Propers canvis rellevants en la factura de la llum

Font Institut Català d'Energia

En uns mesos, la factura de la llum patirà canvis importants per a l’usuari: el preu de l’electricitat variarà en funció de l’hora en què es consumeixi i es podran contractar diferents potències.

30/01/2020 19:36

Canvis establerts per la CNMC 
La CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) ha aprovat la circular 3/2020, per la qual s’estableix una nova metodologia per al càlcul dels costos de l’electricitat , que estableix noves modalitats de contractació elèctrica per a tots els consumidors.
Aquesta circular estableix un nou repartiment del cost de les xarxes de transport i distribució entre els consumidors elèctrics. Aquest repartiment es realitza, com actualment, en base a la potència i energia que consumeixen, però la manera de fer-ho és molt diferent a l’actual.
La nova metodologia incrementa la recuperació dels costos de la xarxa de transport i distribució a través del terme de potència i redueix els costos de l’energia consumida, amb la finalitat de fomentar l’electrificació i desincentivar la demanda elèctrica punta.
Actualment a la factura de la llum, apareixen aquests conceptes que sumen el total del cost de la factura:

• El terme d’energia, és a dir, l’electricitat que es consumeix mensualment. 
• El terme de potència, és a dir, la potència que es té contractada per poder tenir engegats tots els electrodomèstics i demés aparells i llums de casa. 
• Impost sobre l’electricitat. 
• Lloguer d’equips de mesura (comptador). 

Per altra banda, els usuaris poden triar entre dos tipus de modalitats de contractació de l’energia elèctrica:

• Contracte amb preu regulat pel govern (PVPC) 
• Contracte al lliure mercat amb preu lliure fixat per la companyia elèctrica contractada. 

Què suposen aquests canvis per al consumidor domèstic 
Els propers canvis suposaran que per als usuaris amb potència contractada igual o inferior a 15 kW, l’electricitat (terme d’energia) tindrà 3 preus en funció de les hores en què es consumeixi: punta (quan hi ha més demanda d’energia) pla (quan hi ha una demanda d’energia mitjana) i vall (quan hi ha menys demanda d’energia). Pel que fa a la potència (terme de potència), amb els propers canvis es podran contractar diferents potències que s’aplicaran en diferents hores del dia, de manera que es podrà contractar una potència superior només en determinades hores del dia.

• Hora punta (la més cara): de 10 a 14h. i de 18 h. a 22 h. 
• Hora plana (més barata): de 8 a 10h., de 14 a 18 h. i de 22 a 24 h. 
• Hora vall (la més barata): entre les 0 h. i les 8 h. 

Els caps de setmana i festius, totes les hores seran “hores vall”.
Aquests canvis aplicaran tant per als clients subscrits al preu regulat (PVPC) com per als usuaris subscrits a lliure mercat.
Aquest nou sistema dificulta la contractació, però introdueix l’oportunitat d’ajustar-la a les necessitats del consumidor i poder pagar menys per la factura de la llum. Per exemple, com que a la nit (període vall) serà més barat, serà possible tenir una potència contractada més alta només en aquestes hores per a carregar el vehicle elèctric.
D’altra banda, tota la resta de consumidors (alta tensió o més de 15 kW) passaran a tenir 6 períodes, tant en el terme de potència com en el terme d’energia. En aquest cas, l’estructura serà més complexa i els preus de peatge (impost destinat a cobrir el cost de les xarxes de subministrament) seran diferents segons l’hora, el dia i el mes.
Cal tenir present que aquesta circular no especifica la metodologia de càlcul d’una altra part dels costos de la factura (càrrecs que cobreixen altres despeses del sistema elèctric). Aquesta metodologia ha de ser establerta pel govern espanyol i encara no ha estat aprovada. 
Quan es produiran aquests canvis? 
L’aplicació de la Circular de la CNMC que estableix aquests canvis serà efectiva quan el Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Democràtic publiqui els nous càrrecs que aplicaran en la factura. Fins llavors, el sistema de facturació d’energia elèctrica seguirà sent com fins ara. 

