17.9.19

Preus màxims de venda per transmissions d'habitatges en cas de promoció pública


Format de l'expedient:
  • Expedients anteriors a 2015
    No tenen un format determinat com els de promoció privada.
    Alguns formats són: B-XXXX-H, B-XX-XXX, XXXXX, etc.
  • Expedients de 2015 i posteriors
    Barcelona Girona Lleida Tarragona Terres de l'Ebre
    08-B-XXXX-XX 17-G-XXXX-XX 25-L-XXXX-XX 43-T-XXXX-XX 43-E-XXXX-XX
El preu de venda màxim per metre quadrat útil d'aquests habitatges depèn dels anys que han transcorregut des de la data de la qualificació definitiva (no hi ha zones).
  • Durant els cinc primers anys: no es poden transmetre.
  • Del sisè any al quinzè (inclosos): 545,76 €.
  • Del setzè any al trentè (inclosos): 477,54 €.
El preu per metre quadrat de garatge i/o traster vinculats a l'habitatge no pot ser superior al 60% del preu per metre quadrat útil d'habitatge.

Preus màxims de venda per transmissions d'habitatges en cas de promoció privada




    1. Expedients anteriors a 1969 (parc privat i parc públic)
      Aquests habitatges estan qualificats a l'empara del Reglament d'habitatges de renda limitada de 24 de juny de 1955 per un termini de 20 anys comptats a partir de la data de la qualificació definitiva i actualment són tots habitatges lliures.
       
    2. Expedients 1969-1978
      Aquests habitatges estan qualificats a l'empara del Reglament d'habitatges de protecció oficial de 24 de juliol de 1968 per un termini de 50 anys comptats a partir de la data de la qualificació definitiva.

      1. Parc privat
        El format del número d'expedient d'aquests habitatges comença sempre per la lletra de la província.
        Barcelona Girona Lleida Tarragona
        Grup primer B-GI-XXXX-XX G-GI-XXXX-XX L-GI-XXXX-XX T-GI-XXXX-XX
        Grup segon B-II-XXXX-XX G-II-XXXX-XX L-II-XXXX-XX T-II-XXXX-XX
        Subvencionats B-VS-XXXX-XX G-VS-XXXX-XX L-VS-XXXX-XX T-VS-XXXX-XX

        El preu de venda d’aquests habitatges és el que lliurament acordin les parts (art. 1 del Reial decret 727/1993, de 14 de maig).
         
      2. Parc públic
        El format del número d'expedient d'aquests habitatges és:
        Barcelona Girona Lleida Tarragona
         B-CD-XXXX-X  G-CD-XXXX-XX  L-CD-XXXX-XX  T-CD-XXXX-XX

        El preu de venda màxim per metre quadrat útil d'habitatge depèn de la localitat on es troba l'habitatge
        Barcelona Girona Lleida Tarragona
         B-CD-XXXX-X  G-CD-XXXX-XX  L-CD-XXXX-XX  T-CD-XXXX-XX

        El preu per metre quadrat de garatge i/o traster vinculats a l'habitatge no pot ser superior al 60% del preu per metre quadrat útil d'habitatge.
        * El preu de venda dels habitatges situats a Badia del Vallès és el 50% d'aquesta quantia. Les persones titulars d'aquests habitatges poden demanar autorització a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per poder vendre a 1.940,48 € el metre quadrat útil.
         
    3. Expedients de 1979 - 2001 (parc privat i parc públic)
      Aquests habitatges estan qualificats a l'empara del Reial decret llei 31/1978, de 31 d'octubre per un termini de 30 anys comptats a partir de la data de la qualificació definitiva i poden ser de règim general o règim especial.
      El format del número d'expedient d'aquests habitatges comença sempre pel codi postal de la província:
      Barcelona Girona Lleida Tarragona
      08-1-XXXX-XX 17-1-XXXX-XX 25-1-XXXX-XX 43-1-XXXX-XX

