Reclamación Plusvalía Municipal

14/4/2026

L'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), comunament conegut com a plusvàlua municipal, funciona així:

Qui el paga: En una compravenda el paga el venedor. En una herència o donació el paga l'hereu o donatari.

Base imposable — dos mètodes de càlcul (des de la sentència del TC de 2021 el contribuent pot escollir el més favorable):

Mètode objectiu (el tradicional): Base = Valor cadastral del sòl × coeficient segons anys de tinença. Els coeficients els aprova anualment l'Estat amb màxims, i cada municipi aplica els seus dins d'aquests límits. A Barcelona els coeficients actuals van de 0,14 (fins a 1 any) fins a 0,45 (més de 20 anys).

Mètode real (novetat des de 2021): Base = Plusvàlua real obtinguda × percentatge del sòl sobre el valor total cadastral. És a dir, (preu de venda − preu de compra) × (valor cadastral sòl / valor cadastral total).

Tipus impositiu a Barcelona: El tipus màxim legal és del 30%. Barcelona aplica el 30% sobre la base imposable.

Exempcions i casos especials: Si es ven amb pèrdues (preu de venda inferior al de compra) no es paga. En herències entre cònjuges i fills hi ha bonificació del 95% a Barcelona. En donacions entre cònjuges i fills la bonificació és del 95% també.

Terminis de pagament: En compravenda 30 dies hàbils des de la transmissió. En herències 6 mesos prorrogables a 1 any.

Un exemple pràctic senzill: 

Vivenda comprada el 2004 per 200.000 € i venuda el 2024 per 400.000 €. 

Valor cadastral total 150.000 €, dels quals el sòl representa 90.000 € (60%).

Mètode objectiu: 90.000 × 0,45 = 40.500 € de base → 40.500 × 30% = 12.150 € 

Mètode real: (400.000 − 200.000) × 60% = 120.000 € de base → 120.000 × 30% = 36.000 €

En aquest cas sortiria més favorable el mètode objectiu.

És útil saber el valor cadastral del sòl que es pot consultar fàcilment a la fitxa cadastral de l'immoble.

El resum de tot el procés:

Les tres sentències del TC (2017, 2019 i 2021)

El TC va dictar tres sentències successives contra l'impost. El 2017 va declarar la inconstitucionalitat de la fórmula de càlcul en els casos en què no hi havia increment real de valor. El 2019 va declarar també inconstitucional el cas en què la quota a pagar superava la plusvàlua realment obtinguda. Ripollet Finalment, el 26 d'octubre de 2021 va declarar inconstitucionals i nuls els articles 107.1, 107.2.a) i 107.4 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que regulaven la fórmula objectiva de càlcul de la base imposable, per considerar que era aliena a la realitat del mercat immobiliari i no respectava la capacitat econòmica real del contribuent. Albacar Assessors

La reforma legislativa immediata

El Govern va aprovar el Reial Decret-llei 26/2021, publicat al BOE el 9 de novembre i amb efectes des del 10 de novembre de 2021, per adaptar la normativa a la jurisprudència del TC i restablir l'exigibilitat de l'impost, que havia quedat en suspens. Albacar Assessors

Els canvis principals que va introduir el RDL 26/2021 van ser:

En primer lloc, la tributació de plusvàlues generades en períodes inferiors a l'any. En segon lloc, la possibilitat d'optar entre dos sistemes de càlcul, tal com exigia la pròpia sentència del Constitucional. I en tercer lloc, la no subjecció a l'impost quan el contribuent acrediti que no ha obtingut cap increment de valor. Cambrapropietat

Efectes retroactius — la qüestió clau

La norma s'aplica des del 10 de novembre de 2021 i no té efectes retroactius. Però qui va pagar la plusvàlua entre el 25 de novembre de 2017 i el 25 de novembre de 2021 pot tenir dret a reclamar. Cambrapropietat

El Tribunal Suprem, en sentència de 28 de febrer de 2024, va permetre al contribuent la reclamació i/o devolució de l'IIVTNU abonat pel cauce del procediment de nul·litat de ple dret, però deixant clar que la nul·litat dels preceptes no suposa per se que qualsevol pagament sigui antijurídic, sinó que cal acreditar que no hi va haver increment de valor o que la quantia determinada per l'administració era incorrecta. Cimtaxlegal

En resum, l'impost continua vigent des del novembre de 2021 amb la nova normativa, però amb els dos mètodes de càlcul alternatius que ja t'he explicat, i amb la garantia que si no hi ha plusvàlua real no es paga.

26/4/2017

Fuente Expansión

Una reciente sentencia del Tribunal Constitucional ha determinado que no es legal que haya que pagar el Impuesto sobre el Incremento del Valor de los Terrenos (más conocido como plusvalía municipal) cuando el inmueble haya perdido su valor en el momento de la venta. Lucía Goy Mastromiechele, socia directora de Goy Gentile Abogados, explica cómo reclamar lo pagado de más.

En los últimos años cada vez más tribunales han considerado que el Impuesto sobre el Incremento del Valor de los Terrenos (más conocido como plusvalía municipal) no es exigible en los casos en que la venta de un terreno haya supuesto una pérdida en lugar de una ganancia para quien lo transmite. Sin embargo, la ausencia de un criterio claro ha mantenido la incertidumbre y en muchos municipios el impuesto se ha seguido aplicando en estos casos con regularidad. Finalmente, el pasado 16 de febrero, el Tribunal Constitucional (TC) confirmó la interpretación favorable al contribuyente y declaró inconstitucional el cobro de plusvalía en inmuebles que hayan perdido valor en el momento de la venta.
La sentencia del TC se pronuncia sobre la norma foral de Guipúzcoa. Sin embargo, existen otros procedimientos judiciales pendientes de resolución sobre esta misma cuestión en relación a la norma estatal y la misma sentencia del TC impone al legislador realizar una reforma de la ley estatal. Se estima que, a nivel nacional, el número de viviendas sobre las que se podría reclamar la devolución del pago de la plusvalía por haberse transmitido por un valor inferior al de adquisición estaría en torno a 550.000 inmuebles.
Lucía Goy Mastromiechele, socia directora de Goy Gentile Abogados, explica qué pasos debe dar una persona que haya pagado la plusvalía municipal sin que realmente le corresponda, según la sentencia del Concstitucional.

¿Quién puede reclamar?

Pueden reclamar aquellas personas físicas o jurídicas que hayan pagado el impuesto en virtud de del traspaso de un inmueble a pérdidas en un ejercicio fiscal no prescrito (últimos 4 años).
El traspaso de un inmueble puede haberse producido en virtud de una compraventa, herencia, donación o adjudicación por ejecución de hipoteca.

Pasos a seguir

1. Pagar el impuesto. Siempre se recomienda pagar el impuesto y luego reclamar su devolución para evitar intereses, recargos, multas, etc.
2. Escrito de solicitud de rectificación y devolución. El primer paso para recuperar lo pagado en concepto de plusvalía es presentar un escrito de solicitud de rectificación y devolución de ingresos indebidos ante el Ayuntamiento al que se pagó el impuesto en primer lugar. En dicho escrito debe figurar la cantidad de la que se pide la devolución.
3. Recurso de reposición o reclamación económico-administrativa. En caso de que el Ayuntamiento rechace la solicitud de devolución, se debe proceder, en el plazo de 30 días, a presentar un recurso de reposición ante el mismo órgano que lo dictó o una reclamación económico-administrativa ante el Tribunal Económico-Administrativo municipal competente. El recurso de reposición es potestativo, ya que puede prescindirse de él e interponerse directamente la reclamación contencioso-administrativo.
4. Procedimiento judicial. En caso de que se desestime el recurso de reposición o reclamación, se agota la vía administrativa y se abre la vía judicial. Se procede entonces, en el plazo de dos meses, a presentar un recurso contencioso-administrativo ante el Tribunal Superior de Justicia competente.
5. Devolución. El Tribunal Superior de Justicia, en principio, en consonancia con la reciente sentencia del Tribunal Constitucional, estimará el recurso y fallará a favor de la devolución del pago del impuesto más los intereses de demora.