Font CAATEEB

AENOR 

Accés digital a normes UNE de construcció

Disposeu de la consulta en linia de normes UNE relacionades amb la construcció

 

Al Centre de Documentació del CAATEEB disposeu de la possibilitat de consultar totes les normes UNE publicades per AENOR. Ho podeu fer de dues maneres:

En línia a través del web

 El Consell General de l'Arquitectura Tècnica ha subscrit amb AENOR un accés per a tots els col·legiats, a una col·lecció de normes recollides als reglaments més significatius al sector de l'edificació. Trobareu normes UNE de:

• Reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT)
• Codi Tècnic de l'Edificació (CTE)
• Instal·lacions tèrmiques en edificis (RITE)
• Distribució i utilització de combustibles gasosos
• Reacció i resistència al foc de materials de construcció
• Eficiència energètica en instal·lacions d'enllumenat exterior
• Reial Decret 1513/2005 avaluació i gestió del soroll ambiental
• Reial Decret 286/2006, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició al soroll
• Reial Decret 1367/2007, zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques
• Reglament de productes de construcció

Podeu accedir a la visualització de les normes amb el DNI i el número identificatiu del Consell General d'Arquitectura Tècnica (CGATE). Si no recordeu el número de col·legiat del CGATE el podeu trobar a la vostra fitxa dins de la Oficina Virtual del CAATEEB.

Recordeu que també podreu consultar-les digitalment amb els ordinadors del Centre de Documentació a la 5a planta del CAATEEB.

Presencialment al Centre de Documentació

El Centre de Documentació del CAATEEB està subscrit a les normes UNE d'AENOR i continuarà facilitant la consulta d'aquestes a la biblioteca del Col·legi. Per evitar esperes, us recomanem que ens aviseu amb anterioritat de les normes que voleu consultar.

Recordeu que podeu consultar el catàleg de normes UNE abans de sol·licitar-nos les vostres normes.

L'horari del servei és:
De dilluns a divendres de 9.00 h a 15.00 h ; De dilluns a dijous, de 15.00 h i fins a 17.00 h, atenció amb cita prèvia.

Si voleu contactar amb nosaltres:
Telèfon: 93 240 23 80
biblioteca@apabcn.cat

GRAUS DE PARENTIU

Maig 2024

Podeu demostrar el grau de parentiu amb els llibres de família.

Reducció per parentiu

En les adquisicions per causa de mort s'aplica una reducció en la base imposable per raó del grau de parentiu entre la persona adquirent i la persona difunta, en els termes següents:

a) Grup I (adquisicions per fills menors de 21 anys i altres descendents menors de 21 anys): 100.000, més 12.000 € per cada any de menys de 21 que tingui, fins a un límit de 196.000 €.

També es poden beneficiar d'aquesta reducció els menors de 21 anys que siguin fills del cònjuge o de la parella estable de la persona causant o difunta, atès que a efectes de l'impost s'han d'assimilar als descendents.

b) Grup II (adquisicions per fills i resta de descendents de 21 anys o més, cònjuge, parella estable i ascendents):

Cònjuge o parella estable: 100.000 €

Fill/a: 100.000 €

Resta de descendents (net, besnet, rebesnet i quadrinet): 50.000 €

Ascendents: 30.000 €

La reducció per fill o filla i la reducció per ascendents també resulten d'aplicació en el cas de persones que mantenen una relació paternofilial de fet que, a efectes de l'impost, s'assimilen a les que corresponen per als descendents i adoptats o per als ascendents i adoptants. A aquests efectes es consideren relacions paternofilials de fet les relacions que s'estableixen entre una persona i els fills del cònjuge o de la parella estable.

 

Salutacions.

Aquestes conclusions s'han d'entendre vàlides en la mesura en què no sorgeixin nous fets que les desvirtuïn o d'altres elements que no s'hagin fet constar en la consulta i, en tot cas, la contestació té, d'acord amb l'article 34.1.a) de la Llei general tributària, caràcter merament informatiu.

font: https://www.change.org/p/ministerio-de-fomento-recuperar-honorarios-dignos-para-los-arquitectos-t%C3%A9cnicos

