Perit judicial designat pel jutja està reglat per la
llei 1/2000 de 7 de gener
Aquesta Llei s’inclina coherentment per entendre el dictamen de perits com a mitjà de prova en el marc d’un procés, en què, tret de les excepcions esmentades, no s’imposa ni es responsabilitza el tribunal de la investigació i la comprovació de la veracitat dels fets rellevants en què es fonamenten les pretensions de tutela formulades per les parts, sinó que és sobre les parts que recau la càrrega d’al·legar i provar. I, per això, s’introdueixen els dictàmens de perits designats per les parts i es reserva la designació pel tribunal d’un perit per als casos en què les parts li ho sol·licitin o sigui estrictament necessari.
S’exclou la recusació dels perits el dictamen dels quals aportin les parts, que només poden ser objecte de rebuig, però a tots els perits se’ls exigeix jurament o promesa d’actuació màximament objectiva i imparcial i respecte de tots ells aquesta Llei conté disposicions conduents a sotmetre els seus dictàmens a explicació, aclariment i complement, amb plena contradicció.
Així, l’activitat pericial, la regulació vuitcentista de la qual reflectia el dilema no resolt sobre la seva naturalesa –si mitjà de prova o complement o auxili del jutjador–, respon ara plenament als principis generals que han de regir l’activitat probatòria, i adquireix sentit la seva valoració lliure. Un efecte indirecte, però gens menyspreable, d’aquesta clarificació necessària és la solució o, si més no, l’atenuació important del problema pràctic, molt freqüent, de l’adequada i tempestiva remuneració dels perits.
Article 105
Abstenció dels perits
1. El perit designat pel jutge, secció o sala que conegui de l’afer o, si s’escau, pel secretari judicial, s’ha d’abstenir si s’hi dóna alguna de les causes legalment previstes. L’abstenció pot ser oral o escrita, sempre que estigui degudament justificada.
2. Si la causa d’abstenció existeix en el moment de ser designat, el perit no ha d’acceptar el càrrec, i ha de ser substituït a l’acte pel perit suplent, quan aquest hagi estat designat. Si el perit suplent també es nega a acceptar el càrrec, perquè s’hi dóna la mateixa causa d’abstenció o una altra, s’aplica el que disposa l’apartat 2 de l’article 342 d’aquesta Llei. Si la causa és coneguda o es produeix després de l’acceptació del càrrec de perit, l’abstenció s’ha de decidir, amb l’audiència prèvia de les parts, per qui hagi fet la designació. Contra la resolució que es dicti no es pot presentar cap recurs.
CAPÍTOL VI
De la recusació dels perits
Article 124
Àmbit de la recusació dels perits
1. Només els perits designats pel tribunal mitjançant sorteig poden ser recusats, en els termes que preveu aquest capítol. Aquesta disposició és aplicable tant als perits titulars com als suplents.
2. Els perits autors de dictàmens presentats per les parts només poden ser objecte de rebuig per les causes i en la forma que preveuen els articles 343 i 344 d’aquesta Llei, però no recusats per les parts.
3. A part de les causes de recusació que preveu la Llei orgànica del poder judicial, són causes de recusació dels perits:
1a. Que hagin emès anteriorment sobre el mateix afer un dictamen contrari a la part recusant, ja sigui dins o fora del procés.
2a. Que hagin prestat serveis com a perit al litigant contrari o que en siguin dependents o socis.
3a. Que hagin tingut participació en una societat, un establiment o una empresa que sigui part del procés.
Article 125
Forma de proposar la recusació dels perits
1. La recusació s’ha de fer en un escrit signat per l’advocat i el procurador de la part, si intervenen en la causa, i adreçat al titular del jutjat o al magistrat ponent, si es tracta de tribunal col·legiat. En l’escrit cal expressar concretament la causa de la recusació i els mitjans de prova, i s’hi han d’adjuntar còpies per al recusat i per a les altres parts del procés.
2. Si la causa de la recusació és anterior a la designació del perit, l’escrit s’ha de presentar dins els dos dies següents al de la notificació del nomenament.