Documentación necesaria

El reclamante deberá tener preparada la siguiente documentación:

• Documentación acreditando el pago el impuesto.
• Documentación acreditando la pérdida económica sufrida por el traspaso.
• Documentación acreditando la pérdida del valor del terreno en el momento de traspaso - se recomienda un informe técnico de un perito o tasador-. Para muchos tribunales el precio escriturado no es prueba suficiente del valor real del inmueble, por tanto, es mejor aportar una tasación o informe pericial.

¿Cuándo se debe reclamar?

Se recomienda interponer el recurso lo antes posible. Existen otros procedimientos judiciales en el TC pendientes de resolución sobre esta misma cuestión y la misma sentencia del TC impone al legislador realizar una reforma de la ley estatal, dos situaciones que pueden dar lugar al establecimiento de requisitos adicionales o limitaciones a la recuperación de los pagos sujetos a devolución.

¿Cómo se calcula el impuesto?

La plusvalía municipal se calcula multiplicando el valor catastral del terreno objeto de transmisión por el coeficiente aprobado por el Ayuntamiento (los coeficientes máximo oscilan entre el 3% y el 3,7%), y por el número de años transcurridos desde la compra (hasta un máximo de 20). El resultado así obtenido se multiplica por el tipo de gravamen aprobado por el Ayuntamiento (que como máximo es del 30%).

 FUENTE VOZPOPULI

Si eres una de esas personas que tuvo que pagar el impuesto sobre la plusvalía municipal a pesar de haber perdido dinero con la venta de tu casa, puede que tengas la posibilidad de reclamar lo pagado. Hace unas semanas, el Tribunal Constitucional de Guipúzcoa declaró incostitucional el pago de este impuesto cuando el contribuyente había perdido dinero en la transmisión, lo que abre la vía a la posibilidad de que muchos afectados puedan reclamar en el futuro.

Más info

• 550.000 propietarios podrán reclamar la devolución de la plusvalía municipal

  550.000 propietarios podrán reclamar la devolución de la plusvalía municipal

• Tribunales

  El Constitucional anula el impuesto municipal sobre las plusvalías

• Impuestos

  ¿Puedes reclamar lo pagado por la plusvalía municipal?

Aunque la sentencia de momento solo afecta a una norma foral por haberse producido en Guipúzcoa, los expertos están convencidos de que la situación se extenderá al resto de comunidades porque hay muchas denuncias pendientes sobre este tema. Y lo normal sería que los tribunales se fueran pronunciando en el mismo sentido.

¿Qué tienes que hacer si te tocó pagar el impuesto a pesar de haber perdido dinero en la venta? Antes de nada tienes que asegurarte de que cumples las condiciones necesarias para poder hacer la reclamación, puesto que no todos los afectados podrán reclamar lo pagado. Según Tinsa, medio millón de personas podrán hacerlo.

• La primera es haber perdido dinero con la transmisión del inmueble. Esto no garantiza la devolución, pero es una condición necesaria para poder hacer la reclamación. 
• La segunda es que la venta se haya producido con posterioridad a febrero de 2013. Si la venta se hizo antes, ya ha prescrito y no se puede reclamar nada.

Si cumples estos requisitos, lo primero que tienes que hacer es interponer un recurso ante el Ayuntamiento, aunque es probable que lo rechacen porque aún no hay una sentencia a nivel estatal. Si eso ocurre, no quedará más remedio que recurrir posteriormente a la vía judicial.

Prueba técnica

Y hay una cosa importante que tienes que tener en cuenta: se necesita una prueba técnica realizada por un experto independiente que acredite la pérdida de valor producida entre el momento de la compra y el de la venta. ¿Por qué? Porque el impuesto sobre las plusvalías grava el valor del suelo, donde influyen muchos factores y no solo el valor de la venta.

Y entre esos factores se incluye el precio de la vivienda, que desde 2007 ha sufrido fuertes caídas. De hecho, éste es uno de los principales motivos por los que muchos ciudadanos se han visto obligados a vender sus casas perdiendo dinero. En 2015 los precios volvieron a subir por primera vez desde el estallido de la burbuja inmobiliaria, que se inició en 1997 y pinchó a principios de 2008.

Tasaciones infladas: cómo demostrar la nulidad de nuestra hipoteca

Mayo de 2013, Radio Politeia emitió un programa sobre defensas del deudor hipotecario frente a un posible desahucio, donde los profesionales Manuel Rey y Luis Fernando Massa hicieron un brillante análisis sobre algo que apenas se toca en el marco de la lucha contra las hipotecas basura: las tasaciones. Recomendamos escucharlo con mucha atención.
La tasación es algo tan importante como olvidado en materia de lucha contra el fraude bancario. En este post, lejos de abordar el problema con tecnicismos, vamos a hacer un ejercicio práctico, sobre un caso real (gracias Mª Ángeles y Fabián) que determina que la cuantía de nuestra hipoteca es completamente engañosa y que en algunos casos como el que vamos a ver ahora se trata de un liso y llano fraude.
Este post va dirigido, como es habitual en este blog, a todo el público, no solo a abogados. El objetivo del mismo es que todos podamos hacer una revisión de nuestra tasación y que sepamos detectar dónde hemos sido engañados.

1-Evaluando el problema

Cuotas desorbitadas, precios de compraventa por las nubes, escaso conocimiento del consumidor sobre la materia sobre la que está contratando…todo esto han sido los rasgos comunes de las hipotecas firmadas durante la burbuja. La firma de una compraventa y de una hipoteca conllevaban siempre la firma de un cerro de papeles que abrumaban a cualquiera, con un montón de cláusulas que imponían tal respeto al desdichado deudor, que terminaba creyendo que “con tanto papel, tanto notario y tanto papel timbrado, nada puede ser ilegal“.
De esta manera, el trabajador de a pie (en sentido amplio, puede ser un profesional o dueño de una PYME) aceptaba que las cláusulas del contrato eran válidas y obviaba que el valor de lo que estaba comprando provenía de una tasación previamente maquillada.
La tasación es un documento que sirve para otorgar el valor a la vivienda que se adquiere. Es el precio de referencia para el otorgamiento de una hipoteca y debe estar realizada por un tasador sometido a un régimen estricto de responsabilidad, esto es, que lo que diga el tasador va a misa. Si el tasador manipulara los datos, estaría cometiendo una infracción con consecuencias incluso penales.
Al margen de eso, quedémonos con una idea: la tasación, regulada por la Orden del Banco de España ECO/805/2003, es determinante para el contrato de hipoteca, por lo que cualquier dato falseado o manipulado debe involucrar la inmediata nulidad del préstamo. Con varios años ya de crisis hipotecaria a nuestras espaldas podemos llegar a la conclusión de que las tasaciones han sido la piedra angular de la burbuja inmobiliaria. Las entidades financieras, que vieron en el mercado de las titulizaciones hipotecarias el maná inagotable de dinero dulce, fresco y fácil a costa de la ruina nacional, necesitaban para estas operaciones tasaciones inusitadamente altas. Y cuanto más altas fueran, mejor para todos: tasadores que cobraban mayores comisiones (se cobraba por porcentaje) y entidades que colocaban en el mercado de valores hipotecas infladas.
El ejercicio que vamos a hacer ahora, con el permiso de Fabián y Mari Ángeles(son nombres ficticios), es diseccionar su tasación y demostrar las falsedades que la misma contiene.