      El preu de venda màxim per metre quadrat útil d'habitatge depèn de la localitat on es troba l'habitatge i el règim de la qualificació.
      Zona A Zona B Zona C Zona D
      Règim general 1.940,48 € 1.576,64 € 1.394,72 € 1.212,80 €
      Règim especial 1.705,50 € 1.478,10 € 1.307,55 € 1.137,00 €
      El preu per metre quadrat de garatge i/o traster vinculats a l'habitatge no pot ser superior al 60% del preu per metre quadrat útil d'habitatge.
    4. Expedients de 2002 i posteriors (parc privat i parc públic)
      • Habitatges qualificats a l'empara del Decret 157/2002Aquests habitatges es van qualificar per un termini de 20 anys comptats a partir de la data de la qualificació definitiva i poden ser de règim general o règim especial.
      • Habitatges qualificats a l'empara del decrets 454/2004, 244/2005 i 13/2010El termini de la qualificació d'aquests habitatges depèn de la qualificació del sòl.
        • Sòls sense prescripció urbanística destinats a habitatge protegit: 30 anys
        • Sòls qualificats destinats a habitatge protegit: tot el temps que es mantingui la qualificació del sòl amb aquesta destinació, amb un mínim de 30 anys.
Aquests habitatges poden ser de règim general, règim especial o preu concertat.
El format del número d'expedient d'aquests habitatges comença sempre pel codi postal de la província.
Barcelona Girona Lleida Tarragona Terres de l'Ebre
08-B-XXXX-XX 17-G-XXXX-XX 25-L-XXXX-XX 43-T-XXXX-XX 43-E-XXXX-XX
El preu de venda màxim per m2 útil d'habitatge depèn de la localitat on es troba l'habitatge i el règim de la qualificació:
Zona A Zona B Zona C Zona D
Règim general 1.940,48 € 1.576,64 € 1.394,72 € 1.212,80 €
Règim especial 1.705,50 € 1.478,10 € 1.307,55 € 1.137,00 €
El preu per metre quadrat de garatge i/o traster vinculats a l'habitatge no pot ser superior al 60% del preu per metre quadrat útil d'habitatge.
Zona A1 I A2 Zona A3 Zona B Zona C Zona D
Preu concertat 3.001,68 € 2.728,80 € 2.183,04 € 1.773,72 € 1.364,40 €
El preu per metre quadrat de garatge i/o traster vinculats a l'habitatge no pot ser superior al 50% del preu per metre quadrat útil d'habitatge.
  1. Habitatges qualificats a l'empara del Decret 75/2014
El termini de vigència de la qualificació d'aquests habitatges depèn del municipi on està ubicat i de la qualificació del sòl
  1. Promocions situades en municipis inclosos en àrees de demanda residencial forta i acreditada:
    • Promocions sobre sòls de reserva destinats a protecció oficial: 20 anys
    • Promocions sobre sòls sense reserva destinats a protecció oficial: 10 anys
  2. Promocions situades en municipis NO inclosos en àrees de demanda residencial forta i acreditada:
    • Promocions sobre sòls de reserva destinats a protecció oficial: 10 anys
    • Promocions sobre sòls sense reserva destinats a protecció oficial: 5 anys
Aquests habitatges poden ser de règim general, règim especial o preu concertat.
El format del número d'expedient d'aquests habitatges comença sempre pel codi postal de la província:
Barcelona Girona Lleida Tarragona Terres de l'Ebre
08-B-XXXX-XX 17-G-XXXX-XX 25-L-XXXX-XX 43-T-XXXX-XX 43-E-XXXX-XX
El preu de venda màxim per metre quadrat útil d'habitatge depèn de la localitat on es troba l'habitatge i el règim de la qualificació.
Zona A Zona B Zona C Zona D
Règim general 1.940,48 € 1.576,64 € 1.394,72 € 1.212,80 €
Règim especial 1.705,50 € 1.478,10 € 1.307,55 € 1.137,00 €
El preu per metre quadrat de garatge i/o traster vinculats a l'habitatge no pot ser superior al 50% del preu per metre quadrat útil d'habitatge (25% si el garatge, tant de cotxe com de motocicleta, està situat en superfície de parcel·la i és obert).
Zona A1 I A2 Zona A3 Zona B Zona C Zona D
Preu concertat 3.001,68 € 2.728,80 € 2.183,04 € 1.773,72 € 1.364,40 €
El preu per metre quadrat de garatge i/o traster vinculats a l'habitatge no pot ser superior al 40% del preu per metre quadrat útil d'habitatge (20% si el garatge, tant de cotxe com de motocicleta, està situat en superfície de parcel·la i és obert).

