Aquest dijous 1 de juny a primera hora de la tarda,
es publicarà una nova versió del formulari del tràmit de certificació
energètica d’edificis de Catalunya, que inclourà els següents canvis:
Introducció de les dades tècniques des de l’arxiu XML de l’eina de certificació al formulari. Per exemple, no s’haurà d’incloure la potència i la font energètica de les instal·lacions. En el cas que l’arxiu XML no sigui correcte, donarà error en la tramitació, informant el tècnic de la causa.
Foment de la rehabilitació energètica dels edificis:
El nou formulari inclourà un camp on indicar si es tracta d’una rehabilitació,
que ens permetrà conèixer millor l’estat del parc edificatori de
Catalunya, saber quin percentatge d’edificis amb certificat han estat
rehabilitats.
Es podrà realitzar un certificat d’eficiència energètica d’edifici existent en fase de projecte. Aquest
canvi permet l' adaptació al procés constructiu d’una rehabilitació i a
les obligacions del Reial Decret 235/2013 que regula la certificació
energètica d’edificis, disposant de l’etiqueta de projecte durant
l’execució l’obra. Com en els certificats d’obra nova, la taxa es paga
en tramitar el certificat d’edifici acabat.
Resten exempts
de la taxa les certificacions d'edificis/part de l’edifici existents o
certificacions per rehabilitacions d'aquests edificis que obtinguin una
qualificació energètica A. En cas que la qualificació energètica obtinguda sigui una B, aquesta bonificació serà del 50%.
Si se supera la taxa màxima, aquesta bonificació s’aplicarà sobre la
taxa real. Amb l’objectiu de millorar la qualitat dels certificats, tots
aquests certificats seran revisats i es podrà trigar fins a 8 setmanes
en emetre’s la seva etiqueta.
Actualització de les taxes dels certificats d’eficiència energètica d’edificis a Catalunya.
Un cop publicat el nou formulari, només aquest serà vàlid per tramitar.
Si disposeu tràmits per enviar, caldrà que els tramiteu abans de dijous
al migdia. En cas contrari, caldrà tornar a descarregar el formulari i
omplir-lo de nou.
Subvencions per a la rehabilitació d'edificis d'ús residencial per a l'any 2017
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya finançarà
actuacions per la conservació, la millora de la qualitat i de la
sostenibilitat, o la realització d’ajustos raonables en matèria
d’accessibilitat
Documentació que s'ha d'aportar en les diferents fases del procediment (annex 2)
Especificacions tècniques en les intervencions dels edificis existents (annex 3)
Llocs de presentació de les sol·licituds (annex 4)
Indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) ponderat (annex 5)
Pressupost disponible: 5.468.142 €
Àmbit d’aplicació: Tota Catalunya excepte Barcelona i Àrea Metropolitana.
Beneficiaris:
Juntes de propietaris, les agrupacions de juntes de propietaris i els
propietaris únics d'edificis d'habitatges. En el cas previst a l'article
19.2.b) del Reial decret 233/2013, de 5 d'abril, també podran ser
beneficiàries les administracions públiques, els organismes i altres
entitats de dret públic, així com les empreses públiques i societats
mercantils participades íntegrament o majoritàriament per les
administracions propietàries dels habitatges.
Terminis
Primer termini. Obres subjectes a concurrencia pública competitiva.
Són per aquelles actuacions que hagin iniciat les obres a partir de
l'11 d'abril de 2013. El termini de presentació s’inicia l’endemà de la
publicació de la convocatòria al DOGC i finalitza el 30 de juny de 2017.
Dotació: 1.000.000€.
Segon termini. Obres subjectes a concurrència publica no competitiva.
Són aquelles actuacions que no hagin iniciat les obres abans de la
publicació de la convocatòria al DOGC. El termini de presentació
s’inicia l’endemà de la publicació de la convocatòria al DOGC i
finalitza el 31 de juliol de 2017. Dotació: 4.468.142 €.
Requisits per poder accedir a les subvencions
Antiguitat : edificis anteriors a l’any 1981.
Ús:
com a mínim, el 70% de la seva superfície sobre rasant ha d’estar
destinada a habitatge. S’exclou la planta baixa del còmput si no és
habitatge
70% dels habitatges de l’edifici han de constituir el domicili habitual i permanent dels seus propietaris o arrendataris.