2-Mirando nuestra tasación

Para realizar la tasación, primero vamos a descargarnos este ejemplar de una tasación realizada por la tasadora VALTECNIC S.A., una sociedad de tasación que ha realizado las valoraciones de miles de hipotecas. Se trata de una tasación de una vivienda de nueva construcción, realizada por la promotora HERCESA en la localidad de San Fernando de Henares (Madrid).
Para valorar la casa que en su momento compraron Fabián y Mari Ángeles, VALTECNIC S.A. utilizó el llamado método de comparación, es decir, utilizar el precio de inmuebles de la zona con similares características. En este caso, se trataba de inmuebles en una zona de nueva construcción y edificados en su mayoría por la misma constructora, por lo que mal empezamos. ¿Por qué decimos esto?, por la sencilla razón de que será la sociedad de tasación la que determinará el precio de la vivienda de Fabián y Mari Ángeles, pero también la de las viviendas testigo (“El cuento de Juan Palomo…”).

3-Los inmuebles testigo

La normativa exige como mínimo 6 “inmuebles testigo” que serán ponderados por coeficientes para asemejarlos al bien objeto de valoración. Con ello se obtiene un valor unitario del m2 de inmueble que multiplicado por los m2 del inmueble objeto de valoración supondrá el valor de mercado del mismo. Lo que vamos a hacer ahora es analizar los inmuebles testigo.

Inmuebles testigo de la tasación de Fabián y Mari Ángeles

Con estos datos vamos a ir a la sede virtual del Catastro, y vamos a ver qué nos dicen de estos inmuebles y si es verdad lo que dice el tasador. En esta pantalla vamos a ubicar estos inmuebles por dirección (se puede hacer por referencia catastral, pero no la tenemos en este documento).

Captura de pantalla del Catastro Virtual

1. La vivienda número 1, ubicada en la C/Ávila 3 de San Fernando de Henares. Lo primero que nos encontramos es que se trata de un edificio de viviendas, por lo que la descripción que nos hace es incompleta al no saber qué piso ha tomado como testigo. Lo más paradójico es que se trata de un bloque de viviendas, más o menos homogéneo. Según el tasador, la vivienda tiene dos años de antigüedad (2006), sin embargo según el catastro se construyó en 2001. Hemos buscado en varios pisos de este bloque, y todos tienen entre 114 y 116 m2, mientras que el tasador asegura que tiene 130 m2 y que tampoco hemos encontrado. Con estos datos, ¿cómo sabe el tasador que este inmueble vale 390.000 euros si ni siquiera existe un inmueble con esas características?.
2. La vivienda número 2, ubicada en Avenida Montserrat 5. Con estos datos, nos sale un bloque de viviendas compuesto por 208 unidades donde debemos intuir cuál habrá seleccionado el tasador para su precio testigo, efectivamente construídos en 2008 (en esto sí coinciden tasadores y Catastro). Lo que no hemos encontrado es una vivienda con 110 m2, ya que ninguna unidad habitacional tiene esas medidas. ¿De dónde ha sacado el tasador que ese inmueble misterioso vale 390.000 euros? (la misma cantidad que el anterior, a pesar de tener características diferentes, menos m2 y estar en el mismo barrio).
3. Vivienda 3, sita en Avenida Montserrat 7. No sabemos a qué finca se refiere, dado que este bloque de viviendas contiene 116 unidades habitacionales donde ninguna tiene los 100 m2 descritos.
4. Vivienda 4, situada en Ventura Argumosa 20. Se trata de un bloque de viviendas, por lo que es imposible saber qué precio ha tomado como testigo. Según el tasador, la vivienda es de 2004, pero el catastro refleja que el bloque fue construido en 1997 (no olvidemos que rejuvenecer un inmueble permite subir su valor). Tampoco hemos encontrado ninguna unidad habitacional con 110 m2

¿Se entiende la mecánica?. Los datos ofrecidos por los tasadores no se condicen con la realidad(algunos son abiertamente falsos) y las valoraciones no están basadas en ningún elemento objetivo. Lo que sí es objetivo es que cuanto más alta sea la tasación, más cobrará la tasadora y mayor beneficio se obtendrá por parte de la entidad financiera.

4-La diferencia entre la hipoteca del deudor y la hipoteca del promotor

En cada vivienda nueva existen dos operaciones diferentes: la hipoteca concedida al promotor en el proceso constructivo y por otro lado, la hipoteca concedida al consumidor (que muchas veces es una subrogación de la anterior). Si la hipoteca promotor fue tasada en 50, y pocos meses después, la misma u otra tasadora elevó el valor del inmueble a 150, ¿alguien puede aceptar que en cuestión de meses el precio haya subido en esas proporciones?, ¿estamos ante una subida de precios o frente a una manipulación de precios de mercado?.
Al no existir elementos objetivos que evidencien o que justifiquen esa subida, hablamos de un delito contra el mercado que además contiene una expresa sanción en el vigente Código Penal. Por ello, y en especial en los casos de hipotecas subrogadas, es de gran interés saber en cuánto fue tasada la vivienda en uno y otro momento, analizar la variación de precios y analizar las viviendas testigo tal y como hemos visto. El caso de Fabián y Mari Ángeles es una demostración cabal de la información manipulada, con el objeto de influir en el mercado en perjuicio del consumidor.

5-¿Qué hacer?

El abanico de acciones que se derivan de estos elementos son muchos, pero el principal es que el contrato de préstamo hipotecario debe ser declarado nulo. Una tasación donde el precio resultante es la consecuencia de datos falseados o manipulados afecta directamente a la validez del contrato de préstamo; ya no hablamos de una cláusula abusiva, donde el juez la anula pero el contrato de préstamo sigue vigente, sino que el conjunto de la hipoteca parte de una premisa falsa, o siendo benevolentes, “errónea”: el precio otorgado por la sociedad de tasación no es real.

Recomendaciones:

1. Solicitar al banco la tasación. Si la hipoteca es una subrogación, solicitar la tasación al inicio de la obra.

2. Comprobar si los datos de los inmuebles testigo son reales comparándolos con los datos ofrecidos por la sede del Catastro virtual.

3. Aportar esta información a nuestro colectivo de afectados.

4. Denunciar estos hechos ante la Fiscalía más próxima (en breve publicaremos un formulario con estos datos).

La pregunta que muchos se harán es “si la hipoteca es anulada, ¿me tengo que ir de mi casa?“. En la abrumadora mayoría de los casos, la sociedad de tasación ha sido aportada por la propia entidad financiera; el consumidor no tuvo posibilidad de elegir a una tasadora alternativa. Por tanto el disparo que debe realizar el abogado y los colectivos de afectados no debe ir dirigido a la declaración de abusividad, sino a la nulidad del conjunto del préstamo, donde la consecuencia inevitable es el levantamiento de la carga hipotecaria y la liberación del deudor, sin perjuicio claro está de las consecuencias penales de los firmantes del informe de tasación.
Hay que recordar que las sociedades de tasación están sometidas a un régimen disciplinario propio de quien tiene que dar fe de sus actos; un tasador es el equivalente a un perito y las responsabilidades civiles derivadas de una actuación negligente o dolosa de una sociedad de tasación recaerán en la entidad financiera.

