot el que especifica l'apartat 17 de l'annex 3c.

Article 74

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Places d'espectador

74.1 Els espais o recintes, interiors i exteriors, destinats a espectacles i dotats de seients fixos, com ara sales de cinema, teatres, recintes esportius, auditoris, sales d'actes i activitats similars, quan són objecte de canvi d'ús, ampliació del nombre de places o en els terminis que indica l'annex 3e, han de disposar de places d'espectadors accessibles perquè siguin ocupades, preferentment, per persones usuàries de cadira de rodes, en la proporció mínima següent:

a) Quan són objecte de canvi d'ús o ampliació del nombre de places:

a1. Recintes entre 0 i 300 places: 1 plaça d'espectador accessible cada 50 seients o fracció

a2. Recintes entre 301 i 2.000 places: 6 places d'espectador accessibles i 1 plaça addicional cada 100 seients o fracció que excedeixen de 300

a3. Recintes entre 2.001 i 20.000 places: 23 places d'espectador accessibles i 1 plaça addicional cada 200 seients o fracció que excedeixen de 2.000

a4. Recintes amb més de 20.000 places: 113 places d'espectador accessibles i 1 plaça addicional cada 400 seients o fracció que excedeixen de 20.000

b) Quan les places accessibles s'han de complir amb motiu dels terminis que indica l'annex 3e, el nombre de places exigibles és el que s'indica a l'annex esmentat.

74.2 Les places d'espectador accessibles han de complir les condicions següents:

a) Les que especifica l'apartat 18.1 de l'annex 3c.

b) Han de tenir adjacent, com a mínim, un nombre igual de seients fixos reservats, preferentment, per als seus acompanyants.

c) S'han de situar en una zona habilitada per rebre els serveis d'audiodescripció i subtitulació i que disposi d'instal·lació de bucle magnètic o altres recursos que ofereixin la mateixa prestació, sempre que el recinte disposi d'aquests serveis.

74.3 Addicionalment, quan es tracta d'un establiment objecte de canvi d'ús, ha de complir les condicions següents:

a) Disposar de places d'espectador amb itinerari accessible, que compleixin les condicions de l'apartat 18.2 de l'annex 3c, en la proporció mínima d'1 plaça cada 50 seients o fracció.

b) Disposar d'una infraestructura suficient per oferir serveis d'audiodescripció i subtitulació, amb una capacitat del 5% o superior de l'aforament. L'establiment ha de proporcionar tots els aparells necessaris. Quan les característiques dels mitjans emprats restringeixin la cobertura d'algun d'aquests serveis a unes zones determinades i el nombre de localitats en què es pot rebre amb qualitat suficient sigui inferior al 25%, cal adoptar les mesures de gestió que indica l'article 154.

74.4 En els edificis objecte de canvi d'ús, en cas que la sala disposi de zones diferenciades en què sigui previsible l'aplicació de preus diferents, les places accessibles, les places amb itinerari accessible i les places habilitades per rebre el servei d'audiodescripció i subtitulació s'han de distribuir de manera que n'hi hagi a cada zona.

74.5 A la resta d'edificis existents en què no es produeixi cap canvi d'ús, quan no sigui viable amb ajustos raonables aconseguir places accessibles a totes les zones diferenciades i les places accessibles s'ubiquin a les zones més cares, s'ha de compensar amb mesures de gestió i oferir-les a un preu no superior a la mitjana de tarifes.

Article 75

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Allotjaments

75.1 Les condicions que estableix aquest article s'apliquen quan es produeix alguna de les situacions següents:

a) Quan l'edifici o establiment és objecte de canvi d'ús.

b) Quan es produeix l'ampliació del nombre d'habitacions o unitats d'allotjament o del nombre de places.

c) En els casos que preveu l'annex 3e.

75.2 Els edificis i establiments d'ús residencial públic que tinguin més de quatre habitacions o unitats d'allotjament han de complir les condicions següents:

a) El 4% del nombre total de places han de ser accessibles. Les places accessibles han d'estar en habitacions o unitats d'allotjament accessibles.

b) El 4% del nombre total d'habitacions o unitats d'allotjament han de ser accessibles. Les habitacions o unitats d'allotjament accessibles poden tenir una o més places d'allotjament accessibles.

c) En cas d'ampliació del nombre de places o del nombre d'habitacions, els percentatges que s'han indicat s'han de complir respecte de l'estat final.

75.3 Als establiments que tenen habitacions col·lectives per a grups i habitacions dobles o individuals, les places accessibles s'han de distribuir de manera que cobreixin les diferents tipologies d'habitacions i gammes de preus que s'ofereixen, en la mesura que el nombre de places accessibles exigibles ho permeti.

75.4 Els edificis i establiments d'ús residencial públic que tinguin quatre habitacions o menys i més de 25 places han de tenir com a mínim 1 plaça accessible.

75.5 Els edificis i establiments d'ús residencial públic que tinguin més de 25 habitacions o unitats d'allotjament han de tenir el 25% del nombre total d'habitacions o unitats d'allotjament practicables. Les habitacions accessibles computen igualment com a practicables.

75.6 En cas d'ampliació d'un establiment existent, la condició de l'apartat anterior únicament s'aplica a les habitacions noves i fins que s'assoleixi el percentatge indicat.

75.7 Els habitatges o apartaments que són objecte de comercialització sencera es consideren una unitat d'allotjament.

75.8 Els edificis i establiments d'ús sanitari i assistencial que contenen allotjaments han de complir les condicions següents:

a) Centres residencials per a persones amb discapacitat física i edificis d'ús sanitari: han de tenir el 100% dels allotjaments accessibles.

b) Centres residencials i residències assistides per a gent gran que siguin objecte de canvi d'ús: han de tenir el 50% dels allotjaments accessibles i el 50% restant practicables.

c) Centres residencials per a gent gran existents que siguin objecte d'ampliacions o reformes integrals: han de tenir el 50% dels nous allotjaments accessibles i, en tot cas, complir les condicions que defineixen els articles 75.1 i 75.2 per als establiments d'ús residencial públic.

d) Altres centres residencials diferents dels que indiquen els apartats a), b) i c) que siguin objecte de canvi d'ús: han de complir les mateixes condicions que defineixen els articles 75.1, 75.2 i 75.3 per als establiments d'ús residencial públic.

e) Altres centres residencials diferents dels que indiquen els apartats a), b) i c) que siguin objecte d'ampliacions o reformes integrals: han de complir les mateixes condicions que defineixen els articles 75.1 i 75.2 per als establiments d'ús residencial públic.

75.9 En cas que de l'aplicació dels percentatges que s'indiquen en aquest article resultin fraccions, s'han d'arrodonir al nombre immediatament superior.

75.10 Una habitació o unitat d'allotjament es considera accessible quan compleix les condicions que especifica l'apartat 19.1 de l'annex 3c.

75.11 Una habitació o unitat d'allotjament es considera practicable quan compleix les condicions que especifica l'apartat 19.2 de l'annex 3c.

Article 76

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Piscines

76.1 Les condicions que estableix aquest article s'apliquen quan es produeix alguna de les situacions següents:

a) Construcció d'una nova piscina en un establiment existent.

b) Reforma d'una piscina existent en la qual es modifica la làmina d'aigua.

c) Reforma integral de l'espai on s'ubica la piscina.

d) Canvi d'ús d'un establiment que té una piscina.

e) Aplicació de les condicions que desenvolupa l'annex 3e en els terminis indicats.

76.2 Les piscines d'ús públic han de disposar d'un itinerari accessible que les connecti amb les seves instal·lacions i serveis complementaris i amb la resta de zones d'ús públic de l'establiment.

76.3 Les piscines d'ús públic han de complir les condicions que especifica l'apartat 20 de l'annex 3c i disposar d'un accés al vas mitjançant una rampa accessible, grua amb cadira, mur de transferència o altres sistemes reconeguts, en els casos següents:

a) Establiment d'ús residencial públic: quan l'establiment té allotjaments accessibles i es produeix alguna de les tres condicions següents:

a1. La capacitat de l'establiment és de 25 places o superior.

a2. Es tracta d'una piscina a l'aire lliure amb una superfície de la làmina d'aigua de 75 m2 o superior.

a3. Es tracta d'una piscina interior amb una superfície de la làmina d'aigua de 50 mo superior.

b) Establiment d'ús pública concurrència de titularitat pública: en tots els casos.

c) Establiment d'ús pública concurrència de titularitat privada o d'ús docent: quan es produeix alguna de les tres condicions següents:

c1. La superfície útil del conjunt d'edificacions és de 500 mo superior.

c2. Es tracta d'una piscina a l'aire lliure amb una superfície de la làmina d'aigua de 75 mo superior.

c3. Es tracta d'una piscina interior amb una superfície de la làmina d'aigua de 50 mo superior.

76.4 El que disposa l'apartat anterior no s'aplica a les piscines infantils que tenen una profunditat màxima de 50 cm.

76.5 Els establiments que tenen piscina d'ús públic i se'ls aplica la condició de l'apartat 76.3 han de disposar de cadires de rodes autopropulsables de material plàstic o similar, adequades perquè es puguin fer servir en piscines, que no es rovellin en contacte amb l'aigua i que disposin de respatller, reposabraços abatibles verticalment i pedals extraïbles, en el nombre mínim següent:

a) Establiments d'ús residencial públic amb un nombre de places accessibles de 4 o inferiors: 1 cadira de rodes

b) Establiment d'ús pública concurrència o d'ús docent amb piscines que tenen una làmina d'aigua de 100 m2 o inferior: 1 cadira de rodes

c) Resta de casos: 2 cadires de rodes

76.6 En els casos en què es preveu una solució mitjançant rampa o plataforma elevadora vertical que implica l'accés al vas de les cadires, aquestes han de disposar d'una senyalització visible quan estiguin dins de l'aigua.

Subsecció segona

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Edificis amb ús d'habitatge Article 77 - Article 84

Article 77

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Normativa sectorial

Les condicions d'accessibilitat que preveu la normativa vigent sobre les condicions d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat tenen caràcter addicional a les que determina aquest Codi, les quals s'estableixen sens perjudici del compliment de les primeres quan siguin més exigents.

Article 78

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Zones comunes

78.1 Les obres que afecten elements i espais comuns d'un edifici d'habitatges existent han de complir les condicions que desenvolupa la secció B de l'annex 3d que corresponguin, d'acord amb el tipus d'intervenció.

78.2 Les obres o intervencions que afecten un habitatge o més comporten l'obligació d'adequar totes les zones comunes que estiguin al servei d'aquests a les condicions d'accessibilitat que els corresponguin segons les prescripcions d'aquest capítol i dels seus annexos quan es produeix algun dels supòsits següents:

a) Construcció de nous habitatges amb ampliació de la superfície construïda.

b) Creació de nous habitatges per canvi d'ús o subdivisió d'entitats existents, que representin un increment superior al 50% respecte del nombre d'habitatges inicial.

Referent a això, s'ha de considerar la suma dels nous habitatges procedents de canvi d'ús i dels procedents de subdivisió d'habitatges existents, si n'hi ha.

c) Reforma integral de l'edifici, entenent com a tal l'actuació que afecta més del 50% de la seva superfície.

78.3 Per calcular els percentatges als quals fa referència l'article 78.2, s'han de computar les obres efectuades durant els cinc anys anteriors a la sol·licitud de la llicència corresponent.

78.4 Les obres d'ampliació o reforma parcial que no tenen prou entitat per comportar l'adequació completa de totes les zones comunes han de complir les condicions d'accessibilitat que estableix aquest Codi en tots els elements que siguin objecte d'intervenció.

78.5 Quan les intervencions parcials afecten dependències o espais d'ús comunitari que contenen zones a diferents nivells, els itineraris sense barreres han de permetre accedir a les zones que compleixen alguna de les condicions següents:

a) Ofereixen serveis que no estan disponibles en cap altra zona accessible.

b) Tenen una superfície més gran que les zones accessibles destinades al mateix ús.

c) Tenen una superfície útil superior a 100 m2 i formen part de locals, recintes o espais edificats.

d) Tenen una superfície útil superior a 500 m2 i formen part d'espais exteriors.

78.6 Si les zones comunes contenen cambres higièniques o vestidors d'ús comunitari, a cada bloc hi ha d'haver, com a mínim, una unitat accessible o practicable que compleixi les condicions que especifiquen els apartats 15 i 16 de l'annex 3c i 7 i 8 de l'annex 3f, d'acord amb la classificació següent:

a) Edifici o conjunt residencial amb habitatges accessibles: cambra higiènica i vestidor accessibles.

b) Edifici o conjunt residencial sense habitatges accessibles: cambra higiènica i vestidor practicables.

Article 79

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Evacuació de persones amb discapacitat

79.1 Els edificis existents que siguin objecte de canvi d'ús o reforma integral han de complir les condicions dels articles 37 i 54 corresponents a nova construcció, sempre que les actuacions necessàries per adequar l'edifici a les noves exigències no siguin desproporcionades en relació amb el tipus d'intervenció que s'efectua.

79.2 Es consideren desproporcionades les actuacions que representen un increment de cost superior al 25% respecte del pressupost d'execució material de la intervenció sense aquestes.

79.3 Quan la provisió d'un ascensor d'emergència accessible requereix actuacions desproporcionades d'acord amb l'apartat segon, s'admet habilitar un ascensor practicable com a ascensor d'emergència, sempre que compleixi les condicions de sectorització que li són exigibles.

Article 80

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Obres de remunta

80.1 Les intervencions de remunta en què es produeix un augment de plantes que continguin nous habitatges, establiments o serveis han de justificar les condicions següents:

a) Han de disposar d'un itinerari des de la via pública fins a cadascuna de les noves entitats que reuneixi les condicions d'accessibilitat que preveu la secció B de l'annex 3d.

b) Si el nombre d'habitatges nous és superior a 4, l'itinerari per accedir-hi s'ha de resoldre mitjançant un ascensor practicable que reuneixi condicions iguals o superiors a les que defineix l'apartat 5.1 de l'annex 3f.

c) Si el nombre d'habitatges nous és igual a 4 o inferior, l'itinerari per accedir-hi s'ha de resoldre mitjançant la solució del punt anterior o mitjançant un aparell elevador vertical amb una cabina que compleixi les condicions dimensionals que indica l'apartat 6 de l'annex 3f. Quan es prolonga l'ascensor existent o es justifica que no hi ha una solució millor, també és admissible un ascensor usable que compleixi les condicions de l'apartat 5.2.1 de l'annex 3f per a ús públic. Igualment, en cas de remunta d'una planta es pot admetre una plataforma elevadora inclinada per connectar aquesta planta amb l'ascensor si es justifica que les opcions anteriors no són viables.

80.2 Per donar compliment al punt c) de l'apartat 80.1 anterior, són vàlides les alternatives següents:

a) Prolongació i modificació, si escau, de l'ascensor existent fins a les noves plantes.

b) Construcció d'un recorregut accessible alternatiu entre la darrera planta en què s'atura l'ascensor existent i les noves plantes, mitjançant un ascensor o una plataforma elevadora vertical de nova construcció.

Article 81

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Incorporació d'ús habitatge en edificis amb altres usos

La creació de nous habitatges en edificis que prèviament no tenien ús d'habitatge, mitjançant canvis d'ús parcials o totals, requereix que entre els nous habitatges i la via pública i les zones comunes es disposi d'itineraris amb condicions d'accessibilitat anàlogues a les que estableix l'article 80 per a les intervencions de remunta.

Article 82

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Ús de plataformes elevadores inclinades

82.1 La utilització de plataformes elevadores inclinades per suprimir barreres existents a les zones comunes únicament s'admet quan l'alçària que s'ha de salvar és, com a màxim, de 3 plantes i es justifica que no hi ha cap altra alternativa tècnicament possible.

82.2 En aquests casos, les plataformes han de complir les condicions que indica l'apartat 6.2 de l'annex 3f i l'edifici ha d'incorporar les mesures compensatòries de protecció contra incendis que indica l'apartat 6.2.3.

Article 83

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Comunicació

83.1 Els edificis plurifamiliars existents amb 6 habitatges o més han de substituir el sistema de porter automàtic per un sistema de videoporter quan hi resideixen persones sordes que requereixen aquestes prestacions per poder-se comunicar amb l'entrada de l'immoble. En aquest cas, els elements d'ús comunitari han de complir les condicions de l'apartat 16 de l'annex 5a, mentre que els terminals interiors són opcionals i la seva instal·lació correspon a cada habitatge, d'acord amb les prestacions i els models que prefereixi.

83.2 Les botoneres, els sistemes de comunicació i els elements de senyalització dels ascensors existents s'han d'adaptar a les disposicions de l'apartat 5 de l'annex 3f quan l'aparell sigui objecte de reforma important o quan algun usuari amb discapacitat ho sol·liciti per poder-ne fer ús de manera autònoma.

Article 84

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Interior dels habitatges

84.1 Les condicions que ha de complir l'interior dels habitatges, segons si són accessibles o practicables, s'especifiquen a l'apartat 9 de l'annex 3f.

84.2 Tots els habitatges de nova creació han de tenir una distribució interior que compleixi les característiques corresponents a un habitatge practicable.

84.3 L'elecció d'un producte de suport o un altre per millorar l'accessibilitat a l'interior dels habitatges existents és responsabilitat de les persones titulars o usuaris, sense que aquest Codi estableixi limitacions o prioritats en aquest sentit.

84.4 Pel que fa a les mesures de foment de l'accessibilitat, l'execució d'ajustos raonables per millorar l'accessibilitat interior dels habitatges, encara que no s'assoleixin les condicions corresponents a un habitatge accessible o practicable, es considera adaptació funcional personalitzada quan responen a les necessitats de les persones amb discapacitat, dependència o de més de 70 anys que hi resideixen i estan justificats per les característiques de l'immoble, la inexistència d'alternatives més eficients i la millora màxima produïda.

Subsecció tercera

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Edificis d'ús privat diferent d'habitatge Article 85 - Article 86

Article 85

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Adequació dels edificis existents

85.1 Els edificis existents d'ús privat diferent d'habitatge han de complir les condicions per a obra nova que indiquen els articles del 59 al 63, en les situacions i amb l'abast següents:

a) En cas de reforma integral: s'han de complir a tot l'edifici o local.

b) En cas d'ampliació: s'han de complir als espais objecte d'intervenció.

c) En cas d'implantació de nous serveis: s'han de complir als espais i els elements destinats a aquests.

85.2 Addicionalment a l'apartat anterior, quan un treballador ho requereixi per motius de discapacitat, s'han de dur a terme els ajustos raonables necessaris per fer accessibles els espais susceptibles de ser utilitzats per aquest treballador. Es consideren ajustos raonables els que no comporten afectacions estructurals i resultarien exigibles en cas de canvi d'activitat segons l'annex 3d.

85.3 A fi d'identificar quines condicions d'accessibilitat són exigibles i admissibles davant les dificultats que presentin determinades reformes, es consideren aplicables condicions similars a les que defineix l'annex 3d per a l'ús administratiu-activitats professionals.

Article 86

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Evacuació de persones amb discapacitat

86.1 Els edificis existents que siguin objecte de canvi d'ús o reforma integral han de complir les condicions dels articles 37 i 62 corresponents a nova construcció, sempre que les actuacions necessàries per adequar l'edifici a les noves exigències no siguin desproporcionades en relació amb el tipus d'intervenció que s'hi efectua.

86.2 Es consideren desproporcionades les actuacions que representen un increment de cost superior al 25% respecte del pressupost d'execució material de la intervenció sense aquestes.

Capítol 4

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Accessibilitat als mitjans de transport Secció primera - Secció quarta

Secció primera

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Disposicions generals Article 87 - Article 93

Article 87

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Àmbit d'aplicació

Les prescripcions d'aquest capítol s'apliquen, en l'àmbit de les competències de les administracions públiques catalanes, en els mitjans de transport que es relacionen a continuació:

a) Transport per carretera: transport regular urbà i interurbà, transport discrecional, transport en taxi i transport adaptat

b) Transport ferroviari: tren, metro, tramvia, cremallera, funicular

c) Transport aeri

d) Transport marítim

e) Altres serveis de transport públic: telefèrics

Article 88

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Condicions generals i de les infraestructures

88.1 Els serveis de transport públic han de ser accessibles en tots els seus àmbits i processos, segons les determinacions d'aquest Codi.

88.2 Les condicions que s'estableixen en aquest capítol s'apliquen de manera directa als edificis, infraestructures, vehicles, productes i serveis que tenen consideració d'elements nous segons l'article 5.

88.3 Les condicions que s'estableixen en aquest capítol s'apliquen de manera progressiva en els edificis, infraestructures, vehicles, productes i serveis que tenen consideració d'elements existents segons l'article 5 i s'han de complir quan siguin objecte de modificació; quan es renovi una concessió pel que fa als elements que aporta l'operador; quan correspongui d'acord amb els plans d'implantació de l'accessibilitat respectius de cada operador, i quan sigui exigible d'acord amb els terminis màxims que aquest Codi estableix per a l'adequació de determinats elements.

88.4 Els itineraris de vianants accessibles o practicables de les vies públiques i espais lliures d'ús públic han de connectar amb els accessos als edificis, estacions, parades i infraestructures d'ús públic dels diferents mitjans de transport a través d'itineraris de vianants que tinguin les mateixes característiques d'accessibilitat.

88.5 Els edificis, les estacions i les infraestructures propis dels diferents mitjans de transport, tant de superfície com soterrats, han de complir les condicions tècniques d'accessibilitat aplicables als edificis d'ús públic que descriu el capítol 3 corresponent a edificació i les d'aquest capítol.

88.6 Els edificis, les estacions i les infraestructures dels mitjans de transport han de disposar d'un pla específic d'evacuació en cas d'emergència que prevegi, en cada cas, la singularitat de l'edificació i la variabilitat pel que fa a nombre i característiques d'usuaris amb discapacitat que poden ocupar l'estació en les diferents hipòtesis de funcionament.

88.7 Els elements de senyalització han de seguir les pautes per a la redacció de textos en Lectura Fàcil segons la norma UNE 153101 i amb icones i/o informació pictogràfica comprensible i validada que identifiqui les diferents zones d'atenció al públic, d'informació i venda de bitllets i de facturació d'equipatges; les sales d'espera; els serveis higiènics; les consignes, portes i molls d'embarcament; altres terminals o edificis annexos, i els espais i seients reservats als vehicles, i que compleixi els criteris que indica la secció B de l'annex 5a.

88.8 Les instal·lacions i infraestructures que ofereixen informació dinàmica han de tenir sistemes d'informació visuals, com ara monitors i panells lluminosos, i auditius, com la megafonia, que assegurin una difusió adequada i simultània dels avisos a les persones amb discapacitats sensorials.

Article 89

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Condicions generals d'ús

89.1 El procés d'adquisició i de validació dels títols de transport ha de tenir les condicions d'accessibilitat perquè tothom pugui efectuar la totalitat d'operacions amb autonomia. S'ha de facilitar la informació imprescindible per mitjà d'una combinació adequada de formes de comunicació visual, auditiva i tàctil i complementar-la amb iconografia de comprensió fàcil i instruccions d'ús que segueixin les pautes per a la redacció de textos en Lectura Fàcil segons la norma UNE 153101, d'acord amb els criteris que indica la secció B de l'annex 5a.

89.2 Els mitjans de transport públic en què s'ofereix la contractació de serveis i la reserva de places per canals no presencials d'atenció al client han d'incorporar les opcions suficients, mitjançant pàgines web, aplicacions per dispositius o altres sistemes, a fi que aquests procediments siguin accessibles a les persones amb discapacitat auditiva o visual, d'acord amb el que estableix la secció B de l'annex 5a.

89.3 En tots els canals de venda disponibles s'ha de poder consultar la informació referent a les condicions d'accessibilitat i s'ha de garantir la possibilitat de compra dels seients reservats per a la persona amb discapacitat i els previstos per al seu assistent, llevat que es tracti d'un servei sense reserva de places. La informació ha de ser de lectura i comprensió fàcil, d'acord amb les pautes per a la redacció de textos en Lectura Fàcil de la norma UNE 153101. Les condicions econòmiques del bitllet han de ser les mateixes que les del públic en general, sens perjudici de les bonificacions que es puguin establir. L'operador del servei podrà sol·licitar al comprador la targeta acreditativa de la discapacitat de la Generalitat de Catalunya, o similar per a estrangers. Les condicions econòmiques d'aquests bitllets han de ser sempre les mateixes, sigui quin sigui el sistema de compra.

89.4 Els mitjans amb què es proporciona informació i s'estableix comunicació amb els usuaris a les estacions, parades i infraestructures, així com a l'interior del material mòbil, han de permetre que els viatgers amb discapacitat, física, visual, auditiva o intel·lectual, puguin fer ús del servei amb seguretat i autonomia, segons les disposicions específiques que es detallen en aquest capítol per als diferents mitjans de transport.

89.5 Als serveis de transport públic s'ha de garantir que qualsevol persona pugui accedir a l'interior del material mòbil des de les voreres, andanes o infraestructures amb comoditat, seguretat i autonomia.

89.6 Els interiors dels vehicles de transport públic han de reunir les condicions d'accessibilitat i reserva de places per a persones amb mobilitat reduïda i usuàries de cadira de rodes que s'especifica per a cada àmbit en aquest capítol.

89.7 Els usuaris que per al seu desplaçament necessiten l'acompanyament de gossos d'assistència poden accedir amb aquests a qualsevol mena de transport d'ús públic, segons el que preveu la Llei 19/2009, del 26 de novembre, que regula l'accés a l'entorn de les persones amb discapacitats usuàries de gossos d'assistència, que han d'estar identificats d'acord amb la normativa aplicable, i el seu accés és gratuït.

89.8 Els interiors dels vehicles han d'estar dotats dels mecanismes necessaris de seguretat i sistemes de senyalització, comunicació i d'emergència perquè qualsevol persona amb mobilitat reduïda i/o discapacitat sensorial o intel·lectual els pugui comprendre i utilitzar, homologats d'acord amb la normativa que els reguli.

89.9 Els usuaris que utilitzin escúters o altres productes similars autoritzats substitutius de la cadira de rodes poden accedir amb aquests a qualsevol mena de transport d'ús públic que disposi d'espais reservats lliures, sempre que acreditin la situació de mobilitat reduïda i que l'aparell que utilitzen compleixi les condicions de seguretat corresponents, d'acord amb el que estableix l'annex 4b, i mitjançant el document previst a aquest efecte.

89.10 Les persones usuàries de cadires de rodes, tant manuals com elèctriques, tenen preferència en l'accés als vehicles i utilització de les places reservades per a persones amb discapacitat que estiguin lliures respecte a altres persones que coincideixin a la parada i reuneixin alguna de les condicions restants per a la utilització d'aquests espais reservats.

89.11 En circumstàncies de gran afluència de passatgers, l'operador pot restringir l'accés al vehicle a les persones usuàries de cadires de rodes, escúters i mitjans de suport substitutius quan l'accés als espais reservats no sigui viable i pugui comprometre la seva seguretat i la de la resta del passatge.

89.12 Als vehicles que disposen de dos o més espais reservats per a persones usuàries de cadires de rodes, com a mínim un de cada dos s'ha de senyalitzar d'ús prioritari per a aquests usuaris. Les persones que portin cotxet de nadons tenen dret a utilitzar els espais reservats que estiguin lliures quan accedeixin al vehicle, però han de cedir els espais senyalitzats com a prioritaris a les persones usuàries de cadires de rodes, escúters o productes similars autoritzats que hi accedeixin durant el trajecte.

89.13 Quan un servei es vegi interromput per alguna incidència i l'operador hagi de proporcionar un mitjà de transport de suport, oferir allotjament temporal al passatge afectat o adoptar altres mesures, els vehicles de suport, els mitjans emprats per al trasllat del passatge, els allotjaments i la resta de prestacions que escaiguin han de tenir unes condicions d'accessibilitat adequades a les necessitats de les persones amb discapacitat usuàries del servei.

89.14 Els mitjans de transport públic que tinguin diferents classes han d'oferir places per a persones usuàries de cadira de rodes en totes aquestes. En el supòsit que un mitjà de transport únicament disposi d'aquestes places en classes superiors, la persona amb discapacitat tindrà dret a utilitzar-les abonant el preu del bitllet de classe inferior.

89.15 Quan hi hagi sistemes de pagament que utilitzin datàfons o altres dispositius interactius en què s'hagin d'introduir codis personals o una altra informació confidencial, sigui en taulells d'atenció sigui a l'interior dels vehicles, aquests han de disposar d'un teclat físic que compleixi condicions anàlogues a les que es defineixen per als teclats de les màquines expenedores a l'apartat 14.2 de l'annex 5a.

Article 90

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Estacions, ports i aeroports. Edificació i espais exteriors

90.1 Les estacions, intercanviadors, ports i aeroports de transport públic de Catalunya han de tenir, com a mínim, un itinerari accessible, segons les especificacions de l'annex 3c, que connecti:

a) Als espais exteriors: l'accés al recinte amb un accés a cadascuna de les zones públiques dels edificis que formen part de l'estació, port o aeroport i aquestes zones amb cadascuna de les andanes exteriors.

b) A l'interior dels edificis o infraestructures: l'accés principal amb les zones d'atenció i informació al públic, les zones d'espera, els equipaments i serveis per al públic, els elements accessibles, i cadascuna de les andanes o zones d'embarcament.

90.2 Les andanes d'aquestes infraestructures han de seguir les especificacions que detallen els apartats corresponents de cadascun d'aquests de l'annex 4a.

90.3 Els accessos i portes han de complir els requisits dels apartats 1 i 10 de l'annex 3c, i en especial la necessitat de disposar de pas alternatiu accessible quan existeixen arcs de seguretat que no evitin les interferències a persones amb implants coclears.

90.4 Han de disposar de pavimentació tàctil d'encaminament segons els requisits de l'apartat 3.5 de l'annex 2a que connecti l'itinerari de vianants accessible exterior amb l'accés a l'edifici principal.

90.5 Als accessos al metro, la pavimentació tàctil d'encaminament, que indica l'apartat 90.4 anterior, únicament es requereix quan són difícils de localitzar per les característiques de l'entorn i la seva ubicació. En aquestes situacions, és necessari elaborar un estudi específic respecte a la ubicació i el disseny d'aquesta pavimentació tàctil amb la col·laboració dels col·lectius afectats que determini la solució adient.

