Font GENERALITAT EMPRESA-OCUPACIÓ

La rehabilitació energètica d'edificis pot generar fins a un 79% d'estalvi en la despesa energètica d'un habitatge

La Generalitat presenta l'Observatori de l'estat energètic dels edificis de Catalunya, i crea un document per facilitar la lectura de la certificació energètica

• El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya explica el projecte de la seva façana fotovoltaica i el repte que suposa intervenir en un edifici de valor patrimonial

El parc d’habitatges de Catalunya presenta un gran potencial de millora en matèria d’eficiència energètica, i alguns edificis podrien arribar a estalviar fins un 79% en el cost de l’energia. Aquesta és la principal conclusió de l’Observatori de l’estat energètic dels edificis a Catalunya, que ha elaborat l’Institut Català d’Energia (ICAEN) a partir de les dades de les més de 700.000 certificacions energètiques que ja s’han registrat a Catalunya, i que s’ha presentat avui al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) en la jornada ‘Rehabilitació energètica i autoconsum fotovoltaic als edificis’. En aquest mateix marc, el Col·legi d’Arquitectes ha presentat el projecte de rehabilitació de la façana de la seva seu, que suposa intervenir en un edifici de valor patrimonial per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum.

 

Gairebé un 84% dels edificis catalans disposen de les qualificacions energètiques més deficients: un 50,7% tenen una E, un 10,3% una F i un 22,8%, una G. En canvi, només un 0,2% estan qualificats amb una A, un 0,8% amb una B, un 4,1% amb una C, i un 11,1% amb una D, les categories més eficients. Aquestes xifres, que milloren en el cas dels edificis de nova construcció (un 14,3% disposen de la qualificació A, i un 30,7% tenen la B, mentre que la resta tendeixen a disminuir),  indiquen la necessitat d’avançar en la rehabilitació energètica dels edificis. A més d’aprofitar millor l’energia que es consumeix, la reforma energètica d’un habitatge també el pot convertir en un productor d’energia a partir de fonts renovables.

 

L’Observatori mostra que les mesures més senzilles d’eficiència energètica són les més aplicades en l’edificació. Així, un 62% dels edificis ja disposen de vidre doble, davant d’un 36% que encara disposen de vidre simple. Tanmateix, detecta mancances en aquelles mesures més complexes: més del 40% d’edificis compten amb una qualificació E pel que fa a la demanda de calefacció, és a dir, requereixen mesures com la millora de l’aïllament tèrmic o el segellat de les infiltracions d’aire pels tancaments. També s’observa un ús encara petit de les energies renovables, que es fa sobretot en els habitatges de nova construcció (que estan obligats pel Codi Tècnic de l’Edificació) i que en un 68% utilitzen l’energia solar tèrmica per a generar aigua calenta sanitària, davant del 8% que disposa d’instal·lacions de biomassa, del 7% que empra fotovoltaica i del 5% que s’alimenta d’energia geotèrmica. Un 12% dels edificis de nova construcció no disposa d’energies renovables, i ho compensa amb la instal·lació de bombes de calor aerotèrmica.

 

El fet que un habitatge tingui una qualificació energètica baixa té una traducció directa en termes econòmics. En el cas d’un habitatge de 80 m², l’evolució del cost anual de l’energia en funció de l’etiqueta energètica és el següent:

 

 

Zona Climàtica/Categoria	A	B	C	D	E	F	G
B (Tarragona)	405,1€	464,6€	542€	642,6€	811,5€	1.145,9€	1.366,7€
C (Barcelona)	453,1€	530,7€	613,9€	697,5€	898,6€	1268,6€	1.574,4€
D (Lleida, Girona)	525,1€	591,5€	692,7€	871,2€	1.228,4€	1.658,9€	2113,4€
E (Viella)	621,1€	758,9€	810,8€	1.069,9€	1.554,6€	2.174,8€	2.969€

Cost anual per un habitatge mitjà. No inclou el terme de potència de la factura energètica

 

 

Més enllà de l’anàlisi del parc d’habitatges, l’objectiu final de la certificació energètica és incrementar el nivell d’informació que tenen els ciutadans sobre els edificis i habitatges que utilitzen. Per això, l’ICAEN ha creat un document complementari a la certificació energètica que faciliti indicadors pràctics, com ara els costos energètics anuals en forma d’energia no renovables, la comparativa econòmica en cas que l’edifici tingués una qualificació energètica A, les energies renovables integrades en l’edifici o la disponibilitat de punts de recàrrega per a vehicle elèctrics. Aquest document no suposarà càrrega administrativa addicional per als usuaris.

 

En la mateixa jornada, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha presentat la seva nova façana fotovoltaica, projecte de renovació de l’equip compost per la societat Fuses-Viader Arquitectes SLP, i els arquitectes Jorge Perea i Jordi Mansilla.

 

El repte principal a què ha de fer front la renovació és la de satisfer els requeriments d’un edifici per al segle XXI —a nivell funcional, mediambiental i d’estalvi energètic— amb la restauració d’un element d’alt valor cultural, catalogat com patrimoni arquitectònic.

 

 

Setmana de l’Energia 2017

 

La jornada celebrada al Col·legi d’Arquitectes ha donat el tret de sortida a la Setmana de l’Energia, que Catalunya celebra del 19 al 25 de juny i que vol acostar als ciutadans la transició del país cap a un nou model energètic que maximitzi l'eficiència energètica, es fonamenti en el 100% d'energies renovables l'any 2050 i garanteixi un tracte just als ciutadans, que esdevindran el principal motor de la democratització energètica: a més de consumir energia, la podran generar i gestionar. Sota el lema “Tu tens l’energia, tu tens el poder!”, se celebraran activitats a més de 120 poblacions de tota Catalunya, que s’allargaran fins al proper 31 de juliol de juny. Totes les activitats de la Setmana de l’Energia es poden seguir a la pàgina web de l’ICAEN ( http://icaen.gencat.cat/setmanaenergia).

 

La Setmana de l'Energia està organitzada per la Generalitat de Catalunya (a través de l’Institut Català d’Energia), la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, la Diputació de Tarragona, la Diputació de Lleida, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Centre d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA) i l’Ajuntament de Barcelona.