16.9.19

HONORARIOS DE LOS PERITOS TERCEROS EN LAS TASACIONES PERICIALES CONTRADICTORIAS PARA ATC

actualitzat 5/2023

ORDRE VEH/13/2021, de 25 de gener, per la qual es fixen els honoraris màxims a percebre per les persones perites terceres en les taxacions pericials contradictòries
TEXT PUBLICAT

La taxació pericial contradictòria, regulada a l'article 135 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, és un mecanisme que permet als/a les contribuents corregir les valoracions realitzades pels òrgans competents de l'Administració tributària i que pot comportar que s'hagi de seguir la valoració d'una persona perita tercera.

L'article 161.4 del Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desplegament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, preveu que les administracions tributàries competents puguin establir honoraris estandarditzats per a les persones perites terceres i que l'acceptació de la seva designació suposi també l'acceptació dels honoraris aprovats per l'Administració.

En aquest context normatiu, l'Ordre ECF/218/2009, de 16 d'abril, per la qual s'aproven els honoraris dels/de les perits/tes tercers/eres en les taxacions pericials contradictòries, va establir els criteris per determinar els honoraris màxims en aquest supòsit i així permetre als/a les contribuents que insten aquest procediment efectuar una previsió raonable dels honoraris que poden haver de satisfer.

Atès el temps transcorregut des de l'entrada en vigor de l'Ordre ECF/218/2009, de 16 d'abril, es considera necessari modificar els criteris de quantificació dels honoraris per tal d'assegurar que són proporcionals amb el grau de complexitat de la tasca realitzada. Així com establir que, quan la persona perita tercera es limiti a confirmar alguna de les valoracions de les persones perites anteriors, els honoraris seran menors i s'introdueix un límit màxim a l'import dels honoraris amb independència del valor de l'immoble.

Per tant, aquesta disposició resulta del tot necessària, eficaç i proporcionada als seus objectius, ofereix seguretat jurídica, compleix amb els principis de transparència i eficiència, i el seu contingut respon als principis de bona regulació.

Per tot això, en ús de les facultats que m'atorga l'article 39.3 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern,

 

Ordeno:

 

Article 1

Objecte

L'objecte d'aquesta Ordre és establir els honoraris màxims a percebre per les persones perites terceres designades per a intervenir en les taxacions pericials contradictòries, d'acord amb l'article 135 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, i els criteris per al càlcul.

 

Article 2

Import màxim dels honoraris

La quantia màxima dels honoraris a percebre per les persones perites terceres que intervinguin en taxacions pericials contradictòries no podrà excedir dels imports que s'estableixen a l'annex d'aquesta Ordre.

 

Article 3

Criteris per al càlcul dels honoraris

Per determinar els honoraris es consideren els criteris següents:

a) La quantia màxima dels honoraris es calcula en funció del valor comprovat per l'Administració tributària i que determina l'import de la liquidació objecte del procediment de taxació pericial. Les quantitats resultants inclouen les despeses del visat col·legial.

b) Si s'han de valorar diversos béns de la mateixa naturalesa ubicats en el mateix edifici, els honoraris es determinen a partir del valor mig del conjunt dels béns i s'afecta amb el coeficient següent: 1,10 si hi ha dos béns; 1,15 si n'hi ha tres i 1,20 si n'hi ha més de tres. Aquest criteri també s'aplica si s'han de valorar diverses parcel·les ubicades en el mateix polígon.

c) En cas que la persona perita tercera faci ús de la possibilitat fixada a l'article 161.5 del Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desplegament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, aprovat pel Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, i confirmi alguna de les valoracions de les persones perites anteriors justificant el compliment de l'Ordre ECO/392/2014, de 30 de desembre, per la qual s'estableixen els requisits mínims que ha de contenir l'informe de valoració, els honoraris màxims seran el 50 % de les quanties establertes conforme als apartats a) i b).

d) En cap cas els honoraris de la persona perita tercera podran excedir els 5.000 euros per la valoració de béns i drets de qualsevol naturalesa que formin part d'un mateix expedient.

e) Si l'immoble s'ubica en un municipi diferent al de la residència de la persona perita, els honoraris inclouen despeses de desplaçament per la quantitat de 0,30 euros per cada quilòmetre de distància d'anada i de tornada entre el municipi de la seva residència habitual i el del domicili de la ubicació dels immobles.