90.6 Han de disposar de pavimentació tàctil d'encaminament segons els requisits de l'apartat 3.2 de l'annex 3c que connecti l'accés a l'edifici principal amb els dispositius d'expedició i cancel·lació de bitllets, control de passatgers, taulells d'atenció principals, punts d'atenció específics per a persones amb discapacitat, andanes i zones d'embarcament. Quan hi hagi barreres de control d'accés diferents per a l'entrada i la sortida, s'ha de preveure que els encaminaments de cada costat adrecin al punt adequat en sentit de la marxa.

90.7 Es pot prescindir de l'encaminament que s'indica a l'apartat anterior en els casos següents:

a) Als trams de longitud superior a 5 m en què hi hagi façana, parament, bordó o similars continus i lliures d'obstacles a algun dels límits laterals.

b) Als ports, aeroports o grans estacions que, atesa la seva complexitat, ofereixen i garanteixen un servei d'atenció personal i acompanyament a les persones amb discapacitat. En aquests casos, hi ha d'haver un encaminament entre els accessos principals a l'edifici des dels diferents transports públics que hi arriben i els punts d'atenció a les persones amb discapacitat.

90.8 Han de disposar de paviment tàctil d'avís per a la localització i la detecció dels ascensors, les rampes i les escales, segons les especificacions de l'apartat 3.2 de l'annex 3c.

90.9 Els ascensors, tant interiors com exteriors, han de ser accessibles, exceptuant les estacions existents del sistema ferroviari en què, d'acord amb el que disposa l'apartat 99.2, s'admeten ascensors practicables.

90.10 Les estacions, ports i aeroports de nova construcció amb una mitjana anual prevista d'afluència de públic superior a 10.000 persones/dia, que requereixin ascensor per accedir al vestíbul principal, han de disposar com a mínim d'una unitat accessible amb cabina de dimensions interiors d'1,60 m × 1,40 m (amplada × profunditat) i portes d'1,00 m d'amplada lliure de pas amb finestres de vidre que facilitin el contacte visual amb l'exterior.

90.11 Els espais, itineraris i elements existents que compleixen les condicions que estableix el Decret 135/1995, de 24 de març, es considera que reuneixen unes condicions d'accessibilitat suficients, sempre que addicionalment compleixin els requisits que estableix l'article 65.

Article 91

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Estacions, ports i aeroports. Mobiliari i serveis

91.1 Les zones d'espera han de tenir el mobiliari i els sistemes d'expedició o cancel·lació de títols de transport accessibles i han de disposar de seients i suports isquiàtics en nombre i lloc adequats.

91.2 Els accessos accessibles que incorporen barreres tarifàries han de complir el següent:

a) Les barreres tarifàries han d'estar senyalitzades correctament de manera comprensible.

b) Han de tenir, com a mínim, una barrera tarifària accessible en sentit d'entrada i una en sentit de sortida.

c) Han de tenir dues barreres tarifàries accessibles en cada sentit quan és l'únic accés accessible de l'estació o de determinades andanes i conté 10 barreres tarifàries o més.

d) Una barrera tarifària accessible bidireccional computa en sentit d'entrada i en sentit de sortida.

e) A les noves instal·lacions i quan se substitueixin instal·lacions existents, per facilitar-ne la localització i l'ús per persones amb discapacitats visuals, s'han de seguir els criteris següents:

e1.Les barreres tarifàries s'han d'ubicar, respecte del conjunt, a la dreta en el sentit de la marxa, excepte quan la distribució general justifica altres disposicions per no interferir amb els fluxos circulatoris o quan es tracta de barreres bidireccionals.

e2. La cancel·lació del bitllet ha de ser per la dreta en el sentit de la marxa.

f) Les barreres tarifàries accessibles han de complir les condicions de l'apartat 13 de l'annex 5a.

91.3 Les màquines expenedores, així com les barreres tarifàries automàtiques, han de permetre la interacció auditiva i visual i complir les especificacions de l'apartat 14 de l'annex 5a. Han de tenir un sistema acústic d'atenció d'incidències i un sistema visual alternatiu mitjançant teclat i pantalla, i també un sistema a través de comunicació mitjançant aplicacions per dispositius, gratuït per a l'usuari que comunica la incidència. El número de telèfon al qual s'ha d'enviar el missatge ha d'estar clarament visible al costat del sistema acústic i ha de figurar també en Braille.

91.4 Com a mínim el 20% dels taulells d'informació i de venda de bitllets han de ser accessibles i estar convenientment senyalitzats amb el SIA. Aquests taulells han d'incorporar un bucle d'inducció magnètica o tecnologies que facin la mateixa funció i la senyalització corresponent per informar d'aquesta circumstància; han de disposar de documentació accessible sobre les normes, facilitats o limitacions pròpies del transport de persones amb discapacitat, adaptada a Lectura Fàcil d'acord amb les pautes i recomanacions que preveu la norma UNE 153101, i han de tenir connexió a internet per facilitar l'ús de sistemes d'interpretació en llengua de signes en línia.

91.5 Els taulells d'informació i de venda de bitllets que siguin exclusius d'empreses o tipologies de transport determinades han de complir el percentatge que indica l'apartat anterior per a cadascuna d'aquestes.

91.6 En cas que hi hagi taulells d'ús compartit per diferents empreses, s'ha de disposar del nombre necessari d'unitats amb les condicions de l'apartat 4 d'aquest article i efectuar una gestió d'aquests taulells de manera que en tot moment es compleixi la dotació mínima que indica l'apartat 5 d'aquest article.

91.7 Les estacions intercanviadors amb tres o més línies o mitjans de transport, els aeroports i les estacions marítimes han de tenir, com a mínim, un punt d'informació i atenció al client, senyalitzat i ben visible, que ofereixi el servei d'interpretació en llengua de signes en línia amb els recursos audiovisuals necessaris.

91.8 Els sistemes de comunicació i senyalització de les estacions amb tràfic superior a 200.000 viatgers anuals han de complir els requisits següents:

a) A la zona d'expedició de bitllets, zones d'espera, andanes i zones d'embarcament s'ha de disposar d'un sistema de megafonia complementat amb pantalles o rètols actius que donin informació adequada del servei, les variacions en la programació dels viatges i els avisos d'emergència. En el cas del transport ferroviari, la informació ha d'advertir els usuaris quan un comboi tingui composició doble i quan es divideixi en un punt determinat del trajecte.

b) Les pantalles o rètols actius han de facilitar visualment la informació rellevant que es facilita auditivament de manera simultània i coordinada. Quan es canvia l'avís, el so de canvi s'ha d'acompanyar amb un flaix de llum o una intermitència de l'avís.

c) Tots els rètols informatius, tant els estàtics com els dinàmics, han de seguir els criteris gràfics de símbols i colors que preveu la norma ISO 3864-1 i les condicions que defineix la secció B de l'annex 5a. La informació escrita ha de seguir les pautes per a la redacció de textos en Lectura Fàcil segons la norma UNE 153101.

d) Els punts d'emergència de les estacions o infraestructures han de disposar:

d1. D'un canal auditiu bidireccional, permanentment disponible, que permeti contactar amb la central de control davant de qualsevol incidència.

d2. D'un rètol, gràfic i tàctil, situat a una alçària entre 0,90 m i 1,20 m, en què s'indica el número de telèfon de la central d'alarma de l'empresa responsable de la gestió de l'estació o infraestructura, i el número de telèfon del servei 112 per comunicar una emergència.

d3. D'un canal visual mitjançant pantalla i teclat que faciliti la comunicació bidireccional escrita amb el centre de control o d'un sistema alternatiu que permeti l'enviament de missatges d'emergència mitjançant aplicacions per a dispositius, que no han de tenir cap cost per a l'usuari, i que garanteixi la cobertura de xarxa necessària.

e) Les estacions intermodals de complexitat elevada han de disposar d'un plànol tàctil accessible a prop de l'accés principal que compleixi les condicions que indica la secció B de l'annex 5a, que estigui senyalitzat amb pavimentació tàctil, que identifiqui les diferents zones i que informi dels accessos a cada mitjà de transport.

f) Als passamans de les escales no mecàniques s'ha d'indicar a l'inici, mitjançant retolació en Braille, la direcció cap on es dirigeixen. Quan correspongui, a les estacions ferroviàries s'ha d'indicar el número de via o vies i a les estacions de metro, la identificació de la línia i el sentit de circulació.

91.9 Les estacions amb un tràfic de 200.000 viatgers anuals o inferior han de disposar de sistemes de comunicació que donin la informació de servei actualitzada, mitjançant pantalles i megafonia simultàniament, com a mínim en un punt estratègic i ben visible.

91.10 El personal destinat als punts d'informació, d'atenció al client, de venda de bitllets i de facturació d'equipatge ha de tenir formació adequada sobre el tracte i les pautes de comunicació amb persones amb discapacitat física, sensorial i cognitiva.

91.11 La informació pregravada del servei que s'ofereixi a través de pantalles de vídeo ha d'incloure el missatge en llengua de signes catalana.

Article 92

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Pla d'orientació

92.1 A les estacions, ports i aeroports s'ha d'elaborar un pla d'orientació que tingui en compte la realitat perceptiva i cognitiva de l'espai construït a què es refereix i que defineixi la instal·lació dels sistemes d'encaminament mitjançant pavimentació tàctil que siguin necessaris per dirigir els usuaris als punts d'informació i recepció; als elements de comunicació vertical, com ara ascensors, escales i rampes, i als espais o zones d'embarcament. La pavimentació tàctil ha de seguir els criteris que especifica l'apartat 3.2 de l'annex 3c, i està especialment indicada quan l'itinerari accessible no disposa de façana, parament, bordó o similar, continus i lliures d'obstacles, en algun dels seus límits laterals.

92.2 El Pla d'orientació ha d'incloure les directrius de disseny i d'ubicació perquè els diferents elements de senyalització i informació tinguin un format coherent, estiguin coordinats i, en conjunt, ofereixin indicacions de comprensió fàcil.

92.3 A les estacions d'autobusos interurbans i als intercanviadors de transport de complexitat elevada, una alternativa que s'ha de considerar dins del Pla d'orientació és l'acompanyament d'un assistent per a les persones amb discapacitat que ho sol·licitin, que ha de ser personal de l'entitat de transport corresponent o de l'entitat titular de l'estació.

92.4 La redacció i les actualitzacions posteriors del Pla d'orientació han d'incorporar, addicionalment a les mesures que regulen els apartats anteriors, les noves tecnologies que estiguin disponibles i siguin eficients per facilitar l'orientació i per dirigir els usuaris als punts d'informació i comunicació vertical de l'edifici corresponents.

92.5 Els punts d'informació han de disposar de sistemes i protocols per poder orientar els usuaris mitjançant comunicació oral, recursos visuals i informació escrita, segons les seves necessitats. La informació escrita ha de seguir les pautes per a la redacció de textos en Lectura Fàcil de la norma UNE 153101.

Article 93

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Pla d'implantació de l'accessibilitat

93.1 Cadascun dels operadors que gestionen mitjans de transport d'àmbit supramunicipal o de titularitat privada han d'elaborar un pla d'implantació de l'accessibilitat que determini les actuacions necessàries, que siguin de la seva atribució i responsabilitat, per adequar les edificacions, els vehicles i els serveis existents a les condicions d'accessibilitat d'aquest Codi.

93.2 Quan s'utilitzin edificis i instal·lacions l'adequació dels quals sigui competència d'alguna administració pública, els plans d'implantació de l'accessibilitat dels operadors afectats han de tenir en compte i ser coherents amb les previsions dels plans d'accessibilitat de l'administració corresponent, a fi que les mesures s'implantin de manera coordinada.

93.3 En cas que un transport públic afecti únicament l'àmbit d'un municipi i les mesures per adequar els edificis, vehicles i servei corresponents formin part del Pla d'accessibilitat municipal, no és necessari un pla d'implantació de l'accessibilitat addicional.

93.4 El Pla d'implantació de l'accessibilitat dels operadors ha de complir les directrius que el departament de la Generalitat competent en matèria de transport estableixi; ha de contenir, com a mínim, els apartats següents: estacions i parades, material mòbil, gestió del servei i mesures de manteniment dels elements d'accessibilitat, i ha d'incloure un calendari d'actuacions.

93.5 L'apartat d'estacions i parades ha de contenir una diagnosi completa de l'estat actual. Quan la seva reforma i manteniment siguin responsabilitat de l'operador, de manera exclusiva o compartida, aquest apartat ha de contenir una proposta d'actuacions per solucionar les deficiències, uns criteris de prioritat i una planificació inicial de les actuacions proposades que les agrupi en diferents fases i indiqui la previsió de terminis per executar cadascuna d'aquestes. Aquest apartat ha d'incloure la relació entre els accessos a l'estació o parada i els espais urbans viaris del seu entorn immediat. Les revisions posteriors del pla poden modificar la fase en què s'ha ubicat una actuació i donar-li més o menys prioritat per adequar-la a les necessitats del servei.

93.6 La diagnosi de l'estat actual ha d'identificar totes les deficiències d'accessibilitat que tingui cada estació o parada i classificar-les segons els dos apartats següents:

a) Barreres que impedeixen l'accés al transport públic. Aquest apartat inclou la inexistència d'itineraris accessibles o practicables fins a les andanes, les separacions excessives entre andana i vehicle que impossibiliten que les persones amb discapacitat física hi accedeixin i la inaccessibilitat de les màquines expenedores que impedeixi a les persones amb discapacitat física o visual adquirir els títols de transport en estacions sense taquilles ni personal de suport.

b) Mancances o deficiències parcials que obstaculitzen, dificulten o limiten la utilització d'alguns serveis o prestacions sense arribar a impedir l'ús del mitjà de transport. Aquest apartat inclou deficiències que afectin elements i sistemes de comunicació quan no impedeixen l'adquisició dels títols de transport, elements arquitectònics com ara baranes o paviments tàctils, o mobiliari auxiliar, entre d'altres.

93.7 Les estacions o parades que no tenen deficiències de tipus a) segons l'apartat anterior es consideren accessibles, sens perjudici que hagin de resoldre les mancances o deficiències parcials corresponents a l'apartat b), d'acord amb les previsions del Pla o en el moment que s'efectuïn reformes.

93.8 En l'apartat de material mòbil s'han d'identificar el nombre total d'unitats, el nombre d'unitats accessibles d'acord amb aquest Codi i el nombre d'unitats que ho poden ser amb adaptacions senzilles. El pla ha de definir la previsió de terminis per substituir o modificar les unitats que no siguin accessibles. Mentre no s'assoleixi l'accessibilitat plena del material mòbil, el pla ha d'establir mesures per optimitzar l'ús de les unitats accessibles disponibles en cada fase i garantir-ne una distribució adequada entre les línies i serveis que gestioni l'operador, tenint en compte l'equitat territorial.

93.9 A l'apartat de serveis cal identificar l'accessibilitat, el rigor, la suficiència, la comprensió i l'actualització de la informació que es divulga; els procediments d'adquisició de bitllets a distància, bé per internet o altres canals de venda, i la formació del personal d'atenció al públic, entre d'altres.

93.10 La previsió de terminis i les prioritats que estableixi cada pla d'implantació de l'accessibilitat ha de respectar el següent:

a) Ha de preveure la supressió de les barreres existents que impedeixen l'ús del mitjà de transport a persones amb discapacitat en el termini màxim de 2 anys des de l'entrada en vigor d'aquest Codi mitjançant ajustos raonables.

Es consideren compreses en aquest supòsit les reformes o millores a les estacions que no requereixen actuacions estructurals ni modificacions de gran abast i que permeten que zones de venda de bitllets i andanes sense itineraris accessible passin a tenir-ne un.

b) Ha de donar prioritat a les actuacions següents:

b1. Estacions de metro o tramvia: les intervencions necessàries perquè el 80% de les estacions de cada línia disposin d'un itinerari accessible o practicable que connecti l'exterior o l'entorn urbà amb la zona de venda de bitllets i fins a cadascuna de les andanes, de manera que entre aquestes estacions s'incloguin la de principi i la de final de línia i que no hi hagi dues estacions successives no accessibles.

b2. Estacions de tren o transport per carretera: les intervencions necessàries perquè les estacions amb un trànsit de viatgers superior a 1.000 viatgers/dia de mitjana anual i les de capital de comarca disposin d'un itinerari accessible o practicable que connecti l'exterior o l'entorn urbà amb la zona de venda de bitllets i fins a cadascuna de les andanes.

c) Ha de preveure mesures a curt termini perquè les línies amb rutes interurbanes per carretera:

c1. Efectuïn com a mínim el 25% dels recorreguts amb vehicles accessibles, en horaris fixos i degudament anunciats pels canals de comunicació que disposi l'operador i l'administració competent.

c2. Efectuïn un altre 25% dels recorreguts amb vehicles accessibles sense horari fix, que s'assignaran atenent les sol·licituds efectuades amb una antelació de 24 hores respecte de l'horari de sortida.

Secció segona

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Transport per carretera Article 94 - Article 98

Article 94

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Parades d'autobús

94.1 Les parades d'autobús s'han d'identificar amb una marquesina o amb un pal de parada accessible, amb les condicions que s'especifiquen als apartats 2 i 3 de l'annex 4a. Sempre que l'amplada de la vorera o de l'espai a la via pública ho permeti i les condicions d'ús ho aconsellin té prioritat la instal·lació de la marquesina sobre el pal de parada. La decisió d'instal·lar marquesina o el pal s'ha de fer considerant en cada cas quina és la millor opció per adequar-se a la demanda local en funció de la freqüència d'ús de la parada. En qualsevol dels dos casos, han de ser accessibles.

94.2 Les parades s'han de disposar en els trams de via que tinguin menys pendent i menys espai de corba, amb l'objectiu de permetre una aproximació correcta dels vehicles a la zona d'embarcament, de manera que l'accés a l'interior del material mòbil compleixi les condicions d'accessibilitat exigibles.

94.3 En entorn urbà, l'accés al material mòbil s'ha de fer des de la vorera o des d'una plataforma d'embarcament complementària a la vorera. Per garantir l'aproximació de l'autobús a la zona d'embarcament, en parades ubicades a carrils d'aparcament es pot instal·lar una plataforma d'embarcament damunt la calçada o fer una ampliació de vorera.

94.4 Quan s'instal·len plataformes d'embarcament o ampliacions de vorera han de complir les especificacions de l'apartat 1 de l'annex 4a.

94.5 En entorns no urbanitzats s'ha de garantir l'accés a l'interior dels vehicles de manera autònoma i segura. Amb aquest objectiu, s'han de construir espais de vorera o similar que compleixin les mesures d'accessibilitat que estableix l'annex 4a, o bé s'han d'instal·lar plataformes d'embarcament addicionals que compleixin els requisits que especifica l'apartat 1 de l'annex 4a.

94.6 Únicament s'admeten parades ubicades en vies de plataforma única quan es justifica la inexistència de vies alternatives properes amb vorera i calçada a diferent nivell. Quan aquestes parades són imprescindibles, s'ha de disposar d'una plataforma d'embarcament, excepte en el cas que tots els autobusos que les utilitzen disposin de sistemes adequats per permetre l'accés de persones usuàries de cadira de rodes, bé mitjançant una plataforma elevadora en substitució de la rampa, bé qualsevol altra tecnologia alternativa que ofereixi prestacions similars.

94.7 Les parades que s'instal·len de manera provisional en una ubicació alternativa, substituint temporalment una parada fixa de la línia, han de complir les condicions d'aquest article quan es produeix alguna de les tres condicions següents:

a) El període d'utilització previst de la parada provisional supera els quatre mesos.

b) La parada anterior o la parada posterior no és accessible.

c) La parada anterior i la parada posterior estan a més de 500 m de distància.

94.8 Les parades provisionals que no compleixen cap de les dues circumstàncies que exigeixen aplicar l'apartat 94.7 anterior es poden eximir d'alguna de les condicions que estableix aquest article quan es justifica que no hi ha ubicacions alternatives millors i que serien necessàries mesures desproporcionades per fer accessible o practicable la parada provisional.

94.9 Les parades existents s'han de fer accessibles, prioritzant les que tenen més flux de passatgers, les de capitals de comarca i les que donen servei a entorns urbans amb carrers de fort pendent, d'acord amb les especificacions del Pla d'accessibilitat corresponent.

94.10 A les parades dobles, el conductor ha de facilitar la recollida dels usuaris que pugui identificar com a persones amb discapacitat visual i estiguin al punt de parada més avançat, encara que ja s'hagi aturat al segon punt de parada i hi hagin pujat la resta dels usuaris.

94.11 Les administracions responsables poden adoptar solucions alternatives temporals que tinguin per objecte millorar les condicions de parades existents en entorns complicats quan es justifica que la solució òptima no és assolible a curt termini, bé per l'abast de les obres, bé per la necessitat de modificar els recorreguts.

Article 95

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Material mòbil al transport regular urbà i interurbà

95.1 Les condicions bàsiques d'accessibilitat que es descriuen s'apliquen als vehicles de carretera per al transport regular de capacitat superior a nou places, inclòs el conductor.

95.2 El material mòbil de nova adquisició que efectua serveis regulars ha de ser accessible i complir tot el que especificat a l'annex 4a, així com disposar dels mecanismes necessaris de seguretat i d'emergència. El material mòbil existent s'ha d'adequar progressivament, d'acord amb el que preveu l'article 93.

95.3 Els serveis d'autobús turístic que fan rutes i parades prefixades han de complir les mateixes condicions d'accessibilitat que els serveis regulars, sense que això n'afecti la classificació i/o relació amb l'Administració. Aquests vehicles, addicionalment a les condicions d'accessibilitat que estableix l'annex 4a, han de tenir sistemes de bucle magnètic, bé mitjançant una instal·lació fixa que cobreixi tot l'autobús o part d'aquest, bé mitjançant presses d'auriculars per connectar-hi bucles magnètics individuals o qualsevol altre sistema que ofereixi la mateixa funcionalitat perquè les persones puguin accedir a la informació que s'ofereix en els recorreguts.

95.4 El material mòbil dels serveis regulars que només es duen a terme temporalment, o en determinats mesos de l'any, com els trenets turístics, també ha de ser accessible amb almenys un vagó en cada trajecte.

Article 96

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Transport discrecional i escolar

96.1 Les empreses de transport discrecional que prestin servei de transport escolar als centres i serveis educatius de Catalunya, bé per al trasllat de l'alumnat als centres d'ensenyament, bé per a la realització d'activitats escolars o extraescolars, l'han d'efectuar amb un vehicle accessible quan les necessitats del servei ho requereixin. Per garantir aquesta prestació, han d'adaptar la flota destinada al transport escolar de manera progressiva, a mesura que els vehicles que presten el servei de transport escolar actualment vagin finalitzant la seva vida útil, i han de disposar d'una proporció mínima de material mòbil accessible, segons les especificacions de l'annex 4a, d'acord amb les condicions i els terminis següents:

a) Abans del termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquest Codi: han d'haver subscrit acords amb altres operadors que els garanteixi una disponibilitat suficient de vehicles accessibles per cobrir les necessitats inicials i les que puguin sorgir fins a la finalització dels serveis contractats.

b) Els vehicles que s'incorporin al servei han de ser accessibles, fins que assoleixin un nombre d'unitats suficients que permetin garantir les prestacions del punt a) anterior amb els vehicles de la flota pròpia.

96.2 Sempre que a una escola hi hagi una persona usuària amb la necessitat d'un vehicle accessible s'ha de prestar el servei amb vehicles accessibles des de l'inici del curs, de manera que aquesta persona pugui accedir i ser transportada juntament amb la resta dels usuaris del transport escolar.

96.3 Els òrgans contractants dels serveis de transport escolar i el departament competent en polítiques educatives de la Generalitat de Catalunya han de garantir que els centres i serveis educatius de la xarxa pública i concertada i les empreses que presten servei de transport escolar compleixen les disposicions d'aquest article.

96.4 Les empreses de transport discrecional que prestin serveis turístics, comercials, d'oci o anàlegs han de preveure recursos, protocols o acords amb altres empreses per atendre qualsevol sol·licitud anticipada de vehicle accessible en condicions d'igualtat amb la resta d'usuaris i sense que suposi un increment de cost per a la persona sol·licitant, sempre que la sol·licitud es formuli amb 24 hores d'anticipació. Els procediments de sol·licitud han de ser clars i entenedors i han de permetre que la persona usuària tingui constància de la seva petició.

96.5 El sector públic, quan hagi de contractar un transport discrecional, ha de prioritzar les empreses que disposin de vehicles accessibles en la seva flota.

Article 97

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Transport en taxi

97.1 Els taxis han de reunir els requisits bàsics d'accessibilitat que permetin que els usuaris amb discapacitat accedeixin a la informació bàsica referent a la identificació del vehicle i règim tarifari aplicat en les mateixes condicions que la resta d'usuaris.

97.2 Tots els vehicles nous que s'autoritzin per a la prestació del servei de taxi han de reunir els requisits bàsics d'accessibilitat següents:

a) A partir dels 3 anys de l'entrada en vigor d'aquest Codi, els que es descriuen als punts a), b) i c) de l'apartat 8.1 de l'annex 4a.

b) A partir dels 5 anys de l'entrada en vigor d'aquest Codi, els que es descriuen al punt d) de l'apartat 8.1 de l'annex 4a.

97.3 Tots els taxis han de complir les condicions que es descriuen als punts e) i f) de l'apartat 8.1 de l'annex 4a a partir de l'any de l'entrada en vigor d'aquest Codi.

97.4 Quan s'ofereixi un servei de taxi per contractació telefònica, aquest servei ha d'ampliar els mitjans de sol·licitud utilitzant les noves tecnologies, aplicacions, internet, missatges de text, fax o altres similars perquè tots els usuaris, inclosos els que tinguin discapacitat auditiva, puguin demanar el servei de manera autònoma.

97.5 Quan el servei de “taxi a demanda” disposi de pàgina d'internet, aquesta ha de ser accessible, almenys amb el nivell AA de les pautes WCAG 2.1.

97.6 Un taxi és accessible quan compleix les condicions de l'apartat 8.2 de l'annex 4a. Els municipis que tinguin servei de taxi han de disposar-ne d'accessibles segons la proporció mínima següent:

a) Municipis de fins a 5.000 habitants: 1 taxi accessible

b) Municipis de 5.000 a 10.000 habitants: 2 taxis accessibles

c) Municipis de 10.000 a 20.000 habitants: 3 taxis accessibles

d) Municipis de més de 20.000 habitants: 3 taxis accessibles els primers 20.000 habitants, i 1 taxi accessible més per a cada 15.000 habitants addicionals o fracció.

97.7 Quan la gestió de les llicències es faci de manera conjunta per a un àmbit territorial superior al municipi, s'ha de considerar el total dels habitants de l'àmbit territorial afectat. L'ens encarregat de la gestió ha de vetllar i, si escau, adoptar mesures perquè hi hagi un ús equitatiu del servei a tots els municipis que formen l'àmbit.

97.8 Els municipis o òrgans gestors, en cas d'àmbits supramunicipals, han de prendre les mesures adequades per tal que la xifra de taxis accessibles requerida s'aconsegueixi progressivament, de manera que, en un termini màxim de tres anys a partir de la data d'entrada en vigor d'aquest Codi, es disposi del total de taxis accessibles que correspongui. A aquest efecte s'ha de restringir la concessió de noves llicències i atorgar-les únicament als que siguin taxis accessibles fins que s'hagi assolit el percentatge previst, o adoptar mesures alternatives, com ara requerir el canvi a un vehicle accessible quan hi hagi un canvi de titularitat en la llicència.

97.9 Cada cinc anys s'ha de revisar l'adequació entre el nombre d'habitants i el nombre de taxis accessibles. Quan la gestió de les llicències sigui municipal, les mesures previstes per dotar el municipi del nombre adequat de taxis accessibles ha de formar part del Pla municipal d'accessibilitat, del Pla de mobilitat urbà o d'un pla sectorial específic que es pugui establir.

97.10 Les parades de taxis s'han de senyalitzar mitjançant el senyal corresponent del Reglament general de circulació. Quan estiguin separades d'un encreuament entre vies i no tinguin altres elements de referència, han de disposar d'una franja-guia d'encaminament de paviment tàctil direccional des de l'element guia de l'itinerari de vianants més proper fins a la vorada corresponent al punt de parada, segons les especificacions de l'apartat 3.5.8 de l'annex 2a.

97.11 Els taxistes han de facilitar l'accés al vehicle als usuaris amb discapacitat visual que utilitzin la targeta TAXI, de manera que s'han d'aturar en un lloc adequat i acompanyar-los fins al vehicle, si és necessari.

97.12 La contractació mitjançant telèfon, internet o aplicació mòbil d'un taxi accessible per part de les persones amb mobilitat reduïda no pot ser objecte de cap suplement de demanda anticipada. La targeta acreditativa de la discapacitat serveix de justificant en cas que se sol·liciti.

97.13 Les tarifes dels taxis accessibles han de ser les mateixes que les de la resta de taxis i no poden aplicar suplements especials pel fet de ser-ho.

Article 98

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Transport adaptat

98.1 Els municipis de més de 50.000 habitants i els que siguin capital de comarca, independentment o associats, han de garantir el servei de transport adaptat que té per objecte el trasllat a serveis socials especialitzats d'atenció diürna de persones amb discapacitat o dependència.

98.2 El preu d'aquest servei no pot ser discriminatori o excloent per als seus usuaris potencials i cal preveure els mecanismes necessaris per garantir-ne l'accés a col·lectius en situació d'especial vulnerabilitat o en risc d'exclusió social.

98.3 La Generalitat ha d'establir les condicions generals d'aquest servei, en col·laboració amb els ens locals prestadors.

98.4 Els municipis de més de 50.000 habitants han d'establir un servei de transport adaptat de viatgers, individual i col·lectiu, complementari a l'anterior, que permeti el trasllat de persones amb discapacitat o dependència per efectuar altres activitats que en facilitin la integració.