Si la causa és posterior a la designació, però anterior a l’emissió del dictamen, l’escrit de recusació es pot presentar abans del dia assenyalat per al judici o la vista o quan comencin.
3. Després del judici o la vista no es pot recusar el perit, sens perjudici que les causes de recusació que hi hagi en el moment d’emetre el dictamen però conegudes després d’aquella puguin ser posades de manifest al tribunal abans que dicti sentència i, si això no és possible, al tribunal competent per a la segona instància.
SECCIÓ CINQUENA
Del dictamen de perits
Article 335
Objecte i finalitat del dictamen de perits. Jurament o promesa d’actuar amb objectivitat
1. Quan siguin necessaris coneixements científics, artístics, tècnics o pràctics per valorar fets o circumstàncies rellevants en l’afer o adquirir certesa sobre aquests, les parts poden aportar al procés el dictamen de perits que posseeixin els coneixements corresponents o sol·licitar, en els casos que preveu aquesta llei, que emeti dictamen un perit designat pel tribunal.
2. En emetre el dictamen, el perit ha de manifestar, sota jurament o promesa de dir la veritat, que ha actuat i, si s’escau, que actuarà amb la màxima objectivitat possible, que pren en consideració tant el que pugui afavorir com el que sigui susceptible de causar perjudici a qualsevol de les parts, i que coneix les sancions penals en què pot incórrer si incompleix el seu deure com a perit.
3. Llevat d’acord en contra de les parts, no es pot sol·licitar dictamen a un perit que hagi intervingut en una mediació o arbitratge relacionats amb el mateix afer.
Article 336
Aportació amb la demanda i la contestació de dictàmens elaborats per perits designats per les parts
1. Els dictàmens de què disposin els litigants, elaborats per perits designats per ells, i que considerin necessaris o convenients per a la defensa dels seus drets, els han d’aportar amb la demanda o amb la contestació, sense perjudici del que disposa l’article 337.
2. Els dictàmens s’han de formular per escrit i s’hi han d’adjuntar, si s’escau, els altres documents, instruments o materials adequats per exposar el parer del perit sobre el que hagi estat objecte de la perícia. Si no és possible o convenient aportar aquests materials i instruments, l’escrit de dictamen ha de contenir sobre aquests les indicacions suficients. Així mateix, es poden adjuntar al dictamen els documents que es considerin adequats per fer una valoració més encertada.
3. S’entén que al demandant li és possible aportar amb la demanda dictàmens escrits elaborats per un perit designat per ell si no justifica complidament que la defensa del seu dret no ha permès demorar la interposició de la demanda fins a obtenir el dictamen.
4. El demandat que no pugui aportar dictàmens escrits amb la contestació a la demanda ha de justificar la impossibilitat de demanar-los i d’obtenir-los dins el termini per contestar.
5. A instància de part, el jutjat o tribunal pot acordar que es permeti al demandat examinar per mitjà d’un advocat o perit les coses i els llocs l’estat i les circumstàncies dels quals siguin rellevants per a la seva defensa o per a la preparació dels informes pericials que pretengui presentar. Així mateix, quan es tracti de reclamacions per danys personals, pot instar l’actor perquè en permeti l’examen per part d’un facultatiu, a fi de preparar un informe pericial.
Article 337
Anunci de dictàmens quan no es puguin aportar amb la demanda o amb la contestació.
Aportació posterior
1. Si no és possible a les parts aportar dictàmens elaborats per perits designats per aquestes, juntament amb la demanda o resposta, han d’expressar en l’una o l’altra els dictàmens de què, si s’escau, pretenguin valer-se, que han d’aportar, per al seu trasllat a la part contrària, quan en disposin, i en tot cas cinc dies abans d’iniciar-se l’audiència prèvia al judici ordinari o de la vista en el verbal.
2. Aportats els dictàmens d’acord amb el que disposa l’apartat anterior, les parts han de manifestar si volen que els perits autors dels dictàmens compareguin en el judici que regulen els articles 431 i següents d’aquesta Llei o, si s’escau, en la vista del judici verbal, i han d’expressar si han d’exposar o explicar el dictamen o respondre preguntes, objeccions o propostes de rectificació o intervenir-hi de qualsevol altra manera útil per entendre i valorar el dictamen en relació amb el que sigui objecte del plet.