Nombre d’ habitatges : En general l’edifici ha de tenir com a mínim 8 habitatges, amb excepcions.
Disposar del IAE (IITE (informe inspecció técnica de l'edifici) + Certificat energètic)
Obres iniciades desprès de l'11 d’abril de 2013.
Terminis per fer les obres
Les
obres s'han d'iniciar en un termini màxim de sis mesos comptats a
partir de l'endemà de la data de notificació de la resolució de
concessió de la subvenció.
La persona o entitat
beneficiària ha de comunicar a la Direcció de Qualitat de l'Edificació i
Rehabilitació de l'Habitatge de l'Agència l'inici de les obres en un
termini màxim d'un mes des del seu inici, amb la presentació de la
llicència municipal definitiva de les obres i del comunicat d'inici de
les obres de rehabilitació segons el model normalitzat que es pot
obtenir en el Portal Tràmits gencat
El
termini per a l'execució de les obres de rehabilitació no pot excedir
els 16 mesos comptats des de la data que consti en el certificat d'inici
de les obres de rehabilitació. Aquest termini es podrà ampliar
excepcionalment fins a 18 mesos quan es tracti d'edificis o actuacions
que afectin 40 habitatges o més.
Obres subvencionables i quantia de les subvencions
Les obres de rehabilitació susceptibles de ser subvencionades són les relatives a laconservació dels edificisi
que disposin d’un informe d’Inspecció Tècnica de l’Edifici d’habitatges
(ITE) que qualifiqui com a importants, greus o molt greus les
deficiències detectades en els elements comuns, ja siguin fonaments,
estructura i instal·lacions de l’edifici (electricitat, lampisteria,
gas, telecomunicacions...). També inclou les relatives a la conservació
de cobertes, terrats, façanes i parets mitgeres.
També poden ser subvencionades les actuacions adreçades a millorar laqualitat i la sostenibilitatde
l’edifici: millora de l’envolupant tèrmica de l’edifici, per reduir les
despeses de calefacció i refrigeració; instal·lació de sistemes de
calefacció i refrigeració, per incrementar l’eficiència energètica;
instal·lació d’equips de generació o d’equips que permetin la
utilització d’energies renovables, com l’energia solar, biomassa o
geotèrmica, i actuacions que redueixin el consum d’energia convencional i
millorin l’eficiència energètica de les instal·lacions comuns
d’ascensors i il·luminació de l’edifici.
Aquesta convocatòria també inclou, les actuacions per millorarl’accessibilitat,
com ara la instal·lació d’ascensors, remuntadors d’escales, rampes,
grues i altres adaptacions per a persones amb discapacitat sensorial.
No
són despeses subvencionables els tributs (impostos i taxes), com
l'impost sobre el valor afegit (IVA), l'impost sobre construccions
d'obres i serveis (ICIO) i les taxes que afectin les obres o els
honoraris professionals.
La quantia màxima de
les subvencions serà del 35 % del cost subvencionable de l’actuació,
excepte per la actuació per a la millora de l’accessibilitat que pot
arribar fins el 50 %, amb un topall per edifici que no pot superar
l’import que resulti de multiplicar 11.000 € per cada habitatge i per
cada 100 m2 de superfície útil de local.
El CAATEEB col·labora amb diferents institucions per la elaboració de
criteris interpretatius de legislació i normativa que permeten ajudar
als tècnics en la seves tasques de l’exercici professional
Taula per a la interpretació de la normativa contra incendis
TINSCI : Taula per a la Interpretació de la Normativa de Seguretat Contra Incendis
L'objectiu de la TINSCI és homogeneïtzar criteris d'aplicació de la normativa per al desenvolupament dels projectes tècnics.
Taula d'Accessibilitat a les activitats de Catalunya
TAAC : Taula d’Accessibilitat a les Activitats a Catalunya
L'objectiu de la TAAC és harmonitzar criteris d'aplicació de la
normativa vigent d’accessibilitat (autonòmica i estatal) als
establiments en edificis existents on es desenvolupin activitats d’ús
públic.