98.5 Les comarques han de garantir subsidiàriament la prestació d'aquests serveis en els municipis que, per raó de la seva població, no estan obligats a prestar-los, i també han d'establir i coordinar els serveis de transport adaptat de viatgers d'àmbit supramunicipal.

Secció tercera

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Transport ferroviari Article 99 - Article 102

Article 99

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Estacions

99.1 Els espais exteriors adscrits a una estació han de complir les condicions següents:

a) Si l'estació suporta un trànsit de viatgers de 100.000 viatgers/any o inferior, han de complir les condicions tècniques d'itinerari de vianants accessibles o practicables segons les indicacions del capítol 2 per als espais urbanitzats.

b) Si l'estació suporta un trànsit de viatgers superior a 100.000 viatgers/any, han de complir les mateixes condicions que s'apliquin a l'estació.

99.2 A les estacions existents amb un volum anual de passatgers inferior al 20% de la mitjana de la línia s'admet que un itinerari sigui practicable quan es justifica la impossibilitat tècnica d'assolir un itinerari accessible sense efectuar-hi actuacions desproporcionades.

99.3 Els projectes de reforma d'estacions existents, en els quals per impossibilitat tècnica o perquè requereixen actuacions desproporcionades es justifica que algun element no assoleix les condicions tècniques que estableix aquest Codi, com ara la separació entre andana i vehicle de les estacions en corba, han d'incorporar tots els elements i procediments de millora de l'ús que sigui possible per tal d'ampliar al màxim el rang d'usuaris que poden utilitzar el mitjà de transport.

99.4 A les estacions existents que tinguin un paviment de relleu pronunciat, que no es distingeixi prou del paviment tàctil d'encaminament que descriu l'apartat 3.2 de l'annex 3c i sigui poc detectable per manca de contrast tàctil, mentre no s'efectuï una substitució del paviment general existent, es poden adoptar de manera transitòria encaminaments amb altres acabats, que siguin clarament detectables amb el bastó de mobilitat i millorin les condicions prèvies. Quan se substitueixi la pavimentació global de l'estació, els nous paviments han de complir les condicions d'aquest Codi per a obra nova.

99.5 Les propostes d'intervenció, les mesures de millora d'ús i les actuacions provisionals a què fan referència els apartats 3 i 4 anteriors, així com els informes que les justifiquen, s'han de traslladar a l'òrgan competent en matèria de promoció de l'accessibilitat de la Generalitat de Catalunya, el qual pot requerir al promotor que aporti altres valoracions, i també de les entitats més representatives de la discapacitat, i pot instar la rectificació de la proposta si considera que la solució no està justificada.

Article 100

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Andanes

100.1 Als mitjans de transport ferroviari, quan hi ha diferència de nivell entre l'andana i l'entorn immediat, han d'estar connectats per mitjà d'un itinerari accessible.

100.2 Hi ha d'haver un itinerari accessible a l'andana que comunica totes les zones accessibles entre aquestes i amb el material mòbil que tingui aturada a l'andana quan aquest estigui destinat a passatgers.

100.3 Les andanes han de ser accessibles segons les especificacions de l'apartat 9 de l'annex 4a. Quan disposen d'una marquesina o zona coberta, aquests elements han de complir les condicions tècniques de l'apartat 2 de l'annex 4a.

100.4 Les andanes de nova construcció han d'evitar els traçats en corba i s'han de situar en zones de pendent baix, així com procurar que, en el tram de parada, ni el material mòbil ni l'andana tinguin pendents superiors al 2%, a fi de facilitar-hi l'accés a persones amb mobilitat reduïda i usuàries de cadira de rodes al vehicle. En cas de traçats que discorren per trama urbana, com el tramvia, el pendent longitudinal pot ser superior quan les rasants del recorregut justifiquen l'absència d'alternatives.

100.5 Els requisits de l'article 100.4 no s'apliquen en el tren cremallera ni en el funicular. En aquests casos, s'ha de preveure una zona específica que permeti l'embarcament de les persones amb mobilitat reduïda, convenientment senyalitzada amb el SIA.

100.6 Sempre que l'espai públic ho permeti, les andanes no han de compartir espai amb els itineraris de vianants que existeixin a l'entorn. No obstant això, el trajecte accessible que els dona accés ha de ser el més directe possible des de l'entorn immediat.

100.7 L'empresa o entitat gestora del servei és la responsable de proporcionar informació i facilitar la interacció amb màquines i noves tecnologies accessibles a les persones que no puguin utilitzar les seves instal·lacions amb autonomia.

Article 101

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Accés al material mòbil

101.1 L'accés al material mòbil dels mitjans de transport ferroviari s'ha de fer des de l'andana, des d'un element afegit a l'andana o des d'una plataforma complementària, fixa o mòbil, instal·lada damunt l'andana.

101.2 En cas que sigui imprescindible l'ús d'elements mòbils davant la inviabilitat tècnica d'altres solucions, s'ha de disposar de protocols especials d'embarcament de les persones amb mobilitat reduïda assistit pel personal acreditat de l'operador, que utilitzi les plataformes elevadores verticals o les rampes ubicades al tren o a l'andana. En aquest cas, cal garantir que totes les estacions o tots els combois disposin dels productes de suport necessaris i que la presència de personal d'assistència, quan se sol·liciti el servei, sigui diligent i no excedeixi el marge de temps que el mateix operador determini en el seu reglament.

Article 102

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Material mòbil

102.1 El material mòbil dels mitjans de transport ferroviari ha de complir les especificacions que descriu l'apartat 10 de l'annex 4a.

102.2 Els combois que presten serveis en els quals s'admet passatge dempeus sense seient assignat:

a) Han de disposar d'un nombre total de places assegudes no inferior al 15% de les places totals.

b) Cada cotxe o vagó ha de tenir un percentatge mínim del 10% de places assegudes.

102.3 El percentatge que s'indica al punt a) de l'apartat anterior es pot reduir fins al 10% com a màxim en les línies de transport urbà o metropolità que habitualment tinguin una demanda alta de passatgers i que requereixin incrementar la capacitat dels combois.

102.4 El material mòbil existent en la data d'entrada en vigor d'aquest Codi es considera prou accessible sempre que reuneixi les condicions que estableix el Decret 135/1995; disposi d'un àmbit del tren que contingui els accessos, espais, elements i serveis accessibles que corresponguin, i adopti les millores que siguin possibles.

Secció quarta

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Transport aeri i marítim Article 103 - Article 104

Article 103

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Instal·lacions aeroportuàries

103.1 Les instal·lacions aeroportuàries han de complir, com a edificis d'ús públic, les especificacions del capítol 3 i les que s'indiquen a continuació:

103.2 L'entitat gestora de l'aeroport ha de garantir la interconnexió mitjançant vies accessibles entre:

a) Els terminals de transports públics metropolitans terrestres amb els edificis terminals de l'aeroport.

b) Els aparcaments de vehicles d'ús públic en general i els punts d'arribada o sortida.

c) Els punts d'arribada o sortida i les instal·lacions de facturació i recollida d'equipatge.

d) Els diferents edificis terminals que puguin donar servei a l'aeroport.

e) Els taulells de facturació i l'aeronau, quan la porta d'embarcament se situï al mateix nivell que la porta de l'aeronau i l'embarcament es faci a través de passarel·les telescòpiques.

f) Entre les portes d'arribada i les sales de recollida d'equipatge.

103.3 Quan les portes d'embarcament i desembarcament no estiguin comunicades mitjançant passarel·les telescòpiques amb la porta de l'aeronau, o l'embarcament i el desembarcament es faci a nivell de la plataforma de l'aeroport, l'òrgan gestor de l'aeroport ha de proporcionar una ruta accessible a persones amb discapacitat entre la porta d'embarcament o desembarcament i l'aeronau o el terminal.

103.4 L'entitat gestora de l'aeroport ha de proporcionar:

a) Infraestructures d'intercomunicació i de sol·licitud d'ajuda, accessibles per a totes les persones amb discapacitat, entre:

a1. Les places d'aparcament reservades per a persones amb discapacitat i els punts d'arribada o sortida.

a2. Els punts d'arribada o sortida i les organitzacions que han de prestar assistència.

b) Sistemes de telecomunicació i informació accessibles als passatgers amb discapacitat auditiva, visual o intel·lectual en els mateixos termes i condicions que per a la resta dels passatgers. Quan aquesta informació no s'ajusti a les necessitats de comunicació d'una persona amb discapacitat a través dels mitjans utilitzats normalment per al públic en general, l'entitat gestora de l'aeroport, a petició del passatger, l'ha d'atendre de manera personalitzada i oferir-li tota la informació que necessiti.

c) Fullets a disposició dels viatgers amb informació sobre les normes, facilitats o limitacions pròpies del transport de persones amb discapacitat, disponibles en formats accessibles segons la secció B de l'annex 5a i que segueixin les pautes per a la redacció de textos en Lectura Fàcil segons la norma UNE 153101.

103.5 En tots els àmbits d'ús públic d'un aeroport s'han de condicionar vies d'evacuació accessibles, suficients en nombre i en proporció amb la seva mida, en la mesura que la infraestructura ho permeti. En cas que no n'hi hagi, l'ens gestor de l'aeroport ha de proporcionar mesures d'assistència alternatives.

103.6 Els transportistes aeris i els seus agents autoritzats i els operadors turístics, a petició d'una persona amb discapacitat, han de prestar els serveis en les mateixes condicions econòmiques i d'informació que al públic en general, així com:

a) Proporcionar informació relativa a les condicions d'acomodació a bord d'una aeronau, inclosa la informació relativa a la disponibilitat de seients, bucles magnètics individuals per a persones sordes amb audiòfons o implants coclears, substitució dels missatges de megafonia i/o vídeos de les mesures de seguretat i sortides d'emergència, lavabos accessibles, disponibilitat d'elements de suport al desplaçament a bord, disponibilitat d'emmagatzematge en cabina de cadires de rodes, incloses les elèctriques, disponibilitat de transport en cabina de gossos d'assistència acreditats i pla d'evacuació d'emergència, entre d'altres.

b) Informar sobre les condicions d'accessibilitat dels aeroports de destinació a l'estranger.

c) Disposar dels sistemes i els procediments de telecomunicació adients perquè les persones amb discapacitats sensorials o intel·lectuals puguin obtenir informació relativa als vols, fer reserves, rebre la confirmació d'un viatge i el document de transport corresponent. Quan alguna gestió relacionada amb les necessitats de les persones amb discapacitat requereixi utilitzar un canal de comunicació específic, l'ús d'aquest canal no pot estar gravat amb cap tarifa especial.

d) Facilitar la informació escrita en format de comprensió fàcil que segueixi les pautes per a la redacció de textos en Lectura Fàcil segons la norma UNE 153101.

103.7 L'entitat gestora de l'aeroport ha de prendre les mesures necessàries per informar les persones amb discapacitat sobre com s'ha d'actuar en la realització d'un viatge, des del moment en què necessita informació relativa a un vol fins a la seva finalització, incloses la reserva i l'adquisició del bitllet, i l'arribada i els desplaçaments per l'interior de l'aeroport.

103.8 Els transportistes aeris han d'establir, en els manuals operatius respectius, els procediments detallats relatius al servei que s'hagi de donar a les persones amb discapacitat i els seus acompanyants.

103.9 La informació relativa al viatge ha d'estar integrada en els sistemes d'informació generalment utilitzats per tots els passatgers. S'han de proporcionar sistemes específics per a passatgers amb discapacitats auditives, visuals o intel·lectuals.

Article 104

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Transport marítim

104.1 Les estacions marítimes destinades a passatgers han de complir com a edificis d'ús públic amb les especificacions del capítol 3 i les que s'indiquen a continuació:

104.2 Les autoritats portuàries i les empreses navilieres han d'adoptar les mesures i han de disposar dels mitjans necessaris per garantir l'embarcament als vaixells a les persones amb discapacitat i els seus acompanyants, en condicions adequades de seguretat, d'acord amb les prescripcions de l'apartat 11 de l'annex 4a.

104.3 Els passadissos i els corredors que permetin els desplaçaments horitzontals dins el vaixell han d'estar dotats dels mitjans necessaris per superar les discontinuïtats en altura que suposin una impossibilitat de pas per a persones en cadires de rodes o que impliquin un perill per a persones amb discapacitat, o quan aquestes hagin d'utilitzar elements de suport en el desplaçament a bord, sempre que la utilització d'aquests mitjans no afecti la seguretat estructural del vaixell ni impliqui l'establiment d'obstacles en els recorreguts utilitzats per a les evacuacions en situacions d'emergència.

104.4 Els passadissos i els corredors han de tenir paviments no lliscants i estar degudament senyalitzats mitjançant sistemes lluminosos i acústics, que també poden senyalitzar els recorreguts i les portes de les sortides d'emergència.

104.5 A fi de garantir els desplaçaments verticals, i d'acord amb les característiques estructurals i la seguretat del vaixell, s'han d'instal·lar ascensors o plataformes elevadores verticals o inclinades que compleixin les mateixes característiques que s'exigeixen als edificis d'ús públic, segons el capítol 3.

104.6 Els vaixells han de tenir cabines i cambres higièniques accessibles en la mateixa proporció que s'estableix per a ús residencial públic al capítol 3 i amb les característiques que es defineixen a l'apartat 11.3 de l'annex 4a.

104.7 Els espais, les dependències i els serveis d'ús públic han de disposar d'itineraris, elements, àrees reservades per a usuaris en cadira de rodes, zones de descans, cambres higièniques d'ús públic, vestidors, mobiliari i vies d'evacuació accessibles per a persones amb discapacitat, segons l'annex 3c. Les àrees reservades han de preveure seients adjacents per als acompanyants i ancoratges per a les cadires de rodes quan el vaixell no sigui prou estable per garantir que no són necessaris.

104.8 La informació i la senyalització a bord ha de ser accessible per a persones amb discapacitat de visió, d'audició o intel·lectual, mitjançant missatges visuals i auditius simultàniament, en pantalles audiovisuals o similar, i amb l'ús del Braille, de textos adaptats a Lectura Fàcil d'acord amb les pautes que preveu la norma UNE 153101 i de pictogrames que en facilitin la comprensió a tothom, d'acord amb el que disposa la secció B de l'annex 5a. La informació pregravada que s'ofereixi a través de pantalles de vídeo ha d'incloure el missatge en llengua de signes catalana. Els vaixells amb una capacitat superior a 500 passatgers han de disposar d'un plànol tàctil a prop de l'accés que identifiqui les diferents zones i dependències i de retolació amb Braille a les cabines.

104.9 Les companyies marítimes han de formar la tripulació d'acord amb els protocols que, a aquest efecte, estableixin els organismes competents per al tracte a les persones amb discapacitat, la seva assistència i auxili per als que la requereixin al llarg de tota la travessia, de manera especial a la cabina, als espais públics, als lavabos i, especialment, en les emergències i evacuacions. El que disposen els protocols esmentats s'ha d'incorporar a l'activitat laboral normal de la tripulació.

104.10 Els transportistes, els operadors marítims, els seus agents autoritzats i els operadors turístics han d'oferir un servei a les persones amb discapacitat en les mateixes condicions econòmiques i d'informació que al públic en general, d'acord amb l'article 89 d'aquest Codi. Quan l'absència d'alternatives requereix l'ús de canals de comunicació o productes específics, aquesta circumstància no pot suposar cap cost addicional per a les persones amb discapacitat respecte dels canals de comunicació i els productes disponibles per a la resta d'usuaris.

Capítol 5

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Accessibilitat als productes Article 105 - Article 116

Article 105

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Àmbit d'aplicació

Les prescripcions d'aquest capítol s'apliquen als productes que estiguin a l'abast del públic en general, bé per ser utilitzats directament, bé per ser adquirits per al consum.

Article 106

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Condicions generals

106.1 Els productes que formen part de nous serveis, així com els nous productes que s'incorporen a serveis existents, han de complir les condicions d'aquest capítol des del moment en què es posen a disposició del públic.

106.2 L'aplicació dels preceptes d'aquest capítol en cap cas pot suposar un obstacle a la lliure circulació de béns i serveis en els termes que estableix la Unió Europea.

106.3 Els productes existents s'han de fer accessibles d'acord amb les condicions d'aquest capítol quan siguin objecte de reposició. En cas que formin part d'un servei de l'Administració pública, també s'han de fer accessibles en els terminis i la programació que preveu el seu pla d'accessibilitat.

106.4 Quan s'ofereixen productes a disposició del públic perquè es facin servir directament i, per les seves característiques, determinades condicions d'accessibilitat únicament s'assoleixin en algunes unitats, s'ha d'informar de quines són les unitats accessibles.

106.5 Els productes i serveis relacionats amb la maternitat i la criança han de tenir en compte les necessitats específiques de les dones amb discapacitats per llurs característiques anatòmiques, fisiològiques, culturals i psicosocials, per tal que puguin accedir amb normalitat a aquests productes i serveis.

106.6 A requeriment dels clients i usuaris amb discapacitat, les persones titulars de l'activitat han de proporcionar informació accessible sobre les característiques dels seus productes i la disponibilitat d'unitats accessibles.

106.7 Els serveis en què s'accepta el pagament amb targeta de crèdit han de disposar, com a mínim, d'un datàfon amb teclat físic, que compleixi condicions anàlogues a les que es defineixen per als teclats de les màquines expenedores a l'apartat 14.2 de l'annex 5a i garanteixi que les persones amb discapacitat visual puguin introduir el seu codi personal amb condicions de privacitat i seguretat. D'acord amb el punt 2 d'aquest article, aquesta condició s'aplica en els serveis existents en el moment d'efectuar la reposició dels datàfons.

Article 107

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Productes d'ús públic als serveis públics

107.1 Els productes que formin part d'un servei públic, bé temporalment, bé permanentment, i que estiguin a disposició dels usuaris han de ser accessibles.

107.2 En els casos en què no es pugui garantir la plena accessibilitat del producte, l'administració, l'entitat o l'organisme públic competent ha de disposar de mitjans de suport i recursos substitutius per garantir que el servei prestat tingui la màxima accessibilitat possible i no discrimini ningú, mitjançant ajustos raonables.

Article 108

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Manteniment i actualització de l'accessibilitat

108.1 Les administracions, els organismes i les entitats competents han de garantir el manteniment de l'accessibilitat dels productes a disposició del públic als serveis que gestionen, mitjançant mesures que impliquin revisions periòdiques. Les administracions públiques han d'incloure aquestes mesures en el pla de manteniment de l'accessibilitat corresponent.

108.2 Les administracions públiques també han de requerir el compliment de l'apartat anterior en els productes dels serveis dels quals hagin externalitzat la gestió.

108.3 En les revisions periòdiques dels productes s'han de tenir en compte els aspectes següents:

a) Aspectes relacionats amb l'accés, l'ús i la manipulació dels productes.

b) Aspectes relacionats amb la comunicació i la comprensió de la informació al servei del ciutadà, tenint en compte la seva adequació i compatibilitat amb les noves tecnologies i aplicacions en dispositius.

c) Aspectes relacionats amb la ubicació i la localització dels productes.

108.4 La periodicitat de les revisions dels productes a disposició del públic ha de quedar recollida en el pla de manteniment de l'accessibilitat corresponent a l'entorn del qual formin part, espai públic, edifici o servei.

108.5 Les actuacions de manteniment inclouen les modificacions, actualitzacions o substitucions d'unitats que siguin necessàries perquè els productes accessibles a disposició del públic compleixin en cada moment els criteris tècnics, de qualitat i de seguretat que la reglamentació sectorial i les normes UNE estableixin.

Article 109

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Productes d'ús públic al territori

Les administracions competents són responsables de fer que el disseny i la ubicació dels productes a les vies i als espais lliures públics, en el nombre i les condicions que determini aquest Codi, reuneixin les condicions d'accessibilitat adequades per ser usables, comprensibles i segurs per a tothom.

Article 110

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Mobiliari urbà permanent

110.1 Els bancs, les cabines telefòniques i les fonts públiques han de complir les condicions d'accessibilitat que indiquen els apartats 1, 2 i 3 de l'annex 5a. Quan estiguin connectats amb un itinerari accessible o practicable, cada grup d'elements ha de tenir com a mínim un 50% d'unitats accessibles.

110.2 Les bústies de correus, els parquímetres, els contenidors, les papereres, les pilones i les jardineres han de complir les condicions d'accessibilitat que descriuen l'apartat 9 de l'annex 2a i els apartats 4 i 5 de l'annex 5a.

110.3 La manipulació, el desplaçament o la substitució dels contenidors d'escombraries accessibles, quan es requereixi per buidar-los, s'ha d'efectuar amb prou cura i precisió perquè no minvin les condicions d'accessibilitat, de manera que la reposició sigui al lloc adequat i no s'incrementi la distància a la vorera quan estan a la calçada.

110.4 Els semàfors han de complir les condicions que indica l'apartat 6 de l'annex 5a. En cas que el senyal acústic s'activi mitjançant comandament de radiofreqüència a distància, l'ens local ha de proporcionar, sense cost, el comandament a les persones amb discapacitat visual que resideixin o treballin al municipi. L'ens local ha de preveure procediments de venda o préstec per proporcionar el comandament als visitants temporals que ho sol·licitin.

Article 111

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Mobiliari urbà temporal

111.1 Les instal·lacions provisionals, els expositors i les terrasses a la via pública han de complir les condicions que indica l'apartat 9 de l'annex 5a i han de garantir la seguretat i l'absència d'obstacles als itineraris de vianants accessibles o practicables.

111.2 Els cartells informatius que es col·loquin a la via pública han de complir les condicions d'accessibilitat següents:

a) La seva localització no pot envair l'itinerari de vianants accessible o practicable.

b) La informació visual més rellevant que es facilita ha de ser accessible, segons la secció B de l'annex 5a.

Article 112

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Productes a l'edificació

112.1 Les condicions d'accessibilitat que indica aquest article s'apliquen:

a) A tots els serveis públics.

b) A totes les àrees de servei i benzineres

c) A la resta de serveis d'ús públic en els casos següents:

c1. Ús comercial i administratiu: quan l'establiment té més de 250 m2 de superfície útil.

c2. Ús pública concurrència: quan l'establiment té una ocupació superior a 50 persones.

c3. Ús docent i sanitari i assistencial: quan l'establiment té més de 100 m2 de superfície útil.

c3. Ús residencial públic i aparcament: quan l'establiment té més de 25 places.

112.2 Les màquines expenedores han de complir les especificacions de l'apartat 14 de l'annex 5a.

112.3 Els elements de senyalització i els panells informatius han de ser accessibles en el seu disseny i ubicació i han de garantir la informació més rellevant amb textos de lectura i comprensió fàcils, d'acord amb les pautes que preveu la norma UNE 153101, icones o pictogrames i rètols explicatius en Braille, segons escaigui, en tots els espais i entorns a disposició del públic. S'ha de prestar especial cura a la tipografia, les dimensions de la lletra i el contrast, segons les disposicions de l'annex 5a.

112.4 Les zones d'atenció al públic i les sales d'espera han de tenir taulells i mobiliari accessible, previsió d'espai per a les persones amb cadires de rodes i sistemes d'informació i senyalització que combinin missatges auditius, visuals i, si escau, informació tàctil per garantir que totes les persones la comprenen, segons les disposicions de l'annex 5a.

112.5 Els centres esportius han de disposar d'aparells accessibles, amb unes característiques i una ubicació apropiades, perquè els puguin utilitzar persones amb mobilitat reduïda, i en nombre adequat perquè s'ofereixi una oferta alternativa de serveis accessibles suficient.

112.6 Els porters automàtics, els videoporters i els punts de crida han de complir les condicions de comunicació que estableix l'annex 5a.

Article 113

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Productes impresos

113.1 Cada administració pública és responsable de comprovar que els documents informatius i els impresos que posa a disposició del ciutadà —adreçats a fer sol·licituds, declaracions, al·legacions, recursos o qualsevol altra manifestació que vulgui fer davant de l'Administració— tinguin una versió accessible que compleixi els criteris de l'apartat 23 de l'annex 5a, i que la disponibilitat de documents en aquesta versió sigui com a mínim del 25% de les unitats a l'abast del públic.

113.2 Els carnets o les targetes que acreditin la condició d'usuari de serveis públics, amb una vigència superior a sis mesos, s'han d'identificar amb una lletra de dimensió i contrast adequats, i si l'usuari amb discapacitat visual ho sol·licita, també tindrà un tractament en Braille, segons l'apartat 23 de l'annex 5a.

Article 114

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Contractes i notificacions

114.1 Els documents públics, com són els contractes, les autoritzacions o les notificacions, que emet l'Administració pública adreçats a usuaris amb discapacitats, es proporcionaran en format accessible i amb textos adaptats a Lectura Fàcil d'acord amb les pautes i les recomanacions que preveu la norma UNE 153101, quan la persona amb discapacitat ho sol·liciti.

114.2 En els casos en què el document inclogui un número de telèfon d'informació, s'ha d'acompanyar d'un número d'SMS, fax, aplicacions per a dispositius o adreça de correu electrònic, com a alternativa tecnològica accessible per a les persones amb discapacitat auditiva.

Article 115

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Suports amb tecnologies de la informació i comunicació

115.1 El sector públic, així com les empreses, institucions o entitats privades que presten serveis públics, sempre que com a mitjà de transmissió d'informació a disposició de la ciutadania en general, que utilitzin el suport DVD, continguts en línia, o altres sistemes similars mitjançant noves tecnologies o aplicacions per a dispositius, hi han d'incloure els sistemes d'audionavegació, audiodescripció, subtitulació i interpretació en llengua de signes catalana.

115.2 Els òrgans competents han de promocionar les pel·lícules estrangeres i nacionals que tinguin millors índexs de taquillatge o hagin rebut premis nacionals o internacionals, per tal que estiguin disponibles mitjançant suport DVD o sistemes anàlegs amb audiodescripció i subtitulació.

115.3 Els sistemes d'audiodescripció han de seguir les pautes de la norma UNE 153020:2005 audiodescripció per a persones amb discapacitat visual, o aquella que la substitueixi.

Article 116

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Productes de consum

116.1 Un producte es considera accessible quan compleix les condicions següents:

a) Té un etiquetatge accessible adequat a les seves característiques, que permet identificar-lo, amb el nom i les informacions més rellevants.

b) El seu disseny segueix els criteris de disseny universal, amb unes condicions d'ús i de seguretat apropiades per a qualsevol persona usuària.

c) La informació addicional, instruccions o prospectes es poden consultar a internet, aplicacions per a dispositius i l'ús de noves tecnologies, amb continguts accessibles que compleixen les condicions dels apartats 25 i 26 de l'annex 5a.

116.2 Les empreses que comercialitzen un producte són responsables de garantir que es compleixin les condicions d'accessibilitat que se li apliquen.

116.3 Els productes farmacèutics i els productes perillosos han d'incorporar elements i sistemes d'informació perquè les persones cegues o sordcegues tinguin accés a les dades següents:

a) A la identificació del producte, mitjançant informació en sistema Braille i iconografia de la seva denominació a l'envàs.

b) A la data de caducitat, mitjançant informació en sistema Braille i iconografia a l'envàs o altres recursos alternatius que ofereixin la mateixa prestació.

c) A les característiques principals del producte, com ara la seva composició i conservació, entre d'altres, mitjançant la consulta en format auditiu, a internet o mitjançant altres opcions que permetin les noves tecnologies amb la mateixa eficàcia, amb la sol·licitud prèvia de les entitats de persones amb discapacitat visual.

116.4 Les cadenes de supermercats i les empreses amb establiments alimentaris o mixtos, a totes les localitats on tinguin algun local de més de 250 m2 de superfície útil d'ús públic, a sol·licitud d'una persona cega o d'un familiar seu han de garantir les condicions següents:

a) Que com a mínim en un dels establiments de la localitat s'efectuï l'etiquetatge en Braille de la denominació i la data de caducitat dels productes peribles o que puguin ser objecte de confusió, mitjançant impressores o sistemes que permetin aquest etiquetatge en Braille al mateix establiment.

b) Que els productes que venen per internet i subministren a domicili disposin igualment de l'etiquetatge en Braille que s'indica en el punt anterior.

c) Que la difusió comercial que s'efectuï a internet o per altres mitjans informa, amb un format accessible, de quins són els locals que ofereixen la possibilitat d'etiquetar els productes en Braille.

116.5 Als municipis amb més de 50.000 habitants, cada barri es considera com un àmbit territorial diferent i s'assimila a una localitat pel que fa a l'aplicació de l'apartat anterior.

116.6 L'Administració de la Generalitat ha de desenvolupar, de manera progressiva, instruccions tècniques que incorporin els nous avenços tecnològics i determinin les especificacions, els terminis, les característiques i els criteris d'etiquetatge accessibles, i les pautes de disseny universal aplicables als productes en els diferents sectors comercials.

116.7 Els consumidors amb discapacitat visual i sordceguesa tenen dret a accedir en igualtat de condicions, amb autonomia, normalitat, senzillesa i immediatesa, a la mateixa informació sobre els productes de què disposen la resta de consumidors i usuaris en l'etiquetatge d'aquests. A aquest efecte, l'etiquetatge accessible ha de complir les condicions següents:

a) Que ofereixi la màxima informació possible, equiparant el consumidor amb discapacitat amb la resta de consumidors.

b) Que permeti que la informació s'obtingui de manera autònoma, ràpida, còmoda, directa i normalitzada, sense requerir grans coneixements tècnics ni un desplegament de mitjans tecnològics.

c) Que no suposi cap cost addicional per al consumidor amb discapacitat.

d) Que no suposi cap cost inassolible per a les empreses.

e) Que les empreses obligades que ofereixen els serveis de venda electrònica incloguin, al lloc web respectiu, l'opció que els productes adquirits per aquesta via es lliurin amb l'etiquetatge accessible.

116.8 El sistema arbitral de consum i els seus procediments i tràmits han de ser accessibles per a persones amb discapacitat.

116.9 Les oficines públiques i privades d'atenció al consumidor han d'adoptar mesures que facilitin l'accessibilitat a la comunicació per a les persones sordes que es comuniquin en llengua de signes i en la modalitat oral, amb els mitjans de suport suficients. Així mateix, han de tenir instal·lat un bucle magnètic al 20% dels taulells d'atenció al públic i el seu personal ha d'estar preparat per informar persones amb discapacitat de qualsevol mena, en el termini màxim de 3 anys des de l'entrada en vigor d'aquest Codi.