Article 338
Aportació de dictàmens en funció d’actuacions processals posteriors a la demanda.
Sol·licitud d’intervenció dels perits en el judici o la vista
1. El que disposa l’article anterior no és aplicable als dictàmens la necessitat o la utilitat dels quals es posi de manifest a causa d’al·legacions del demandat en la contestació a la demanda o de les al·legacions o pretensions complementàries admeses a l’audiència, a tenor de l’article 426 d’aquesta Llei.
2. Els dictàmens la necessitat o la utilitat dels quals estigui suscitada per la contestació a la demanda o pel que s’ha al·legat i pretès a l’audiència prèvia al judici, els han d’aportar les parts, per al seu trasllat a les parts contràries, com a mínim amb cinc dies d’antelació a la celebració del judici o de la vista; les parts han de manifestar al tribunal si consideren necessari que concorrin al judici o a la vista els perits autors dels dictàmens, expressant el que assenyala l’apartat 2 de l’article 337.
El tribunal també pot acordar en aquest cas la presència dels perits en el judici o la vista, en els termes que assenyala l’apartat 2 de l’article anterior.
Article 339
Sol·licitud de designació de perits pel tribunal i resolució judicial sobre la sol·licitud.
Designació de perits pel tribunal, sense instància de part
1. Si qualsevol de les parts és titular del dret d’assistència jurídica gratuïta, no ha d’aportar amb la demanda o la resposta el dictamen pericial, sinó simplement anunciar-lo, als efectes que es procedeixi a la designació judicial de perit, de conformitat amb el que estableix la Llei d’assistència jurídica gratuïta.
2. El demandant o el demandat, encara que no estiguin en el cas de l’apartat anterior, també poden sol·licitar en els seus respectius escrits inicials que es procedeixi a la designació judicial de perit, si entenen convenient o necessari per als seus interessos l’emissió d’un informe pericial. En aquest cas, el tribunal ha de procedir a la designació. El dictamen és a costa de qui l’hagi demanat, sense perjudici del que es pugui acordar en matèria de costes.
Llevat que es refereixi a al·legacions o pretensions no contingudes en la demanda, no es pot sol·licitar, amb posterioritat a la demanda o a la resposta, l’informe pericial elaborat per un perit designat judicialment.
La designació judicial de perit s’ha de fer en el termini de cinc dies des de la presentació de la resposta a la demanda, amb independència de qui hagi sol·licitat la designació. Quan les dues parts l’hagin demanat inicialment, el tribunal pot designar, si aquelles hi estan conformes, un únic perit que emeti l’informe sol·licitat. En aquest cas, l’abonament dels honoraris del perit correspon realitzar-lo als dos litigants per parts iguals, sense perjudici del que es pugui acordar en matèria de costes.
3. En el judici ordinari, si, a conseqüència de les al·legacions o les pretensions complementàries permeses a l’audiència, les parts sol·liciten, d’acord amb el que preveu l’apartat 4 de l’article 427, que el tribunal designi un perit que dictamini, el tribunal ho ha d’acordar, sempre que consideri pertinent i útil el dictamen.
El tribunal pot fer el mateix quan es tracti de judici verbal i les parts sol·licitin a la vista la designació d’un perit, i en aquest cas s’interromp fins que es dugui a terme el dictamen.
4. En els casos assenyalats en els dos apartats anteriors, si les parts que sol·liciten la designació d’un perit pel tribunal estan a més a més d’acord en el fet que el dictamen sigui emès per una determinada persona o entitat, el tribunal ho ha d’acordar així. Si no hi ha acord entre les parts, el perit ha de ser designat pel procediment que estableix l’article 341.
5. El tribunal, d’ofici, pot designar un perit quan la perícia sigui pertinent en processos sobre declaració o impugnació de la filiació, paternitat i maternitat, sobre la capacitat de les persones o en processos matrimonials.
6. El tribunal només pot designar un perit titular per cada qüestió o conjunt de qüestions que hagin de ser objecte de perícia i que no requereixin, per la diversitat de la matèria, el parer d’experts diferents.