Recuperar honorarios dignos para los Arquitectos Técnicos

Saila Castelao Fernandez Barcelona, España

Tanto los arquitectos técnicos como los arquitectos sufrimos una liberalización salvaje de honorarios "gracias" al Boom inmobiliario.
Se les prohíbe a los Colegios publicar tablas orientativas para sus colegiados cuyo único objetivo es abaratar costes de los profesionales para que los promotores y constructores pudieran aumentar su margen de beneficio y que ahora nos lleva a la ruina, a trabajar por cuatro duros o a no trabajar porque perdemos dinero con cada trabajo.
Somos los garantes de la calidad de las ciudades y sus edificios, además de ser los únicos capaces de supervisar junto a los arquitectos los precios, técnicas y materiales con los que se construyen los edificios por el bien de nuestros clientes.
Por otra parte, somos los únicos cuya responsabilidad civil no se diluye en el tiempo, puesto que los promotores y constructores, cuando cierran sus empresas nos dejan a nosotros y a los arquitectos, como los únicos demandables para obtener compensaciones mediante el seguro ante cualquier imprevisto.
Nuestra profesión está en un momento muy delicado y como cualquier trabajador tenemos que alimentar a familias, pagar hipotecas y vivir dignamente.
Nuestros colegios territoriales no parecen capaces de ponerse de acuerdo en algo tan imprescindible como hacer fuerza para contar con un suelo de honorarios, no tenemos sindicatos que nos protejan.
Necesitamos que tanto los colegios de Aparejadores y Arquitectos se pongan de acuerdo para fijar honorarios, los mismos para trabajos comunes, que se cree una comisión para luchar contra el fraude y que cada vez que un técnico baje sus honorarios por debajo del mínimo establecido se le sancione económicamente y sin derecho a visar trabajo.
Por eso os pido que apoyéis esta petición para establecer al menos unos mínimos que no destruyan nuestra dignidad.
Volvamos a dignificar nuestra profesión.

Carta a

Ministerio de Fomento

CGATE

ASAT

Recuperar honorarios dignos para los Arquitectos Técnicos

Pere Domènech Bernat
Arquitecte Tècnic i Enginyer Edificació

--------------------------------
ARQUITECNIC.NET
Ramón y Cajal, 45 Local 4ª · 08012 Barcelona
Tel. 670 257 703
Correu electrònic : tecnic@arquitecnic.net

Pàgina web  www.arquitecnic.net

Comunitats o edificis amb sistemes centralitzats de calefacció, aigua calenta i climatització hauran de disposar d’algun sistema de comptabilització de consums, de manera que cada veí pagui en funció del seu consum mesurat

Font :

http://www.estalvitermic.com/ca/solucions/normativa/

Reial Decret de transposició de la Directiva 2012/27 / UE

Actualment en fase d’esborrany, en el seu article 14 (comptabilització de consums) estableix l’obligació que tots els edificis que estiguin dotats de sistemes centralitzats de calefacció, aigua calenta i climatització hauran de disposar d’algun sistema de comptabilització de consums, de manera que cada veí pagui en funció del seu con-sum mesurat. En concret, en el cas de calefacció, s’instal·laran comptadors de calefacció o, quan no sigui tècnicament-viable, repartidors de costos de calefacció o un altre sistema que mesuri el consum de calor a cada radiador.
La legislació no obliga a tots els habitatges a instal·lar repartidors de costos. Aquells habitatges que estiguin en les zones climàtiques α, A i B no estan obligades a instal·lar els repartidors.

mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència

Hi haurà multes per a qui no compleixi?

Segons el Reial Decret Llei 8/2014 d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència, l’incompliment de l’obligació de la comptabilització individual de consums es considera falta molt greu, i s’estableixen multes d’entre 1.000 i 10.000 euros.
Consultar Reial decret llei

Quan cal instal·lar els repartidors de costos o comptadors de calefacció?

Segons la disposició transitòria tercera del Reial Decret de Transposició, abans l’1 de gener de 2017 s’ha ha de tenir instal·lats els dispositius de mesurament, i comptar amb un servei de lectura i liquidació dels corresponents costos de calefacció.

En la meva comunitat de veïns hi ha uns estatuts que determinen que el repartiment dels costos de calefacció es realitza per metre quadrat, ¿hem de canviar els estatuts?

En absolut. La Llei de Propietat Horitzontal, en el seu article 17 estableix que les iniciatives d’eficiència energètica, entre les que es troba la instal·lació de dispositius que permeten la comptabilització individual de calefacció entre els veïns, no requereixen de la modificació dels títols constitutius de la comunitat de veïns. Amb la qual cosa n’hi ha prou amb una decisió de la Junta de Veïns per a la instal·lació de comptadors o repartidors de costos de calefacció.

La demanda de oficinas en Europa bate un nuevo récord en el tercer trimestre de 2015

12 de noviembre del 2015

observatorioinmobiliario.es, 05 de noviembre – La demanda de espacio de oficinas en Europa se aceleró durante el tercer trimestre de 2015, con una contratación total ligeramente por encima de los 3 millones de metros cuadrados, similar al pico registrado en el tercer trimestre de 2007, según los datos que acaba de publicar JLL.