Capítol 6

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Accessibilitat als serveis Secció primera - Secció segona

Secció primera

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Disposicions generals Article 117 - Article 124

Article 117

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Àmbit d'aplicació

117.1 Les prescripcions d'aquest capítol s'apliquen a tot servei d'ús públic, de titularitat pública o privada, que es posi a disposició de les persones per ser contractat o gaudit d'una manera individual o col·lectiva, en qualsevol dels casos següents:

a) Serveis d'ús públic ubicats en edificis de nova construcció.

b) Serveis d'ús públic ubicats en establiments que siguin objecte de canvi d'ús o canvi d'activitat.

c) Serveis d'ús públic que s'afegeixin i ampliïn l'oferta prèvia en establiments existents.

d) Serveis d'ús públic existents en establiments que siguin objecte d'ampliació en superfície o nombre de places.

e) Serveis d'ús públic existents: tramitació de la fitxa de condicions d'accessibilitat; mesures d'atenció a les persones amb discapacitat i de supressió de pràctiques que les restringeixin o penalitzin l'accés als serveis; programació d'activitats accessibles; adequació dels espais de treball; compliment de les condicions mínimes d'accessibilitat en els terminis que aquest Codi determina, i adequació dels serveis de les administracions públiques d'acord amb els seus plans d'accessibilitat.

117.2 Les prescripcions d'aquest capítol s'apliquen als mitjans materials i personals, les accions, els procediments i les activitats que tenen per objecte el subministrament o la prestació de serveis, així com la provisió de béns i productes.

117.3 Les prescripcions d'aquest capítol no s'apliquen:

a) A les condicions pròpies de l'edificació en tot el que regula el capítol 3.

b) Als serveis de transport que són objecte de regulació al capítol 4.

117.4 Els serveis que presten el sector públic (per mitjà de gestió pròpia o aliena) i les corporacions de dret públic i els que tenen per finalitat la provisió i la gestió dels subministraments elèctrics, d'aigua, de gas o de telecomunicacions, addicionalment a les condicions generals que s'apliquen a tots els serveis d'ús públics, han de complir les condicions específiques més exigents que aquest Codi estableix per als serveis públics.

Article 118

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Condicions generals per a tots els serveis

118.1 Els serveis d'ús públic de nova creació han de complir les condicions d'accessibilitat que es determinen en aquest capítol des de la seva posada en marxa. Els productes destinats al públic que s'utilitzin en aquests serveis han de complir les condicions que corresponguin segons el capítol anterior.

118.2 L'aplicació dels preceptes d'aquest capítol en cap cas pot suposar un obstacle a la lliure circulació de béns i serveis en els termes que estableix la Unió Europea.

118.3 Els serveis d'ús públic existents han d'adoptar les condicions d'accessibilitat corresponents a un servei de nova creació quan ampliïn l'oferta amb noves prestacions, quan l'establiment sigui objecte d'ampliació o en els casos que preveu aquest capítol.

118.4 Els serveis d'ús públic dels edificis existents que presenten deficiències d'accessibilitat i que no tenen l'obligació d'esmenar-les d'acord amb els annexos 3d i 3e, han de complir les condicions que s'indiquen en els dos apartats anteriors, sempre que siguin compatibles amb les característiques funcionals de l'edificació. En la resta de condicions es pot aplicar el criteri d'exempció per manca d'efectivitat de l'adequació amb les mateixes pautes que estableix l'apartat 1.3 de l'annex 3d.

118.5 Els serveis d'ús públic han d'informar, en els seus canals de comunicació, de les condicions d'accessibilitat dels serveis principals i dels secundaris. En les situacions en què sigui convenient sintetitzar aquesta informació es consideren els termes següents:

a) Accessible: quan compleix íntegrament els paràmetres d'accessibilitat corresponents a un nou servei en un edifici de nova construcció.

b) Accessibilitat bàsica: quan presenta deficiències d'accessibilitat o prestacions inferiors que no impedeixen l'accés al servei. És el cas de les situacions següents:

b1. Quan conté zones o plantes no accessibles, però amb alternatives que permeten gaudir de tots els serveis als espais accessibles.

b2. Quan conté elements practicables (amb menys comoditat).

b3. Quan disposa dels elements accessibles propis del servei (places d'espectador i d'aparcament, entre d'altres), però en nombre inferior al que correspondria.

c) Parcialment accessible: quan alguns dels serveis principals o secundaris contenen barreres arquitectòniques o a la comunicació, però altres serveis principals són accessibles o presenten una accessibilitat bàsica.

d) No accessible: quan conté barreres que impedeixen que les persones amb discapacitat gaudeixin dels serveis principals.

118.6 Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, han d'adoptar els procediments adients de control i denúncia per supervisar que l'exercici del dret d'admissió no s'utilitzi, en cap cas, per impedir, restringir o condicionar l'accés d'alguna persona als serveis d'ús públic per raó de discapacitat, llevat de causa justificada per motius de seguretat, perquè suposa un risc per a la resta de persones usuàries o perquè no és viable un protocol de consentiment informat en què la persona amb discapacitat assumeixi la responsabilitat en cas de danys propis.

118.7 El sector públic, mitjançant les seves cartes de serveis o altres sistemes de gestió de la qualitat, les corporacions de dret públic i els proveïdors i prestadors de productes i serveis del sector privat que, d'acord amb la normativa vigent, estiguin obligats a informar els consumidors i usuaris dels seus drets i obligacions, han d'oferir aquesta informació en un format accessible, especialment quan ho requereixi una persona amb discapacitat.

Article 119

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis públics

119.1 Les administracions, els organismes i les entitats públiques i privades que presten serveis públics n'han de garantir l'accessibilitat i establir mesures d'acció positiva perquè les persones amb discapacitats hi puguin accedir i gaudir-ne com la resta.

119.2 Els serveis públics existents que presten les administracions públiques han d'adoptar mesures per assolir les condicions que els corresponguin, d'acord amb les programacions i les prioritats dels seus plans d'accessibilitat. Igualment, han d'adoptar les mesures urgents que escaiguin i siguin justificades per atendre peticions d'usuaris del servei amb necessitat d'aquestes.

119.3 Quan el sector públic, una corporació de dret públic o una entitat prestadora de serveis públics no pugui garantir la plena accessibilitat d'un servei, atès l'abast de les mesures necessàries, ha de disposar dels protocols de gestió i dels elements auxiliars perquè el servei prestat tingui la plena accessibilitat possible en un termini no superior a 3 anys des de l'entrada en vigor d'aquest Codi.

119.4 La formació del personal de les administracions públiques que presta serveis d'atenció al ciutadà ha d'incloure el coneixement de les diferents discapacitats i dels procediments i mitjans de suport per facilitar el tracte, la interacció i la comunicació. La programació i la prestació d'aquestes activitats formatives ha de preveure la participació de les entitats representatives de la discapacitat quan escaigui.

119.5 Els serveis públics han d'adoptar mesures per garantir la comunicació i permetre la participació i l'accés a la informació habitual de les persones amb discapacitat sensorial, intel·lectual i/o física mitjançant l'ús simultani de vies de comunicació diverses que compleixin els criteris que indica la secció B de l'annex 5a i l'adopció de les tecnologies que en millorin l'accessibilitat. Aquest aspecte és especialment rellevant en àmbits com el de la justícia i inclou la petició d'informacions, la tramitació de denúncies i la participació en les vistes.

119.6 Els serveis públics s'han d'identificar mitjançant una icona o símbol fàcilment reconeixible en el seu accés.

119.7 Els serveis públics que disposen de pàgines d'internet obertes al públic han d'informar de l'accessibilitat d'aquests serveis i de la de les seves dependències, instal·lacions i procediments.

119.8 Les pàgines web, aplicacions per a dispositius mòbils i altres productes i serveis mitjançant tecnologies de la informació i la comunicació que ofereixin els serveis públics han de complir les condicions que indiquen l'annex 5a d'aquest Codi i la norma UNE-EN 301549:2022, o la que la substitueixi, d'acord amb la Directiva (UE) 2016/2102 del Parlament Europeu i del Consell i la transposició feta pel Reial decret 112/2018, de 7 de setembre, sobre accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic, sens perjudici de la regulació que en faci l'òrgan competent en aquesta matèria a Catalunya.

Article 120

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis d'atenció directa al públic

120.1 Els serveis d'informació, orientació i atenció al públic presencials, telefònics o electrònics s'han de dissenyar i prestar de manera que la comunicació per a les persones amb discapacitat sigui accessible d'acord amb la secció B de l'annex 5a.

120.2 El personal d'atenció al públic, a requeriment de les persones amb discapacitat, ha de proporcionar informació en formats accessibles sobre els productes i serveis que s'ofereixen i ha de prestar orientació i suport als usuaris que necessitin i sol·licitin assistència per garantir-ne la igualtat d'oportunitats. Amb aquesta finalitat, els serveis han d'establir mesures i protocols d'atenció preferent a les persones amb discapacitat.

120.3 La formació del personal d'atenció al públic ha de desenvolupar i prioritzar els procediments i les actituds per oferir els serveis de manera inclusiva. Els formadors han de tenir el coneixement i l'experiència necessaris per instruir correctament aspectes com el tracte, la interacció i la comunicació amb les persones amb discapacitat. Aquesta formació la poden impartir entitats representatives del sector de la discapacitat, professionals i empreses i experts en la matèria.

120.4 Els assistents personals, mediadors comunicatius, intèrprets de llengua de signes, transcriptors o qualsevol altre professional que estigui prestant un servei de suport personal a una persona amb discapacitat en el desenvolupament de les activitats de la vida diària, ha de poder acompanyar la persona amb discapacitat als serveis d'atenció personal, tant mèdics com jurídics o altres, sempre que aquesta ho demani.

Article 121

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Actes i esdeveniments públics

121.1 S'entén per actes i esdeveniments públics els que s'adrecen al públic o col·lectiu en general, com poden ser conferències, jornades, pregons, fires i altres de naturalesa similar.

121.2 Els actes i esdeveniments públics han d'incloure mesures d'accessibilitat, tant a l'escenari com a l'espai destinat al públic, i han d'utilitzar els mitjans de suport i les tecnologies adequades en funció del context que permetin la participació de totes les persones.

121.3 Tots els actes i esdeveniments públics organitzats pel sector públic i les corporacions de dret públic, i els actes i esdeveniments amb aforament superior a 100 places organitzats per entitats privades:

a) Han de preveure formularis de preinscripció o mitjans suficients perquè les persones amb discapacitat que hi vulguin assistir puguin exposar les seves necessitats amb antelació.

b) Han de proveir itineraris, places d'espectador, elements, productes de suport i mitjans de comunicació accessibles que s'adeqüin a la demanda real.

121.4 Els actes i els esdeveniments amb un aforament de 100 places o menys que organitzin entitats privades han de disposar d'un canal accessible per posar-se en contacte amb els organitzadors i informar-se de les condicions d'accessibilitat existents.

121.5 Per determinar la demanda real, els formularis de preinscripció han de disposar d'espais o caselles destinats a indicar les necessitats específiques que pugui tenir la persona amb discapacitat. La preinscripció s'ha de presentar dins dels terminis que s'estableixin en cada cas.

121.6 Els actes i els esdeveniments públics amb un aforament superior a 500 persones, a més de les mesures necessàries per atendre la demanda real que s'hagi formulat anticipadament, han de disposar de les condicions següents:

a) Sistema de subtitulació o transcripció simultània.

b) Sistema d'audiodescripció en cas que sigui necessari en funció de la naturalesa o el contingut de l'acte.

c) Itineraris i elements accessibles als escenaris o tarimes, sempre que no es puguin determinar les necessitats de les persones que hi hagin d'accedir o quan alguna d'aquestes ho requereixi.

d) Espais reservats per als espectadors usuaris de cadires de rodes; seients reservats a prop dels accessos per a les persones amb problemes de mobilitat no usuàries de cadires de rodes, i places reservades per a persones amb discapacitats sensorials o intel·lectuals i els seus acompanyants respectius situades a les primeres files o en ubicacions adequades per facilitar-ne la visió i/o audició.

e) En cas que el lloc on es faci l'acte o esdeveniment no disposi de serveis higiènics accessibles, s'han d'instal·lar cabines de WC portàtils accessibles, durant el temps que sigui necessari.

121.7 Els actes i esdeveniments públics amb un aforament superior a 1.000 persones i els organitzats pel sector públic amb un aforament superior a 500 persones, a més de les condicions que indica l'apartat anterior, han de disposar d'un servei d'interpretació en llengua de signes catalana i d'un servei d'acompanyament per a les persones amb discapacitat visual o altres discapacitats que ho requereixin.

121.8 Els actes i esdeveniments públics organitzats pel sector públic que s'emeten en directe a través d'internet o aplicacions per a dispositius mòbils han d'incloure serveis de subtitulació, audiodescripció i interpretació en llengua de signes catalana en els casos següents:

a) Quan aquests serveis s'hagin sol·licitat prèviament a través dels formularis de preinscripció.

b) Quan per la naturalesa de l'acte sigui previsible un seguiment en directe a través d'internet o les aplicacions per a dispositius mòbils de més de 500 persones.

c) Quan tinguin continguts d'especial rellevància per a la salut o les persones amb discapacitat i es puguin seguir en directe a través d'internet o les aplicacions per a dispositius mòbils sense que s'hagi hagut de fer cap preinscripció prèvia.

Article 122

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Fitxa de condicions d'accessibilitat

122.1 Els establiments d'ús públic han de disposar d'una fitxa de condicions d'accessibilitat a disposició del públic en què es recullin les condicions concretes que han de reunir segons l'activitat autoritzada, que facilitin les actuacions de control i que permetin que la ciutadania disposi d'una informació adequada de les condicions d'accessibilitat que ha de reunir un local o servei determinat. Les característiques d'aquestes fitxes es descriuen a l'annex 6a.

122.2 Les fitxes de condicions d'accessibilitat han de portar el segell i/o la signatura de l'ens competent que autoritza l'activitat corresponent.

122.3 Totes les llicències ambientals o d'activitat que es trametin a partir de l'entrada en vigor d'aquest Codi s'han d'acompanyar de la fitxa corresponent, quan sigui preceptiu d'acord amb l'annex 6a.

122.4 Els establiments existents que, segons l'annex 6a, han de disposar de la fitxa de condicions d'accessibilitat disposen d'un termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquest Codi per tramitar-la. No obstant això, si efectuen obres de reforma abans del termini indicat, han de tramitar la fitxa conjuntament amb la llicència d'obres.

122.5 Els establiments obligats a disposar de la fitxa de condicions d'accessibilitat l'han de renovar conjuntament amb les llicències d'obres que comportin la modificació d'algun dels seus continguts. En cas contrari, la sol·licitud de llicència ha de manifestar que les obres sol·licitades no modifiquen les condicions d'accessibilitat que indica la fitxa actual.

Article 123

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Accessibilitat dels espais de treball

123.1 Les administracions públiques han d'adoptar les mesures corresponents perquè progressivament, d'acord amb els terminis que preveu el seu Pla d'accessibilitat, s'assoleixin el 100% dels espais de treball amb condicions adequades per admetre treballadors amb discapacitat en totes les tasques que ho permetin per les seves característiques. Addicionalment, han de desenvolupar mesures concretes per garantir que, en el termini de 2 anys des de l'entrada en vigor d'aquest Codi, els centres de treball públics tinguin almenys un 20% dels espais de treball amb aquestes condicions.

123.2 Les empreses, institucions o entitats privades que tinguin centres de treball amb 50 treballadors o més han de garantir almenys un 10% de llocs de treball accessibles en cada centre.

123.3 El percentatge al qual fa referència l'apartat anterior s'ha d'assolir:

a) En el moment d'inici de l'activitat en tots els centres que la iniciïn amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Codi.

b) En un termini no superior a 3 anys des de l'entrada en vigor d'aquest Codi als centres existents susceptibles d'ajustos raonables.

123.4 Un lloc de treball es considera accessible quan:

a) El seu entorn funcional i els serveis complementaris que li corresponen, com ara cambra higiènica, menjador, sala de descans o vestidor, no contenen barreres i permeten que el treballador es desplaci autònomament i amb seguretat entre aquests i fins a l'accés des de la via pública i les places d'aparcament que tingui a disposició, si és el cas.

b) Els programes i mitjans auxiliars que ha d'utilitzar al lloc de treball són accessibles.

c) Les proves i entrevistes en els processos selectius reuneixen les condicions físiques i de comunicació adients per garantir a les persones amb discapacitat l'accés competitiu al lloc de treball en igualtat de condicions que la resta d'aspirants.

123.5 Els plans de formació de les empreses adreçats als seus treballadors han de tenir uns procediments de difusió accessibles i s'han d'executar amb les condicions d'accessibilitat adequades a les necessitats dels participants, d'acord amb els criteris que indica la secció B de l'annex 5a.

Article 124

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Manteniment, actualització i acreditació de l'accessibilitat

124.1 L'entitat prestadora d'un servei d'ús públic ha de dur a terme el manteniment necessari perquè els elements que determinen l'accessibilitat física i de comunicació reuneixin, en tot moment, les condicions d'utilització adequades.

124.2 Els serveis públics han de tenir un pla de manteniment que inclogui una programació de revisions periòdiques i comprovi els aspectes següents:

a) L'estat dels elements constructius, en especial el funcionament correcte dels dispositius i aparells mecànics i dels components abatibles o plegables.

b) La mobilitat, incloent-hi l'accés i la circulació per l'interior dels espais, pel que fa a la gestió d'aquests i la comprovació que no hi hagi obstacles ni estiguin ocupats per elements que en redueixin o en limitin la funcionalitat.

c) La localització dels serveis i els punts d'informació.

d) La comunicació i la comprensió de la informació, bé mitjançant l'atenció directa a l'usuari, bé mitjançant material audiovisual, subtitulació, audiodescripció, servei d'interpretació en llengua de signes catalana, senyalística, plafons, documents Braille, informació web, aplicacions per a dispositius i noves tecnologies, segons l'annex 5a d'aquest Codi.

e) L'ús, el funcionament i la disponibilitat dels productes accessibles que ofereixi el servei.

124.3 Els requisits de formació i capacitació del personal d'atenció al públic vers les necessitats que puguin presentar les persones amb discapacitat. Als serveis d'ús públic que no tenen consideració de servei públic s'han de programar revisions periòdiques anàlogues a les que s'estableixen per als serveis públics i definir-les en un pla de manteniment, quan la superfície d'ús públic és superior a 500 m2. Als establiments amb superfície d'ús públic de 500 m2 o inferior s'ha d'efectuar el manteniment adequat de l'accessibilitat i s'han de fer els controls dels aparells elevadors i altres dispositius mecànics, tot i que no es requereixi disposar d'un pla de manteniment.

124.4 Quan una activitat estigui subjecta a una declaració responsable o comunicació prèvia davant dels organismes competents perquè es pugui iniciar, els documents que han de subscriure les persones interessades han d'incloure l'acreditació del compliment d'aquest Codi.

124.5 Quan l'activitat estigui subjecta a l'autorització administrativa, l'administració competent ha de comprovar, amb caràcter previ a l'atorgament de l'autorització, que reuneix les condicions d'accessibilitat i no-discriminació que estableix aquest Codi.

Secció segona

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Disposicions específiques Article 125 - Article 138

Article 125

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis ubicats en espais naturals

125.1 Els serveis que s'ofereixen a les platges i altres espais naturals, amb finalitat d'esbarjo, turisme, esport, docència o altres, tant de lliure accés com per a col·lectius determinats, han de tenir les condicions d'accessibilitat necessàries que siguin compatibles amb les característiques de l'entorn i de l'activitat.

125.2 Els serveis que indica l'apartat anterior que impliquen l'ús de vehicles o productes subministrats pel proveïdor, com ara bicicletes, embarcacions, globus i cadires de muntar a cavall, entre d'altres, han de tenir accessibles, com a mínim, el nombre següent:

a) 1 element quan la capacitat del servei sigui de 25 usuaris simultanis o superior i inferior a 50.

b) 2 elements quan la capacitat del servei sigui de 50 usuaris simultanis o superior i inferior a 100.

c) El 2% d'aquests elements, amb un mínim de 2, sempre que la capacitat del servei sigui de 100 usuaris simultanis o superior.

125.3 Els espais naturals que disposin de punts d'atenció i informació al visitant i que ofereixin visites guiades han de preveure un servei d'acompanyament a les persones amb discapacitat visual que ho necessitin. En funció de l'organització i el personal destinat a l'atenció i la guia dels visitants, aquest servei es pot programar en franges horàries determinades i requerir cita prèvia o estar condicionat a la disponibilitat del personal si no s'ha reservat amb antelació.

125.4 Els plans d'accessibilitat dels espais naturals als quals fa referència l'article 45 de la Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat, han de tenir en compte les previsions d'aquest article i adoptar mesures que en facilitin el compliment.

Article 126

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis comercials

126.1 Als establiments que ofereixen serveis de tipus comercials, com ara venda o reparació de productes, serveis d'estètica, d'esbarjo, de missatgeria o altres similars, a més de les característiques exigibles a l'edificació d'acord amb el capítol 3, els expositors, taulells i altres elements de mobiliari s'han de distribuir de manera que respectin les condicions d'accessibilitat dels itineraris interiors i no obstaculitzin les amplades ni els espais de gir necessaris.

126.2 Als establiments que tenen una superfície útil de 100 m2 o superior, els serveis que es presten al mateix establiment, bé amb intervenció del personal, bé en format d'autoservei, han de tenir accessibles com a mínim el 10% o fracció dels diferents tipus d'aparells, dispositius, cabines, mobiliari, taulells, caixes i altres elements necessaris per gaudir dels serveis oferts. Quan l'establiment té més d'una planta, el percentatge indicat s'ha de complir a cada planta.

126.3 Els establiments que tenen una superfície útil d'exposició i venda al públic de 500 m2 o superior i els establiments que tenen més de cinc persones destinades a atendre el públic en un mateix torn, inclòs el personal de caixes, han de tenir personal que ofereixi suport i acompanyament a les persones amb discapacitat física o visual que vagin soles, quan sigui essencial perquè aquestes puguin adquirir els béns i productes o contractar els serveis de l'establiment.

126.4 Els establiments comercials amb una superfície útil d'exposició i venda al públic superior a 250 m2 que disposen de carretons d'anar a comprar a disposició del públic, han de tenir un 4% d'unitats accessibles, amb un disseny, una capacitat i una ubicació adequades perquè els puguin utilitzar persones en cadira de rodes.

126.5 Les pàgines web i les aplicacions per a dispositius mòbils de les cadenes de supermercats i dels establiments alimentaris o mixtos que tinguin una superfície útil d'ús públic superior a 500 m2, que ofereixin la possibilitat d'efectuar la compra en línia i rebre els productes mitjançant repartiment a domicili, han de ser accessibles, d'acord amb les condicions dels apartats 25 i 26 de l'annex 5a, i assolir, com a mínim, el nivell de conformitat doble A (AA) d'accessibilitat de les pautes WCAG 2.1, en les situacions següents:

a) Quan es tracti de pàgines o aplicacions de nova creació.

b) Quan es modifiquin les pàgines o aplicacions existents.

c) Quan es compleixin els terminis que indica l'apartat 4 de l'annex 6b per adaptar les pàgines i aplicacions existents.

Article 127

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis de caràcter financer i d'assegurances

127.1 El personal d'atenció al públic de les entitats financeres, bancàries i de crèdit i d'assegurances han de prestar orientació i suport als usuaris amb discapacitat, a petició d'aquests, en la realització de les gestions pròpies de la seva activitat, com ara emplenament de formularis, lectura de documents, acompanyament per l'interior de les oficines, agafar torn, utilitzar el caixer i altres de significació anàloga.

127.2 Els caixers automàtics, els dispensadors de diners en efectiu i altres aparells similars a disposició del públic per efectuar operacions o gestions, que pertanyin a entitats financeres o asseguradores, han de ser accessibles per a les persones amb discapacitats, segons l'apartat 14 de l'annex 5a.

127.3 Queda prohibit qualsevol disposició, criteri, decisió o pràctica de les entitats asseguradores i dels mediadors d'assegurances que consisteixi en la denegació d'accés a la contractació, l'establiment de procediments de contractació diferents dels utilitzats habitualment o la imposició de condicions més oneroses, per raó de discapacitat de la persona prenedora, assegurada o beneficiària de l'assegurança, llevat que estiguin fundades en causes justificades, proporcionades i raonables, que en tot cas s'han d'acreditar.

127.4 Les pàgines web i les aplicacions per a dispositius mòbils que permetin la realització d'operacions bancàries, contractacions o qualsevol altra mena de gestió o consulta respecte dels productes contractats en una oficina física han de ser accessibles, d'acord amb les condicions dels apartats 25 i 26 de l'annex 5a, i assolir, com a mínim, el nivell de conformitat doble A (AA) d'accessibilitat de les pautes WCAG 2.1, en les situacions següents:

a) Quan es tracti de pàgines o aplicacions de nova creació.

b) Quan es modifiquin les pàgines o aplicacions existents.

c) Quan es compleixin els terminis que indica l'apartat 5 de l'annex 6b per adaptar les pàgines i aplicacions existents.

Article 128

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis relacionats amb el transport particular

128.1 Les empreses que ofereixin un servei de lloguer de vehicles sense conductor amb una flota de més de 100 vehicles, quan correspongui d'acord amb les condicions i els terminis que indica l'apartat 6 de l'annex 6b, han de disposar de vehicles amb les característiques següents:

a) Vehicles amb capacitat per transportar persones no conductores amb mobilitat reduïda usuàries de cadira de rodes, que compleixin les condicions de la norma UNE 26494-2014.

b) Vehicles adaptats per a persones conductores amb mobilitat reduïda, amb canvi automàtic i accionament manual de l'accelerador i el fre des del volant.

128.2 Els vehicles als quals fa referència l'apartat anterior s'han de comercialitzar en condicions d'igualtat amb la resta de vehicles equiparables i sense que suposi cap increment de cost per a la persona sol·licitant.

128.3 Les empreses han de preveure recursos i protocols per atendre la sol·licitud dels vehicles indicats sempre que es formuli, com a mínim, amb 48 hores d'anticipació.

128.4 Les empreses que ofereixin un servei de lloguer de vehicles amb conductor amb una flota de més de 50 vehicles han de complir les mateixes condicions que estableixen els apartats 128.1 i 128.2 anteriors pel que fa al nombre de vehicles amb capacitat per transportar persones no conductores amb mobilitat reduïda usuàries de cadira de rodes.

128.5 Les empreses de lloguer de vehicles amb conductor han de preveure recursos i protocols per atendre qualsevol sol·licitud dels vehicles que indica l'apartat anterior, sempre que es formuli amb un mínim de 24 hores d'anticipació, llevat que tots els vehicles amb capacitat per prestar el servei ja s'hagin contractat per cobrir aquesta mena de demanda.

128.6 Les empreses que ofereixin un servei de lloguer de vehicles, amb conductor o sense, els han de comercialitzar en condicions d'igualtat amb la resta de vehicles equiparables i sense que suposi cap increment de cost per a la persona sol·licitant que sigui titular d'un gos d'assistència.

128.7 El personal de les instal·lacions de venda al públic de gasolines i gasoils d'automoció en la modalitat d'autoservei ha d'atendre les persones conductores amb discapacitat i donar-los el suport que necessitin per subministrar carburant al seu vehicle o utilitzar altres serveis, sempre que, per si mateixes o amb l'ajut de les persones que les acompanyen, no els puguin fer efectius.

128.8 A fi de fer efectiu l'apartat anterior, les instal·lacions de venda al públic de gasolines i gasoils d'automoció han de tenir la presència a la instal·lació, com a mínim, d'una persona responsable dels serveis que s'hi presten, en les situacions següents:

a) Instal·lacions amb capacitat de subministrament simultani per a 8 vehicles o més: durant tot l'horari d'obertura.

b) Instal·lacions amb capacitat de subministrament simultani des de 4 vehicles fins a 7: durant tot l'horari d'obertura diürn, considerant com a tal la franja compresa entre les 7 h i les 22 h.

Article 129

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis de restauració

129.1 Els bars i restaurants amb una capacitat autoritzada superior a 100 places, incloses les terrasses ubicades a l'interior del recinte i excloses les terrasses ubicades a l'espai públic, han de complir les condicions següents:

a) Una barra accessible que compleixi les condicions de l'apartat 10 de l'annex 5a. Si l'establiment disposa de barres interiors i exteriors, com a mínim una de cada tipus ha de complir les condicions indicades.

129.2 Els bars i restaurants amb una capacitat autoritzada superior a 50 places, incloses les terrasses ubicades a l'interior del recinte i excloses les terrasses ubicades a l'espai públic, han de complir les condicions següents:

a) Un nombre de taules accessibles del 20% o superior de les taules totals, tant a l'interior com a l'exterior. Les taules accessibles han de complir les condicions de l'apartat 11 de l'annex 5a.

b) Un percentatge de taules rodones no inferior al 10% a les zones amb 8 taules o més que facilitin la comunicació visual, especialment per a persones amb discapacitat auditiva, amb un diàmetre mínim de 60 cm si es destinen a bar o cafeteria i de 120 cm si són per servir-hi menjar.

c) Els percentatges que s'indiquen als punts a) i b) s'han de considerar separadament pel que fa a les zones interiors i a les exteriors, si n'hi ha.

d) Un seient per cada 50 places o fracció, amb accessoris per a persones d'estatura baixa o nens que els permeti situar-se a la mateixa altura que la resta de persones assegudes a la taula.

e) Un percentatge de seients amb una amplada mínima de 50 cm, adequada per a persones de talla gran, no inferior al 10%.

f) Un exemplar de la carta permanent en sistema Braille.

g) S'eximeix del compliment del punt f) anterior als establiments amb capacitat autoritzada de 100 places o inferior que disposen d'un sistema, mitjançant l'ús de dispositius mòbils o noves tecnologies, que permet que la clientela accedeixi a tota la informació de la carta permanent en format auditiu.