La Fiscalía de Madrid imputa un delito de estafa a la tasadora de Unión de Créditos Inmobiliarios

 La Fiscalía Provincial de Madrid ha denunciado a la sociedad de tasación Valtecnic S.A. por un delito de estafa por el mismo motivo que afecta a decenas de miles de préstamos hipotecarios en España: las tasaciones realizadas para formalizar la hipoteca se basan en la comparación de inmuebles inexistentes, datos falseados y comparaciones de ofertas que las tasadoras no han podido acreditar su existencia.

El mecanismo que han tenido miles de préstamos hipotecarios para ser concedidos ha sido el de, independientemente del bajo nivel de ingresos de los deudores, elevar artificialmente los valores de la vivienda para así poder sortear los límites impuestos por el sistema de valoración de riesgos de la entidad. Esto abre la puerta a miles de querellas contra las sociedades de tasación, que han incorporado tasaciones adulteradas a la gran mayoría de préstamos hipotecarios, y por añadidura, agrega un frente de batalla a las entidades financieras en calidad de responsables civiles subsidiarios, ya que van a tener que revisar todas sus tasaciones.

“Método de comparación”

El sistema utilizado por la tasadora Valtecnic (y replicado en casi todos las tasaciones con finalidad hipotecaria) es el mismo en todos los casos analizados. La entidad financiera ofrece los servicios de una sociedad de tasación que valorará la vivienda a hipotecar a través del llamado “método de comparación“, un sistema que el Tribunal Supremo ya ha declarado su ineficacia en una reciente sentencia contra las valoraciones de los justiprecios expropiatorios en la Comunidad de Madrid.
Con este mecanismo, la sociedad de tasación debe buscar al menos seis compraventas u ofertas de venta de viviendas con características similares, ver los precios, desechar aspectos especulativos y con sus precios, hacer una media ponderada que dará como resultado el valor de nuestra casa.
A partir del análisis de fuentes abiertas realizado desde BuenJuicio.com en una treintena de casos y que ha servido para formar la decisión de la Fiscalía de Madrid y de los cuáles 20 eran de la sociedad Valtecnic, hemos encontrado el mismo patrón: inmuebles testigo donde el tasador afirma haber analizado un bloque de viviendas donde en realidad hay un solar, números de calles que no existen, alteración de los m2 de una vivienda para aumentar su precio o, en un gran volumen de datos, ofertas de viviendas analizadas que ante la simple consulta del afectado, la empresa no puede acreditar de dónde las sacó.
La analítica es un muestreo realizado a partir de los datos ofrecidos para cada vivienda por la Dirección General del Catastro, que permite comprobar los m2, la antigüedad y las características del inmueble que supuestamente el tasador habría analizado.

Implicaciones

La gravedad de estos datos supone que miles de hipotecas contienen un certificado de tasación donde la valoración de la vivienda es completamente ficticio. La amplia mayoría de los préstamos hipotecarios se han formalizado mediante una tasación realizada con el método de comparación. Y las responsabilidades van desde el tasador que ha consignado datos falsos en un documento mercantil hasta la propia entidad financiera, que debe abordar las más que probables responsabilidades civiles por incorporar a un préstamo una tasación de estas características.
Pero la gravedad traspasa a la simple relación entre el deudor hipotecario y el cliente. La mayoría de estas tasaciones se hicieron con una doble finalidad: establecer el valor de tasación a efectos de subasta, y servir asimismo de referencia de valor para las operaciones que la entidad haga posteriormente en el mercado de títulos valores respaldados por esas hipotecas (titulizaciones). Todas las empresas que adquirieron un título valor respaldado por las hipotecas concedidas, tienen en sus manos un bono basura.
El mecanismo del fraude es evidente: la entidad financiera que concede el préstamo necesita que el deudor crea que tiene entre sus manos una vivienda cuyo valor es mucho más alto de lo que realmente vale, y de esta manera sortea las posibles reticencias de su cliente a adquirir un bien que probablemente no pueda pagar (“la casa es cara, pero como vale mucho, si no puedo pagarla la vendo y al menos saco una diferencia“) y sortea también las limitaciones impuestas por el sistema de valoración de riesgos internos.

Aplicación informática

En las próximas semanas pondremos a disposición del público una aplicación informática únicamente ejecutable en sistemas operativos Linux (Ubuntu, Debian, etc.) que permitirá analizar los datos testigo de una tasación y obtener resultados sobre su veracidad con dos fuentes de información: la Dirección General del Catastro y el Consejo General de Registradores de España.
Se trata de un mecanismo de análisis que realiza dos tipos de consulta: ¿qué inmuebles ha analizado la sociedad de tasación?, y por otro lado, ¿existió alguna vez esa compraventa?.
El proceso de análisis se ha hecho mediante la comparación de tasaciones realizadas en las provincias de Madrid, Toledo, Guadalajara, Murcia, Barcelona y Bizkaia, y en todos los casos, el resultado acredita que la tasación realizada contiene datos incorrectos, o en su defecto, la empresa no puede acreditarlos.

Entradas relacionadas

• Tasaciones infladas: cómo demostrar la nulidad de nuestra hipoteca

Instrucció Tècnica i criteris de justificació normativa per a la emissió dels informes d’Idoneïtat Tècnica per l’Ajuntament de Barcelona

Instrucció Tècnica i criteris de justificació normativa

El Col·legi ha elaborat una instrucció tècnica que defineix els paràmetres de verificació i control de la documentació per a la emissió dels informes d’Idoneïtat Tècnica per l’Ajuntament de Barcelona.

 

Per facilitar l'elaboració de la documentació a presentar per a obtenir l'Informe d'Idoneïtat Tècnica el Col·legi ha elaborat una instrucció tècnica que inclou l’explicació dels diferents documents i apartats que formen part dels expedients d’Idoneïtat Tècnica i que són objecte de la nostra revisió segons el règim de col·laboració per a l’exercici de les funcions de verificació i control amb l’Ajuntament de Barcelona. 


    Instrucció tècnica de verificació i control de projectes


Acompanyen a la instrucció técnica una sèrie d’eines d’ajuda classificades per tipus d'intervenció, que estableixen els criteris per justificar la normativa a aplicar segons casos concrets.  Aquestes eines s’aniran publicant de manera periòdica i s’aniran ampliant segons noves casuístiques identificades. Es composen per un document de justificació genèric i es desglossen en petites guies amb casos més concrets i exemples pràctics sobre articles o apartats determinats de la normativa d’aplicació que solen donar incidències.

Eines d'ajuda classificades per tipus d'intervenció

 

1 - Reforma interior d'habitatges
	1.1 - Article 56 OME Programa funcional - propera publicació
	1.2 - Article 60 OME Il.luminació i Ventilació - propera publicació
	1.3 - Article 232-233 PGM Ventilació habitacions - propera publicació
2 - Millora d'accessibilitat
	2.1 - Rampes i vestíbuls
	2.2 - Ascensors exteriors - propera publicació
	2.3  - Ascensors per pati de llums  NOU!
	2.4 - Ascensors de buc d'escala - propera publicació
	2.5 - Ascensors que atravessen entitats  - propera publicació
3 - Actuacions a l'exterior de l'edifici
	3.1 - Instal·lació de claraboies
	3.2 - CTE DB SUA 1 punt 3 Protecció de desnivells  NOU!
	3.3 - CTE DB SI 2 Propagació exterior - propera publicació
	3.4 - CTE DB SI 6 protecció de l'estructura - propera publicació
	3.5 - CTE, OME i Paisatge urbà en mitgeres NOU!
4 Intervenció en entitats sense ús d'habitatge  NOU!
	4.1 - CTE DB SI1 Sectorització d'incendis - propera publicació
	4.2 - CTE DB SI3 Evacuació d'ocupants - propera publicació
	CTE DB SUA 9 i TAAC Accessibilitat - propera publicació
5 Afectacions estructurals - propera publicació

 

Codi civil de Catalunya i legislació complementària

Dret civil català

Codi civil de Catalunya

1. LLEI 29/2002, de 30 de desembre. Primera Llei del Codi civil de Catalunya.
   
   
2. LLEI 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família
   
   
3. LLEI 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques
   
   
4. LLEI 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions
   
   
5. LLEI 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals

Legislació complementària

6. DECRET LEGISLATIU 1/1984, de 19 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Compilació del Dret Civil de Catalunya.
   