A pesar de que esta cifra no alcanza el máximo de 13,1 millones de metros cuadrados registrado para el ejercicio completo de 2007, el volumen de contratación a lo largo del tercer trimestre de 2015 es el más alto hasta la fecha y representa un incremento del 29 % interanual. Se prevé que el volumen del ejercicio completo alcance los 11,5 millones de metros cuadrados, lo que supone un aumento del 8 % respecto al año pasado, un claro indicio de la mejora de la confianza en toda Europa.

Mercados destacados

En todo el continente, la demanda de espacio de oficinas está viéndose impulsada por la recuperación de los distintos mercados, aunque ésta se produzca a diferentes velocidades. Las operaciones de alquiler en Lyon, un mercado a la zaga en los últimos trimestres, registraron el mayor incremento regional, del 142 % interanual, en su trimestre más positivo hasta la fecha. Los alquileres en Barcelona se dispararon un 135 % interanual, el segundo mayor incremento en el volumen de contratación en Europa.

Alemania se anotó algunos de los mejores resultados del continente. Cuatro de los cinco mercados más importantes crecieron en base interanual y Berlín, Hamburgo, Dusseldorf, Fráncfort y Múnich sumaron un volumen de contratación de 775.000 metros cuadrados, el nivel más alto registrado en el tercer trimestre desde 2006, a medida que la solidez del mercado laboral sigue empujando la demanda de espacio de oficinas.

A pesar de que los volúmenes de alquileres se redujeron en Londres respecto al año anterior, la actividad sigue siendo importante, con un incremento del 11 % en la media a largo plazo, impulsado por una sólida actividad empresarial y una contundente cartera de proyectos en desarrollo. En los mercados del sur de Europa tales como Italia, Portugal y España, la recuperación sostenida implica que la demanda de ocupación supera ahora la oferta, lo que ha provocado el aumento de los alquileres durante el periodo.

Alex Colpaert, responsable de análisis de oficinas para la región EMEA en JLL, comenta: "La demanda de ocupación obedece a la recuperación sostenida de la economía de la zona del euro y a unas perspectivas de crecimiento empresarial relativamente positivas. Aunque la demanda de espacio en toda Europa es importante, las limitaciones de la oferta siguen favoreciendo el aumento de los alquileres en muchos mercados, como Madrid y Barcelona, donde la promoción especulativa no ha ido de la mano del crecimiento empresarial. En general, prevemos que sigan registrándose resultados positivos hasta el final de 2015″.

Y añade: "El mercado de alquiler de oficinas alemán está registrando un importante crecimiento sostenido. Al aumento de la demanda de espacios prime en los núcleos urbanos, hay que añadir que los inquilinos cada vez tienen más en cuenta una gama mayor de submercados en las ciudades. En Berlín y Hamburgo, las tasas de disponibilidad de espacios de alta calidad de algunas áreas limítrofes con el distrito central de negocios prime roza el 0%, dado el creciente número de empresas tecnológicas y de comunicación que buscan establecer su sede en estas zonas".

Se prevé que la aceleración en Europa se mantenga a lo largo del 2016, a medida que más mercados se apuntan a la senda del crecimiento sobre la base de una mejora de la confianza y las cifras de empleo subyacentes. JLL prevé que el volumen total de alquileres alcanzará aproximadamente los 12 millones de metros cuadrados, lo que supone un incremento del 5 % en 2015.

http://noticias.habitaclia.com/la-demanda-de-oficinas-en-europa-bate-un-nuevo-record-en-el-tercer-trimestre-de-2015/?utm_source=boletines&utm_medium=email&utm_campaign=actualidad_inmobiliaria_152

Pere Domènech Bernat
Arquitecte Tècnic i Enginyer Edificació

--------------------------------
ARQUITECNIC.NET
Ramón y Cajal, 45 Local 4ª · 08012 Barcelona
Tel. 670 257 703
Correu electrònic : tecnic@arquitecnic.net

Pàgina web  www.arquitecnic.net

Arriba a Catalunya el crowdfunding immobiliari

Arriba a Catalunya el crowdfunding immobiliari

11 de noviembre del 2015

viaempresa.cat, ACN Girona, 11 de novembre – Modernitzar el sector immobiliari i democratitzar-ne la inversió és el que busca The Crowd Estates, la primera plataforma online de crowdfunding immobiliari de Catalunya. La iniciativa, impulsada per emprenedors gironins, connecta promotors i inversors per impulsar la compra-venda d'actius immobiliaris. A les comarques gironines, la plataforma ja ha finançat el primer projecte a la Bisbal d'Empordà i en té dos més en procés a Barcelona i a l'Escala.