Article 340
Condicions dels perits
1. Els perits han de tenir el títol oficial que correspongui a la matèria objecte del dictamen i a la seva naturalesa. Si es tracta de matèries que no estiguin compreses en títols professionals oficials, han de ser nomenats entre persones enteses en aquelles matèries.
2. Així mateix, es pot sol·licitar el dictamen d’acadèmies i institucions culturals i científiques que s’ocupin de l’estudi de les matèries corresponents a l’objecte de la perícia. També poden emetre dictamen sobre qüestions específiques les persones jurídiques legalment habilitades per fer-ho.
3. En els casos de l’apartat anterior, la institució a la qual s’encarregui el dictamen ha d’expressar amb la màxima brevetat quina persona o quines persones s’encarreguen directament de preparar-lo, a les quals s’ha d’exigir el jurament o la promesa que preveu l’apartat segon de l’article 335.
Article 341
Procediment per a la designació judicial del perit
1. En el mes de gener de cada any s’ha de sol·licitar als diferents col·legis professionals o, si no n’hi ha, a entitats anàlogues, així com a les acadèmies i les institucions culturals i científiques a què es refereix l’apartat segon de l’article anterior, l’enviament d’una llista de col·legiats o associats disposats a actuar com a perits. La primera designació de cada llista s’efectua per sorteig, en presència del secretari judicial, i a partir d’aquesta s’efectuen les designacions següents per ordre correlatiu.
2. Quan s’hagi de designar com a perit una persona sense títol oficial, pràctica o entesa en
la matèria, amb la citació prèvia de les parts, la designació s’ha de fer pel procediment que
estableix l’apartat anterior, i per fer-ho s’ha d’emprar una llista de persones que cada any
s’ha de sol·licitar a sindicats, associacions i entitats apropiades, i que ha d’estar integrada,
com a mínim, per cinc d’aquelles persones. Si, per raó de la singularitat de la matèria de
dictamen, únicament es disposa del nom d’una persona entesa o pràctica, s’ha d’obtenir de
les parts el seu consentiment i només si totes l’atorguen s’ha de designar com a perit aquella
persona.
Article 342
Crida al perit designat, acceptació i nomenament. Provisió de fons
1. El mateix dia o el dia hàbil següent a la designació, el secretari judicial ha de comunicar-la al perit titular, i l’ha de requerir perquè en el termini de dos dies manifesti si accepta el càrrec. En cas afirmatiu, s’ha de fer el nomenament i el perit ha de fer, en la forma que es disposi, la manifestació sota jurament o promesa que ordena l’apartat 2 de l’article 335.
2. Si el perit designat addueix una causa justa que li impedeix l’acceptació, i el secretari judicial la considera suficient, ha de ser substituït pel següent de la llista, i així successivament, fins que se’n pugui efectuar el nomenament.
3. El perit designat pot sol·licitar, en els tres dies següents al seu nomenament, la provisió de fons que consideri necessària, que és a càrrec de la liquidació final. El secretari judicial, mitjançant decret, ha de decidir sobre la provisió sol·licitada i ha d’ordenar a la part o parts que hagin proposat la prova pericial i no tinguin dret a l’assistència jurídica gratuïta, que procedeixin a abonar la quantitat fixada en el compte de dipòsits i consignacions del tribunal, en el termini de cinc dies.
Transcorregut aquest termini, si no s’ha dipositat la quantitat establerta, el perit queda eximit d’emetre el dictamen, sense que es pugui procedir a una nova designació.
Quan el perit designat ho hagi estat de comú acord, i un dels litigants no realitzi la part de la consignació que li correspongui, el secretari judicial ha d’oferir a l’altre litigant la possibilitat de completar la quantitat que falti, i indicar-li en aquest cas els punts sobre els quals s’ha de pronunciar el dictamen, o de recuperar la quantitat dipositada, cas en què s’ha d’aplicar el que disposa el paràgraf anterior.