   
7. LLEI 6/2000, de 19 de juny, de pensions periòdiques
   
   
8. LLEI 22/2000, de 29 de desembre, d'acolliment de persones grans
   
   
9. LLEI 23/2001, de 31 de desembre, de cessió de finca o d'edificabilitat a canvi de construcció futura
   
   
10. LLEI 2/2005, de 4 d'abril, de contractes d'integració
    
    
11. LLEI 1/2008, de 20 de febrer, de contractes de conreu
    
    
12. LLEI 5/2009, del 28 d'abril, dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya
    
    
13. LLEI 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat
    
    
14. LLEI 4/2012, del 5 de març, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya


15. LLEI 21/2014, del 29 de desembre, del protectorat de les fundacions i de verificació de l'activitat de les associacions declarades d'utilitat pública 

    El Parlament aprova la Llei del Codi civil que regula les obligacions i els contractes

    La cambra dona llum verda al llibre sisè, l’últim dels que conformen la regulació catalana del dret civil

    Les obligacions i els contractes eren fins avui els únics aspectes de l’àmbit privat de les persones físiques i jurídiques que, en absència d’una regulació catalana, depenien parcialment del Codi civil espanyol. Amb el vistiplau del Ple d’aquest dimecres a la Llei del llibre sisè, Catalunya ha completat la regulació catalana del dret civil. Això significa que “el Codi civil que ha sortit del Parlament és a partir d’avui una norma d’aplicació principal a Catalunya, que converteix la regulació espanyola en una legislació subsidiària”, ha subratllat el conseller de Justícia, Carles Mundó.
     
    Amb l’aprovació d’aquesta Llei, Catalunya substitueix definitivament la compilació del dret civil de Catalunya de 1960, que va assentar les bases del dret català modern. En aquest sentit, el conseller ha afegit que es tracta d’una “eina del s. XXI, útil per donar resposta als reptes del present i del futur”, i que és el resultat de 15 anys de feina dels millors juristes, tant del món acadèmic com professional.
     
    El Codi civil de Catalunya recull les normes en relació amb l’àmbit privat de les persones físiques i jurídiques, establertes en sis llibres diferents. Entre els aspectes destacats del llibre sisè, s’hi compten la incorporació en els contractes de directives europees per a la protecció dels consumidors; de contractes habituals de l’àmbit privat, però que no estaven específicament previstos per cap norma, i d’avenços significatius en matèria d’habitatge. La Llei que avui ha aprovat el Parlament també suposa un pas endavant per a l’estalvi de temps i diners amb la reducció de la judicialització a aquells casos en què sigui imprescindible. La Llei del llibre sisè entrarà en vigor a partir de l’1 de gener del 2018.
     
    Avenços en matèria d’habitatge
     
    El llibre sisè regula tots els contractes, entre els quals destaquen el de permuta i el de compravenda, que és el contracte civil per excel·lència. Això inclou des dels actes més quotidians fins a moments tan importants com l’adquisició d’un habitatge. Precisament, el llibre sisè comporta un augment de la protecció del consumidor en aquesta matèria.
     
    La Llei estableix que el comprador d’un habitatge podrà fer-se enrere i recuperar les arres si una entitat de crèdit li denega el finançament necessari per a l’execució de l’operació, cosa que evitarà el volum actual de demandes per aquesta casuística. En relació amb les persones que ja són titulars d’hipoteques, la Llei estableix obligacions per protegir-les dels fons d’inversió que puguin comprar paquets de crèdits. El llibre sisè també preveu el contracte de masoveria urbana, que consisteix a llogar espais a canvi d’arreglar-los i de tenir-ne cura. Encara en matèria d’habitatge, incorpora la nova regulació de la institució de la condició resolutòria com a alternativa a la hipoteca, que consisteix en el finançament de la compra per part del venedor i que estalvia la intervenció de les entitats financeres.
     
    Noves realitats socials
     
    Per donar resposta a noves realitats socials, sovint vinculades a la gent gran, el llibre sisè regula el violari (pensió vitalícia) i el contracte d'aliments, pel qual una de les parts s'obliga a prestar allotjament, manutenció, assistència i cura a una persona durant la seva vida, a canvi de la transmissió d'un capital, en béns o drets.
     
    Evitar les judicialitzacions innecessàries
     
    La Llei també preveu la desjudicialització de diversos supòsits, per estalviar temps i diners als ciutadans. Per exemple, estalvia la necessària intervenció d’un jutge en casos d’interrogatio in iure; és a dir, quan un dels hereus no accepta ni rebutja una herència, cosa que paralitza l’acceptació per part de la resta. El Codi civil estableix que la intervenció d’un notari serà suficient per desencallar-ho.
     
    Impedir que les persones amb discapacitat perdin automàticament el dret a vot
     
    La Llei del llibre sisè inclou millores en els altres llibres del Codi civil. Entre aquestes millores, hi destaca una esmena al llibre segon, dedicat a la persona i a la família, per impedir que les persones amb discapacitat intel·lectual perdin automàticament el dret a vot. Gràcies a l’aprovació d’aquesta esmena, els jutges s’hauran de pronunciar de manera expressa sobre el dret a vot de totes les persones amb discapacitat intel·lectual que passen per un procés d’incapacitació judicial. La iniciativa respon a les demandes de les entitats que representen les persones amb discapacitat i de les seves famílies a Catalunya, que han denunciat les barreres que pateixen aquests ciutadans a l’hora de participar en la vida política. El dret a vot és un dret fonamental. No obstant això, a Catalunya hi ha 4.000 persones que no el poden exercir perquè han perdut aquest dret amb una sentència d’incapacitació, segons el síndic de Greuges.
     
    La Comissió de Codificació
     
    Totes les lleis que conformen el Codi civil de Catalunya han estat elaborades per la Comissió de Codificació del Dret civil, formada per experts juristes, com catedràtics d'universitat, notaris, jutges i advocats, entre d’altres. Això fa que els textos jurídics gaudeixin d'un ampli consens i d'un nivell tècnic contrastat.
     
    Un Codi civil format per sis llibres
     
    El sisè (2017) s’afegeix als altres cinc llibres que el Parlament de Catalunya ja havia aprovat en exercici de les seves competències i que conformen el corpus legal vigent a Catalunya sobre dret civil. El primer (2002) estableix l’estructura i sistemàtica del Codi civil de Catalunya; el segon (2010) està dedicat a la persona i a la família; el tercer (2008) regula les persones jurídiques com les associacions i fundacions; el quart (2008), les successions, i el cinquè (2006), la propietat. Per tant, d’aquest Codi civil en depenen tant els testaments com la compra d’un pis, la gestió d’una comunitat de veïns o el règim econòmic matrimonial, entre d’altres. Aquests sis llibres actualitzen i amplien la regulació que des de fa segles existeix a Catalunya en matèria de dret civil, que és testimoni d'una història mil·lenària.