Per invertir al sector immobiliari i obtenir bons resultats es necessitaven dos ingredients indispensables fins ara: informació privilegiada sobre oportunitats d'inversió i disposar de grans quantitats de capital. Pel que fa als promotors, aquests depenien gairebé exclusivament dels bancs per aconseguir finançament, una opció més difícil amb la crisi econòmica que ha afectat especialment el sector immobiliari.

The Crowd Estates es proposa trencar aquesta dinàmica i permetre que els promotors puguin obtenir més fàcilment el finançament que necessiten per impulsar els seus projectes immobiliaris. Es poden fer aportacions per un mínim de 500 euros. És el que s'anomena crowdfunding immobiliari, un sistema de finançament i d'inversió exclusiu per a béns immobles, nascut als Estats Units.

Modernitzar el sector immobiliari

El portaveu de The Crowd Estates, Óscar Trabazos, ha destacat que l'objectiu és "modernitzar el sistema de compra-venda de productes immobiliaris" tot eliminant els intermediaris, ni entitats bancàries ni comissionistes. El que es fa, segons Trabazos, és "el projecte més pur" perquè el "promotor directament en contacte amb l'inversor final; és un procés més net, més transparent i amb menys actors i més beneficiós per als dos".

La iniciativa compta amb quatre emprenedors al capdavant: Óscar Trabazos, Josep Lluís de la Rosa, Jordi Fernández i Lucas Sturm. La plataforma es va començar a gestar a mitjans de 2014 i, des del març d'aquest any, està en funcionament. Segons Trabazos, es basa en els principis de l'economia col·laborativa, l'accés a la informació i l'eliminació d'intermediaris en els negocis que permet Internet.

Des de la seva constitució, The Crowd Estates ha aconseguit finançar el seu primer projecte: l'ampliació de capital d'una empresa propietària d'un edifici a la Bisbal d'Empordà, amb una aportació de 21.000 euros. Actualment, tenen dos projectes més en finançament: la compra d'un edifici al barri del Born de Barcelona, amb una inversió de 118.000 euros, i la construcció d'una casa unifamiliar a l'Escala, per 315.000 euros. A més, tenen més de 15 projectes en cartera arreu de l'estat espanyol que impulsaran en els propers mesos.

The Crowd Estates compta actualment amb uns 300 inversors registrats a la plataforma i l'objectiu és arribar als 500 abans d'acabar aquest any. La plataforma espera tancar el 2016 amb un volum de negoci d'entre 6 i 8 milions d'euros i en els propers mesos farà una ampliació de capital amb CrowdCube.com, la principal plataforma anglesa de crowdfunding.

El funcionament de la plataforma

A través de la plataforma, es finança una part del cost total del projecte. The Crowd Estates fa d'intermediari entre promotors i inversors. "Tenim una base de dades de diferents promocions d'obra nova, lloguer o venda d'edificis i els analitzem i avaluem", afirma Trabazos. Els que tenen més possibilitats de tirar-se endavant, es "promocionen" entre els inversors per aconseguir el finançament.

La plataforma estableix un temps límit per aconseguir els diners. Durant aquest temps, els futurs possibles socis es comprometen a aportar una part dels diners requerits. Un cop aconseguit l'objectiu, es constitueix una societat entre els inversors participants per fer efectiu el projecte. Serà aquesta societat la que gestionarà també els beneficis finals per als inversors.

Trabazos ha destacat que a través de la plataforma els inversors poden obtenir una rendibilitat "molt superior a la que ofereixen les entitats bancàries, amb guanys de més d'un 30 % del que han aportat". Pel que fa al perfil de l'inversor, la plataforma busca tot tipus de persones que volen diversificar les seves inversions, que "busquen productes alternatius als bancaris, de baix risc i amb més rendibilitat, i que vulguin també una implicació econòmica més social, invertint en projectes més propers".

Pel que fa als promotors, la plataforma dóna a conèixer projectes tant per a la construcció d'obra nova, com per a la rehabilitació, la venta o el lloguer d'edificis.