 

Article 4

Informe de valoració de la persona perita tercera

L'informe de valoració emès per la persona perita tercera ha de justificar el compliment de l'Ordre ECO/392/2014, de 30 de desembre, per la qual s'estableixen els requisits mínims que ha de contenir l'informe de valoració del pèrit tercer en el procediment de taxació pericial contradictòria.

 

 

Disposició transitòria

Aquesta Ordre és d'aplicació als procediments en què la data de sol·licitud de la taxació pericial contradictòria sigui posterior al 31 de gener de 2021.

 

 

Disposició derogatòria

En entrar en vigor aquesta Ordre queda derogada l'Ordre ECF/218/2009, de 16 d'abril, per la qual s'aproven els honoraris dels/de les perits/es tercers/es en les taxacions pericials contradictòries.

 

 

Disposició final

Aquesta Ordre entra en vigor el dia 1 de febrer de 2021.

 

Barcelona, 25 de gener de 2021

 

Pere Aragonès i Garcia

Vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda

 

 

Annex

Import màxim dels honoraris

 

Valor de l'immoble (euros)

Honoraris (euros)

Fins a 300.000,00

500,00

De 300.000,01 a 8.000.000,00

500,00 + 0,0005 de l'excés sobre 300.000,00

De 8.000.000,01 en endavant

4.350,00 + 0,00005 de l'excés sobre 8.000.000,00

Les quantitats resultants no inclouen l'IVA


del 2009 que estan estancats inclús el 2021 encara van baixar més els honoraris en els trams superiors al primer en un 50% o més.

27.6.19

Comunicació a l'Ajuntament de Barcelona de deficiències detectades en l'Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE)


29.5.19

Com tramitar permisos per obres d’urgència a Barcelona?

font CAATEEB

Com tramitar permisos per obres d’urgència a Barcelona?

El tràmit d’urgència són actuacions a executar de caràcter urgent i immediat per evitar danys a persones o coses, que no poden esperar a la llicència o comunicat (apuntalaments interiors, sistemes de protecció de façanes...).
 
El Tràmit d’urgència és el procediment per a la instal·lació de les mesures d’emergència que s’han d’executar amb caràcter urgent i immediat per tal d’evitar danys a les persones o a les coses, que no poden esperar fins a la tramitació de la corresponent llicència o comunicació.

Com es sol·licita?

  1. Entrar al Portal de Tràmits de l’Ajuntament de Barcelona
  2. Iniciar el tràmit de la “Consulta prèvia per a la tramitació d'expedients d'obres o d'instal·lacions de radiocomunicació”.
  3. Seleccionar la zona d’actuació on s’han d’executar les mesures de protecció (interior o exterior de l’edifici).
  4. Marcar l’opció “Mesures d’emergència per tal d’evitar danys a les persones”.
  5. S’obté la Consulta prèvia final, que conté la guia amb els passos a seguir, i incorporà la documentació necessària per la tramitació, que són les declaracions responsables DRPOB-17 i DRPOB-18 (1/2 i 2/2).
  6. Iniciar el tràmit de la “Tramitació d'expedients d'obres o d'instal·lacions de radiocomunicació (llicència, comunicat o actuació d'urgència)”. Caldrà adjuntar les declaracions responsables emplenades i signades.
L'endemà de la data en què s’ha obtingut el document d'admissió ja poden començar els treballs. L’actuació ha de començar i acabar immediatament després d'obtenir el permís. Aquest permís només permet treure el risc immediat i que en cap cas autoritza a fer les obres de reparació, que seran objecte d’un permís d’obres diferent. Caldrà sol·licitar la corresponent llicència o comunicació en un termini no superior a dos mesos o en el termini fixat en el cas d’expedients de disciplina urbanística.

Com es visa el tràmit d’urgència?