Article 343
Rebuigs dels perits. Temps i forma dels rebuigs
1. Només poden ser objecte de recusació els perits designats judicialment.
En canvi, els perits no recusables poden ser objecte de rebuig quan concorri en ells alguna de les circumstàncies següents:
1r. Ser cònjuge o parent per consanguinitat o afinitat, dins el quart grau civil d’una de les parts o dels seus advocats o procuradors.
2n. Tenir interès directe o indirecte en l’afer o en un altre de semblant.
3r. Estar o haver estat en situació de dependència o de comunitat o contraposició d’interessos amb alguna de les parts o amb els seus advocats o procuradors.
4t. Amistat íntima o enemistat amb qualsevol de les parts o els seus procuradors o advocats.
5è. Qualsevol altra circumstància, degudament acreditada, que els faci desmerèixer en el concepte professional.
2. Els rebuigs no es poden formular després del judici o de la vista, en els judicis verbals. Si es tracta d’un judici ordinari, els rebuigs dels perits autors de dictàmens aportats amb demanda o contestació s’han de proposar en l’audiència prèvia al judici.
En formular rebuigs de perits, es pot proposar la prova conduent a justificar-los, llevat de la testifical.
Article 344
Contradicció i valoració del rebuig. Sanció en cas de rebuig temerari o deslleial
1. Qualsevol part interessada es pot adreçar al tribunal a fi de negar o contradir el rebuig i aportar els documents que considerin pertinents a aquest efecte. Si el rebuig menyscaba la consideració professional o personal del perit, aquest pot sol·licitar al tribunal que, al final del procés, declari, mitjançant provisió, que el rebuig no té fonament.
2. Sense cap més tràmit, el tribunal ha de tenir en compte el rebuig i la seva negació o contradicció eventual en el moment de valorar la prova, i formular, si s’escau, mitjançant provisió, la declaració de falta de fonament del rebuig prevista en l’apartat anterior. Si aprecia temeritat o deslleialtat processal en el rebuig, a causa de la seva motivació o del temps en què es va formular, pot imposar a la part responsable, amb l’audiència prèvia, una multa de 60 a 600 euros.
Article 345
Operacions pericials i possible intervenció de les parts
1. Quan l’emissió del dictamen requereixi algun reconeixement de llocs, objectes o persones o dur a terme operacions anàlogues, les parts i els seus defensors ho poden presenciar, si amb això no s’impedeix o es destorba la feina del perit i es pot garantir l’encert i la imparcialitat del dictamen.
2. Si alguna de les parts sol·licita de ser present en les operacions pericials de l’apartat anterior, el tribunal ha de decidir el que sigui procedent i, en cas d’admetre’n la presència, ha d’ordenar al perit que avisi directament les parts, amb una antelació de quaranta-vuit hores com a mínim, del dia, l’hora i el lloc en què s’han de dur a terme les operacions.
Article 346
Emissió i ratificació del dictamen pel perit que el tribunal designi
El perit que el tribunal designi ha d’emetre per escrit el seu dictamen, que ha de fer arribar, per mitjans electrònics, al tribunal en el termini que se li hagi assenyalat. L’esmentat dictamen l’ha de traslladar el secretari judicial a les parts per si consideren necessari que el perit concorri al judici o a la vista als efectes que aporti els aclariments o explicacions que siguin oportuns. El tribunal pot acordar, en tot cas, mitjançant providència, que considera necessària la presència del perit en el judici o la vista per comprendre i valorar millor el dictamen realitzat.
Article 347
Possible actuació dels perits en el judici o en la vista
1. En el judici o en la vista, els perits han de tenir la intervenció sol·licitada per les parts, que admeti el tribunal.
El tribunal només ha de denegar les sol·licituds d’intervenció que, per la seva finalitat i contingut, s’hagin de considerar impertinents o inútils, o quan hi hagi un deure de confidencialitat derivat de la intervenció del perit en un procediment de mediació anterior entre les parts.335
Especialment, les parts i els seus defensors poden demanar:
1r. Exposició completa del dictamen, quan l’exposició requereixi dur a terme altres operacions, complementàries de l’escrit aportat, mitjançant la utilització dels documents, els materials i altres elements a què es refereix l’apartat 2 de l’article 336.