Un sistema en creixement

El crowdfunding immobiliari és un sistema de finançament que s'ha implantat des de fa poc a Catalunya i a l'estat espanyol. Es calcula que el mercat del crowdfunding aconseguirà més de 250 milions d'euros el 2016 a nivell estatal, dels quals el 15 % es destinarà a projectes immobiliaris.

La majoria de plataformes per aconseguir finançament per a projectes immobiliaris a través d'Internet estan i operen sobretot a Estats Units i al Regne Unit. De fet, als Estats Units la construcció de gratacels a Nova York ja es finança a través del crowdfunding i, fins i tot, el magnat xinès Wang Jianlin, l'home més ric de la Xina, i el seu conglomerat empresarial Grup Wanda estan finançant la construcció d'un gran complex immobiliari a través del crowdfunding.

The Crowd Estates celebrarà el proper 17 de novembre a Girona la primera trobada d'inversors per informar-los dels projectes que promou. La reunió se celebrarà a partir de les 6 de la tarda a l'Hotel Carlemany de Girona.

http://noticias.habitaclia.com/arriba-a-catalunya-el-crowdfunding-immobiliari/?utm_source=boletines&utm_medium=email&utm_campaign=actualidad_inmobiliaria_152

Pere Domènech Bernat
Arquitecte Tècnic i Enginyer Edificació

--------------------------------
ARQUITECNIC.NET
Ramón y Cajal, 45 Local 4ª · 08012 Barcelona
Tel. 670 257 703
Correu electrònic : tecnic@arquitecnic.net

Pàgina web  www.arquitecnic.net

Todo lo que necesitas saber si quieres comprar o alquilar una nave industrial

12 de noviembre del 2015

www.masachs.com, 12 de noviembre – La decisión de comprar o alquilar una nave industrial es clave para muchas empresas; no solo porque supone una inversión considerable, tanto si es una compra como si se trata de la cuota mensual de alquiler, sino porque hay muchos factores de la nave y del entorno donde se ubica que pueden afectar a la actividad y la gestión de la empresa. Esto, evidentemente, si destinamos la nave a uso propio, a corto plazo.

Otra opción es que busquemos una nave industrial como producto de inversión, para obtener una rentabilidad a medio o largo plazo. En este caso, los factores a valorar pueden variar ligeramente, pero vale la pena tenerlos en mente de cara a evaluar el interés futuro que puede tener la nave en la que invertimos.

Así, ¿qué debemos tener en cuenta a la hora de escoger una nave industrial?

Uso de la nave

En primer lugar, tenemos que valorar si queremos destinar la nave a un uso industrial o comercial. Aunque este último es menos frecuente, hay muchas naves industriales que se destinan total o parcialmente a este uso, como los outlets o las empresas industriales con showrooms y venta al detalle.

En este sentido, hay que valorar la actividad macroeconómica de la zona, para ver si nuestra empresa encaja. Si no es así, se traducirá en una falta de servicios y comunicaciones adecuados, alejamiento físico de nuestro público objetivo, e incluso nos puede afectar la normativa urbanística actual o futura.

Ubicación

La ubicación es fundamental. En primer lugar, debemos tener en cuenta las infraestructuras que hay en la zona, tanto en relación a comunicaciones (vías de comunicación, distancia a puertos o aeropuertos u otras infraestructuras relevantes para la empresa) como servicios complementarios de la zona.

También es importante la distancia y la accesibilidad que tenga la nave respecto a la mayoría de nuestros clientes, proveedores o partners. Una pregunta interesante es si podemos encontrar sinergias en la zona donde se ubica la nave.

Otro factor es cómo afecta la nueva ubicación al personal de la empresa, tanto si nos referimos al actual como al futuro que queramos contratar. La distancia entre la vivienda y el lugar de trabajo nos puede hacer perder know how o trabajadores especializados y difíciles de sustituir. Por otra parte, tenemos que ver si en la zona donde nos trasladamos o instalamos la nave podemos encontrar personal cualificado con facilidad; si no, atraer trabajadores válidos implicará más sueldo y prestaciones.

Superficie

Cuando hablamos de superficie no nos referimos solo al tamaño de la nave en sí, es decir, a los metros cuadrados útiles o totales. Este elemento es importante, pero también debemos tener en cuenta la altura de la nave, la distribución de los espacios que necesitamos, la anchura de determinados lugares como pasadizos o puertas de acceso…

Acondicionamiento

Valorar los acondicionamientos de una nave industrial requiere ser metódico y detallista cuando requerimos información. Por ejemplo, no solo tenemos que preguntar si tiene los suministros básicos de agua, luz o gas, sino qué potencia hay contratada o podemos llegar a contratar con las condiciones actuales de la nave, estado de las instalaciones, y si hay desagües… Los diferentes elementos estarán definidos por nuestra actividad industrial, lo más recomendable es hacer una lista de requerimientos básicos y opcionales que necesitamos en la nave para no dejarnos nada.