     

Taules d'ingressos per accedir a un habitatge protegit

El límit d'ingressos per accedir a un habitatge protegit varia en funció de:

• la normativa a l'empara de la qual està qualificat l'habitatge,
• el règim de la qualificació (general, especial o preu concertat),
• el nombre de membres que formen la unitat familiar o de convivència
• la zona on està ubicat l'habitatge.

1. Habitatges qualificats a l'empara del Decret 157/2002, d'11 de juny, modificat pel Decret 454/2004, de 14 de desembre.

2,5 vegades Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM) - règim especial - venda i lloguer a 30 anys
	1-2 membres	3 membres	4 membres	5 membres	6 membres o més
Zona A	23.297,31	24.017,85	25.050,87	26.474,22	28.069,05
Zona B	21.926,88	22.605,03	23.577,29	24.916,91	26.417,93
Zona C	20.708,72	21.349,20	22.267,44	23.532,64	24.950,27
Zona D	18.637,85	19.214,28	20.040,70	21.179,38	22.455,24

5,5 vegades IPREM - règim general - venda i lloguer
	1-2 membres	3 membres	4 membres	5 membres	6 membres o més
Zona A	51.254,09	52.839,27	55.111,92	58.243,28	61.751,91
Zona B	48.239,14	49.731,07	51.870,04	54.817,21	58.119,45
Zona c	45.559,19	46.968,24	48.988,38	51.771,81	54.890,59
Zona D	41.003,27	42.271,41	44.089,54	46.594,63	49.401,53

 

6,5 vegades IPREM - preu concertat - venda
	1-2 membres	3 membres	4 membres	5 membres	6 membres o més
Zona A	60.573,01	62.446,40	65.132,27	68.832,97	72.979,53
Zona B	57.009,89	58.773,09	61.300,96	64.783,97	68.686,62
Zona C	53.842,68	55.507,92	57.895,35	61.184,86	64.870,70
Zona D	48.458,41	49.957,12	52.105,82	55.066,38	58.383,63

2. Habitatges qualificats a l'empara del Decret 244/2005, de 8 de novembre

2,5 vegades IPREM - règim especial - venda i lloguer a 30 anys
	1 membres	2 membres	3 membres	4 membres	5 membres o més
Zona A	24.850,00	25.618,56	26.720,43	28.238,64	29.939,76
Zona B	23.296,88	24.017,40	25.050,40	26.473,72	28.068,52
Zona C	21.926,47	22.604,61	23.576,85	24.916,44	26.417,43
Zona D	18.637,50	19.213,92	20.040,32	21.178,98	22.454,82

5,5 vegades IPREM - règim general - venda i lloguer a 10 i 25 anys
	1 membres	2 membres	3 membres	4 membres	5 membres o més
Zona A	54.670,00	56.360,82	58.784,95	62.125,00	65.867,47
Zona B	51.253,13	52.838,27	55.110,89	58.242,19	61.750,75
Zona c	48.238,24	49.730,14	51.869,07	54.816,18	58.118,36
Zona D	41.002,50	42.270,62	44.088,71	46.593,75	49.400,60

 

6,5 vegades IPREM - preu concertat - venda
	1 membres	2 membres	3 membres	4 membres	5 membres o més
Zona A	64.610,00	66.608,25	69.473,12	73.420,45	77.843,37
Zona B	60.571,88	62.445,23	65.131,05	68.831,68	72.978,16
Zona C	57.008,82	58.771,98	61.299,81	64.782,75	68.685,33
Zona D	48.457,50	49.956,19	52.104,84	55.065,34	58.382,53

3. Habitatges qualificats a l'empara del Decret 13/2010, de 2 de febrer.

2,33 vegades Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) - règim especial - venda i lloguer a 10 o 25 anys
	1 membres	2 membres	3 membres	4 membres o més
Zona A	24.850,48	25.619,05	26.720,94	26.816,10
Zona B	23.297,32	24.017,86	25.050,89	25.140,09
Zona C	21.926,89	22.605,04	23.577,30	23.661,26
Zona D	18.637,86	19.214,29	20.040,71	20.112,07

4,21 vegades IRSC - règim general - venda i lloguer a 10 o 25 anys
	1 membres	2 membres	3 membres	4 membres o més
Zona A	44.730,84	46.114,27	48.097,68	48.268,95
Zona B	41.935,16	43.232,12	45.091,57	45.252,14
Zona C	39.468,39	40.689,06	42.439,13	42.590,25
Zona D	33.548,13	34.585,70	36.073,26	36.201,71

5,14 vegades IRSC - règim general - venda
	1 membres	2 membres	3 membres	4 membres o més
Zona A	54.671,05	56.361,90	58.786,07	58.995,41
Zona B	51.254,11	52.839,28	55.111,94	55.308,20
Zona C	48.239,16	49.731,09	51.870,06	52.054,77
Zona D	41.003,29	42.271,43	44.089,55	44.246,56

6,08 vegades IRSC - preu concertat - venda
	1 membres	2 membres	3 membres	4 membres o més
Zona A	64.611,24	66.609,52	69.474,45	69.721,85
Zona B	60.573,03	62.446,43	65.132,29	65.364,23
Zona C	57.009,91	58.773,11	61.300,98	61.519,28
Zona D	48.458,43	49.957,14	52.105,84	52.291,39

4. Habitatges qualificats a l'empara del Decret 75/2014, de 27 de maig i habitatges del parc públic qualificats a l'empara de la normativa anterior a 2002.

2,50 vegades IRSC - règim especial - venda i lloguer - promoció pública
	1 membres	2 membres	3 membres	4 membres o més
Zona A	26.559,10	27.380,52	28.558,17	29.510,11
Zona B	24.899,16	25.669,23	26.773,29	27.665,73
Zona C	23.434,50	24.159,28	25.198,39	26.033,33
Zona D	19.919,33	20.535,39	21.418,63	22.132,58

5,00 vegades IRSC - règim general - venda i lloguer - àrees de demanda forta i acreditada
	1 membres	2 membres	3 membres	4 membres o més
Zona A	53.118,20	54.761,03	57.116,34	59.020,22
Zona B	49.798,31	51.338,47	53.546,57	55.331,46
Zona C	46.869,00	48.318,56	50.396,77	52.076,67
Zona D	39.838,65	41.070,77	42.837,26	44.265,17

5,50 vegades IRSC - règim general - Venda i lloguer - no àrees de demanda forta i acreditada
	1 membres	2 membres	3 membres	4 membres o més
Zona A	58.430,02	60.237,13	62.827,98	64.922,24
Zona B	54.778,14	56.472,31	58.901,23	60.864,60
Zona C	51.555,90	53.150,41	55.436,45	57.284,33
Zona D	43.822,52	45.177,85	47.120,98	48.691,68

6,50 vegades IRSC - preu concertat - venda i lloguer
	1 membres	2 membres	3 membres	4 membres o més
Zona A	69.053,66	71.189,34	74.251,25	76.726,29
Zona B	64.737,81	66.740,01	69.610,54	71.930,90
Zona C	60.929,70	62.814,12	65.515,81	67.699,67
Zona D	51.790,25	53.392,01	55.688,44	57.544,72

Aquet límit d’ingressos és aplicable a les sol·licituds de visats de contractes de compravenda/lloguer presentades abans de l’1 de juliol de 2016.
Per determinar la quantia dels ingressos familiars es pren com a referència la base imposable general i de l’estalvi, corresponent a la declaració, o declaracions de l’impost de la renda de les persones físiques presentades per cada un dels membres de la unitat familiar o de convivència relatives a l’últim període impositiu amb termini de presentació vençut, en el moment de la sol·licitud del visat.
En tots els casos, en el supòsit que algun membre de la unitat familiar o de convivència estigui afectat per alguna discapacitat, en les condicions que estableix la normativa de l’impost sobre la renda de les persones físiques, s’aplicarà el tram següent de la composició familiar.
Exemple: si la unitat familiar o de convivència està formada per dos membres, el límit d’ingressos serà el d’una unitat de familiar o de convivència formada per membres membres.