Ajuntament de Barcelona – Instal·lació d'ascensors en edificis existents
Criteris tècnics per a la interpretació de la normativa aplicable per
a la instal·lació d’ascensors en edificis existents i creació de la
comissió per a l’estudi de projectes singulars.
Per saber si les intervencions a realitzar en un edifici
es troben en una àrea de suspensió de llicències, es pot realitzar la
Consulta Prèvia Final o bé es pot consultar-ho a través de la web de
l’Ajuntament de Barcelona
A
vegades ens podem trobar amb zones de Barcelona o amb determinades
intervencions que es troben en règim de suspensió de llicències.
Per saber si les actuacions que volem realitzar en un emplaçament, es troben en una àrea de suspensió de llicència, podem fer:
Informem
en la consulta prèvia les actuacions que volem realitzar i
l’emplaçament de l’edifici on volem intervenir. La consulta prèvia, de
forma genèrica informa a la primera pàgina, de les suspensions de
llicències que actualment estan vigents. A continuació, a la següent
pàgina, en cas que l’edifici estigui emplaçat en una àrea de suspensió
de llicència informarà un text semblant o igual al que segueix:
S’ha
pogut comprovar que l’emplaçament de les obres es troba en un àrea de
suspensió de llicències que podria afectar el resultat d’una comunicació
prèvia o llicència. A causa d'aquest fet, es recomana que es posi en
contacte amb els Serveis Tècnics del districte corresponent, per tal que
l'informin sobre la situació urbanística de l'àmbit on vol realitzar
les obres.
Aquesta
recerca es realitza a través de la web de l’Ajuntament de Barcelona, al
seu apartat d’Urbanisme. A través d’aquesta recerca podem aplicar
filtres i obtenir informació sobre les suspensions de llicències que hi
ha a al districte on s’emplaça l’edifici objecte de les intervencions.
El filtre el podem fer indicant el “districte” i informant al títol
“suspensió” i fer la recerca, o bé indicant només al títol la paraula
“suspensió” i fer la cerca. D’aquesta última manera, obtindrem
informació de totes les suspensions de llicència que hi ha a Barcelona.
19,65 € per habitatge.
S'estableix una bonificació del 30% de l’import de la taxa per a les
sol·licituds de cèdula d’habitabilitat presentades i tramitades
mitjançant procediments telemàtics.
En queden exempts els propietaris sotmesos a un procés de dació en pagament.
L'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), comunament conegut com a plusvàlua municipal, funciona així:
Qui el paga:
En una compravenda el paga el venedor. En una herència o donació el paga l'hereu o donatari.
Base imposable — dos mètodes de càlcul (des de la sentència del TC de 2021 el contribuent pot escollir el més favorable):
Mètode objectiu (el tradicional):
Base = Valor cadastral del sòl × coeficient segons anys de tinença. Els coeficients els aprova anualment l'Estat amb màxims, i cada municipi aplica els seus dins d'aquests límits. A Barcelona els coeficients actuals van de 0,14 (fins a 1 any) fins a 0,45 (més de 20 anys).
Mètode real (novetat des de 2021):
Base = Plusvàlua real obtinguda × percentatge del sòl sobre el valor total cadastral. És a dir, (preu de venda − preu de compra) × (valor cadastral sòl / valor cadastral total).
Tipus impositiu a Barcelona:
El tipus màxim legal és del 30%. Barcelona aplica el 30% sobre la base imposable.
Exempcions i casos especials:
Si es ven amb pèrdues (preu de venda inferior al de compra) no es paga. En herències entre cònjuges i fills hi ha bonificació del 95% a Barcelona. En donacions entre cònjuges i fills la bonificació és del 95% també.
Terminis de pagament:
En compravenda 30 dies hàbils des de la transmissió. En herències 6 mesos prorrogables a 1 any.
Un exemple pràctic senzill:
Vivenda comprada el 2004 per 200.000 € i venuda el 2024 per 400.000 €.
Valor cadastral total 150.000 €, dels quals el sòl representa 90.000 € (60%).
Mètode objectiu: 90.000 × 0,45 = 40.500 € de base → 40.500 × 30% = 12.150 €
Mètode real: (400.000 − 200.000) × 60% = 120.000 € de base → 120.000 × 30% = 36.000 €
En aquest cas sortiria més favorable el mètode objectiu.