129.3 Els bars i restaurants amb una capacitat autoritzada de 50 places o inferior, incloses les ubicades en terrasses a l'exterior, han de tenir accessibles com a mínim el 10% de les taules interiors i exteriors.

129.4 Els bars i restaurants que disposen de televisió han d'activar la subtitulació quan algun client ho demani.

129.5 Les empreses que facin formació adreçada al personal d'establiments de restauració han de proporcionar informació en accessibilitat i atenció adequada vers les persones amb discapacitat, amb al·lèrgies o amb intoleràncies alimentàries.

Article 130

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis relacionats amb l'allotjament turístic

130.1 Les activitats i els serveis complementaris que s'ofereixen als establiments d'ús residencial públic, bé les mateixes instal·lacions, bé mitjançant excursions opcionals, han de reunir les condicions d'accessibilitat que s'estableixen en aquest capítol per a activitats i serveis similars.

130.2 Les guies turístiques de caràcter oficial, en qualsevol suport, han d'informar fidedignament de les condicions d'accessibilitat, arquitectòniques i de comunicació dels establiments, serveis i destinacions turístiques que s'hi indiquen.

130.3 Les pàgines web i les aplicacions per a dispositius mòbils de les cadenes hoteleres i establiments amb capacitat superior a 100 places, que permetin la contractació d'allotjaments i serveis en línia, han de ser accessibles, d'acord amb les condicions dels apartats 25 i 26 de l'annex 5a, i assolir, com a mínim, el nivell de conformitat doble A (AA) d'accessibilitat de les pautes WCAG 2.1, en les situacions següents:

a) Quan es tracti de pàgines o aplicacions de nova creació.

b) Quan es modifiquin les pàgines o aplicacions existents.

c) Quan es compleixin els terminis que indica l'apartat 7 de l'annex 6b per adaptar les pàgines i aplicacions existents.

130.4 Les pàgines web i les aplicacions per a dispositius mòbils a les quals fa referència l'apartat anterior han de permetre la contractació dels allotjaments accessibles amb procediments similars als habilitats per contractar la resta d'allotjaments.

130.5 Els establiments d'ús residencial públic han d'informar, als canals de contractació, de les condicions d'accessibilitat dels seus serveis, amb el detall suficient perquè les persones tinguin un coneixement adequat del servei que contracten.

Article 131

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis relacionats amb el patrimoni i la promoció cultural: biblioteques, museus, equipaments d'arts visuals i similars

131.1 Els òrgans competents han de garantir que en les activitats i els esdeveniments culturals, així com en les exposicions, l'arquitectura efímera i els serveis i productes destinats a aquest efecte, s'apliquin els criteris d'accessibilitat que especifica l'annex 5a.

131.2 Els museus inclosos en la xarxa de museus, els equipaments d'arts visuals inclosos en el Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya, les biblioteques, els arxius i, en general, tots els establiments i serveis culturals de naturalesa similar a disposició del públic han d'elaborar i posar en pràctica un pla d'accessibilitat que, addicionalment a les mesures referents al mateix edifici i la relació amb el seu entorn, inclogui l'accessibilitat dels serveis que ofereix i els continguts.

131.3 En l'apartat referent a les condicions de l'edifici i la relació amb l'entorn, el pla d'accessibilitat:

a) N'ha de diagnosticar les deficiències i identificar les actuacions prioritàries.

b) Quan l'establiment conté zones amb deficiències d'accessibilitat i mentre no es resolguin, ha d'establir criteris que prioritzin l'ús i la programació d'activitats a les zones més accessibles.

c) En els casos en què la reforma dels edificis o espais sigui competència d'alguna administració pública, un cop se n'hagin identificat les prioritats, ha de fer referència al pla d'accessibilitat d'aquesta perquè les reculli, integri i programi d'acord amb el seu conjunt d'actuacions.

131.4 A l'apartat referent als serveis i continguts, el pla d'accessibilitat ha de preveure, com a mínim, els aspectes següents:

a) El tipus de suport que s'oferirà a les persones amb discapacitat.

b) Les mesures necessàries per garantir l'accessibilitat de les activitats que es programin i una mostra representativa dels diferents continguts que s'exposin.

c) Les previsions de formació del personal, tant pel que fa a les tècniques d'acompanyament i d'informació general, si s'ofereixen visites guiades, en l'ús de les tecnologies i els recursos per a persones amb discapacitat sensorial, com ara l'audiodescripció, la comunicació en llengua de signes catalana i els equips portàtils d'emissora de freqüència modulada (FM) o d'audiofreqüència per bucle magnètic.

d) Un calendari d'implantació de les mesures que contingui.

131.5 Per garantir l'accessibilitat dels continguts, el pla d'accessibilitat ha de determinar quins són els recursos més adequats en funció de les característiques de cada instal·lació o activitat, esdeveniment, exposició, arquitectura efímera, servei o producte analitzat. Aquests recursos han de complir les condicions que es desenvolupen a la secció B de l'annex 5a i són:

a) Plànols tactovisuals que facilitin la ubicació dels visitants, el coneixement de l'espai i l'orientació per al mateix. En funció de les necessitats, poden incorporar sistemes d'informació digital que s'activin en tocar àrees sensibles del plànol i verbalitzin informació rellevant de la zona explorada.

b) Maquetes tactovisuals, en cas d'edificis arquitectònicament rellevants, que permetin que la persona amb discapacitat visual tingui coneixement del conjunt edificat i dels elements arquitectònics representats, mitjançant el suport tàctil.

c) Una selecció de peces singulars o reproduccions fidels d'aquestes, exposades fora de la vitrina i a l'abast dels visitants, que es puguin tocar i permetin que la persona amb discapacitat visual obtingui una percepció de conjunt de la peça mitjançant el suport tàctil.

d) Audioguies descriptives, videoguies, videoguies de llengua de signes i guies multimèdia accessibles.

e) Fulletons amb Braille, lletra ampliada, textos adaptats a Lectura Fàcil que segueixin les pautes de la norma UNE 153101 amb iconografies comprensibles, codis QR que enllacin amb pàgines que ofereixin la informació amb modalitat auditiva o altres anàlegs.

f) Servei de visites guiades per a persones amb discapacitat sensorial, visual i auditiva.

g) Instal·lacions multimèdia accessibles que permetin que la persona amb discapacitat física conegui i gaudeixi de les parts del recorregut que, en edificis objecte de protecció i per motius justificats, no es puguin fer accessibles, així com de les obres que no es puguin traslladar a altres zones accessibles perquè quedarien descontextualitzades.

131.6 Els museus, per tal de poder ser inscrits en el Registre de Museus de Catalunya, han de disposar del pla d'accessibilitat.

131.7 Els museus ja inscrits en el Registre de Museus de Catalunya en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Codi s'han de dotar d'un pla d'accessibilitat en un termini màxim de 2 anys en els casos següents:

a) Tots els que siguin de titularitat pública.

b) Els que siguin de titularitat privada i tinguin una superfície útil d'ús públic superior als 200 m2.

131.8 Els museus que vulguin accedir a una subvenció pública han de disposar del pla d'accessibilitat, sigui quina en sigui la superfície, a partir dels terminis a què fa referència l'apartat anterior.

131.9 Els equipaments d'arts visuals, en el moment d'inscriure's en el Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya, tindran un termini màxim per disposar del pla d'accessibilitat, determinat pel Pla d'accessibilitat de museus i equipaments d'art de Catalunya, d'acord amb els paràmetres de classificació del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya.

131.10 Els equipaments d'arts visuals que vulguin accedir a una subvenció pública han de disposar del pla d'accessibilitat a partir dels terminis a què fa referència el punt anterior.

131.11 Els equipaments d'arts visuals que formen part del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya han de preveure un percentatge d'activitats inclusives dins de la seva programació anual d'activitats adreçades al públic.

131.12 Les biblioteques que formen part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya han de complir les mesures d'accessibilitat que desenvolupa l'annex 5a i, com a mínim, han d'oferir a disposició del públic:

a) Biblioteques públiques de titularitat pública ubicades a municipis de 5.000 habitants o més:

a1. Un ordinador amb lector de pantalla i magnificador de pantalla; un sistema d'OCR amb síntesi de veu i amb un dispositiu de captura de textos (tauleta, telefonia mòbil o escàner, entre d'altres) que en permeti la lectura; una lupa televisió i una lupa electrònica.

a2. Materials adaptats en diferents formats, com ara Lectura Fàcil, audiollibres, pictogrames, llengua de signes catalana, lletra ampliada o Braille.

a3. Un percentatge d'activitats inclusives dins de la seva programació anual d'activitats adreçades al públic, com són clubs de lectura, contacontes o cursos i tallers.

b) Biblioteques públiques de titularitat pública ubicades a municipis de menys de 5.000 habitants:

b1. Un ordinador amb lector de pantalla i magnificador de pantalla; un sistema d'OCR amb síntesi de veu i amb un dispositiu de captura de textos (tauleta, telefonia mòbil o escàner, entre d'altres) que en permeti la lectura, i una lupa electrònica.

b2. Materials adaptats en diferents formats, com ara Lectura Fàcil, audiollibres, pictogrames, llengua de signes catalana o Braille.

131.13 Als serveis en què s'ofereixin visites guiades en grup, no es pot impedir la presència d'una persona per motius de discapacitat, llevat que aquesta discapacitat li pugui suposar una situació de risc manifest per les característiques de la visita.

131.14 En cas que s'impedeixi la seva participació en una visita guiada pel supòsit que s'indica a l'apartat anterior, les persones responsables de l'activitat li han de denegar per escrit, en què es motivin raonadament les causes de la negativa i s'informi la persona amb discapacitat dels drets que l'assisteixen per presentar, si escau, una queixa o reclamació davant d'aquesta decisió.

131.15 Els serveis culturals que inclouen visites guiades han d'oferir un sistema d'emissora de freqüència modulada (FM), que estigui convenientment senyalitzat al taulell de recepció. Quan el contingut ho permeti, es poden proveir altres sistemes alternatius, com ara un fulletó que contingui les mateixes informacions que es donen oralment, o sistemes mitjançant altres tecnologies disponibles que facilitin aquesta informació. Les visites guiades de grups que ofereixen empreses externes i tenen caràcter periòdic han de complir aquestes mateixes condicions quan se sol·liciten anticipadament.

Article 132

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis relacionats amb la protecció, la conservació i la difusió del patrimoni cultural i natural

132.1 Els plans per a la conservació i la restauració dels béns constitutius del patrimoni cultural que desenvolupi l'Administració han d'incloure les condicions d'accessibilitat dels continguts per a persones amb discapacitat, d'acord amb els criteris que desenvolupen els articles 131.4 i 131.5.

132.2 La inclusió en l'inventari de béns culturals d'interès nacional o béns culturals d'interès local, efectuada d'acord amb el que estableix la legislació sectorial aplicable, no ha d'impedir per si mateixa la realització d'actuacions d'accessibilitat en aquesta mena de béns, sempre que aquests siguin susceptibles d'ajustos raonables i preservin les característiques que en van motivar la protecció com a bé cultural d'interès nacional o bé cultural d'interès local.

132.3 Els serveis de visites en general, i per a reserves naturals, parcs naturals i espais i edificis d'interès cultural, s'han de dissenyar de manera que tant els recorreguts com el subministrament d'informació als visitants, incloses les aules de coneixement i els punts d'informació, tinguin les màximes condicions d'accessibilitat possibles, mitjançant els elements de suport, els sistemes de comunicació i les tecnologies adients. Els criteris que desenvolupa l'article 133 són d'igual aplicació en els espais i edificis considerats de patrimoni natural, arquitectònic i cultural, i en les exposicions i mostres de caràcter temporal que hi dugui a terme l'Administració pública.

132.4 S'ha de facilitar l'accés a informació tàctil a les persones amb discapacitat visual sempre que el contacte aporti valor específic i no suposi cap risc per a la integritat de l'element que s'ha de tocar o sigui raonadament perjudicial per a la seva conservació.

Article 133

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis relacionats amb les arts escèniques i el cinema

133.1 Els teatres, cinemes, sales multifuncionals i altres establiments que ofereixin representacions escèniques, musicals, projeccions cinematogràfiques o anàlogues, addicionalment a les condicions d'edificació que els corresponguin d'acord amb el capítol 3, han de tenir els recursos necessaris que els permetin oferir espectacles o sessions amb audiodescripció i subtitulació, d'acord amb les previsions dels plans d'accessibilitat per a les arts escèniques i per al sector del cinema.

133.2 El Pla d'accessibilitat per a les arts escèniques i el Pla d'accessibilitat per al sector del cinema els han d'elaborar el departament competent en matèria de cultura de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb els agents implicats dels sectors corresponents, tant de titularitat publica com privada.

133.3 El Pla d'accessibilitat per a les arts escèniques ha de definir:

a) Els àmbits territorials de planificació.

b) El percentatge mínim anual de les representacions que s'han d'oferir amb audiodescripció per cada àmbit territorial.

c) El percentatge mínim anual de les representacions que s'han d'oferir amb subtitulació per cada àmbit territorial.

d) Els establiments d'actuació prioritària per eliminar barreres existents, atesa la seva rellevància territorial i la manca d'alternatives properes en què es puguin oferir espectables accessibles.

e) Els terminis perquè els establiments que s'identifiquen en el punt anterior tinguin, com a mínim, un accés i una cambra higiènica sense barreres, places d'espectador accessibles i el nombre de sales que s'estableixi amb bucle magnètic o amb un altre sistema que ofereixi prestacions anàlogues.

f) Les mesures per facilitar l'accés als espectacles i concerts itinerants.

g) Els mecanismes de gestió i seguiment en cada àmbit territorial de planificació.

133.4 El Pla d'accessibilitat per al sector del cinema ha de definir:

a) Els àmbits territorials de planificació.

b) El percentatge mínim setmanal o mensual de les sessions que s'han d'oferir amb audiodescripció per cada àmbit territorial, en funció de l'oferta de pel·lícules que distribuïdors i productors tinguin disponibles amb aquest contingut.

c) El percentatge mínim setmanal o mensual de les sessions que s'han d'oferir amb subtitulació per cada àmbit territorial, en funció de l'oferta de pel·lícules que distribuïdors i productors tinguin disponibles amb aquest contingut.

d) Els establiments d'actuació prioritària per eliminar barreres existents, atesa la seva rellevància territorial i la manca d'alternatives properes en què es puguin oferir espectables accessibles.

e) Els terminis perquè els establiments que s'identifiquen en el punt anterior tinguin, com a mínim, un accés i una cambra higiènica sense barreres, places d'espectador accessibles i un percentatge superior al 10% de la sala amb bucle magnètic o amb un altre sistema que ofereixi prestacions anàlogues.

f) Els mecanismes de gestió i seguiment en cada àmbit territorial de planificació.

133.5 En cadascun dels àmbits territorials que estableix el Pla d'accessibilitat per a les arts escèniques, la programació anual ha de concretar els establiments, els espectacles i les sessions que ofereixen els continguts accessibles, que abastin la majoria de gèneres, amb una distribució homogènia en el calendari i que incloguin representacions dels espectacles rellevants. S'entenen com a espectacles rellevants aquells amb una oferta de localitats més elevada tenint en compte el nombre total de representacions que es preveuen en la programació anual.

133.6 En cadascun dels àmbits territorials que estableix el Pla d'accessibilitat per al sector del cinema, la programació setmanal o mensual ha de concretar els establiments, les pel·lícules i les sessions que ofereixen els continguts accessibles, els quals s'han de programar de manera que al llarg de l'any es cobreixi la diversitat de gèneres cinematogràfics.

133.7 L'oferta d'audiodescripció i de subtitulació no ha de coincidir necessàriament en una mateixa sessió o espectacle i s'ha de programar, preferentment, en els establiments que compleixen les condicions d'accessibilitat a l'edificació.

133.8 La informació al públic sobre la programació de la temporada ha d'indicar quins són els espectacles i les sessions amb continguts accessibles i especificar quins sistemes utilitzen.

133.9 Les sessions de teatre amb audiodescripció de les obres que es programin per a 2 mesos o més han de disposar de programes de mà en Braille.

133.10 El Pla d'accessibilitat s'ha de revisar, com a mínim, cada quatre anys per millorar o adequar el percentatge d'espectacles i sessions amb continguts accessibles, així com la resta de condicions d'accessibilitat dels establiments. El departament competent en matèria de cultura de la Generalitat de Catalunya ha de vetllar pel compliment d'aquests plans.

133.11 Els establiments existents no considerats d'actuació prioritària s'han de fer accessibles progressivament quan es produeixin els supòsits que preveu el capítol 3 d'aquest Codi.

133.12 Els teatres, cinemes, sales multifuncionals i altres establiments que ofereixin representacions escèniques, musicals, projeccions cinematogràfiques o anàlogues han d'informar, a les seves pàgines web i a la resta de mitjans d'informació i difusió, de les seves condicions d'accessibilitat. Els programes de mà han d'estar disponibles en format accessible al web de l'establiment.

133.13 Les condicions que s'han d'informar són: l'accés, el nombre i la posició de les places d'espectador accessibles i les zones amb sistema de bucle magnètic o amb altres sistemes que ofereixin prestacions anàlogues.

133.14 Els diferents canals de venda d'entrades han d'informar de la disponibilitat de localitats, numerades o no, per als espectadors amb discapacitat i dels sistemes d'accessibilitat de què disposen, i permetre la compra d'aquestes places.

133.15 Les pàgines web i les aplicacions per a dispositius mòbils dels establiments o agrupacions d'establiments han de ser accessibles, d'acord amb les condicions dels apartats 25 i 26 de l'annex 5a; assolir, com a mínim, el nivell de conformitat doble A (AA) d'accessibilitat de les pautes WCAG 2.1, i proveir la informació que indiquen els apartats anteriors, en les situacions següents:

a) Quan es tracti de pàgines o aplicacions de nova creació.

b) Quan es modifiquin les pàgines o aplicacions existents.

c) Quan es compleixin els terminis que indica l'apartat 3 de l'annex 6b per adaptar les pàgines i les aplicacions existents.

133.16 Les persones amb discapacitat visual acreditada han de tenir preferència d'accés a les zones habilitades amb els sistemes d'audiodescripció en cas que aquests sistemes no cobreixin tota la sala.

133.17 Les persones amb discapacitat auditiva acreditada han de tenir preferència d'accés a les zones habilitades amb subtitulació i a les zones dotades amb bucle magnètic o amb un altre sistema que ofereixi prestacions anàlogues.

133.18 En els casos en què les persones amb discapacitat tenen preferència d'accés a les localitats més adequades a les seves necessitats, el prestador del servei pot sol·licitar la targeta acreditativa de la discapacitat a la persona que faci ús de l'assignació preferent, i aquesta li ha de lliurar. Les persones acompanyants poden adquirir les places adjacents quan es compren conjuntament.

133.19 Quan les localitats accessibles estiguin situades únicament a les zones preferents, aquestes localitats s'han d'oferir a les persones amb discapacitat a un preu que no superi la mitjana de les diferents tarifes existents per a aquella sessió.

133.20 Les determinacions d'aquest article també s'apliquen als espais a l'aire lliure que s'habiliten temporalment per oferir representacions teatrals, activitats de cinema a la fresca i altres de similars.

133.21 Les administracions públiques, en col·laboració amb els teatres, sales multifuncionals i altres establiments que ofereixin representacions escèniques, musicals o anàlogues, han de promoure els espectacles inclusius, així com les activitats complementàries, que facilitin l'aproximació de col·lectius específics a les arts escèniques.

Article 134

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis esportius

134.1 Els serveis que s'ofereixen en sales de gimnàstica i d'activitats dirigides, i en establiments d'ús esportiu que tenen una superfície útil de 250 m2 o superior, han de reunir les condicions següents:

a) Quan contenen aparells d'exercici, com a mínim un aparell de cada tipologia que no requereixi l'ús de les extremitats inferiors ha de ser accessible per a les persones usuàries de cadira de rodes, entenent com a tal el que està adjacent a un itinerari accessible i disposa d'un espai lateral de transferència. El conjunt d'aparells d'exercici accessibles ha de representar un percentatge no inferior al 10% respecte del total d'aparells a disposició dels clients.

b) Com a mínim el 10% de les activitats dirigides que es programin en els espais multifuncionals han de poder ser accessibles, entenent com a tals les que, amb algunes adaptacions, puguin seguir persones amb discapacitat física. Els panells informatius han d'informar de les activitats que reuneixen aquestes característiques.

c) Els espais multifuncionals que acullen activitats dirigides han de disposar de sistemes d'accessibilitat a la comunicació per facilitar que les persones sordes o amb altres discapacitats que ho requereixin gaudeixin de les diferents activitats que es realitzin.

d) Quan s'ofereixen aparells dotats amb sistemes de programació digital per part de la persona usuària, com a mínim un de cada tipologia i grup ha de ser accessible per a les persones amb discapacitat visual.

e) Els serveis ha de tenir monitors/ores amb formació adequada i coneixement dels aparells accessibles i dels productes de suport disponibles per a les persones amb discapacitat als diferents espais (sales de gimnàstica, piscina i sauna, entre d'altres). Aquests monitors han de donar suport quan es requereixi per activar, subministrar o adequar els aparells i productes que corresponguin i proporcionar les indicacions necessàries per al seu ús, així com per a la participació en les activitats dirigides que siguin accessibles. En funció de les característiques del centre i la tipologia d'activitats, la presència dels monitors/ores es pot ajustar a franges horàries determinades, atenent les franges amb més assistència i les peticions que s'efectuïn sobre això.

134.2 Quan els serveis a què fa referència l'article anterior s'ofereixen en establiments diferents d'ús esportiu i tenen caràcter complementari respecte l'ús principal, com pot ser el cas d'establiments d'ús residencial públic, han de complir condicions anàlogues a les que defineix l'article anterior, sempre que la superfície afectada per l'activitat sigui superior a 250 m2. Aquesta superfície inclou tant la sala d'aparells de gimnàstica com les sales d'activitats dirigides i els vestidors, si n'hi ha.

134.3 L'administració competent en matèria esportiva ha de promoure, amb les diferents federacions i associacions esportives que correspongui, i les entitats del sector de la discapacitat, si escau, els acords per garantir la realització de plans d'accessibilitat que incloguin les mesures adients de suport i accés als continguts en espectacles esportius, especialment jocs, grans esdeveniments, competicions i altres d'anàlegs, per raó de la seva rellevància i gran assistència de públic.

134.4 Les pàgines web i les aplicacions per a dispositius mòbils dels establiments i clubs esportius que ofereixin venda d'entrades per als espectacles al seu recinte han de ser accessibles i proveir la informació necessària amb les mateixes condicions que s'estableixen a l'article 133 per als serveis relacionats amb les arts escèniques.

Article 135

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis educatius

135.1 Els centres educatius, de formació obligatòria i postobligatòria i universitats, públics, concertats i privats, que imparteixen ensenyaments oficials, han de preveure la implantació de procediments perquè els alumnes i professors amb discapacitats disposin dels recursos humans, materials, tecnològics, d'accés a la informació i d'expressió del coneixement per impartir i accedir al currículum en condicions d'equitat amb la resta de l'alumnat.

135.2 Els centres educatius, de formació obligatòria i postobligatòria i universitats, públics, concertats i privats, han de garantir l'accés dels alumnes amb discapacitat a les plataformes digitals en igualtat de condicions que la resta de l'alumnat i han de vetllar perquè tot el programari que s'utilitzi sigui accessible per a alumnes, mestres i professors, amb discapacitat sensorial o amb altres discapacitats.

135.3 Les pàgines web i les aplicacions per a dispositius mòbils dels centres educatius que imparteixen ensenyaments oficials han de ser accessibles, d'acord amb les condicions dels apartats 25 i 26 de l'annex 5a, i assolir, com a mínim, el nivell de conformitat doble A (AA) d'accessibilitat de les pautes WCAG 2.1, en les situacions següents:

a) Quan es tracti de pàgines o aplicacions de nova creació.

b) Quan es modifiquin les pàgines o aplicacions existents.

c) Quan es compleixin els terminis que indica l'apartat 8 de l'annex 6b per adaptar les pàgines i aplicacions existents.

135.4 En les proves de coneixement que s'estableixin oficialment, incloses les relacionades amb l'accés a estudis postobligatoris, s'ha de garantir que els alumnes puguin disposar de les adaptacions d'accés a la informació i d'expressió del coneixement, tant en mitjans com en temps, que han utilitzat durant el seu procés formatiu anterior.

135.5 Les actuacions que preveu aquest article s'han de fer tan aviat com sigui possible i sense comprometre el procés d'aprenentatge de l'alumne ni la tasca docent del professor.

135.6 Els elements de mobiliari i els recursos específics d'ús individual que s'adoptin per resoldre les necessitats d'un alumne n'han de permetre la inclusió en la dinàmica de la classe sense generar discriminació.

135.7 Els centres que imparteixen formació no reglada han d'adequar els recursos materials, tecnològics, d'accés a la informació i d'expressió del coneixement, així com els continguts, en la mesura que la matèria impartida ho permeti, a les necessitats dels alumnes amb discapacitat que hi assisteixin.

Article 136

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis de la salut i de caràcter social

136.1 Els serveis de caràcter sanitari, social i assistencial han de ser accessibles i disposar dels mitjans de suport que permetin que les persones amb discapacitat accedeixin amb normalitat a aquests serveis i rebin una atenció apropiada.

136.2 Les administracions públiques competents han de garantir que els serveis d'atenció de la xarxa sanitària pública i la xarxa de serveis socials públics utilitzin les mesures i els mitjans de suport per permetre la comunicació accessible i la comprensió mútua entre les persones usuàries amb discapacitats auditives, visuals, físiques o intel·lectuals i els professionals dels serveis.

136.3 Les administracions públiques competents en matèria de serveis socials han de tenir sistemes de provisió de productes de suport en modalitat de préstec i a cost reduït, organitzats a partir de les àrees bàsiques de serveis socials, amb criteris d'equitat i homogeneïtat territorial, que facilitin l'accés als productes a les persones que ho necessitin, especialment les més vulnerables. Aquests sistemes tenen com a objectiu millorar l'autonomia personal i facilitar la tasca del cuidador en situacions de discapacitat o dependència, i han de disposar de la figura professional en la matèria que ofereixi orientació i assessorament respecte a l'elecció dels productes més adequats a cada necessitat i la seva utilització.

136.4 Els serveis de caràcter sanitari, social i assistencial han de tenir en compte les necessitats específiques de les dones amb discapacitats per llurs característiques anatòmiques, fisiològiques, culturals i psicosocials, per tal que puguin a accedir amb normalitat a aquests serveis i rebre'n l'atenció apropiada. Els responsables d'aquests serveis han de posar especial cura en facilitar l'accés als mateixos a les dones en situacions de violència masclista.

136.5 Per donar compliment al que preveuen els apartats anteriors, s'han d'adoptar, entre d'altres, les mesures següents:

a) Acompanyament: preveure protocols o instruccions internes d'acompanyament a les persones grans i amb discapacitat, en els casos en què ho sol·licitin i les circumstàncies ho justifiquin, en especial a les persones amb discapacitat visual en hospitals i centres de salut.

b) Senyalització: retolar correctament les dependències, les habitacions, els lavabos i els serveis, segons l'annex 5a.

c) Informació: combinar formes de comunicació visual i auditiva, als plafons electrònics, pantalles d'anunci de torn de visita i altra informació dinàmica, mitjançant l'ús simultani de sistemes de veu i de lletra amb mida i contrast adequats, segons les previsions del capítol 5 i l'annex 5a. En cas que no sigui possible, s'ha de substituir per cerca nominal per part del personal d'atenció quan es detecti l'assistència d'alguna persona amb discapacitat sensorial.

d) Terminals d'autoservei: les màquines expenedores de citacions, de números d'ordre per al torn de visita o de qualsevol altra informació que es proporcioni de manera automàtica, han de ser accessibles segons les previsions del capítol 5 i l'annex 5a d'aquest Codi.

e) Mesures d'accés a la informació sanitària i social:

a. Citacions: la informació sobre dates de visites, canvis de dates, citacions per a proves o intervencions, així com sobre recomanacions necessàries per preparar aquestes proves, s'ha de facilitar a sol·licitud de la persona interessada en un format adequat a les seves necessitats d'accessibilitat, per via telefònica, correu electrònic, SMS o altres formats disponibles.

b. Receptes i indicacions mèdiques: a sol·licitud de la persona interessada, el personal sanitari ha de facilitar la informació sobre els medicaments prescrits i la seva posologia per mitjà de correu electrònic, SMS o altres formats que pugui percebre.

f) Formació: proporcionar formació al personal en tècniques d'acompanyament, guia i comunicació amb les persones amb discapacitat sensorial i amb altres discapacitats.

g) Campanyes informatives: preveure una varietat de formats accessibles a les campanyes de sensibilització i educació sanitària i social, que incloguin fulletons en Braille i en Lectura Fàcil i mitjans de difusió acústics i escrits.

136.6 Les clàusules de concertació i de gestió dels serveis socials i de la salut han de preveure la provisió dels sistemes de comunicació i les tecnologies disponibles, específiques i adequades, per a l'atenció i la comunicació amb les persones usuàries sordes, cegues, amb baixa visió o sordcegues.

136.7 Els serveis d'atenció social i de la salut a domicili, i de teleassistència dels ens locals, han de preveure l'adopció dels sistemes de comunicació i les tecnologies adequades per a l'atenció i la comunicació amb les persones amb discapacitat, segons les seves necessitats.

136.8 Els centres sanitaris amb internament han de complir les condicions que indica l'apartat 9 de l'annex 6b abans del termini que s'hi estableix.

Article 137

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis relacionats amb l'atenció d'urgències sanitàries, la seguretat ciutadana, la protecció civil i la seguretat viària

137.1 Els prestadors de serveis a disposició del públic relacionats amb les urgències sanitàries, la seguretat ciutadana, la protecció civil i la seguretat viària han de garantir:

a) Que els sistemes d'urgència i alerta dels serveis de sanitat, seguretat, emergències ciutadanes i protecció civil es concebin i dissenyin de manera que les persones amb discapacitats sensorials, intel·lectuals i mentals, així com aquelles amb dificultats en la parla, puguin fer un ús normalitzat, còmode i segur d'aquests, d'acord amb els criteris de la secció B de l'annex 5a.