También hay que valorar elementos de infraestructura interna como los muelles de carga, los accesos para vehículos y camiones, plataformas… Así como el estado de la nave, el tipo y calidad de los materiales con los que está construida y la antigüedad de la construcción.

Normativa

Generalmente solemos tener en cuenta la normativa relativa a nuestro negocio, pero también tenemos que ver la normativa municipal y urbanística que afecta a la nave. Es interesante solicitar un Certificado de Aprovechamiento Urbanístico sobre la nave para ver qué tipo de actividad podemos instalar, ya que algunos polígonos tienen restringidas determinadas actividades.

Negociación

Una vez hemos escogido nuestra nave, entramos en el periodo de negociación. Es cierto que este punto no lo tenemos estrictamente en cuenta en la fase de investigación y decisión, pero vale la pena tener en mente nuestras condiciones, hasta dónde podemos llegar y qué estamos dispuestos a aceptar, ya que muchas operaciones se rompen en este punto porque surgen requerimientos inesperados por cualquiera de las dos partes.

A la hora de negociar no nos tenemos que centrar solamente en conseguir una rebaja en el precio, sino que debemos evaluar todas las condiciones del contrato y lo que pueden implicar de forma inmediata o en el futuro para nosotros.

En el caso del alquiler, puntos como el incremento de la renta, los plazos de aviso y cancelación del contrato o la posibilidad de realizar obras y acondicionamientos, por poner algunos ejemplos, son los puntos de negociación más habituales.

Si hablamos de compra, debemos atar bien todos los temas posibles antes de la firma, como impuestos, pagos pendientes, cargas, obras de la nave en curso o acordadas, mobiliario…

En resumen, escoger una nave industrial es un proceso complejo, pero no tiene por qué ser necesariamente complicado. La mejor opción, y la que escogen la mayoría de empresas, es ponernos en manos de un experto inmobiliario de confianza que se ocupe de captar nuestros requerimientos, planificar la búsqueda de naves, ayudarnos a elegir y, quizás lo más importante, aconsejarnos durante el proceso de negociación y cierre de la operación.

http://noticias.habitaclia.com/todo-lo-que-necesitas-saber-si-quieres-comprar-o-alquilar-una-nave-industrial/?utm_source=boletines&utm_medium=email&utm_campaign=actualidad_inmobiliaria_152
 

Pere Domènech Bernat
Arquitecte Tècnic i Enginyer Edificació

--------------------------------
ARQUITECNIC.NET
Ramón y Cajal, 45 Local 4ª · 08012 Barcelona
Tel. 670 257 703
Correu electrònic : tecnic@arquitecnic.net

Pàgina web  www.arquitecnic.net

Documentos de orientación técnica en edificación

Documentos de orientación técnica en edificación

Cimentación

• Fichero: Muros de sótano: Impermeabilización y drenaje
• Fichero: Muro de sótano y contención: Proceso de ejecución

• Fichero: Pantalla contínua o de pilotes: impermeabiilizaciones y drenajes
• Fichero: Cimentaciones profundas: pilotes

• Fichero: Cimentaciones profundas: pantallas de hormigón
• Fichero: Cimentaciones superficiales: zapatas

• Fichero: Cimentaciones superficiales: losas de cimentacíon
• Fichero: Soleras de hormigon

Cubiertas

• Fichero: Disposición general de los paños en las cubiertas planas
• Fichero: Cazoletas y sumideros en cubiertas planas

• Fichero: Encuentro de las cubiertas planas con los paramentos
• Fichero: Juntas de construcción y dilatación en las cubiertas planas

• Fichero: Otros puntos singulares en las cubiertas planas
• Fichero: Cubiertas planas: tipologias y clases de protección
• Fichero: Ejemplos y concreciones en la realización de las cubiertas planas

• Fichero: Cubiertas inclinadas: aspectos generales
• Fichero: Cubiertas inclinadas: puntos singulares

Fachadas

• Fichero: Configuración general normativa de las fachadas
• Fichero: Desarrollo estandarizado de soluciones para fachadas