És útil saber el valor cadastral del sòl que es pot consultar fàcilment a la fitxa cadastral de l'immoble.
El resum de tot el procés:
Les tres sentències del TC (2017, 2019 i 2021)
El TC va dictar tres sentències successives contra l'impost. El 2017 va declarar la inconstitucionalitat de la fórmula de càlcul en els casos en què no hi havia increment real de valor. El 2019 va declarar també inconstitucional el cas en què la quota a pagar superava la plusvàlua realment obtinguda. Ripollet Finalment, el 26 d'octubre de 2021 va declarar inconstitucionals i nuls els articles 107.1, 107.2.a) i 107.4 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que regulaven la fórmula objectiva de càlcul de la base imposable, per considerar que era aliena a la realitat del mercat immobiliari i no respectava la capacitat econòmica real del contribuent. Albacar Assessors
La reforma legislativa immediata
El Govern va aprovar el Reial Decret-llei 26/2021, publicat al BOE el 9 de novembre i amb efectes des del 10 de novembre de 2021, per adaptar la normativa a la jurisprudència del TC i restablir l'exigibilitat de l'impost, que havia quedat en suspens. Albacar Assessors
Els canvis principals que va introduir el RDL 26/2021 van ser:
En primer lloc, la tributació de plusvàlues generades en períodes inferiors a l'any. En segon lloc, la possibilitat d'optar entre dos sistemes de càlcul, tal com exigia la pròpia sentència del Constitucional. I en tercer lloc, la no subjecció a l'impost quan el contribuent acrediti que no ha obtingut cap increment de valor. Cambrapropietat
Efectes retroactius — la qüestió clau
La norma s'aplica des del 10 de novembre de 2021 i no té efectes retroactius. Però qui va pagar la plusvàlua entre el 25 de novembre de 2017 i el 25 de novembre de 2021 pot tenir dret a reclamar. Cambrapropietat
El Tribunal Suprem, en sentència de 28 de febrer de 2024, va permetre al contribuent la reclamació i/o devolució de l'IIVTNU abonat pel cauce del procediment de nul·litat de ple dret, però deixant clar que la nul·litat dels preceptes no suposa per se que qualsevol pagament sigui antijurídic, sinó que cal acreditar que no hi va haver increment de valor o que la quantia determinada per l'administració era incorrecta. Cimtaxlegal
En resum, l'impost continua vigent des del novembre de 2021 amb la nova normativa, però amb els dos mètodes de càlcul alternatius que ja t'he explicat, i amb la garantia que si no hi ha plusvàlua real no es paga.
Una reciente sentencia del Tribunal Constitucional ha determinado que no
es legal que haya que pagar el Impuesto sobre el Incremento del Valor
de los Terrenos (más conocido como plusvalía municipal) cuando el
inmueble haya perdido su valor en el momento de la venta. Lucía Goy
Mastromiechele, socia directora de Goy Gentile Abogados, explica cómo
reclamar lo pagado de más.
En los últimos años cada vez más tribunales han considerado que
el Impuesto sobre el Incremento del Valor de los Terrenos (más conocido
como plusvalía municipal) no es exigible en los casos en que la venta de
un terreno haya supuesto una pérdida en lugar de una ganancia para
quien lo transmite. Sin embargo, la ausencia de un criterio claro ha
mantenido la incertidumbre y en muchos municipios el impuesto se ha
seguido aplicando en estos casos con regularidad. Finalmente, el pasado
16 de febrero, el Tribunal Constitucional (TC) confirmó la
interpretación favorable al contribuyente y declaró inconstitucional el
cobro de plusvalía en inmuebles que hayan perdido valor en el momento de
la venta.
La sentencia del TC se pronuncia sobre la norma foral
de Guipúzcoa. Sin embargo, existen otros procedimientos judiciales
pendientes de resolución sobre esta misma cuestión en relación a la
norma estatal y la misma sentencia del TC impone al legislador realizar
una reforma de la ley estatal. Se estima que, a nivel nacional, el
número de viviendas sobre las que se podría reclamar la devolución del
pago de la plusvalía por haberse transmitido por un valor inferior al de
adquisición estaría en torno a 550.000 inmuebles.