Amb aquesta finalitat, s'han d'habilitar formes augmentatives i alternatives de comunicació i contacte amb els serveis d'urgències sanitàries i amb els sistemes d'urgència i alerta, especialment amb el número universal d'emergències 112. Les ambulàncies han de tenir accés a un servei d'interpretació en llengua de signes catalana en línia i disposar de tauletes o altres dispositius amb connexió a internet que permetin utilitzar-lo en qualsevol moment en cas de necessitat.

b) Que els plans de formació en matèria de protecció civil inclouen accions i continguts adreçats a les persones amb discapacitats, tan pel que fa a la seva formació des d'una perspectiva preventiva com a la dels professionals que exerceixen qualsevol tasca en relació amb la protecció d'aquestes persones.

c) Que el procediment d'expedició del permís de conducció i la realització dels cursos de reeducació i sensibilització per a la recuperació de punts són accessibles i tenen en compte les especificitats de les persones amb discapacitats, incloent-hi la llengua de signes per a les persones sordes usuàries d'aquesta i els mitjans de suport a la comunicació oral per a les persones sordes usuàries d'aquest altre sistema. Les mesures d'accessibilitat han d'incloure la configuració dels qüestionaris, la durada de les proves i l'adaptació dels vehicles, així com l'adequació dels itineraris didàctics programats per a aquests cursos.

137.2 Les pàgines web i aplicacions mòbils dels serveis relacionats amb l'atenció d'urgències i emergències han de ser accessibles en llengua de signes catalana.

Article 138

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Serveis essencials, d'interès general o finançats amb fons públics

138.1 Les pàgines web del sector públic català i de les corporacions de dret públic, així com totes les que es posin en marxa amb finançament provinent de l'Administració pública i les d'entitats o empreses que presten serveis públics per concessió o via contractual amb l'Administració pública, han de complir els requisits de l'apartat 25 de l'annex 5a i assolir el nivell de conformitat doble A (AA) d'accessibilitat de les pautes WCAG 2.1, sens perjudici de la regulació que en faci l'òrgan competent en aquesta matèria a Catalunya de conformitat amb el Reial decret 1112/2018, de 7 de setembre, sobre accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic.

138.2 Les pàgines web d'entitats privades que prestin serveis essencials o d'interès general, entre els quals s'inclouen el subministrament elèctric, d'aigua o de gas i les telecomunicacions, així com els serveis d'assistència sanitària, serveis postals i bancaris, també han de complir els requisits de l'apartat 25 de l'annex 5a i el nivell doble A (AA) d'accessibilitat de les pautes WCAG 2.1.

138.3 Les aplicacions de dispositius mòbils del sector públic i les entitats que s'esmenten en els apartats 138.1 i 138.2 anteriors, han de complir els requisits d'accessibilitat de l'apartat 26 de l'annex 5a, sens perjudici de la regulació que en faci l'òrgan competent en aquesta matèria a Catalunya.

138.4 Els requisits d'accessibilitat de les pàgines web i de les aplicacions de dispositius mòbils que estableix aquest article s'aplicaran sempre que no suposin una càrrega desproporcionada a l'entitat que els ha d'aplicar, d'acord amb les circumstàncies següents:

a) Les dimensions, els recursos i la naturalesa de l'entitat concreta.

b) El cost i el benefici per part de l'entitat i els beneficis estimats per a les persones usuàries, tenint en compte la freqüència i la durada de l'ús d'aquell lloc web o d'aquella aplicació.

c) Els efectes discriminatoris que comportaria per a les persones amb discapacitat que la pàgina web o aplicació no sigui accessible en cas que, al mercat, hi hagi pàgines web o aplicacions alternatives que ofereixen la mateixa funcionalitat i condicions.

138.5 El sector públic o entitat que faci ús de l'exempció que preveu l'apartat 138.4 anterior ha d'explicar quins requisits d'accessibilitat no s'han pogut complir en la declaració d'accessibilitat del lloc web o aplicació, i ha d'oferir alternatives accessibles dins de les possibilitats.

138.6 Les pàgines web i les aplicacions de dispositius mòbils han de complir les condicions d'accessibilitat que indiquen els apartats anteriors abans dels terminis màxims que s'estableixen a l'apartat 2 de l'annex 6b.

138.7 Els prestadors de serveis i els fabricants que subministren equips informàtics i programari al sector públic català i a les entitats a què fa referència l'apartat 138.1 han d'incloure els elements i les prestacions complementàries d'accessibilitat necessaris per permetre l'accés als continguts digitals a les persones amb discapacitat.

138.8 Les cadenes públiques i privades de televisió a Catalunya han de desenvolupar plans d'accessibilitat dels seus continguts, tant dels serveis lineals com dels serveis a petició, per fer-ne progressivament accessible la programació per a persones amb discapacitats sensorials i intel·lectuals. Aquests plans han de complir les condicions que estableix la normativa estatal en matèria d'accessibilitat i han de permetre assolir, en un termini màxim de 3 anys des de l'entrada en vigor d'aquest Codi, els percentatges de programació subtitulada i les hores setmanals de continguts amb audiodescripció i llengua de signes catalana addicionals que determini el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Els plans s'han de renovar periòdicament per incorporar les condicions que els organismes competents estableixin.

138.9 La programació en llengua de signes catalana ha d'incloure programes informatius i infantils disponibles en l'oferta de visionament en diferit quan es disposa d'aquest servei. Aquesta programació ha de cobrir tots els dies de la setmana i els horaris de més audiència.

138.10 Les empreses distribuïdores d'obres cinematogràfiques i audiovisuals han d'incorporar els sistemes de subtitulació, audiodescripció i audionavegació, de manera preferent en les pel·lícules estrangeres i nacionals que tinguin millors índexs de taquillatge o hagin rebut premis nacionals o internacionals, per tal que estiguin disponibles mitjançant suport DVD o sistemes anàlegs amb aquestes prestacions.

Capítol 7

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Gestió de l'accessibilitat Secció primera - Secció segona

Secció primera

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Edificis plurifamiliars Article 139 - Article 151

Article 139

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Consideracions respecte a les obres

139.1 En els edificis plurifamiliars que tenen condicions d'accessibilitat inferiors a les que estableix el capítol 3 per als edificis de nova construcció, tenen la condició d'ajustos raonables les obres que compleixen les quatre condicions següents:

a) Que afectin zones i elements comuns.

b) Que estiguin motivades per alguna de les situacions següents:

b1. Resoldre les necessitats d'accessibilitat de les persones que resideixen a l'edifici com a propietàries o titulars d'un dret real possessori i de les persones que conviuen o treballen per a aquestes.

b2. Complir els terminis i les mesures de supressió de barreres que estableix l'annex 3e.

b3. Aplicar els criteris d'eficiència i integritat que es desenvolupen a la secció B de l'annex 3d.

c) Que permetin la millor adequació, totalment o parcialment, a les condicions que s'estableixen per als edificis de nova construcció.

d) Que es considerin tècnicament possibles.

139.2 D'acord amb l'article 17 de la Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat i a l'efecte d'aquest Codi:

a) Una obra es considera tècnicament possible quan s'ajusta a les condicions de seguretat i habitabilitat que estableix el marc normatiu vigent, compleix els criteris de l'annex 3d i no requereix actuacions desproporcionades d'acord amb els articles 141 i 146.

b) Es consideren obres menors totes les intervencions que no comporten modificacions dels elements estructurals existents, tals com forjats, lloses inclinades, pilars, murs de càrrega i similars i no contenen aparells elevadors d'alçària superior a una planta.

Les obres menors inclouen, entre d'altres, la construcció de rampes quan no hi ha planta inferior i encara que es requereixi modificar la solera existent; la instal·lació de plataformes elevadores verticals o inclinades superposades a l'estructura existent; el rebaix d'un paviment construït sobre solera o terreny natural; la modificació o substitució de fusteries, i la reforma d'instal·lacions, com ara un videoporter.

c) Es consideren obres majors la instal·lació d'ascensors o plataformes elevadores amb alçària superior a una planta, així com les intervencions que requereixen foradar forjats o modificar lloses d'escala existents.

139.3 Les obres d'accessibilitat que tenen per objecte suprimir barreres existents i adequar l'edifici a les condicions que normativament s'estableixen per a nova construcció, tant si es tracta d'ajustos raonables exigibles com d'actuacions acordades per la majoria simple de la comunitat en règim de propietat horitzontal, per acord unànime de la comunitat ordinària o decidides per la propietat única de l'immoble, es consideren obres de millora necessàries i es regeixen pel que estableixen les lleis civils corresponents i la normativa en matèria d'accessibilitat. Aquestes obres inclouen les intervencions complementàries que siguin necessàries per efectuar-les.

139.4 Quan les obres a què fa referència el paràgraf anterior es decideixen per acord de la majoria simple de la comunitat en règim de propietat horitzontal, o per acord unànime de la comunitat ordinària, o per voluntat del propietari únic, sense que concorrin les motivacions que s'indiquen al punt 139.1.b), no s'apliquen els terminis per executar-les de l'article 17.2 de la Llei 13/2014, ni el que s'estableix als articles 140, 141, 142, 145, 146 i 147 d'aquest capítol.

139.5 Quan l'acord s'efectua a partir d'una petició justificada d'una persona o més que resideixen a l'immoble, les obres d'accessibilitat han de preveure la millor solució possible d'acord amb els criteris de la secció B de l'annex 3d, perquè les condicions assolides també siguin adequades per a futures necessitats d'altres veïns.

Article 140

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Propietat horitzontal. Gestió de sol·licituds

140.1 A l'efecte de l'article 17 de la Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat, es considera que la comunitat de propietaris actua de manera diligent quan el termini transcorregut des de la sol·licitud de la persona interessada perquè s'adeqüin les condicions d'accessibilitat de l'edifici fins a l'adopció dels acords corresponents és inferior a 4 mesos si les actuacions són obres menors i inferior a 6 mesos si són obres majors. Aquest termini es pot ampliar en situacions de gran complexitat que ho justifiquin. La sol·licitud d'adequació de les condicions d'accessibilitat de l'edifici a les necessitats de la persona interessada es pot fer per qualsevol mitjà vàlid en dret que en deixi constància fidedigna i s'ha d'adreçar al president de la comunitat de propietaris, o a qui exerceixi l'administració de la finca, o a la junta de propietaris.

140.2 La comunitat de propietaris ha de sufragar les actuacions i les obres d'adequació necessàries que siguin ajustos raonables i esdevinguin obligatòries en aplicació de l'article 17.1 de Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat. La contribució de cada propietari s'ha de resoldre d'acord amb els criteris que estableix l'article 553-45 del Llibre V del Codi civil de Catalunya.

140.3 Les persones que resideixen a l'edifici com a propietàries o titulars d'un dret real possessori i les persones que conviuen o treballen per a aquestes tenen dret a promoure i dur a terme les adequacions dels elements comuns a llurs necessitats d'accessibilitat no exigibles a la comunitat de propietaris, sempre que no perjudiquin la resta de propietaris. El cost d'aquestes actuacions correspon a les persones que les promouen, llevat que la Junta de la Comunitat acordi assumir-les.

Article 141

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Propietat horitzontal. Proporcionalitat de les obres

141.1 Per determinar si una obra és susceptible de ser un ajust raonable i compleix la condició de proporcionalitat s'ha de considerar el cost total de la intervenció i descomptar l'import dels ajuts per a supressió de barreres als que es pugui acollir la comunitat, si n'hi ha. Aquest valor, que és el que correspon sufragar a la comunitat, d'ara endavant s'anomena cost efectiu.

141.2 Es considera que la intervenció requereix actuacions desproporcionades quan el cost efectiu dividit pel nombre d'entitats i repartit durant un total de 24 mesos, d'acord amb el termini màxim de dos anys que preveu l'article 17.2 de la Llei 13/2014, suposa una repercussió mensual mitjana superior al 35% de l'IRSC mensual.

141.3 Si una obra supera la consideració d'ajust raonable i hi ha persones interessades a dur-la a terme que hi aporten l'excedent, addicionalment a la quota que els correspongui, el cost efectiu s'ha de calcular descomptant l'import de les quantitats addicionals assumides voluntàriament per aquestes persones a títol personal. Aquesta aportació no és rescabalable posteriorment i ha de quedar recollida a l'acta.

Article 142

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Propietat horitzontal. Terminis d'execució de les obres

142.1 Quan el cost total de la intervenció és proporcionat sense requerir cap mena d'ajut, les obres a què fa referència l'article 141 s'han d'executar en els terminis màxims que estableix l'article 17.2 de la Llei 13/2014, del 30 d'octubre. En aquest cas, la tramitació d'ajuts i la concessió o denegació d'aquests no són motius vàlids per demorar-ne l'execució.

142.2 Quan la proporcionalitat d'una obra està supeditada a l'obtenció d'ajuts, el termini màxim d'execució queda interromput des de la data de sol·licitud de l'ajut fins a la data de resolució de la concessió, sempre que la demora no sigui responsabilitat de la comunitat per manca de diligència en el seu procés de tramitació. En cas que la concessió d'ajuts es condicioni a fer actuacions addicionals a l'immoble, l'import de les actuacions que ha de pagar la comunitat s'ha d'afegir al cost efectiu per valorar la proporcionalitat de les obres.

142.3 En el cas d'edificis en els quals la ITE hagi detectat patologies estructurals greus o molt greus i que hagin d'adoptar mesures de seguretat cautelars i urgents, els terminis que preveu l'article 17.2 de la Llei 13/2014 es poden ampliar perquè la suma de les derrames extraordinàries anuals per aquest motiu i les corresponents a les obres d'accessibilitat no suposin una repercussió mensual mitjana superior a la que indica l'article 141.2.

142.4 En cas que algun propietari sol·liciti l'aplicació i compleixi els requisits de l'article 17.3 de la Llei 13/2014, del 30 d'octubre, es pot ampliar el termini genèric de 2 anys. L'ampliació màxima del termini ha de ser inversament proporcional als ingressos anuals de la unitat familiar mitjançant la fórmula següent: termini màxim (en mesos) = 24 mesos × 2,5 IRSC anual / ingressos anuals de la unitat familiar, amb la restricció que el termini màxim no pot superar els 10 anys.

142.5 Si hi ha més d'un propietari que sol·licita ampliació de terminis, el termini màxim que pot acordar la comunitat és el que correspongui a la sol·licitud que contingui els ingressos anuals de la unitat familiar més baixos.

142.6 La comunitat també pot adoptar l'acord de sufragar les obres mitjançant una línia de finançament per tal de reduir l'import mensual i avançar l'execució de les obres respecte al màxim d'un o dos anys, segons correspongui. En aquest cas, si alguna persona propietària compleix els requisits i sol·licita ampliació de terminis, el període de retorn del finançament no pot ser inferior al termini màxim que resulta de l'apartat 142.4.

142.7 No escau ampliar els terminis que preveu l'article 17.2 de la Llei 13/2014, del 30 d'octubre quan la intervenció s'acull a una convocatòria de subvencions que inclou ajuts addicionals de cohesió social per als propietaris amb ingressos inferiors a 2,5 vegades l'IRSC.

Article 143

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Propietat horitzontal. Habitatges en règim de lloguer

143.1 Les persones que resideixen en un habitatge de lloguer que forma part d'un edifici en règim de propietat horitzontal i necessiten l'adequació dels elements comuns de l'immoble per fer-los accessibles poden demanar a la persona titular de la propietat que sol·liciti a la Junta de la Comunitat l'adopció d'un acord per efectuar les obres necessàries, de conformitat amb el que estableixen la normativa d'accessibilitat i la legislació civil.

143.2 La persona titular de la propietat ha de traslladar la sol·licitud a la propera Junta de la Comunitat sense demores injustificades, sempre que les obres sol·licitades siguin proporcionades i susceptibles de ser considerades ajustos raonables.

143.3 La proporcionalitat de les obres i la condició d'ajust raonable han de complir els criteris de l'article 141 i els següents:

a) Es considera desproporcionada l'obligació d'una comunitat en règim de propietat horitzontal d'efectuar obres majors quan les persones que requereixen la supressió de barreres són arrendatàries i tenen un contracte al qual es resta una durada inferior a 15 anys, incloses les pròrrogues obligatòries, des del moment de la sol·licitud.

b) Es considera desproporcionada l'obligació d'una comunitat en règim de propietat horitzontal d'efectuar obres menors quan les persones que requereixen la supressió de barreres són arrendatàries amb un contracte al qual es resta una durada inferior a 5 anys, incloses les pròrrogues obligatòries, des del moment de la sol·licitud.

Article 144

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Propietat horitzontal. Ús diferent d'habitatge

Les persones propietàries d'un local o establiment que no disposa d'accés directe des de la via pública, o els llogaters, mitjançant les persones titulars de la propietat, tenen dret a promoure i dur a terme les obres d'adequació de l'accés a través dels elements comuns a les condicions d'accessibilitat que hagin de complir per normativa, sempre que no perjudiquin la resta de propietaris. El cost d'aquestes actuacions, en cas que no derivin d'un acord de la junta de propietaris, correspon a les persones que les promouen.

Article 145

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Edifici plurifamiliar de propietat individual en règim de lloguer. Gestió de sol·licituds

145.1 De conformitat amb l'article 17 de la Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat, i a l'efecte de justificar l'actuació diligent per part de la propietat de l'edifici, es considera que aquesta actua de manera diligent quan el termini transcorregut des de la sol·licitud de la persona interessada, perquè s'adeqüin les condicions d'accessibilitat de l'edifici, fins a la comunicació a aquesta de les actuacions que es duran a terme és inferior a 2 mesos si les actuacions que s'han de fer són obres menors i a 4 mesos si es tracta d'obres majors. Aquest termini es pot ampliar en situacions de gran complexitat o quan concorrin causes que ho justifiquin. La sol·licitud d'adequació de les condicions d'accessibilitat de l'edifici a les necessitats de la persona interessada es pot fer per qualsevol mitjà vàlid en dret que en deixi constància fidedigna i es pot adreçar a la persona titular de la propietat o a qui exerceixi l'administració de la finca.

145.2 En cas que la propietat de l'edifici consideri que les obres sol·licitades són desproporcionades i no tenen consideració d'ajust raonable en aplicació de l'article 148, ho ha de comunicar a la persona sol·licitant i indicar els motius que ho justifiquen.

145.3 Les persones que resideixen a l'edifici com a titulars d'un dret real possessori i les persones que conviuen o treballen per a aquestes tenen dret a promoure i portar a terme les adequacions dels elements comuns a llurs necessitats d'accessibilitat no exigibles a la propietat de l'edifici, sempre que no perjudiquin la resta de persones usuàries de l'edifici.

Article 146

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Edifici plurifamiliar de propietat individual en règim de lloguer. Proporcionalitat de les obres

146.1 Per determinar si una obra és susceptible de ser un ajust raonable i compleix la condició de proporcionalitat s'han de valorar els dos aspectes següents:

a) El cost total de la intervenció un cop descomptat l'import dels ajuts per supressió de barreres als quals es pugui acollir la propietat de l'immoble. Aquest valor, que és el que correspon sufragar a la propietat, d'ara endavant s'anomena cost efectiu.

b) La durada del contracte de lloguer de l'habitatge que motiva la intervenció.

146.2 Es considera que la intervenció requereix actuacions desproporcionades en els tres casos següents:

a) Quan el cost efectiu dividit entre dos anys és superior al 25% del rendiment anual de l'immoble, tenint en compte per a aquest càlcul els contractes vigents i els preus de mercat de les entitats que estiguin buides i descomptant-ne les despeses que siguin deduïbles segons la normativa tributària. A requeriment de l'Administració pública o judicial, la propietat ha de justificar el càlcul i les dades utilitzades.

b) Quan les obres que s'han d'efectuar tenen la consideració d'obres majors i al contracte de l'habitatge en què resideixen les persones que sol·liciten la supressió de barreres li queda una durada inferior a 10 anys, incloses les pròrrogues obligatòries, des del moment de la sol·licitud.

c) Quan les obres que s'han d'efectuar tenen la consideració d'obres menors i al contracte de l'habitatge en què resideixen les persones que sol·liciten la supressió de barreres li queda una durada inferior a 2 anys, incloses les pròrrogues obligatòries, des del moment de la sol·licitud.

146.3 En cas que la propietat acrediti la desproporcionalitat de la intervenció d'acord amb el punt a) de l'apartat 146.2 anterior, les persones que resideixen a l'immoble ho poden tornar a sol·licitar si consideren que han variat substancialment les circumstàncies que afecten el rendiment de l'immoble.

146.4 Si per facilitar que una obra sigui un ajust raonable hi ha persones que resideixen a l'immoble que estan interessades a dur-la a terme i es comprometen a assumir-ne una part del cost a títol personal, el cost efectiu s'ha de calcular descomptant l'import de les quantitats que aquestes persones es comprometen a assumir.

146.5 L'import de les obres assumit pel propietari de l'edifici es pot fer repercutir en l'import dels lloguers en els termes que preveu la normativa d'arrendament d'aplicació a cada contracte.

Article 147

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Edifici plurifamiliar de propietat individual en règim de lloguer. Terminis d'execució de les obres

147.1 L'execució de les obres a què fa referència l'article 145 d'aquest Codi, si la repercussió del cost total de la intervenció permet considerar-la proporcionada sense requerir cap mena d'ajut, s'ha d'efectuar en els terminis màxims que estableix l'article 17.2 de la Llei 13/2014, del 30 d'octubre. En aquest cas, la tramitació d'ajuts i la concessió o denegació d'aquests no són motius vàlids per demorar-ne l'execució.

147.2 Quan la viabilitat i la proporcionalitat d'una obra queda supeditada a l'obtenció d'ajuts, el termini màxim d'execució s'entén prorrogat fins a la concessió d'aquests, sempre que la demora no sigui responsabilitat del propietari únic per manca de diligència en el seu procés de tramitació. En cas que la concessió d'ajuts comporti actuacions complementàries, l'import d'aquestes actuacions que correspongui pagar al propietari únic s'ha d'afegir al cost efectiu per valorar la proporcionalitat de les obres.

Article 148

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Autorització administrativa

148.1 En cas que la comunitat o el propietari únic no acordi la supressió de barreres sol·licitada i també negui a les persones interessades la possibilitat d'efectuar-la per iniciativa pròpia, aquestes, amb independència dels procediments judicials que puguin considerar oportuns, de conformitat amb l'article 60 de la Llei 13/2014, del 30 d'octubre, poden sol·licitar una autorització administrativa al departament de la Generalitat competent en matèria de promoció de l'accessibilitat, a la qual s'ha d'adjuntar la documentació següent:

a) Còpia de l'acta de la Junta de la comunitat o document del propietari únic en què consti la denegació a la persona sol·licitant o sol·licitants de la possibilitat d'avançar i executar les obres pel seu compte.

b) Acreditació del reconeixement legal de la discapacitat de les persones que resideixen a l'immoble i necessiten la supressió de barreres o de les limitacions de mobilitat, en cas de persones en situació de dependència o de més de setanta anys.

c) Descripció detallada de les obres que s'han d'efectuar.

148.2 Quan l'autorització de la comunitat o del propietari únic estigui condicionada a l'acceptació de clàusules abusives o injustificades per part de les persones sol·licitants, s'entén com una denegació.

148.3 En el transcurs de la tramitació de l'expedient d'autorització administrativa s'ha de donar tràmit d'audiència a la comunitat per mitjà dels seus òrgans, o al propietari únic, i atorgar-los un termini de 30 dies perquè puguin presentar les al·legacions, els suggeriments, les propostes alternatives i la documentació que consideren oportuns. Aquest tràmit d'audiència s'ha de fer a través dels òrgans de la comunitat, presidència i secretaria, així com de l'administrador quan es tracta d'un professional extern que assumeix la funció de secretaria.

148.4 Per a l'atorgament o la denegació de l'autorització administrativa sol·licitada s'ha de tenir en compte la proporcionalitat entre les obres i la causa que les motiva, en la qual s'han de valorar les possibles incidències i perjudicis funcionals sobre altres entitats, si escau, a partir de les dades que aporta la persona sol·licitant i les que hagin pogut aportar la resta de propietaris en el tràmit d'audiència.

148.5 Els promotors de la iniciativa han d'assumir el cost íntegre de les obres i de les actuacions complementàries que esdevinguin necessàries, com ara trasllat de comptadors, modificacions de la instal·lació elèctrica o altres, sens perjudici que posteriorment puguin reclamar aquest cost a la comunitat per via judicial, si consideren que concorren les circumstàncies que ho justifiqui.

148.6 L'autorització administrativa no eximeix de la necessitat de tramitar i obtenir les llicències d'obres que corresponguin, ni permet accedir a espais d'ús privatiu sense autorització de les persones titulars.

148.7 Quan les obres que s'han de fer requereixen inutilitzar els accessos als habitatges durant una jornada o més, s'ha de procurar fixar les dates i els horaris que els suposi menys afectació. En cas que l'acord no sigui possible, l'Administració que ha concedit l'autorització pot requerir a totes les persones afectades que facin una proposta de dates concretes i resoldre la que tingui menys incidència amb la finalitat que l'autorització esmentada sigui efectiva.

Article 149

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Aparells elevadors amb ús restringit

149.1 Als edificis en què s'instal·li un aparell elevador sufragat per una part de la comunitat, la persona o persones que l'han costejat poden instal·lar un sistema de control d'accés, mitjançant clau, codi o qualsevol altre recurs, que restringeixi l'ús de l'aparell a la resta de la comunitat.

149.2 Si una persona titular d'una propietat que no ha contribuït al cost de l'aparell elevador el vol utilitzar, té dret al fet que se li faciliti l'accés a aquest si satisfà la part de l'import de les despeses d'execució que li correspondrien si hi hagués participat.

149.3 Quan en compliment de l'article 17 de la Llei 13/2014, del 30 d'octubre, correspongui fer accessibles les zones comunes, la comunitat ha d'assumir els costos de l'aparell elevador, abonar l'import de la despesa d'execució a la persona o persones que l'havien sufragat i aquestes n'han de facilitar l'ús general sense restriccions.

Article 150

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Ocupació d'espais d'ús privatiu

150.1 Les comunitats de propietaris sotmeses al règim de propietat horitzontal poden exigir la constitució de servituds permanents sobre elements d'ús privatiu diferents de l'habitatge estricte en les circumstàncies i amb les condicions que preveu l'article 59.2 de la Llei 13/2014, del 30 d'octubre.

150.2 En cas que el propietari de l'element privatiu no permeti l'execució de les obres o la constitució de la servitud, per determinar les condicions en què les administracions públiques poden exercir la potestat expropiadora, de conformitat amb l'article 59.3 de la Llei 13/2014, s'estableixen les condicions següents:

a) Poden ser objecte d'una actuació d'expropiació els espais estrictament necessaris per a la construcció d'un ascensor practicable, així com els espais estrictament necessaris per disposar d'un itinerari practicable entre aquest ascensor i la via pública.

b) El projecte d'obres ha d'incloure un informe detallat, signat per un tècnic competent en edificació, que justifiqui que no hi ha cap altra opció possible per instal·lar l'ascensor, bé per impossibilitat tècnica perquè no es disposa d'espai suficient a les zones comunes, bé perquè les alternatives possibles suposen actuacions desproporcionades d'acord amb els criteris de l'article 141 i comporten un increment de cost superior al 50%.

c) L'execució de les obres per complir la normativa d'accessibilitat ha d'haver estat aprovada per la Junta de la comunitat.

d) La comunitat ha d'acreditar la negativa de les persones titulars de les entitats afectades de permetre la constitució de les servituds permanents necessàries; l'exigència de contraprestacions desproporcionades per part d'aquestes persones titulars o l'absència de resposta als intents de negociació efectuats.

e) La decisió de sol·licitar a l'Administració pública corresponent l'inici de l'expedient d'expropiació ha d'haver estat aprovada per la Junta de la comunitat, tenint en compte que la comunitat de propietaris serà la beneficiària de l'expropiació i haurà d'indemnitzar les persones afectades per aquesta i costejar les obres.

f) Correspon a l'ajuntament on hi ha ubicats els béns objecte d'expropiació l'actuació com a administració expropiant; la valoració de les circumstàncies, i la decisió de si és procedent iniciar l'expedient d'expropiació.

g) L'expedient d'expropiació s'ha de tramitar d'acord amb el procediment genèric que preveu la legislació en matèria d'expropiació forçosa.

h) Per tramitar l'expedient d'expropiació s'ha de disposar d'un informe previ dels serveis tècnics municipals en què s'asseguri que les obres són susceptibles d'obtenir llicència d'obres o de la mateixa llicència. En el primer cas, l'efectivitat de l'expropiació estarà supeditada a la concessió de la llicència d'obres.

Article 151

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Compliment dels paràmetres urbanístics

151.1 L'administració municipal pot autoritzar obres de reforma que tinguin per objecte la supressió de barreres arquitectòniques, sense computar a l'efecte del compliment dels paràmetres urbanístics els elements que siguin imprescindibles per a la seva viabilitat, com ara ascensors, rampes, replans, passeres, vestíbuls o altres anàlegs, sempre que es compleixin les condicions següents:

a) La inexistència de solucions alternatives amb elements ajustats a la normativa urbanística, que siguin proporcionades i permetin dotar l'edifici de les condicions mínimes d'accessibilitat que desenvolupa la secció B de l'annex 3d.

b) El manteniment d'unes condicions adequades de ventilació, assolellament i vistes de les edificacions veïnes, quan es redueix la distància respecte a aquestes edificacions.

c) Les condicions complementàries que estableixin els mecanismes que s'incorporen al planejament urbanístic per facilitar la instal·lació d'ascensors, de conformitat amb la disposició addicional segona de la Llei 13/2014.

151.2 En cas que l'ens local no hagi incorporat al seu planejament els mecanismes per facilitar la instal·lació d'ascensors, es poden autoritzar les obres de reforma a què fa referència l'apartat anterior si es justifica la urgència de la intervenció pel fet que a l'immoble hi resideixen persones amb mobilitat reduïda i els serveis tècnics municipals no aprecien aspectes contradictoris amb alguna de les determinacions que puguin contenir aquests mecanismes.