Revisió dels tipus d'interès dels préstecs qualificats o convinguts

Segons la Resolució de 2 de març de 2016, de la Secretaria d'Estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge (BOE núm. 64 de 15 de març de 2016) es publica l'acord pel qual es revisen i modifiquen els tipus d'interès efectius anuals vigents per als préstecs qualificats o convinguts concedits en el marc del Programa 1995 del Pla d'habitatge 1992-1995, del Programa 1998 del Pla d'habitatge 1996-1999, Pla d'habitatge 1998-2001, Pla d'habitatge 2002-2005, Pla d'habitatge 2005-2008 i el Pla d'habitatge 2009-2012

(Programes 1992-1995, 1996-1999, 1998-2001, 2002-2005, 2005-2008 i 2009-2012)
El tipus d'interès efectiu dels préstecs qualificats concedits per a finançar l'adquisició d'habitatges a preu taxat, usats i de/amb Protecció Oficial (*), es revisarà d'acord amb la taula següent.
Préstecs amb revisió cada cinc anys

Any del préstec	Interès del conveni	Any de revisió del préstec	Interès revisat
1994	9,92%	1999	4,78%
		2004	3,11%
		2009	4,46%
		2014	2,96 %

Préstecs amb revisió cada tres anys

Any del préstec	Interès del conveni	Any de revisió del prèstec	Interès revisat
1995	11% i 10,20%	1998	5,81%
		2001	5,81%
		2004	3,11%
		2007	4,18%
		2010	2,60%
		2013	2,60%
		2016	2,60%
1996	9% i 7,75%	1999	4,78%
		2002	4,78%
		2005	3,02%
		2008	5,02%
		2011	2,50%
		2014	2,50 %
1997	7,75% i 5,55%	2000	4,33%
		2003	4,33%
		2006	3,02%
		2009	4,46%
		2012	3,30%
		2015	3,30%
1998	4,75%	2001	4,75%
		2004	3,11%
		2007	4,18%
		2010	2,60%
		2013	2,60%
		2016	2,60%

Els préstecs formalitzats d'acord amb el Reial decret 1186/1998, 12 de juny, es revisen cada any durant la vigència del pla 1998-2001 i cada dos anys a partir del 2002.

Any de revisió	1998	1999	2000	2001	2002	2004	2006
Interès	4,75%	4,75%	3,88%	5,38%	4,04%	2,92%	2,92%
Any de revisió	2008	2010	2012	2014	2016
Interès	4,65%	2,33%	3,05%	3,05%	1,91%

Pla 2002-2005. Els préstecs formalitzats d'acord amb el Reial decret 1/2002, d'11 de gener, es revisen cada any.

Any de revisió	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009
Interès	4,45%	3,96%	3,16%	3,07%	3,21%	4,39%	5,13%	3,74%
Any de revisió	2010	2011	2012	2013	2014	2015	2016
Interès	2,58%	2,57%	3,38%	2,76%	2,97%	2,37%	1,87%

Pla 2005-2008. Els préstecs formalitzats d'acord amb el Reial decret 801/2005, d'1 de juliol, es revisen cada any.

Any de revisió	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011
Interès	2,95%	3,14%	4,35%	5,09%	4,01%	2,60%	2,57%
Any de revisió	2012	2013	2014	2015	2016
Interès	3,39%	2,78%	2,98%	2,44%	1,90%

(*) En el cas d’adquirents d'habitatges de/amb protecció oficial que es van subrogar al préstec qualificat del promotor, els anys es compten a partir de la data que va formalitzar el préstec el promotor.

Aquest tipus d'interès serà aplicat directament per les entitats de crèdit d'acord amb el que disposa la Resolució del Ministeri de Foment (BOE núm. 64, de 15 de març de 2016).

Pla d'habitatge 2009-2012

L’interès inicial dels préstecs convinguts formalitzats d’acord amb el Reial Decret 2066/2008, de 12 de desembre  és l’euribor a 12 mesos publicat pel Banc d'Espanya en el BOE el mes anterior al de la data de formalització del préstec, més un diferencial que pot anar de 25 a 125 punts basics.
Aquest interès, es revisarà cada 12 mesos, prenent com a referència l’euribor a 12 mesos publicat pel Banc d’Espanya al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el mes anterior al de la revisió.

Rendes màximes en cas de promoció privada i pública

Rendes màximes en cas de promoció privada i pública

1. Habitatges qualificats per a lloguer
   La renda màxima dels habitatges protegits qualificats per a lloguer és:
   • Contractes formalitzats durant el primer any, comptat a partir de la data de la qualificació definitiva: renda que consta a la qualificació definitiva.
   • Contractes formalitzats un cop hagi transcorregut un any des de la data de la qualificació definitiva:
     • La corresponent a un habitatge que es qualifiqui provisionalment en la mateixa data, o bé,
     • La que resulti d'incrementar el preu que consti en la qualificació definitiva amb la variació de l'índex de preus del consum (IPC) entre l'any de la qualificació i el del contracte de lloguer.
2. Habitatges qualificats per a venda
   Els habitatges qualificats per a venda s'han de destinar a domicili habitual i permanent de les persones titulars, si per algun motiu degudament justificat no podeu viure a l'habitatge i voleu llogar-lo cal que demaneu l’autorització per fer-ho a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i que justifiqueu documentalment aquests motius.
   En aquest cas, la renda màxima que podeu percebre és la que consti a la resolució d'autorització del lloguer.

Preus màxims de venda en cas de promoció pública

Preus màxims de venda en cas de promoció pública

Aquests habitatges estan qualificats a l'empara del Reial decret llei 31/1978, de 31 d'octubre, per un termini de 30 anys comptats a partir de la data de la qualificació definitiva.
Format de l'expedient:

• Expedients anteriors a 2015
  No tenen un format determinat com els de promoció privada.
  Alguns formats són: B-XXXX-H, B-XX-XXX, XXXXX, etc.
• Expedients de 2015 i posteriors
  

  Barcelona	Girona	Lleida	Tarragona	Terres de l'Ebre
  08-B-7XXX-XX	17-G-7XXX-XX	25-L-7XXX-XX	43-T-7XXX-XX	43-E-7XXX-XX

El preu de venda màxim per metre quadrat útil d'aquests habitatges depèn dels anys que han transcorregut des de la data de la qualificació definitiva (no hi ha zones).

• Durant els cinc primers anys: no es poden transmetre.
• Del sisè any al quinzè (inclosos): 545,76 €.
• Del setzè any al trentè (inclosos): 477,54 €.

El preu per metre quadrat de garatge i/o traster vinculats a l'habitatge no pot ser superior al 60% del preu per metre quadrat útil d'habitatge.

Preus màxims de venda en cas de promoció privada

Preus màxims de venda en cas de promoció privada

Per tal de saber el preu de venda màxim dels habitatges protegits hem de saber el número d'expedient de construcció a l'empara del qual es va qualificar l'habitatge. Aquest número es pot trobar a l'escriptura de compravenda o bé al Registre de la Propietat Urbana corresponent (finca matriu) i ens indica l'any en què es va demanar la protecció oficial (els dos últims dígits de l'expedient).