Lucía Goy
Mastromiechele, socia directora de Goy Gentile Abogados, explica qué
pasos debe dar una persona que haya pagado la plusvalía municipal sin
que realmente le corresponda, según la sentencia del Concstitucional.
¿Quién puede reclamar?
Pueden
reclamar aquellas personas físicas o jurídicas que hayan pagado el
impuesto en virtud de del traspaso de un inmueble a pérdidas en un
ejercicio fiscal no prescrito (últimos 4 años).
El traspaso de un
inmueble puede haberse producido en virtud de una compraventa,
herencia, donación o adjudicación por ejecución de hipoteca.
Pasos a seguir
Pagar el impuesto. Siempre se recomienda pagar el impuesto y luego reclamar su devolución para evitar intereses, recargos, multas, etc.
Escrito de solicitud de rectificación y devolución.
El primer paso para recuperar lo pagado en concepto de plusvalía es
presentar un escrito de solicitud de rectificación y devolución de
ingresos indebidos ante el Ayuntamiento al que se pagó el impuesto en
primer lugar. En dicho escrito debe figurar la cantidad de la que se
pide la devolución.
Recurso de reposición o reclamación económico-administrativa.
En caso de que el Ayuntamiento rechace la solicitud de devolución, se
debe proceder, en el plazo de 30 días, a presentar un recurso de
reposición ante el mismo órgano que lo dictó o una reclamación
económico-administrativa ante el Tribunal Económico-Administrativo
municipal competente. El recurso de reposición es potestativo, ya que
puede prescindirse de él e interponerse directamente la reclamación
contencioso-administrativo.
Procedimiento judicial. En
caso de que se desestime el recurso de reposición o reclamación, se
agota la vía administrativa y se abre la vía judicial. Se procede
entonces, en el plazo de dos meses, a presentar un recurso
contencioso-administrativo ante el Tribunal Superior de Justicia
competente.
Devolución. El Tribunal Superior de
Justicia, en principio, en consonancia con la reciente sentencia del
Tribunal Constitucional, estimará el recurso y fallará a favor de la
devolución del pago del impuesto más los intereses de demora.
Documentación necesaria
El reclamante deberá tener preparada la siguiente documentación:
Documentación acreditando el pago el impuesto.
Documentación acreditando la pérdida económica sufrida por el traspaso.
Documentación
acreditando la pérdida del valor del terreno en el momento de traspaso -
se recomienda un informe técnico de un perito o tasador-. Para muchos
tribunales el precio escriturado no es prueba suficiente del valor real
del inmueble, por tanto, es mejor aportar una tasación o informe
pericial.
¿Cuándo se debe reclamar?
Se
recomienda interponer el recurso lo antes posible. Existen otros
procedimientos judiciales en el TC pendientes de resolución sobre esta
misma cuestión y la misma sentencia del TC impone al legislador realizar
una reforma de la ley estatal, dos situaciones que pueden dar lugar al
establecimiento de requisitos adicionales o limitaciones a la
recuperación de los pagos sujetos a devolución.
¿Cómo se calcula el impuesto?
La
plusvalía municipal se calcula multiplicando el valor catastral del
terreno objeto de transmisión por el coeficiente aprobado por el
Ayuntamiento (los coeficientes máximo oscilan entre el 3% y el 3,7%), y
por el número de años transcurridos desde la compra (hasta un máximo de
20). El resultado así obtenido se multiplica por el tipo de gravamen
aprobado por el Ayuntamiento (que como máximo es del 30%).
Si eres una de esas personas que tuvo que pagar el impuesto sobre la plusvalía municipal a
pesar de haber perdido dinero con la venta de tu casa, puede que tengas
la posibilidad de reclamar lo pagado. Hace unas semanas, el Tribunal
Constitucional de Guipúzcoa declaró incostitucional el pago de este
impuesto cuando el contribuyente había perdido dinero en la transmisión,
lo que abre la vía a la posibilidad de que muchos afectados puedan
reclamar en el futuro.
Aunque la sentencia de momento solo afecta a una norma
foral por haberse producido en Guipúzcoa, los expertos están convencidos
de que la situación se extenderá al resto de comunidades
porque hay muchas denuncias pendientes sobre este tema. Y lo normal
sería que los tribunales se fueran pronunciando en el mismo sentido.