Secció segona

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Edificis d'ús públic Article 152 - Article 158

Article 152

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Aparcaments

152.1 Els establiments que per normativa tenen places d'aparcament accessibles, reservades per a persones titulars de la targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat, han de gestionar l'ús d'aquestes places i adoptar les mesures adequades per garantir que els vehicles que les ocupen compleixin les condicions requerides.

152.2 En cas que les places reservades estiguin ocupades per vehicles que aparentment no reuneixin les condicions legals d'ús, la persona titular de l'establiment ha d'actuar de manera diligent perquè finalitzi l'ocupació indeguda i pot requerir la intervenció dels agents de l'autoritat competent en matèria de trànsit, si és necessari.

152.3 Les persones titulars d'una targeta d'aparcament que es consideren perjudicades per l'existència de places reservades ocupades per vehicles que no disposen de l'acreditació corresponent, sense que s'adoptin mesures per evitar-ho, poden formular la reclamació corresponent a l'establiment. La reclamació s'entén resolta si l'establiment justifica que ha dut a terme mesures adequades i ha requerit la presència dels agents de l'autoritat quan corresponia.

Article 153

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Establiments d'ús residencial públic

153.1 Les habitacions accessibles que siguin necessàries per complir les condicions reglamentàriament establertes s'han d'adjudicar a persones que utilitzin cadira de rodes o acreditin discapacitat, exceptuant les situacions de plena ocupació en què es poden assignar a qualsevol client quan aquest no disposi d'altres opcions, informant-lo de les condicions d'ocupació que indica l'apartat 153.2 següent.

153.2 Quan per manca de disponibilitat s'assigna una habitació accessible a un client sense necessitats d'accessibilitat, en cas que posteriorment es produeixi una petició d'habitació accessible per una altra persona que hi tingui dret, el client que ocupa l'habitació accessible s'ha de reubicar a una altra habitació, sempre que n'hi hagi alguna amb disponibilitat suficient per allotjar-lo durant la resta de la seva estada.

153.3 Les habitacions practicables es poden assignar a criteri de l'establiment; no obstant això, s'ha de donar preferència a les persones amb discapacitat i els seus acompanyants quan les sol·licitin i estiguin disponibles.

Article 154

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Recintes amb places d'espectador fixes

154.1 Les places d'espectador accessibles que tinguin seients convertibles s'han d'adjudicar a persones que utilitzin cadira de rodes, amb les excepcions següents:

a) Quan quedi menys d'una setmana per a la funció i més del 50% de les places d'espectador accessibles estiguin lliures, les places lliures que excedeixen aquest 50% es poden oferir al públic en general. En cas que les places d'espectador accessibles es distribueixin en zones amb preus o característiques diferenciades, aquesta mesura s'aplica a cada zona per separat.

b) Quan siguin les darreres entrades disponibles, es poden oferir al públic en general.

Les places adjacents a les places d'espectador accessibles previstes per a l'acompanyant, a què fa referència l'apartat 18 de l'annex 3c, s'han de mantenir disponibles mentre estigui disponible la plaça accessible amb la qual es relacionen.

154.2 Els recintes en què la instal·lació de bucle magnètic únicament serveix a una part de la sala, s'ha de reservar un 2% de l'aforament total a disposició de les persones amb discapacitat auditiva usuàries d'aquest sistema, mentre quedin altres localitats disponibles.

154.3 Els recintes que disposin de zones o localitats equipades amb recursos d'accessibilitat específics, com ara pantalles amb subtitulació, presa d'auriculars per audiodescripció o altres, sempre que s'ofereixin funcions o activitats que utilitzin aquests recursos, s'ha de reservar un 2% de l'aforament total per a les persones amb discapacitat sensorial destinatàries d'aquests i fins que la resta de localitats estiguin exhaurides.

154.4 Les places d'espectadors amb itinerari accessible destinades a persones amb mobilitat reduïda no usuàries de cadira de rodes s'han de reservar per a les persones que les sol·liciten, mentre quedin altres localitats disponibles.

154.5 Quan s'ofereixen representacions escèniques, projeccions cinematogràfiques o altres espectacles amb un component visual important, el 4% dels seients de les cinc primeres files s'ha de reservar a persones amb baixa visió i un acompanyant, mentre quedin altres localitats disponibles de la mateixa categoria.

154.6 El personal de la sala pot requerir l'acreditació de la discapacitat a les persones que hagin adquirit localitats reservades a un col·lectiu determinat per comprovar que hi tenen dret.

154.7 Quan les places reservades a què fa referència aquest article siguin les darreres localitats disponibles, es poden oferir al públic en general.

Article 155

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Restaurants

155.1 Els restaurants que tenen més de 100 places, quan algunes taules estan en zones no accessibles o no compleixen les condicions de l'apartat 11 de l'annex 5a, han de reservar un 5% de les taules per atendre la possible demanda de persones amb mobilitat reduïda.

155.2 Les taules objecte de reserva han de complir els criteris d'accessibilitat i no poden ser unitats aïllades, sinó que han d'estar integrades en una zona de menjador. Aquestes taules es poden oferir a qualsevol client quan la resta de places ja estan ocupades.

Article 156

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Centres docents

Els centres docents han de fer els ajustos raonables que escaiguin en cas que ho sol·licitin alumnes, personal docent o treballadors del centre, amb discapacitat. Mentre no es materialitzen aquestes obres, o en cas que aquestes requereixin mesures desproporcionades, els responsables del centre han de gestionar una assignació d'aules i de programació d'activitats que ubiquin l'alumne o el personal docent en els espais que tenen les condicions d'accessibilitat més adequades a les seves necessitats.

Article 157

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Associacions, clubs esportius i similars

Les associacions, els clubs esportius o les entitats amb socis que disposen de locals i organitzen activitats han de dur a terme els ajustos raonables necessaris perquè tots els socis puguin gaudir dels espais i serveis en condicions d'igualtat i han de respondre de manera raonada les peticions que tinguin en aquest sentit.

Article 158

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Manteniment d'unes condicions d'accessibilitat adequades

158.1 Correspon als ens locals la comprovació que els establiments compleixen les condicions d'accessibilitat que els són exigibles d'acord amb les activitats que s'hi desenvolupen i que s'han autoritzat, tant mitjançant llicència, comunicació prèvia o declaració responsable com qualsevol altre procediment que prevegin les ordenances municipals.

158.2 Les actuacions de control posterior es poden fer d'ofici a partir d'una denúncia o per requeriment d'una altra administració i s'ha de comprovar tant que l'establiment conserva les condicions d'accessibilitat exigibles en el moment d'iniciar l'activitat com que ha dut a terme les mesures d'adequació posteriors a les quals estigui obligat d'acord amb la normativa d'accessibilitat.

158.3 Les comprovacions a què fa referència aquest article inclouen tant les condicions d'accessibilitat que han de complir els elements constructius com les que són exigibles als serveis que presta l'establiment.

Capítol 8

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Targetes d'aparcament per a persones amb discapacitat Article 159 - Article 179

Article 159

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Objecte

L'objecte d'aquest capítol és regular les condicions d'ús i els criteris de concessió de les targetes d'aparcament per a persones amb discapacitat i de les places d'aparcament reservades per a persones amb discapacitat d'ús general o d'ús individual.

Article 160

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Definició

La targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat és el document públic que acredita el dret de la persona amb discapacitat que n'és la titular, i compleix els requisits que preveu l'article 163, a gaudir de facilitats de circulació, d'estacionament i d'aparcament per al vehicle automòbil en què es desplaci, inclosos els vehicles de transport adaptat de viatgers, d'acord amb les condicions que aquest Codi estableix.

Article 161

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Modalitats i disseny

161.1 Les modalitats de targeta d'aparcament són les següents:

a) targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat d'ús individual per a persona titular conductora,

b) targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat d'ús individual per a persona titular no conductora,

c) targeta d'aparcament per al transport col·lectiu de persones amb discapacitat o dependència.

161.2 Les targetes d'aparcament han d'incorporar les mesures de seguretat que s'apliquin en cada moment per tal de fer-ne un bon ús i evitar-ne l'ús fraudulent.

161.3 Les targetes d'aparcament s'han d'ajustar al model comunitari uniforme que estableix la normativa europea vigent, tal com s'indica a l'annex 8a.

Article 162

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Àmbit d'aplicació

162.1 La targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat d'ús individual i per al transport col·lectiu expedida a Catalunya serveix per acreditar el dret de les persones titulars a gaudir de les facilitats reconegudes en els diferents estats i regions de la Unió Europea.

162.2 Els beneficis de la targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat d'ús individual i per al transport col·lectiu s'apliquen a totes les persones que circulen pel territori de Catalunya que són titulars de targetes d'aparcament expedides segons el model comunitari europeu.

Article 163

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Requisits per ser titulars de la targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat d'ús individual

163.1 Poden ser titulars de la targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat d'ús individual les persones que tinguin acreditada la condició legal de persones amb discapacitat en els supòsits següents:

a) En la modalitat de persona titular conductora:

Persones que superen el barem de mobilitat reduïda i disposen de permís o llicència de conducció en vigor.

b) En la modalitat de persona titular no conductora:

b.1) Persones de més de tres anys que superen el barem de mobilitat reduïda.

b.2) Persones de més de tres anys que disposin d'una agudesa visual als dos ulls del 0,1 o inferior obtinguda amb la millor correcció òptica possible, o un camp visual reduït a 10 graus o menys.

b.3) Infants de menys de tres anys que depenen d'aparells tècnics imprescindibles per a les seves funcions vitals de manera continuada.

163.2 El barem de mobilitat reduïda és el barem que fixa el Reial Decret 888/2022, de 18 d'octubre, pel qual s'estableix el procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat, o la norma que el substitueixi.

163.3 Els serveis de valoració i orientació de les persones amb discapacitat del departament competent en matèria de serveis socials de la Generalitat de Catalunya són els competents per valorar el grau de discapacitat, la superació o no del barem de mobilitat reduïda i el compliment dels requisits que estableixen els apartats b.2. i b.3 de l'article 163.1 b).

Article 164

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Persones titulars de la targeta d'aparcament per a transport col·lectiu

164.1 Poden ser titulars de la targeta d'aparcament per a transport col·lectiu les persones físiques o jurídiques que prestin el servei de transport adaptat de viatgers o serveis socials d'atenció a persones amb dependència o discapacitat i que disposin de vehicles adaptats a les necessitats de les persones que transporten aptes per al transport col·lectiu de persones amb discapacitat o dependència.

164.2 Les adaptacions tècniques que es facin han de constar a la fitxa tècnica del vehicle.

Article 165

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Beneficis que atorga la targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat d'ús individual

165.1 Ser titular d'una targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat d'ús individual comporta els beneficis següents:

a) Estacionament a les places d'aparcament reservades per a persones amb discapacitat d'ús general situades a la via pública.

b) Estacionament a les zones d'aparcament amb horari limitat sense haver d'obtenir el comprovant de pagament.

c) Estacionament a les zones de càrrega i descàrrega pel temps imprescindible i fins a un màxim d'una hora dins de l'horari limitat en aquestes zones, amb indicació de l'hora d'arribada mitjançant qualsevol dels procediments vàlids a aquest efecte que indica l'article 167.3.

d) Aturada a qualsevol lloc de la via pública pel temps indispensable per recollir o deixar la persona amb discapacitat, sempre que no ocasioni perjudicis als vianants o al trànsit.

e) Circulació i aturada del vehicle a les àrees de vianants i a les àrees amb circulació restringida a residents, sempre que la seva destinació estigui a l'interior d'aquella àrea.

165.2 En zones d'alta densitat de trànsit, a fi de garantir una rotació i gestió adequades dels vehicles amb targeta d'aparcament de les places que indiquen els apartats a) i b) de l'apartat anterior, els ens locals poden establir un temps màxim d'estacionament no inferior a 5 hores. Aquest límit ha d'estar clarament indicat en la retolació de la plaça o zona.

Article 166

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Beneficis que atorga la targeta d'aparcament de transport col·lectiu

La targeta d'aparcament de transport col·lectiu permet estacionar els vehicles que en disposin, durant el temps imprescindible per recollir o deixar les persones amb discapacitat o dependència, a les zones d'estacionament amb horari limitat sense que s'hagi d'obtenir cap comprovant i en qualsevol lloc de la via pública, sempre que no limiti o impedeixi la circulació de vehicles o vianants.

Article 167

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Condicions d'ús

167.1 Les persones titulars de la targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat han de complir les condicions d'ús següents:

a) Utilitzar la targeta d'aparcament d'ús individual únicament quan el vehicle transporti la persona titular. La targeta és única, personal i intransferible de la persona amb discapacitat.

b) Utilitzar la targeta de transport col·lectiu únicament quan el vehicle transporti la persona amb discapacitat o dependència, i només és vàlida en el vehicle corresponent a la matrícula que figura a l'anvers de la targeta.

c) Col·locar la targeta al frontal del vehicle únicament quan el vehicle transporti la persona titular, de manera que l'anvers sigui visible, i mostrar-la a les autoritats competents que ho requereixin per al seu control.

d) Utilitzar sempre la targeta original. No són vàlides les reproduccions de la targeta original per mitjà de fotocòpies o qualsevol altre mètode.

e) Denunciar la pèrdua o sostracció de la targeta davant els cossos de seguretat corresponents.

167.2 De manera excepcional, tot i el que estableix l'apartat anterior, quan les persones titulars de la targeta d'aparcament tinguin menys de 18 anys, els progenitors o tutors legals de l'infant podran disposar, si és necessari, d'un màxim de dues targetes d'aparcament, ambdues amb la mateixa codificació, amb el benentès que només es podrà gaudir dels beneficis que atorga la targeta quan el vehicle transporti l'infant. Aquesta circumstància ha de quedar reflectida en el registre de targetes d'aparcament de l'ens local que les concedeixi, i ho ha de comunicar al Departament competent en matèria de promoció de l'accessibilitat en el registre anual, d'acord amb el que estableix l'article 173.4.

167.3 L'ús de la targeta d'aparcament està subordinat al fet que la persona que n'és titular mantingui els requisits que s'exigeixen per atorgar-la.

167.4 El compliment dels temps màxims d'estacionament que defineix l'article 165 s'ha d'acreditar mitjançant disc horari o indicació escrita de l'hora d'arribada, sens perjudici que els ens locals puguin establir altres sistemes de control.

167.5 A fi de fer un ús racional de l'espai públic d'aparcament, les persones titulars d'una targeta d'aparcament han d'estacionar els seus vehicles, en primer lloc, a les places d'aparcament reservades per a persones amb discapacitat d'ús general; en segon lloc, a les zones d'estacionament amb horari limitat, i, per últim, a les zones de càrrega i descàrrega.

167.6 La targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat no permet estacionar en zones de vianants, en passos de vianants, als llocs i supòsits en què estigui prohibit parar, als llocs que obstrueixin guals o sortides d'emergència, en zones delimitades per raons de seguretat pública i en espais que redueixin carrils de circulació.

Article 168

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Procediment de concessió

168.1 El procediment s'inicia a instància de la persona física o jurídica interessada, bé mitjançant la presentació d'una sol·licitud, acompanyada de la documentació actualitzada i acreditativa dels requisits, bé mitjançant l'autorització per a la consulta d'aquests a l'administració corresponent o a l'ens local en què estigui empadronada la persona física o en què l'entitat tingui la seu social.

168.2 L'ens local ha de resoldre i notificar la concessió o denegació de la targeta d'aparcament en el termini màxim de 2 mesos. Si transcorre aquest termini sense que s'hagi notificat la resolució del procediment, la sol·licitud s'ha d'entendre desestimada, la qual cosa no eximeix l'òrgan competent de dictar una resolució motivada en els termes que estableix la normativa de procediment administratiu comú.

168.3 L'ens local ha de lliurar a la persona titular la targeta d'aparcament i la informació relativa a les condicions d'ús de la targeta i un disc horari o un altre sistema amb la mateixa finalitat per al control del temps màxim d'estacionament.

168.4 La persona interessada ha de retornar a l'ens local la targeta caducada un cop es concedeixi una nova targeta d'aparcament.

Article 169

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Vigència

169.1 La targeta d'aparcament d'ús individual té una vigència màxima de 5 anys. Tanmateix, si la persona interessada té reconegut un grau de discapacitat provisional, la data de validesa de la targeta serà al cap de tres mesos de la data màxima que indiqui la resolució corresponent de reconeixement del grau de discapacitat provisional o, com a màxim, de 5 anys si aquesta data provisional és superior.

169.2 La targeta d'aparcament de transport col·lectiu té una vigència màxima de 5 anys.

169.3 Tres mesos abans que hagi transcorregut el termini de vigència i fins a un mes després que aquesta s'hagi exhaurit, es pot presentar una sol·licitud de renovació de la targeta. La presentació de la sol·licitud dins d'aquests terminis prorroga la validesa de la que s'hagi emès anteriorment fins a la resolució del procediment. En tot cas, per renovar la targeta és imprescindible que la persona titular mantingui els requisits que s'exigeixen per atorgar-la.

Article 170

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Concessió d'una targeta d'aparcament provisional

170.1 Excepcionalment, es pot concedir una targeta d'aparcament provisional pel període d'un any a persones que presentin mobilitat reduïda, encara que aquesta no s'hagi dictaminat oficialment, per causa d'una malaltia o patologia de gravetat extrema que suposi, fefaentment, una reducció substancial de l'esperança de vida considerada normal per a la seva edat i que raonablement no permeti tramitar i obtenir a temps la sol·licitud ordinària de la targeta d'aparcament.

170.2 L'acreditació dels aspectes que s'enuncien a l'apartat anterior s'ha d'efectuar mitjançant un informe mèdic fet pels serveis públics de salut segons el model establert per a aquest cas, que ha de ser validat pels serveis de valoració i orientació de les persones amb discapacitat del departament competent en matèria de serveis socials de la Generalitat de Catalunya.

170.3 Les persones interessades han de presentar la sol·licitud establerta per a aquesta targeta d'aparcament provisional a l'ens local corresponent per raó del domicili, juntament amb l'informe mèdic fet pels serveis públics de salut. L'ens local ha de trametre la documentació al Servei de Valoració i Orientació del Centre d'Atenció al Discapacitat competent per territori perquè la validi. Si la validació és favorable, l'ens local concedirà la targeta d'aparcament provisional en la modalitat individual que correspongui; en cas contrari, es farà una resolució desestimatòria de la sol·licitud.

170.4 El termini màxim per resoldre i notificar és d'un mes. Els diferents òrgans i administracions que intervenen en el procediment han d'actuar amb celeritat per complir el termini màxim indicat.

170.5 A les persones titulars de la targeta provisional d'aparcament se'ls apliquen els mateixos drets, obligacions i condicions d'ús regulats en aquest capítol per a la modalitat de la targeta d'ús individual.

170.6 La vigència de la targeta provisional d'aparcament té una durada màxima d'un any, la qual es pot prorrogar per un període igual sempre que es mantinguin les mateixes condicions inicials requerides per al seu atorgament.

Article 171

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Ús fraudulent

171.1 Es considera ús fraudulent de la targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat:

a) Emprar-la en absència de la persona titular.

b) Emprar una targeta amb dades manipulades o una reproducció o una falsificació del document original.

c) Reproduir o falsificar targetes destinades a la comercialització.

171.2 L'ús fraudulent de la targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat està tipificat com a infracció lleu a la Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat, i pot comportar la instrucció d'un expedient sancionador d'acord amb el règim sancionador que estableix el títol VII d'aquesta norma, sens perjudici que pugui ser constitutiu d'altres infraccions administratives o penals.

171.3 La comissió de tres infraccions per ús fraudulent en relació amb una targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat, en un període d'un any, pot comportar, addicionalment, la sanció econòmica, la retirada de la targeta i la suspensió dels seus efectes durant un període d'entre dotze i vint-i-quatre mesos. La durada de la retirada s'ha de determinar d'acord amb els criteris de graduació de les sancions que estableix l'article 69 de la Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat.

171.4 Els òrgans competents per a la incoació i la resolució dels expedients sancionadors són:

a) L'alcalde del municipi on té lloc la infracció, pel que fa a les infraccions derivades de l'ús fraudulent d'una targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat.

b) L'alcalde del municipi que ha expedit la targeta d'aparcament per a persones amb discapacitat, pel que fa a la sanció accessòria que estableix l'article 171.3

171.5 La targeta d'aparcament pot ser retirada cautelarment pels agents de l'autoritat si en detecten un ús fraudulent. En aquest cas, s'ha de remetre la targeta retirada a l'ens local que la va concedir, juntament amb un informe descriptiu dels fets, sens perjudici de la incoació de l'expedient sancionador que faci l'alcalde o l'alcaldessa del municipi on ha tingut lloc la infracció, d'acord amb el règim sancionador de la Llei 13/2014, del 30 d'octubre. Si no és possible determinar l'ens local que va concedir la targeta, s'ha de remetre al departament de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de promoció de l'accessibilitat.

Article 172

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Competències de les administracions públiques

172.1 Corresponen a l'ens local competent en matèria d'ordenació del trànsit, mitjançant les seves ordenances i en el seu àmbit territorial, les actuacions següents:

a) Concedir, gestionar i fer el seguiment de les targetes d'aparcament per a persones amb discapacitat i de les places d'aparcament reservades per a persones amb discapacitat d'ús individual del seu àmbit territorial.

b) Vetllar, mitjançant les accions de seguiment i de vigilància, per a l'ús correcte de les targetes d'aparcament i de les places d'aparcament reservades a persones amb discapacitat de la via pública.

c) Adoptar les mesures necessàries per evitar l'ús fraudulent de les targetes d'aparcament i de les places d'aparcament reservades a persones amb discapacitat situades a la via pública, i establir les sancions que escaiguin.

d) Fer les actuacions necessàries quan es detecti l'ús fraudulent de les places reservades a persones amb discapacitat situades en aparcaments d'ús públic que no estiguin a la via pública, tant exteriors com interiors, i estiguin vinculats o no a un establiment d'ús públic, amb l'avís previ dels responsables d'aquests aparcaments als agents de l'autoritat.

e) Garantir el percentatge reglamentàriament establert de places d'aparcament reservades a persones amb discapacitat i traslladar dins la mateixa zona les que s'hagin de suprimir per obres d'urbanització o actuacions que comportin ocupació de via pública.

f) Regular altres mesures addicionals a aquestes per afavorir la mobilitat de les persones amb discapacitat mitjançant les ordenances municipals.

g) Requerir el retorn de les targetes d'aparcament en vigor que s'hagin atorgat sense que la persona compleixi tots els requisits necessaris per a la seva obtenció. En cas que no es retorni, es considerarà ús fraudulent.

172.2 Correspon al departament competent en matèria de promoció de l'accessibilitat de la Generalitat de Catalunya:

a) Establir les modalitats de targetes d'aparcament per a persones amb discapacitat i regular-ne l'ús.

b) Fixar les condicions generals per a la concessió de places d'aparcament d'ús individual reservades per a persones amb discapacitat.

c) Coordinar i assessorar els ens locals en relació amb la gestió de les targetes.

d) Fer el seguiment i l'estudi de les actuacions efectuades i de les dades aportades que es considerin oportunes en aplicació d'aquest Codi.

172.3 Els ens locals, els cossos de seguretat i el departament de la Generalitat de Catalunya competent en matèria d'accessibilitat han de cooperar per garantir el bon ús de les targetes d'aparcament.

Article 173

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Registre

173.1 El departament competent en matèria de promoció de l'accessibilitat de la Generalitat de Catalunya ha de disposar d'un registre únic o base de dades que permeti als ens locals introduir les dades de les targetes que gestionen. Aquest registre o base de dades ha de permetre que tant aquest departament com els ens locals puguin comprovar i tenir accés a les dades de qualsevol targeta d'aparcament tramitada a Catalunya a fi de vetllar per la gestió correcta de les targetes d'aparcament.

173.2 En qualsevol cas, els ens locals han de mantenir un registre informàtic propi de les targetes d'aparcament que concedeixen en el qual han de constar, com a mínim, les dades següents:

a) Nom de l'ens local

b) Nom i cognoms de la persona beneficiària de la targeta o nom de l'entitat titular en targetes de la modalitat de transport col·lectiu

c) Document nacional d'identitat, número d'identificació fiscal o equivalent

d) Modalitat de targeta concedida

e) Codificació de la targeta

f) Matrícula del vehicle, en la modalitat de transport col·lectiu

g) Data d'expedició

h) Vigència de la targeta

i) Renovacions anteriors (històric de targetes)

j) Sancions imposades

k) Observacions

173.3 Els registres i la base de dades han de garantir el compliment de la normativa de protecció de dades de caràcter personal.

173.4 Mentre no es disposi del registre únic o de la base de dades, els ens locals han d'enviar anualment d'ofici i per mitjans telemàtics al departament competent en matèria de promoció de l'accessibilitat les dades dels seus registres, que han de ser, com a mínim, les altes i les baixes de les targetes d'aparcament de l'exercici anterior, garantint sempre la seguretat de les dades i, també quan el departament ho requereixi, qualsevol altra informació relacionada que se li demani per fer-ne el seguiment, el control i, si escau, estudis o estadístiques.

Article 174

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Codificació de les targetes

Amb la finalitat d'identificar les targetes de totes les modalitats d'ús individual i col·lectiu a tot el territori de Catalunya, els ens locals han de fer constar a les targetes d'aparcament per a persones amb discapacitat que expedeixin anualment un codi de 19 dígits o 20, d'acord amb les instruccions següents:

a) 5 primers dígits del codi de municipi corresponent, segons l'annex 3 de l'Ordre ECF/105/2005, de 9 de febrer, per la qual es modifica el sistema de codificació de les entitats locals, ens de gestió, consorcis i societats amb participació pública local, amb finalitats estadístiques, o la norma que la substitueixi.

b) 4 dígits per indicar l'any d'expedició.

c) 5 dígits per numerar correlativament les targetes que l'ens local corresponent concedeix durant l'any en curs.

d) 5 darrers caràcters del NIF o NIE de la persona titular (quatre dígits i la lletra) en el cas de les targetes de modalitat d'ús individual, i els 5 darrers dígits del NIF o NIE en el cas de les targetes de modalitat de transport col·lectiu.

   e) 1 dígit per numerar els exemplars duplicats emesos d'aquella targeta. En aquest cas, el codi de la targeta tindrà 20 dígits.

 

Exemple

 

08019 – 2016 – 00001 – 9999k

Barcelona – any – núm. TA – NIF o NIE

 

17077 – 2016 – 00015 – 9485A – 1

Garriguella – any – núm. TA – NIF – còpia 1

Article 175

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Gestió de les targetes

a) Només es permeten els duplicats d'una targeta d'aparcament en cas de pèrdua, sostracció o deteriorament d'aquesta. En cas de pèrdua o sostracció de la targeta, l'ens gestor ha de requerir a la persona afectada la denúncia corresponent per tramitar un duplicat. En cas de deteriorament de la targeta, ha de requerir la targeta original abans de lliurar-ne un duplicat.

b) Els duplicats que es generin per pèrdua, sostracció o deteriorament han de conservar la mateixa numeració i temps de validesa, i s'han d'identificar mitjançant el darrer dígit de la codificació.

c) L'ens local ha de plastificar les targetes un cop emplenades les dades que hi han de constar i la signatura de la persona beneficiària o del seu representant legal.

d) Les targetes que es concedeixin a partir de l'entrada en vigor d'aquest odi han d'incorporar a l'anvers l'escut amb l'holograma de la Generalitat de Catalunya o de l'ens local que les concedeix, amb la finalitat d'autenticar-les, sens perjudici d'altres elements addicionals que s'hi puguin aplicar per controlar-les.

e) El departament competent en matèria de promoció de l'accessibilitat de la Generalitat de Catalunya pot proveir els exemplars de targetes d'aparcament als ens locals que ho sol·licitin, sens perjudici que els ens locals les puguin adquirir directament i sempre que garanteixin les mateixes mides, les característiques i les mesures de seguretat dels models que estableix l'annex 8a.

f) En qualsevol cas, tots els ens locals han de lliurar la targeta d'acord amb el model que estableix la Recomanació 98/376/CE del Consell de la Unió Europea o la normativa que la substitueixi, i amb el que estableix aquest Codi.

g) Les targetes d'aparcament concedides a l'empara de la normativa anterior que no disposin d'un sistema de seguretat amb holograma deixaran de ser vàlides a partir del 31 de desembre de l'any següent a la data d'entrada en vigor d'aquest Codi.

Article 176

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Places d'aparcament reservades per a persones amb discapacitat d'ús general

176.1 Les places d'aparcament reservades per a persones amb discapacitat d'ús general són places perquè les facin servir exclusivament persones amb discapacitat que siguin titulars d'una targeta d'aparcament. Aquestes places han de tenir les característiques i dimensions corresponents a una plaça d'aparcament accessible que descriu l'apartat 8 de l'annex 2a Normes d'accessibilitat al territori.

176.2 Aquestes places d'aparcament d'ús general s'han de distribuir a la via pública segons el que estableix l'article 19.1. També poden estar adscrites a un establiment o centre i restringides als usuaris d'aquests, si per la tipologia de l'establiment s'atenen habitualment persones amb discapacitat. Les condicions d'ús de les places adscrites a un establiment o centre han de constar visibles i limitades a un horari determinat per als seus usuaris. Fora d'aquest horari es consideraran places d'aparcament per a persones amb discapacitat d'ús general.

Article 177

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Places d'aparcament reservades d'ús individual

177.1 Poden sol·licitar a l'ens local una plaça d'aparcament reservada d'ús individual a prop del seu domicili i/o del lloc de treball:

a) Les persones que són titulars conductores d'una targeta d'aparcament.

b) Les persones que són titulars no conductores d'una targeta d'aparcament, que tenen menys de 18 anys i que acrediten mobilitat reduïda.

c) Les persones que són titulars no conductores d'una targeta d'aparcament i que acrediten mobilitat reduïda i un grau de discapacitat del 75% o superior.