1. Expedients anteriors a 1969 (parc privat i parc públic)
   Aquests habitatges estan qualificats a l'empara del Reglament d'habitatges de renda limitada de 24 de juny de 1955 per un termini de 20 anys comptats a partir de la data de la qualificació definitiva i actualment són tots habitatges lliures.
    
2. Expedients 1969-1978
   Aquests habitatges estan qualificats a l'empara del Reglament d'habitatges de protecció oficial de 24 de juliol de 1968 per un termini de 50 anys comptats a partir de la data de la qualificació definitiva.
   
   
   1. Parc privat
      El format del número d'expedient d'aquests habitatges comença sempre per la lletra de la província.
      

      	Barcelona	Girona	Lleida	Tarragona
      Grup primer	B-GI-XXXX-XX	G-GI-XXXX-XX	L-GI-XXXX-XX	T-GI-XXXX-XX
      Grup segon	B-II-XXXX-XX	G-II-XXXX-XX	L-II-XXXX-XX	T-II-XXXX-XX
      Subvencionats	B-VS-XXXX-XX	G-VS-XXXX-XX	L-VS-XXXX-XX	T-VS-XXXX-XX

      El preu de venda d’aquests habitatges és el que lliurament acordin les parts (art. 1 del Reial decret 727/1993, de 14 de maig).
       
   2. Parc públic
      El format del número d'expedient d'aquests habitatges és:

      Barcelona	Tarragona	Lleida	Girona
      B-CD-XXXX-X	G-CD-XXXX-XX	L-CD-XXXX-XX	T-CD-XXXX-XX

      
      El preu de venda màxim per metre quadrat útil d'habitatge depèn de la localitat on es troba l'habitatge.
      

      Zona A*	Zona B	Zona C	Zona D
      1.940,48 €	1.576,64 €	1.394,72 €	1.212,80 €

      El preu per metre quadrat de garatge i/o traster vinculats a l'habitatge no pot ser superior al 60% del preu per metre quadrat útil d'habitatge.
      ^{* El preu de venda dels habitatges situats a Badia del Vallès és el 50% d'aquesta quantia. Les persones titulars d'aquests habitatges poden demanar autorització a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per poder vendre a 1.940,48 € el metre quadrat útil.}
       
3. Expedients de 1979 - 2001 (parc privat i parc públic)
   Aquests habitatges estan qualificats a l'empara del Reial decret llei 31/1978, de 31 d'octubre per un termini de 30 anys comptats a partir de la data de la qualificació definitiva i poden ser de règim general o règim especial.
   El format del número d'expedient d'aquests habitatges comença sempre pel codi postal de la província:
   

   Barcelona	Tarragona	Lleida	Girona
   08-1-XXXX-XX	17-1-XXXX-XX	25-1-XXXX-XX	43-1-XXXX-XX

   
   El preu de venda màxim per metre quadrat útil d'habitatge depèn de la localitat on es troba l'habitatge i el règim de la qualificació.
   

   	Zona A	Zona B	Zona C	Zona D
   Règim general	1.940,48 €	1.576,64 €	1.394,72 €	1.212,80 €
   Règim especial	1.705,50 €	1.478,10 €	1.307,55 €	1.137,00 €

   El preu per metre quadrat de garatge i/o traster vinculats a l'habitatge no pot ser superior al 60% del preu per metre quadrat útil d'habitatge.
   
4. Expedients de 2002 i posteriors (parc privat i parc públic)
   • Habitatges qualificats a l'empara del Decret 157/2002Aquests habitatges es van qualificar per un termini de 20 anys comptats a partir de la data de la qualificació definitiva i poden ser de règim general o règim especial.
   • Habitatges qualificats a l'empara del decrets 454/2004, 244/2005 i 13/2010El termini de la qualificació d'aquests habitatges depèn de la qualificació del sòl.
     • Sòls sense prescripció urbanística destinats a habitatge protegit: 30 anys
     • Sòls qualificats destinats a habitatge protegit: tot el temps que es mantingui la qualificació del sòl amb aquesta destinació, amb un mínim de 30 anys.

Aquests habitatges poden ser de règim general, règim especial o preu concertat.
El format del número d'expedient d'aquests habitatges comença sempre pel codi postal de la província.

Barcelona	Girona	Lleida	Tarragona	Terres de l'Ebre
08-B-XXXX-XX	17-G-XXXX-XX	25-L-XXXX-XX	43-T-XXXX-XX	43-E-XXXX-XX

El preu de venda màxim per m2 útil d'habitatge depèn de la localitat on es troba l'habitatge i el règim de la qualificació:

	Zona A	Zona B	Zona C	Zona D
Règim general	1.940,48 €	1.576,64 €	1.394,72 €	1.212,80 €
Règim especial	1.705,50 €	1.478,10 €	1.307,55 €	1.137,00 €

El preu per metre quadrat de garatge i/o traster vinculats a l'habitatge no pot ser superior al 60% del preu per metre quadrat útil d'habitatge.

	Zona A1 i A2	Zona A3	Zona B	Zona C	Zona D
Preu concertat	3.001,68 €	2.728,80 €	2.183,04 €	1.773,72 €	1.364,40 €

El preu per metre quadrat de garatge i/o traster vinculats a l'habitatge no pot ser superior al 50% del preu per metre quadrat útil d'habitatge.

• Habitatges qualificats a l'empara del Decret 75/2014

El termini de vigència de la qualificació d'aquests habitatges depèn del municipi on està ubicat i de la qualificació del sòl

1. 1. 1. Promocions situades en municipis inclosos en àrees de demanda residencial forta i acreditada:
         • Promocions sobre sòls de reserva destinats a protecció oficial: 20 anys
         • Promocions sobre sòls sense reserva destinats a protecció oficial: 10 anys
      2. Promocions situades en municipis NO inclosos en àrees de demanda residencial forta i acreditada:
         • Promocions sobre sòls de reserva destinats a protecció oficial: 10 anys
         • Promocions sobre sòls sense reserva destinats a protecció oficial: 5 anys

Aquests habitatges poden ser de règim general, règim especial o preu concertat.
El format del número d'expedient d'aquests habitatges comença sempre pel codi postal de la província:

Bacelona	Girona	Lleida	Tarragona	Terres de l'Ebre
08-B-XXXX-XX	17-G-XXXX-XX	25-L-XXXX-XX	43-T-XXXX-XX	43-E-XXXX-XX

El preu de venda màxim per metre quadrat útil d'habitatge depèn de la localitat on es troba l'habitatge i el règim de la qualificació.

	Zona A	Zona B	Zona C	Zona D
Règim general	1.940,48 €	1.576,64 €	1.394,72 €	1.212,80 €
Règim especial	1.705,50 €	1.478,10 €	1.307,55 €	1.137,00 €

El preu per metre quadrat de garatge i/o traster vinculats a l'habitatge no pot ser superior al 50% del preu per metre quadrat útil d'habitatge (25% si el garatge, tant de cotxe com de motocicleta, està situat en superfície de parcel·la i és obert).

	Zones A1 i A2	Zona A3	Zona B	Zona C	Zona D
Preu concertat	3.001,68 €	2.728,80 €	2.183,04 €	1.773,72 €	1.364,40 €

El preu per metre quadrat de garatge i/o traster vinculats a l'habitatge no pot ser superior al 40% del preu per metre quadrat útil d'habitatge (20% si el garatge, tant de cotxe com de motocicleta, està situat en superfície de parcel·la i és obert).