• Fichero: Condiciones de los materiales y componentes de las fabricas

• Fichero: Criterios base en las fachadas convencionales de fábrica

http://www.fundacionmusaat.musaat.es/template.php?idtemplate=123&idblock=113

 http://www.fundacionmusaat.musaat.es/appmovil.html

Pere Domènech Bernat
Arquitecte Tècnic i Enginyer Edificació

--------------------------------
ARQUITECNIC.NET
Ramón y Cajal, 45 Local 4ª · 08012 Barcelona
Tel. 670 257 703
Correu electrònic : tecnic@arquitecnic.net

Pàgina web  www.arquitecnic.net

RESPONSABILITAT CIVIL DAVANT DE LA NECESSITAT DE MODIFICAR EL PROJECTE D’UNA INTERVENCIÓ, REDACTAT A PARTIR D’UNA INSPECCIÓ OCULAR.

 

RESPONSABILITAT CIVIL DAVANT DE LA NECESSITAT DE MODIFICAR EL PROJECTE D'UNA INTERVENCIÓ, REDACTAT A PARTIR D'UNA INSPECCIÓ OCULAR.

Es freqüent que les solucions tècniques que s'adopten en les obres de reforma i rehabilitació dels edificis, es plantegin a partir d'inspeccions oculars. Aquest sistema de valoració per determinar  els treballs a realitzar, que normalment  s'adopta per ser el més proporcionat a l'aparença de la situació o bé per criteris econòmics (mirant d' optimitzar les despeses),  no sempre permet accedir a tots els elements constructius que poden arribar a tenir incidència en el resultat dels treballs. Per tant, a mida que es van executant els treballs, es pot presentar la necessitat de variar les solucions constructives inicialment previstes i, com a conseqüència, possiblement també, el pressupost d'execució.
Adaptar les solucions tècniques a la realitat que es va manifestant a mida que es fa una intervenció, no ha de comportar un problema de Responsabilitat Civil, sinó tot el contrari. Adaptar i adoptar les mesures tècniques que siguin necessàries perquè el resultat del treball s'ajusti a la qualitat i garanties que ha d'oferir la intervenció professional, forma part de les obligacions de l'Arquitecte Tècnic. Així ve definit a l'article 12.3  d) de la Llei 38/1999 de 5 de novembre d'Ordenació de l'Edificació (LOE): "Elaborar a requeriment del promotor o amb la seva conformitat, eventuals modificacions del projecte, que vinguin exigides per la marxa de l'obra sempre que aquestes s'adaptin a les disposicions contemplades i observades a la redacció del projecte".
El que pot transformar aquesta situació en un conflicte amb la propietat, i pot derivar en una reclamació de Responsabilitat Civil,  és no  haver-la informat de la possibilitat de l'aparició de vicis ocults, no detectables a partir d'una inspecció ocular, i la conseqüent possibilitat d'haver de variar la intervenció, amb incidència al pressupost d'execució, per adaptar-se a les circumstàncies.
En aquest sentit, convé que, en el moment d'acceptar un encàrrec d'aquestes característiques, s'exposi al client, de forma que quedi constància expressa (per escrit i amb signatura d'acceptació) dels aspectes següents:

·        Els motius que han determinat l'elecció de la inspecció ocular com a mitjà per valorar i definir la intervenció.
·        La renúncia de la propietat a la realització de proves que permetin l'examen exhaustiu de tots els elements que puguin tenir alguna incidència en el bon resultat de la intervenció.
·        L'Advertiment de la possibilitat d'haver de modificar la intervenció, si durant l'execució dels treballs es manifesten vicis ocults que no podien ser apreciats a partir d'una inspecció ocular.

En tot cas, recordeu que disposeu del servei de l'Assessoria Jurídica del CAATEBB, on podeu adreçar les vostres consultes relacionades amb aquesta matèria, així com sobre qualsevol qüestió relacionada amb l'exercici professional.

font
http://www.apabcn.cat/ca_es/serveicolegiat/assessoria/assessorament/exercir/Pagines/Questionsd%27exercici.aspx

Pere Domènech Bernat
Arquitecte Tècnic i Enginyer Edificació

--------------------------------
ARQUITECNIC.NET
Ramón y Cajal, 45 Local 4ª · 08012 Barcelona
Tel. 670 257 703
Correu electrònic : tecnic@arquitecnic.net

Pàgina web  www.arquitecnic.net