2n. Explicació del dictamen o d’algun o alguns dels seus punts, el significat dels quals no es consideri prou expressiu als efectes de la prova.
3r. Respostes a preguntes i objeccions, sobre mètode, premisses, conclusions i altres aspectes del dictamen.
4t. Respostes a sol·licituds d’ampliació del dictamen a altres punts connexos, per si es pot portar a terme en el mateix acte i, en qualsevol cas, als efectes de conèixer l’opinió del perit sobre la possibilitat i la utilitat de l’ampliació, així com del termini necessari per portar-la a terme.
5è. Crítica del dictamen de què es tracti pel perit de la part contrària.
6è. Formulació dels rebuigs que puguin afectar el perit.
2. El tribunal també pot formular preguntes als perits i requerir-los explicacions sobre el que sigui objecte del dictamen aportat, però sense poder acordar, d’ofici, que s’ampliï, llevat que es tracti de perits designats d’ofici d’acord amb el que disposa l’apartat 5 de l’article 339.
Valoració dels béns embargats
Article 637
Apreuament dels béns
Si els béns embargats no són d’aquells a què es refereixen els articles 634 i 635, s’han de valorar, llevat que l’executant i l’executat s’hagin posat d’acord sobre el seu valor, abans o durant l’execució.
Article 638
Nomenament de perit taxador, recusació i intervenció d’executant i executat en la taxació
1. Per valorar els béns, el secretari judicial encarregat de l’execució ha de designar el perit taxador que correspongui d’entre els que prestin servei a l’Administració de Justícia. En defecte d’aquests, es pot encomanar la taxació a organismes o serveis tècnics dependents de les administracions públiques que disposin de personal qualificat i hagin assumit el compromís de col·laborar, a aquests efectes, amb l’Administració de Justícia i, si tampoc es pot recórrer a aquests organismes o serveis, s’ha de nomenar un perit taxador d’entre les persones físiques o jurídiques que figurin en una relació, que s’ha de formar amb les llistes que subministrin les entitats públiques competents per conferir habilitacions per a la valoració de béns, així com els col·legis professionals els membres dels quals estiguin legalment capacitats per a la valoració.
2. El perit designat pel secretari judicial pot ser recusat per l’executant i l’executat que hagi comparegut
3. El perit designat pot sol·licitar, en els tres dies següents al seu nomenament, la provisió de fons que consideri necessària, que ha de ser a càrrec de la liquidació final. El secretari judicial ha de decidir sobre la provisió sol·licitada i amb l’abonament previ d’aquesta el perit ha d’emetre dictamen.
Article 639
Actuació del perit designat i intervenció de les parts i dels creditors posteriors en la taxació
1. El nomenament s’ha de notificar al perit designat, el qual l’endemà l’ha d’acceptar, si no hi concorre alguna causa d’abstenció que li ho impedeixi.
2. El perit ha de lliurar la valoració dels béns embargats al tribunal en el termini de vuit dies a comptar de l’acceptació de l’encàrrec. Només per causes justificades, que el secretari judicial ha d’assenyalar mitjançant decret, es pot ampliar aquest termini en funció de la quantia o la complexitat de la valoració.
3. La taxació de béns o drets s’ha de fer pel seu valor de mercat, sense tenir en compte, en cas de béns immobles, les càrregues i els gravàmens que tinguin, respecte dels quals cal atenir-se al que disposa l’article 666.
4. Fins que hagin transcorregut cinc dies des que el perit designat hagi lliurat la valoració dels béns, les parts i els creditors a què es refereix l’article 658 poden presentar al·legacions a l’esmentada valoració, així com informes, subscrits per un perit taxador, en els quals s’expressi la valoració econòmica del bé o béns objecte de l’apreuament. En aquest cas, el secretari judicial, a la vista de les al·legacions formulades i apreciant tots els informes segons les regles de la sana crítica, ha de determinar, mitjançant decret, la valoració definitiva als efectes de l’execució.
La resolució dictada pel secretari judicial és susceptible de recurs directe de revisió davant el tribunal que va dictar l’ordre general d’execució.