Per poder visar aquests treballs professionals caldrà donar d’alta un nou expedient de direcció d’obra + direcció d’execució, adjuntant una documentació tècnica o justificació de pressupost i el full d'assumeix, per tal de deixar constància que no són obres de reparació, sinó que es tracta de mesures per evitar el risc greu i imminent.
Trobareu aquesta i altres preguntes freqüents en l'apartat d'Actualitat Idoneïtat Tècnica de la pàgina del CAATEEB. Per més informació sobre la tramitació de la idoneïtat trobareu la Guia per fer l’informe d’idoneïtat tècnica.

Seguiment problematica del nom de grau d'enginyer d'edificació

font CAATEEB

Seguiment problematica del nom de grau d'enginyer d'edificació


Nova sentencia del TS que declara ajustada a dret l'aplicació retroactiva del nom del  grau de ciències i tecnologies de l'edificació de la  UPC i de la  URL per als titulats que s'havien matriculat del grau amb el nom inicial d'enginyer d'edificació.
Antecedents
A partir del curs 2009-2010, totes les Universitats espanyoles, públiques i privades, que imparteixen els estudis que habiliten per a l'exercici de la professió regulada de l’arquitectura tècnica, van adaptar-se a l’Espai Europeu d’Educació Superior i van començar a impartir el grau amb el nom d'enginyer d'edificació.
Lamentablement, com a conseqüència dels recursos interposats per altres col·lectius professionals de l’àmbit de l’enginyeria i malgrat la intensa defensa realitzada des de l’organització col·legial de l’arquitectura tècnica (a nivell de Tribunals Superiors de Justícia de les CCAA, del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional i fins i tot del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg), es van anar dictant sentències judicials que van anul·lar la denominació d'enginyer d'edificació de la normativa específica que regula el grau i de les Universitats el títol de les quals va ser recorregut. Així, la jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem ha considerat que el nom d’enginyer d’edificació és genèric, no facilita, sinó que més aviat dificulta la identificació de la professió per a la qual habilita, i condueix a error i confusió sobre els seus efectes professionals a la ciutadania, que no relaciona aquest títol amb la professió regulada d’aparellador o arquitecte tècnic.
No obstant, segons el mateix Tribunal Suprem i segons criteri del propi Ministeri d'Educació, cada sentència només afecta exclusivament a la denominació del grau de la concreta Universitat recorreguda i l'anul·lació del nom no pot aplicar-se amb efectes retroactius. És a dir, que les sentències que anul·len el nom del grau d'una determinada Universitat només afecten els títols obtinguts amb posterioritat a aquelles, però no als dels estudiants que ja haguessin obtingut la titulació, que conserven el nom.
Per una altra banda, també mantenen la denominació algunes Universitats que no van ser objecte de recurs: Actualment, la Universitat Europea de Madrid, la Universitat de Castilla-La Mancha, la Universitat Politècnica de Cartagena i la Universitat Catòlica San Antonio de Murcia.
A Catalunya la situació encara ha estat més complicada, atès que les Universitats (Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Ramon Llull/La Salle, Universitat Pompeu Fabra/Elisava, Universitat de Girona i Universitat de Lleida) van iniciar la impartició dels estudis de grau  d’enginyer d'edificació a partir del curs 2009-2010, però sense haver completat el procediment legalment establert. En concret, una vegada publicada l'Ordre autonòmica que aprovava la implantació dels estudis, es van trobar amb la negativa del Ministeri d'Educació a dictar l'Acord del Consell de Ministres que declara l'oficialitat dels títols i aquests no van arribar a publicar-se en el BOE ni a accedir al Registre d’Universitats, Centres i Títols (RUCT). Per aquest motiu i per poder expedir els títols als estudiants que ja havien superat els estudis, les Universitat van optar per procedir a canviar el nom: la UPC, la URL/La Salle i la UPF/Elisava, pel de grau en ciències i tecnologies de l'edificació, i la UdG i la UdL, pel de grau en arquitectura tècnica, i a aplicar-lo amb efectes retroactius des de l’inici de la impartició dels estudis.
Això, ha suposat que als titulats afectats se’ls atorgui el grau amb la nova denominació de la Universitat respectiva, en lloc de la denominació inicial de grau en enginyer d’edificació.