177.2 La sol·licitud de plaça d'aparcament reservada d'ús individual s'ha de presentar, en tots els casos, juntament amb la justificació de la necessitat, a l'ens local on està empadronada o treballa la persona titular.

177.3 L'ens local, dins el seu àmbit territorial, ha d'establir els criteris i el procediment de concessió de les places reservades d'ús individual i ha de determinar els terminis i les condicions d'ús d'aquestes places. L'ens local pot definir zones amb regulació específica quan es justifica per les característiques de l'entorn, a fi d'una organització correcta i equitativa de les places d'aparcament i de l'espai públic, i determinar criteris de valoració que tinguin en compte circumstàncies personals i d'habitatge; no obstant això, no pot establir requisits de la discapacitat, edat i barems de la persona sol·licitant més restrictius que els que estableix aquest Codi.

177.4 La concessió o denegació d'una plaça d'aparcament reservada d'ús individual ha d'estar degudament motivada. Són motiu de denegació l'incompliment de les condicions per ser-ne beneficiari que estableix l'apartat 1, la manca de justificació de la necessitat, que la zona tingui més del 10% de les places d'aparcament amb caràcter reservat (sumant-hi les places per a persones amb discapacitat d'ús general i les d'ús individual) i la resta de motius que determini la normativa local. En aquest apartat s'entén com a zona la unitat administrativa més petita: barri, parròquia, urbanització o altres.

177.5 L'ens local pot acordar amb la persona beneficiària una reducció de les dimensions de la plaça d'aparcament per adaptar-la a vehicles més petits, així com la possibilitat d'establir fraccions horàries d'estacionament quan es justifiqui per atendre situacions personals, temporals o d'entorn concretes.

177.6 Les places d'aparcament d'ús individual s'han de senyalitzar sempre amb el símbol internacional d'accessibilitat a terra i un senyal de trànsit vertical col·locat en un lloc visible de la vorera, amb un disc grafiat amb el símbol d'accessibilitat i una placa que indiqui el número de matrícula del vehicle o vehicles autoritzats i l'horari, si escau.

177.7 L'ens local ha de resoldre i notificar la concessió o la denegació de la reserva de plaça en el termini màxim de dos mesos. Un cop transcorri aquest termini sense que s'hagi notificat la resolució del procediment, la sol·licitud s'ha d'entendre desestimada, la qual cosa no eximeix l'òrgan competent de dictar resolució motivada en els termes que estableix la normativa de procediment administratiu comú.

Article 178

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Places d'aparcament reservades a establiments que presten serveis socials

Les entitats que treballen amb persones amb discapacitat o dependència titulars d'un vehicle de transport col·lectiu adaptat a les necessitats d'aquestes persones, i que tinguin una targeta d'aparcament de transport col·lectiu, poden sol·licitar a l'ens local una plaça d'aparcament reservada tan a prop com sigui possible del centre de treball, si se'n justifica la necessitat i aquesta és viable.

Article 179

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Definició de vehicle

179.1 Pel que fa a la targeta d'aparcament d'ús individual, es consideren vehicles: els turismes, els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda, els vehicles mixtos adaptables i els ciclomotors de quatre rodes.

179.2 Pel que fa a la targeta d'aparcament de transport col·lectiu, es consideren vehicles de transport col·lectiu per a persones amb discapacitat: els vehicles mixtos adaptables i els autobusos o autocars degudament adaptats per al transport de persones amb discapacitat o dependència.

179.3 Els vehicles que s'esmenten en aquest article s'han d'ajustar a les definicions de l'annex I del text vigent del Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, o a la norma que el substitueixi.

Capítol 9

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat Article 180 - Article 185

Article 180

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Naturalesa i adscripció

El Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat és l'òrgan col·legiat de participació, de consulta i deliberació en matèria d'accessibilitat, i està adscrit al departament competent en aquesta matèria.

Article 181

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Composició

181.1 El Consell està integrat per membres representants de les administracions públiques, de les entitats més representatives de persones amb discapacitat, de la gent gran, d'organismes especialment implicats i d'experts en matèria de l'accessibilitat.

181.2 La seva composició és la següent:

a) Presidència: el conseller o consellera del departament competent en la promoció de l'accessibilitat.

b) Vicepresidència: una persona designada pel conseller o consellera del departament competent en la promoció de l'accessibilitat, que ha de ser el secretari o la secretària sectorial, el director o la directora general competent en matèria de promoció de l'accessibilitat, o el secretari o la secretària general del departament competent en aquesta matèria.

c) Dues vocalies en representació del departament de la Generalitat competent en matèria d'accessibilitat amb funcions relacionades amb aquesta matèria.

d) Setze vocalies en representació de l'Administració de la Generalitat, designades per la persona titular de cadascun dels departaments competents en les matèries següents, amb rang orgànic mínim de subdirector o subdirectora general, i amb responsabilitat en les àrees més estratègiques per a la promoció de l'accessibilitat:

d1. Administració pública

d2. Coordinació interdepartamental

d3. Cultura

d4. Educació

d5. Habitatge

d6. Empresa i competitivitat

d7. Infraestructures de mobilitat i serveis de transport

d8. Justícia

d9. Política territorial i urbanisme

d10. Salut

d11. Seguretat pública

d12. Serveis socials

d13. Treball

d14. Turisme

d15. Universitats i recerca

d16. Igualtat de tracte i no discriminació

e) Deu vocalies en representació de l'Administració local, per a la promoció de l'accessibilitat, dues de les quals en representació de les dues organitzacions associatives d'ens locals més representatives de Catalunya, i les vuit restants en representació de les diputacions, consells comarcals o entitats supramunicipals, seleccionades d'acord amb el que estableix l'apartat 4, designades per les mateixes entitats i relacionades amb la promoció de l'accessibilitat.

f) Una vocalia en representació i designada per l'Ajuntament de Barcelona, que tingui competències en matèria de l'accessibilitat.

g) Dotze vocalies en representació de les entitats associatives de la discapacitat i de la gent gran de Catalunya, designades per les mateixes entitats, amb la distribució següent:

g1. Tres en representació de les persones amb discapacitat física.

g2. Tres en representació de les persones amb discapacitat auditiva, una de la modalitat oral, una altra de la modalitat en llengua de signes i una altra per al col·lectiu d'implantats coclears.

g3. Dues en representació de les persones amb discapacitat visual.

g4. Una en representació de les persones amb discapacitat intel·lectual.

g5. Una en representació de les persones amb discapacitat derivada de malaltia mental.

g6. Una en representació de les persones grans.

g7. Una en representació de les persones amb sordceguesa.

h) Vuit vocalies de persones expertes en accessibilitat que representin els col·legis professionals més relacionats amb la matèria, designades pels òrgans de govern respectius dels col·legis, d'acord amb la distribució següent:

h1. Una en representació del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.

h2. Una en representació del Consell de Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya.

h3. Una en representació del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.

h4. Una en representació del Col·legi d'Enginyers tècnics industrials de Catalunya.

h5. Una en representació del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya.

h6. Una en representació del Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya.

h7. Una en representació del Col·legi de Treball Social de Catalunya.

h8. Una en representació del Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya.

i) Fins a tres vocalies de persones expertes en accessibilitat, amb prestigi reconegut en la matèria, a títol individual, nomenades per la persona titular del Departament competent en accessibilitat.

j) Secretaria: exercida per una persona adscrita a l'Àrea de Promoció de l'Accessibilitat i de Supressió de Barreres del departament competent en accessibilitat, nomenada per la persona titular del departament competent en la promoció de l'accessibilitat. La seva participació en les sessions serà amb veu i sense vot. El lloc de secretaria no comporta la creació de cap lloc de treball específic.

181.3 Totes les vocalies previstes han de tenir designades persones suplents, excepte les vocalies que estableix el punt i) de l'apartat anterior, ja que es tracta de persones nomenades a títol individual per raó de la seva trajectòria professional i prestigi personal en matèria d'accessibilitat. En el cas de les persones suplents de les vocalies que indica el punt d) de l'apartat anterior s'estableix un rang mínim de cap de servei o assimilat.

181.4 Les diputacions o entitats supramunicipals se seleccionen per ocupar les vocalies que s'esmenten en el punt e) de l'apartat 181.2 a proposta de la Presidència del Consell, d'acord amb els criteris de representativitat de població, equilibri territorial i participació activa, i es podran nomenar de manera rotatòria per períodes de quatre anys o, si escau, podran ser convidades segons les temàtiques de les sessions del Consell i en cas que es tractin temes que afectin un territori concret.

181.5 Les entitats representants de les persones amb discapacitat i gent gran se seleccionen per ocupar les vocalies que s'esmenten al punt g) de l'apartat 181.2 a proposta de la Presidència del Consell, d'acord amb els criteris de representativitat, pluralitat, diversitat, equilibri territorial i participació efectiva. En cas que hi hagi diverses entitats per a una discapacitat determinada amb aquestes característiques, es podran nomenar de manera rotatòria per períodes de quatre anys o, si escau, podran ser convidades segons les temàtiques de les sessions del Consell.

181.6 En la composició del Consell hi ha d'haver paritat de dones i homes pel que fa a totes les persones designades que no en siguin membres per raó del càrrec.

Article 182

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Funcions del Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat

Són funcions del Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat:

a) Assessorar i informar el Govern en matèria de promoció de l'accessibilitat universal; cercar i debatre estratègies per millorar l'accessibilitat i la seva implantació en els àmbits d'urbanisme, edificació, transport, comunicació, cultura, educació, formació i ocupació, productes i serveis, avenços tècnics i mesures de control per assegurar-ne el compliment, i proposar criteris d'actuació.

b) Fomentar les actuacions en matèria de promoció de l'accessibilitat

c) Avaluar el grau de compliment de la normativa i els avenços produïts en aquesta matèria, mitjançant els informes que preveu l'article 63.1 de la Llei 13/2014, del 30 d'octubre.

d) Informar sobre els projectes normatius relatius a la promoció i la millora de l'accessibilitat, la igualtat d'oportunitats i la no-discriminació per raó de les barreres físiques, sensorials i actitudinals.

e) Orientar estratègies de promoció, implantació i consolidació de l'accessibilitat universal i la supressió de barreres en els àmbits representats, suggerir o recomanar les actuacions possibles i fer-ne difusió als seus sectors de competència.

f) Fer el seguiment de les actuacions de l'accessibilitat en els àmbits de les administracions públiques a Catalunya, mitjançant la memòria de les activitats efectuades pels seus representants i les entitats durant l'exercici, sobre el compliment i la implementació de la Llei 13/2014 d'accessibilitat i la normativa que la desplegui.

Article 183

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Drets i obligacions dels membres del Consell

183.1 Les persones titulars de les vocalies, i els suplents si és el cas, han de traslladar als òrgans o les entitats que representen els acords presos pel Consell que els afectin.

183.2 Els membres del Consell que no són personal de les administracions públiques no poden percebre drets d'assistència per la concurrència a les reunions de l'òrgan col·legiat, sens perjudici del dret a percebre les despeses pel desplaçament, d'acord amb la legislació vigent.

183.3 L'absència continuada o reiterada de la persona titular d'una vocalia o l'incompliment greu de les seves funcions com a membre del Consell pot comportar la pèrdua de la condició de membre del Consell. En aquest cas, s'han de comunicar aquests fets a l'òrgan o entitat al qual representa la persona que ocupa la vocalia, a fi que es nomeni una altra persona en representació d'aquell òrgan o entitat.

183.4 Els membres del Consell no es podran atribuir la representació o les facultats del Consell, llevat que se'ls hagin atorgat expressament mitjançant acord de l'òrgan col·legiat, i per a cada cas en concret.

Article 184

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Funcionament del Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat

184.1 El ple del Consell es reuneix en sessió ordinària almenys un cop l'any i, si escau, en més sessions extraordinàries per ordre de la presidència. També es pot reunir de manera telemàtica quan sigui oportú per al compliment de les seves funcions.

184.2 Es pot convidar a les reunions del Consell les persones representants de sectors afectats o experts per raó dels temes que s'han de tractar. La seva participació en les sessions és amb veu i sense vot.

184.3 Les convocatòries de les sessions s'han de fer amb una antelació mínima d'una setmana i han de contenir l'ordre del dia i la documentació de treball necessària.

184.4 Les absències de les persones titulars de les vocalies, les designacions i els cessaments, les propostes i altres peticions en el marc del Consell s'han de transmetre o comunicar amb antelació a la Secretaria perquè faci les gestions corresponents.

184.5 En les sessions ordinàries del Consell, la unitat competent en accessibilitat presentarà la memòria d'activitats en matèria d'accessibilitat que han dut a terme els departaments de la Generalitat en els seus àmbits de competència per a la millora dels serveis, la promoció i el foment, així com les dades significatives del seguiment i el desplegament de la Llei, els avenços obtinguts i la relació de les queixes i reclamacions presentades.

184.6 Les memòries d'activitat presentades al Consell s'han de fer públiques a la web del Departament competent en la promoció de l'accessibilitat.

184.7 En tot el que no estableix aquest capítol, el funcionament del Consell el regula supletòriament la normativa reguladora dels òrgans col·legiats de la Generalitat de Catalunya.

Article 185

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Creació de grups de treball i ponències

185.1 La presidència i la vicepresidència del Consell poden proposar la creació de grups de treball i ponències col·legials o unipersonals per a l'estudi o el tractament de qüestions específiques, que poden estar formades pels membres del Consell.

185.2 La participació dels membres en aquests grups o ponències té caràcter voluntari i la seva creació s'ha de fer mitjançant acord del Consell.

Capítol 10

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Control, inspecció i procediment sancionador Article 186 - Article 191

Article 186

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Objecte

Les administracions públiques, en l'àmbit de les competències respectives, han de dur a terme les actuacions d'inspecció i control necessàries per garantir el compliment de les condicions d'accessibilitat del territori, l'edificació, els mitjans de transport, els productes i els serveis dins del marc d'aplicació de la Llei 13/2014, de 30 d'octubre, d'accessibilitat.

Article 187

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Competència

187.1 L'activitat de control previ i d'inspecció i control posterior és exercida per les administracions locals i pels òrgans de l'Administració de la Generalitat en l'àmbit de les seves competències, sens perjudici de les que corresponen a l'Administració de l'Estat.

187.2 Els departaments de la Generalitat de Catalunya són competents en la inspecció i el control del compliment de la normativa d'accessibilitat en els àmbits que per normativa sectorial els correspongui exercir la funció inspectora, en relació amb el territori, l'edificació, els mitjans de transport, l'accés a productes i serveis i la comunicació.

187.3 Els ens locals són competents en la inspecció i el control del compliment de la normativa d'accessibilitat en totes les activitats i intervencions que estiguin sotmeses a règims de llicència, autorització, comunicació prèvia, declaració responsable, assabentat i altres procediments amb finalitats similars, la tramitació dels quals els correspongui.

187.4 En cas que els serveis d'inspecció dels ens locals detectin possibles incompliments de la normativa d'accessibilitat en qualsevol dels àmbits sobre els quals exerceixen funcions de control d'acord amb la legislació de règim local, correspon a la mateixa administració l'exercici de la competència sancionadora, mitjançant la incoació, la tramitació i la resolució del procediment corresponent, així com l'adopció de mesures de restabliment de la legalitat infringida, quan escaigui.

187.5 En cas que els serveis d'inspecció dels ens locals detectin alguna possible infracció que prevegi la Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat, que no estigui dins el marc competencial corresponent a l'Administració local, ha de donar trasllat de l'expedient al departament de la Generalitat competent en matèria d'accessibilitat.

187.6 El departament competent en matèria de promoció de l'accessibilitat de la Generalitat efectua actuacions d'inspecció i control en matèria d'accessibilitat en els supòsits del punt anterior, sens perjudici que si els fets constitutius d'una infracció que preveu la Llei 13/2014, del 30 d'octubre també ho són en una altra norma sectorial, els òrgans competents són els que estableix la normativa sectorial esmentada.

187.7 El departament competent en matèria de promoció de l'accessibilitat també pot dur a terme les actuacions d'inspecció i control en matèria d'accessibilitat en cas d'inactivitat dels ens locals en aquesta matèria o d'incompliment de llurs obligacions en aquest àmbit, sens perjudici de les competències que la Llei atribueix als altres departaments de la Generalitat.

187.8 Les funcions d'inspecció corresponen al personal de l'òrgan competent en la promoció de l'accessibilitat amb categoria d'inspector, sens perjudici que les pugui dur a terme el personal inspector en matèria de serveis socials, d'acord amb el que preveu la disposició addicional tercera de la Llei 13/2014, del 30 d'octubre.

187.9 La funció inspectora i de control ha de tenir el suport de les altres inspeccions tècniques de l'Administració de la Generalitat o dels ens locals, sempre que sigui necessària, les quals han de col·laborar entre si d'acord amb els principis de coordinació i col·laboració que s'exigeixen a les administracions públiques.

187.10 Els òrgans competents de les administracions públiques poden encomanar l'exercici de funcions d'inspecció i control en matèria d'accessibilitat a entitats col·laboradores degudament habilitades. El departament competent en matèria de promoció de l'accessibilitat de la Generalitat pot establir requisits, procediments i sistemes d'habilitació d'entitats col·laboradores en aquesta matèria mitjançant una ordre.

Article 188

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Inici de les actuacions

188.1 Les actuacions d'inspecció i control en matèria d'accessibilitat es poden iniciar d'ofici o a conseqüència d'una denúncia.

188.2 Les denúncies poden ser presentades per qualsevol persona física o jurídica davant l'administració competent. Per garantir la pluralitat en l'atenció i l'eficiència en la utilització dels recursos públics, les administracions poden establir mecanismes a fi d'evitar pràctiques de denúncia reiterades o massives que obstaculitzin o comprometin el funcionament normal de les unitats d'inspecció i control.

Article 189

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Funcions de la inspecció

189.1 Les activitats inspectores de les administracions públiques s'han d'efectuar en el moment, de la manera i amb els mitjans que permetin constatar els fets rellevants per al compliment de la normativa d'accessibilitat.

189.2 Els òrgans que exerceixen funcions d'inspecció en els sectors o àmbits en què l'accessibilitat té incidència tenen les funcions següents:

a) Vetllar pel compliment de la normativa vigent en matèria d'accessibilitat i verificar el compliment de les condicions funcionals i materials, en l'àmbit de les competències respectives.

b) Assessorar i informar les persones o entitats inspeccionades sobre el compliment de la normativa i les possibilitats d'esmena o millora de les condicions d'accessibilitat.

c) Advertir les persones o entitats inspeccionades de les irregularitats observades i requerir-los que facin les modificacions necessàries en els terminis adequats.

d) Investigar les irregularitats amb la finalitat de comprovar-ne l'abast i, si escau, les causes i les responsabilitats dels presumptes autors.

e) Estendre acta del que s'ha observat i dels requeriments formulats.

f) Comprovar el compliment de la proposta de restitució efectuada per les persones físiques o jurídiques.

g) Proposar als òrgans competents les mesures adequades a les irregularitats constatades.

h) Col·laborar en els procediments administratius sancionadors en matèria d'accessibilitat.

i) Qualsevol altra funció relacionada que li encomanin els òrgans competents.

Article 190

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Exercici de la funció inspectora

190.1 L'exercici de la funció inspectora s'efectua d'acord amb el que estableix la normativa de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

190.2 El personal de les administracions encarregat de les funcions públiques d'inspecció i control té la consideració d'autoritat i està facultat per:

a) Accedir a les finques i establiments objecte de denúncia o d'inspecció sense avís previ i quedar-s'hi el temps que sigui necessari per dur a terme la seva funció. Això no obstant, quan l'objecte de la inspecció sigui el domicili d'una persona, se n'ha d'obtenir el consentiment exprés per entrar-hi o, si escau, l'autorització judicial corresponent.

b) Practicar qualsevol diligència d'investigació, examen o prova que es consideri necessària i, en particular:

b1. Reclamar que les persones presents al lloc inspeccionat s'identifiquin i informin sobre qualsevol circumstància relacionada amb el compliment de la normativa d'accessibilitat.

b2. Efectuar amidaments i obtenir imatges fotogràfiques o en moviment relatives a l'actuació inspeccionada.

b3. Sol·licitar la compareixença de la persona propietària i d'altres persones presumptament responsables al lloc inspeccionat o a l'oficina pública designada per la persona inspectora.

190.3 Les persones físiques i jurídiques que siguin inspeccionades estan obligades a prestar la màxima col·laboració en les tasques d'inspecció i control, i també a proporcionar les dades i els documents necessaris que se'ls sol·licitin.

Article 191

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Actes d'inspecció

191.1 El personal inspector ha d'estendre actes de les seves visites d'inspecció, en les quals ha de fer constar, com a mínim, les dades següents:

a) La data, l'hora i el lloc de les actuacions.

b) La identificació de la persona inspectora actuant.

c) La identificació de l'espai, l'edificació, l'establiment, el mitjà de transport o el servei inspeccionats i de la persona en presència de la qual s'efectua la inspecció.

d) La descripció de les circumstàncies o els fets i de les presumptes infraccions comeses, en què ha de fer constar el precepte que s'entén vulnerat.

191.2 La inspecció s'ha d'efectuar en presència de la persona titular o responsable del servei inspeccionat. Igualment, en l'acta s'ha de fer constar la seva conformitat o disconformitat respecte al contingut d'aquesta, i també les al·legacions que consideri oportunes. Se li ha de lliurar una còpia de l'acta estesa.

191.3 Els fets que constati el personal inspector i que es recullin en les actes d'inspecció tenen valor probatori i presumpció de certesa, llevat de prova en contra.

191.4 Si els fets consisteixen en la inobservança de requisits fàcilment esmenables, el personal inspector pot advertir i assessorar perquè es compleixi la normativa. En aquest supòsit, s'ha de consignar l'advertiment en l'acta i s'ha de fixar un termini perquè es resolgui.

Capítol 11

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Distintiu de qualitat en accessibilitat Article 192 - Article 199

Article 192

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Objecte del distintiu de qualitat en accessibilitat

El distintiu de qualitat en accessibilitat és un sistema de reconeixement dels establiments, espais o municipis, que s'atorga quan les característiques dels edificis i entorns i dels productes i serveis que ofereixen superen determinades condicions d'accessibilitat física, sensorial i cognitiva més enllà de les que aquest Codi estableix com a obligatòries, en cadascuna de les categories que identifica l'article 193, d'acord amb els requisits que indica l'article 194 i les condicions que s'estableixen en aquest capítol.

Article 193

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Categories

193.1 El distintiu de qualitat en accessibilitat s'atorga en les tres categories següents:

a) Establiments d'ús públic

b) Edificis d'habitatges

c) Entitats de població: municipis, nuclis poblacionals, districtes o barris

193.2 Les categories que s'indiquen a l'apartat anterior es poden ampliar mitjançant instrucció tècnica en cas que es consideri adient.

Article 194

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Nivells, requisits i condicions per a la seva obtenció

194.1 En cadascuna de les categories es consideren dos nivells de distintiu de qualitat:

a) Nivell d'òptim (Acc. /*)

b) Nivell d'excel·lència (Acc. /**)

194.2 Per obtenir els nivells indicats s'ha d'acreditar el compliment dels requisits següents:

a) Establiments d'ús públic i edificis d'habitatges:

a1. Complir totes les condicions que s'exigeixen als edificis, espais i serveis de nova creació.

a2. Complir un nombre determinat de condicions addicionals que assoleixin les puntuacions mínimes que es determinin per una ordre. La llista de condicions, així com la puntuació assignada a cada condició, han de quedar definides a l'ordre corresponent.

b) Municipis, nuclis poblacionals, districtes o barris:

b1. Disposar d'un Pla municipal d'accessibilitat

b2. Tenir executat el Pla municipal d'accessibilitat en relació amb les vies públiques urbanitzades, les edificacions i la resta d'actuacions de l'àmbit objecte de concessió en un percentatge superior al 75%, per a l'obtenció del nivell òptim.

b3. Tenir executat el Pla municipal d'accessibilitat en relació amb les vies públiques urbanitzades, les edificacions i la resta d'actuacions de l'àmbit objecte de concessió en un percentatge superior al 90%, per a l'obtenció del nivell d'excel·lència.

b4. Complir un nombre determinat de condicions addicionals que assoleixin les puntuacions mínimes que es determinin per una ordre. La llista de condicions, així com la puntuació assignada a cada condició, han de quedar definides a l'ordre corresponent.

Article 195

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Tramitació. Entitats col·laboradores

195.1 Per obtenir el distintiu de qualitat s'ha d'aportar un certificat acreditatiu del compliment de les condicions corresponents al nivell i la categoria que se sol·liciten, emès per una entitat col·laboradora habilitada per desenvolupar aquesta tasca.

195.2 L'Administració de la Generalitat ha de definir per ordre del Departament competent en matèria d'accessibilitat:

a) El procediment d'habilitació de les entitats col·laboradores.

b) Els requisits per obtenir l'habilitació.

c) Les funcions que corresponen a les entitats.

d) Els mecanismes d'inspecció i control que permetin supervisar les actuacions de les entitats col·laboradores i la veracitat de les dades obtingudes.

e) Les causes de pèrdua de l'habilitació.

195.3 Les entitats col·laboradores habilitades per emetre el certificat acreditatiu han de quedar inscrites en un registre que formi part de la base de dades del Departament de la Generalitat de Catalunya competent en matèria d'accessibilitat.

195.4 La llista d'entitats col·laboradores habilitades ha de ser públic i s'ha de poder consultar a través de les pàgines web del departament que gestiona el registre.

Article 196

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Característiques del distintiu

Les característiques físiques i formals del distintiu de qualitat en accessibilitat s'han de determinar per ordre del Departament competent en matèria d'accessibilitat. En tot cas, ha d'incloure un logotip que la persona beneficiària pot incorporar en els seus documents informatius i canals de comunicació i publicitat.

Article 197

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Concessió i registre de distintius

197.1 El Departament competent en matèria d'accessibilitat concedeix els distintius d'acord amb les condicions acreditades pel certificat emès per les entitats col·laboradores.

197.2 Tots els establiments, edificis i entitats de població que hagin obtingut un distintiu de qualitat en qualsevol de les seves categories i nivells han de quedar inscrits en un registre públic que, a aquest efecte, ha de gestionar el Departament competent en matèria d'accessibilitat.

197.3 La consulta pública dels establiments, edificis i entitats de població que disposen del distintiu de qualitat ha de ser possible, com a mínim, a través d'internet, sens perjudici d'altres mitjans que es puguin considerar adients.

Article 198

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Retirada del distintiu

198.1 El distintiu de qualitat pot ser retirat per l'Administració si es constata la pèrdua de les característiques que en van motivar l'obtenció, si la persona beneficiària és objecte de sancions per incompliments de la normativa d'accessibilitat o per anomalies en el procediment de concessió.

198.2 La retirada del distintiu i la baixa del registre corresponent es poden dur a terme de manera motivada per iniciativa de l'ens local que ho ha de traslladar a l'òrgan de la Generalitat competent en matèria d'accessibilitat perquè ho valori i ho faci efectiu, si escau, o a instància d'aquest segon.

198.3 La pèrdua del dret al distintiu de qualitat s'ha de comunicar a l'entitat afectada i té efectes immediats en relació amb els beneficis que indica l'article 199. L'entitat disposa d'un termini d'un any per retirar totes les referències al distintiu que pugui tenir en els seus documents informatius o i canals de comunicació i publicitat.

Article 199

 Descarrega fragment Comparteix fragment

Beneficis del distintiu

199.1 Les entitats que obtinguin la concessió del distintiu de qualitat en algun dels nivells i categories tenen dret a fer-ne la difusió que considerin oportuna per mitjans publicitaris o informatius.

199.2 Les administracions públiques poden incloure actuacions per donar a conèixer els establiments, edificis i entitats de població que obtinguin un distintiu de qualitat en les campanyes de difusió, conscienciació i promoció de l'accessibilitat que dugui a terme en els àmbits territorials on estiguin ubicats.

199.3 Les administracions públiques poden incloure el distintiu de qualitat com una condició puntuable en els plecs de clàusules administratives, així com en els programes d'ajuts i subvencions.

Annex 1a

 Descarrega fragment Comparteix fragment

(Vegeu la imatge al final del document)

929685_CatANNEX1acat.pdf

Annex 2a

 Descarrega fragment Comparteix fragment

(Vegeu la imatge al final del document)

929686_CatANNEX2acat.pdf

Annex 3a

 Descarrega fragment Comparteix fragment

(Vegeu la imatge al final del document)

 

929687_CatANNEX3acat.pdf

Annex 3b

 Descarrega fragment Comparteix fragment

(Vegeu la imatge al final del document)

 

929688_CatANNEX3bcat.pdf

Annex 3c

 Descarrega fragment Comparteix fragment

(Vegeu la imatge al final del document)

929689_CatANNEX3ccat.pdf

Annex 3d

 Descarrega fragment Comparteix fragment

(Vegeu la imatge al final del document)

929690_CatANNEX3dcat.pdf

Annex 3e

 Descarrega fragment Comparteix fragment

(Vegeu la imatge al final del document)

929691_CatANNEX3ecat.pdf

Annex 3f

 Descarrega fragment Comparteix fragment

(Vegeu la imatge al final del document)

929692_CatANNEX3fcat.pdf

Annex 4a

 Descarrega fragment Comparteix fragment

(Vegeu la imatge al final del document)

929693_CatANNEX4acat.pdf

Annex 4b

 Descarrega fragment Comparteix fragment

(Vegeu la imatge al final del document)

929694_CatANNEX4bcat.pdf

Annex 5a

 Descarrega fragment Comparteix fragment

(Vegeu la imatge al final del document)

929695_CatANNEX5acat.pdf

Annex 6a

 Descarrega fragment Comparteix fragment

(Vegeu la imatge al final del document)

929696_CatANNEX6acat.pdf

Annex 6b

 Descarrega fragment Comparteix fragment

(Vegeu la imatge al final del document)

929697_CatANNEX6bcat.pdf

Annex 8a

 Descarrega fragment Comparteix fragment

(Vegeu la imatge al final del document)

929698_CatANNEX8acat.pdf

Annex glossari

 Descarrega fragment Comparteix fragment

(Vegeu la imatge al final del document)

929699_CatANNEXGlossaricat.pdf