Resum d’accions desenvolupades pel Consell de Col·legis d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Catalunya per resoldre aquesta problemática
El recolzament i el posicionament del grau que habilita per a l’exercici de la professió de l’arquitectura tècnica en el nou Espai Europeu d’Educació Superior, la defensa de la denominació d’enginyer d’edificació, així com el suport als arquitectes tècnics que han volgut retitular-se, ha estat un dels eixos prioritaris i estratègics de l’actuació dels Col·legis catalans i del Consell, atès que sempre s’ha considerat fermament que el reconeixement a nivell acadèmic de la titulació va íntimament lligat al posicionament de la professió i al seu rellançament per garantir el seu futur.
Des de l’inici d’aquesta situació i fins a l’actualitat, la resolució de la problemàtica del nom del grau ha estat una de les accions prioritàries dels Col·legis catalans i del Consell d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Catalunya i s’han desenvolupat les màximes actuacions oportunes en defensa del títol i de la professió, així com dels interessos generals del col·lectiu professional i dels afectats:
  1. Gestions institucionals amb les Universitats, la Secretaria d’Universitats de la Generalitat i el Ministeri d’Educació de l’Estat Des de finals de 2012 i fins a l’actualitat, des dels Col·legis catalans i des del Consell s’han realitzat innumerables gestions, converses i reunions amb els directors de les Escoles Universitàries, amb la Conferencia de Directores de Escuelas que imparten en España los estudios de Arquitectura Técnica e Ingeniería de Edificación (CODATIE), amb els rectorats de la UPC, la URL/La Salle, la UPF/Elisava, la UdG i la UdL, amb el director general i el secretari d’Universitats de la Generalitat i amb el Ministeri d’Educació per intentar resoldre per la via administrativa la problemàtica respecte a la denominació del nom del grau d’enginyer d’edificació a Catalunya.
    La pretensió ha estat la de treballar conjuntament amb la finalitat, per una banda, de possibilitar que es pogués emetre el títol de graduat en enginyeria d’edificació a favor dels estudiants i retitulats que es van matricular i van obtenir aquesta titulació i, per una altra banda, que s’establís un nom adequat i únic per a aquest grau almenys a les Universitats catalanes, que permetés mantenir el seu prestigi i reconeixement a nivell acadèmic i professional.
    Aquest segon objectiu es va aconseguir amb la signatura el 12 de maig de 2015 d’un acord entre les Universitats catalanes i el Consell, davant la Secretaria d’Universitats, del nou nom consensuat de grau en arquitectura tècnica i edificació, per implantar-lo de forma immediata, i superar la dispersió de denominacions provocada per la decisió de modificar el nom inicial de grau en enginyeria d’edificació, que no havia arribat a ser oficial, pels de grau en ciències i tecnologies de l'edificació o grau en arquitectura tècnica.
    Així mateix, es va continuar treballant en tots els àmbits possibles per intentar aconseguir que el Ministeri d’Educació instés el Consell de Ministres perquè dictés l’Acord pendent, que permetés que el nom inicial d’enginyer d’edificació accedís al RUCT, de manera “transitòria” o acotada en el temps, per poder emetre els títols amb aquest nom a favor dels que ja els havien cursat i obtingut amb anterioritat a la data d’efectes (que consta en el RUCT) del canvi de nom de cada Universitat, respectivament.
  2. Interposició per part del Consell de recursos contenciosos administratius, en defensa d’un nom adequat de la titulació i de l’anul·lació de l’aplicació retroactiva de la modificació de la denominació adoptada per les Universitats. Paral·lelament a les gestions institucionals, des del Consell es va seguir la via judicial pertinent, interposant-se  tots  els  recursos contenciosos-administratius que procedien, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i davant el Tribunal Suprem, bàsicament, amb la pretensió i l’objectiu d’evitar l’aplicació retroactiva del canvi de nom del grau des de la data d’implantació dels estudis, defensant els interessos generals dels graduats afectats, a qui se’ls ha privat dels títols dels quals es van matricular i que van obtenir, i que es veuen discriminats injustificadament respecte als estudiants d’altres Universitats espanyoles, que fins i tot amb sentencia judicial que anul·la la denominació han vist reconegut judicialment el seu dret a obtenir el títol cursat.
    Malauradament, les sentencies que s’han obtingut no han resultat favorables a aquestes pretensions. Amb l’última sentencia del Tribunal Suprem que ha declarat ajustada a dret l’aplicació retroactiva del nom de grau en ciències i tecnologies de l’edificació de la UPC i de la URL/La Salle, entenent que, sense perjudici de la preferència pel nom inicial d’enginyer d’edificació, el canvi de denominació que s’ha produït no suposa cap restricció ni perjudici als afectats, atès que no té incidència en els estudis cursats ni en la capacitació tècnica dels titulats, en principi, s’han esgotat les accions judicials a l’abast dels Col·legis catalans i del Consell.

    Universitat Politècnica de Catalunya





    Recurs 8/2013 davant el TSJC
    contra l’Ordre autonòmica que aprova
    la modificació del nom del grau
     (UPC+URL),
    amb efectes des de la seva impartició


    Sentència ferma del TS de 25/3/19 que desestima el recurs de cassació interposat contra la sentència del TSJC de 22/4/16 (declara ajustada a dret l’aplicació retroactiva del nom de grau de ciències i tecnologies de l’edificació)

    Recurs 144/2013 davant el TS
    contra l’Acord del Consell de Ministres que estableix el caràcter oficial del grau  (UPC+URL) i la seva inscripció al RUCT


    Sentència ferma del TS de 3/3/15 que desestima el recurs (declara adequat el nom de ciències i tecnologies de l’edificació i no es pronuncia sobre
    la seva aplicació retroactiva)

    Universitat Ramon Llull/La Salle

    Universitat de Lleida

    Recurs 292/2014 davant el TSJC
    contra l’Ordre autonòmica que aprova
    la modificació del nom del grau (UdG+UdL),
    amb efectes des de la seva impartició



    Recurs en tràmit





    Recurs 367/2013 davant el TS
    contra l’Acord del Consell de Ministres que estableix el caràcter oficial del grau (UdL) i la seva inscripció al RUCT

    Sentència ferma del TS de 17/2/15 que desestima el recurs (no es pronuncia sobre l’aplicació retroactiva del canvi de nom)

    Universitat de Girona

    Recurs 591/2014 davant el TS
    contra l’Acord del Consell de Ministres que estableix el caràcter oficial del grau (UdG) i la seva inscripció al RUCT

    Recurs desistit, atesa STS de 17/2/15, per evitar condemna en costes, sense renunciar a continuar defensant pretensions davant el TSJC

    Universitat Pompeu Fabra/Elisava

    Recurs 413/2014 davant el TSJC
    contra l’Ordre autonòmica que aprova
    la modificació del nom del grau
     (UPF),
    amb efectes des de la seva impartició


    Recurs desistit per manca de titulats afectats pel canvi de denominació del grau


    Recurs 958/2014 davant el TS
    contra l’Acord del Consell de Ministres que estableix el caràcter oficial del grau (UPF) i la seva inscripció al RUCT

    Recurs desistit, atesa STS de 3/3/15, per evitar consolidació jurisprudència quant al nom de ciències i tecnologies de l’edificació i condemna en costes, sense renunciar a continuar defensant pretensions davant el TSJC
  3. Col·laboració amb l’ASAT i suport a les accions dels col·legiats afectats Igualment, des dels Col·legis catalans i des del Consell s’han mantingut contactes amb els delegats dels estudiants universitaris i amb l’Asociación de Estudiantes de Ingeniería de Edificación (ASAT), per col·laborar i coordinar les accions respectives i per consensuar accions conjuntes en defensa del grau i per resoldre la problemàtica de la seva denominació.
    Així mateix, des dels Col·legis i dels del Consell s’han atès de forma permanent els col·legiats afectats i s’ha ofert el suport institucional que s’ha estimat oportú a les seves accions individuals.
  4. Altres actuacions col·legials Finalment, des dels Col·legis catalans i des del Consell, s’ha estat en contacte i s’ha col·laborat amb els Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics d’Alacant i de Zaragoza, els quals tenen la mateixa problemàtica pel que fa als graus de les Universitats respectives d’Alacant i Zaragoza.
    Lamentablement, tampoc han sigut favorables les resolucions que ens consten dels recursos interposats per Col·legi d’Alacant:

    Universitat d’Alacant

    Recurs 224/2014 davant el TS
    contra l’Acord del Consell de Ministres que estableix el caràcter oficial del grau (UdA) i la seva inscripció al RUCT

    Sentència ferma del TS de 28/4/16 que desestima el recurs

Accions particulars dels graduats afectats

  1. Accions judicials Particularment i en alguns casos de forma agrupada, per part d’alguns graduats afectats per aquesta problemàtica també s’han interposat recursos administratius i judicials, en aquest cas contra les Universitats corresponents, en exigència del títol de grau d’enginyer d’edificació del qual es van matricular, que van cursar i que van superar.
    Fins ara, totes les sentències, de les quals des dels Col·legis i des del Consell hem tingut coneixement, han sigut desfavorables a les pretensions dels demandants afectats. Així, ens consten: 

    Universitat de Girona

     Recurs 218/2014 davant el Tribunal Contenciós-Administratiu 1 de Girona
    interposat per 47 titulats afectats


    Sentència de 27/2/17 que desestima el recurs (no consta que s’hagi apel·lat)

    Universitat de Lleida
     Recurs 681/2013 davant el Tribunal Contenciós-Administratiu 1 de Lleida
    interposat en representació de l’estudiantat de la UdL (més de 40 titulats afectats) 

    Sentència de 18/5/15 que desestima el recurs (no consta que s’hagi apel·lat)

     Recurs 704/2013 davant el Tribunal Contenciós-Administratiu 1 de Lleida
    interposat per 16 titulats afectats 

    Sentència de 28/12/15 que desestima el recurs (no consta que s’hagi apel·lat)

      

    Universitat d’Alacant

    Recurs 609/2014 davant el Tribunal Contenciós-Administratiu 1 d’Alacant
    interposat per 61 titulats afectats


    Sentència de 30/12/15 que desestima el recurs, confirmada per la sentencia de 6/3/18 dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (no consta que s’hagi recorregut en cassació)
  2. Creació Associació d’Afectats pel Canvi de Denominació en les Titulacions d’Enginyeria d’Edificació (ACDTIE) Més recentment, el 2017, un grup d’afectats (inicialment col·legiats del CAATEEB) ha constituït aquesta associació, amb la finalitat d’intentar noves vies per resoldre la problemàtica. Entre d’altres, ha presentat una queixa davant del Defensor del Pueblo i també està explorant la possibilitat de traslladar la qüestió a la Unió Europea.

Document actualitzat a maig de 2019

25.2.19

Com tramitar una esmena d'un certificat d'eficiència energètica


Com tramitar una esmena d'un certificat d'eficiència energètica

Tutorial sobre el nou tràmit d'esmena d'un Certificat d'eficiència Energètica


 

Certificació Energètica tràmits amb la Generalitat

Tràmits de la certificació

Per tal de completar el procediment de certificació d’eficiència energètica als edificis, tant existents com de nova construcció, s’ha de realitzar el tràmit d’inscripció al registre. Un cop s’hagi omplert el formulari amb totes les dades pertinents, l’ICAEN revisarà i elaborarà l’etiqueta del certificat que estarà a disponible al cercador de certificats d’eficiència energètica d’edificis.

Tot seguit podeu trobar informació dels diferents tràmits i procediments relacionats amb la certificació d'eficiència energètica als edificis:

 

Destaquem  

Enllaç al tràmit d'inscripció al registre 

Model de representació 

Enllaç al formulari d'exempció 

Enllaç a la sol·licitud d'esmena 

Preguntes freqüents

Enllaç al tràmit de devolució d'ingressos indeguts   

Bústia de contacte

Certificació Energètica tràmits amb la Generalitat


Tràmits de la certificació

Per tal de completar el procediment de certificació d’eficiència energètica als edificis, tant existents com de nova construcció, s’ha de realitzar el tràmit d’inscripció al registre. Un cop s’hagi omplert el formulari amb totes les dades pertinents, l’ICAEN revisarà i elaborarà l’etiqueta del certificat que estarà a disponible al cercador de certificats d’eficiència energètica d’edificis.

Tot seguit podeu trobar informació dels diferents tràmits i procediments relacionats amb la certificació d'eficiència energètica als edificis:


Llei 11/2026, de 9 de juliol, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic

  Llei 11/2026, de 9 de juliol, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic URI ELI:  eli/es-ct/l/2026/07/09/11/dof ...