¿Qué
tienes que hacer si te tocó pagar el impuesto a pesar de haber perdido
dinero en la venta? Antes de nada tienes que asegurarte de que cumples
las condiciones necesarias para poder hacer
la reclamación, puesto que no todos los afectados podrán reclamar lo
pagado. Según Tinsa, medio millón de personas podrán hacerlo.
La primera es haber perdido dinero
con la transmisión del inmueble. Esto no garantiza la devolución, pero
es una condición necesaria para poder hacer la reclamación.
La segunda es que la venta se haya producido con posterioridad a febrero de 2013. Si la venta se hizo antes, ya ha prescrito y no se puede reclamar nada.
Si cumples estos requisitos, lo primero que tienes que hacer es interponer un recurso ante el Ayuntamiento,
aunque es probable que lo rechacen porque aún no hay una sentencia a
nivel estatal. Si eso ocurre, no quedará más remedio que recurrir
posteriormente a la vía judicial.
Prueba técnica
Y hay una cosa importante que tienes que tener en cuenta: se necesita una prueba técnica
realizada por un experto independiente que acredite la pérdida de valor
producida entre el momento de la compra y el de la venta. ¿Por qué?
Porque el impuesto sobre las plusvalías grava el valor del suelo, donde
influyen muchos factores y no solo el valor de la venta.
Y entre esos factores se incluye el precio de la vivienda, que
desde 2007 ha sufrido fuertes caídas. De hecho, éste es uno de los
principales motivos por los que muchos ciudadanos se han visto obligados
a vender sus casas perdiendo dinero. En 2015 los precios volvieron a
subir por primera vez desde el estallido de la burbuja inmobiliaria, que
se inició en 1997 y pinchó a principios de 2008.
Tasaciones infladas: cómo demostrar la nulidad de nuestra hipoteca
Mayo de 2013, Radio Politeia
emitió un programa sobre defensas del deudor hipotecario frente a un
posible desahucio, donde los profesionales Manuel Rey y Luis Fernando
Massa hicieron un brillante análisis sobre algo que apenas se toca en el
marco de la lucha contra las hipotecas basura: las tasaciones.
Recomendamos escucharlo con mucha atención.
La tasación es algo tan importante como olvidado en materia de lucha
contra el fraude bancario. En este post, lejos de abordar el problema
con tecnicismos, vamos a hacer un ejercicio práctico, sobre un caso real
(gracias Mª Ángeles y Fabián) que determina que la cuantía de nuestra
hipoteca es completamente engañosa y que en algunos casos como el que
vamos a ver ahora se trata de un liso y llano fraude. Este post va dirigido, como es habitual en este blog, a todo el
público, no solo a abogados. El objetivo del mismo es que todos podamos
hacer una revisión de nuestra tasación y que sepamos detectar dónde
hemos sido engañados.
1-Evaluando el problema
Cuotas desorbitadas, precios de compraventa por las nubes, escaso
conocimiento del consumidor sobre la materia sobre la que está
contratando…todo esto han sido los rasgos comunes de las hipotecas
firmadas durante la burbuja. La firma de una compraventa y de una
hipoteca conllevaban siempre la firma de un cerro de papeles que
abrumaban a cualquiera, con un montón de cláusulas que imponían tal
respeto al desdichado deudor, que terminaba creyendo que “con tanto papel, tanto notario y tanto papel timbrado, nada puede ser ilegal“.
De esta manera, el trabajador de a pie (en sentido amplio, puede ser
un profesional o dueño de una PYME) aceptaba que las cláusulas del
contrato eran válidas y obviaba que el valor de lo que estaba comprando
provenía de una tasación previamente maquillada.
La tasación es un documento que sirve para otorgar el valor a la
vivienda que se adquiere. Es el precio de referencia para el
otorgamiento de una hipoteca y debe estar realizada por un tasador
sometido a un régimen estricto de responsabilidad, esto es, que lo que
diga el tasador va a misa. Si el tasador manipulara los datos, estaría
cometiendo una infracción con consecuencias incluso penales.
Al margen de eso, quedémonos con una idea: la tasación, regulada por la Orden del Banco de España ECO/805/2003,
es determinante para el contrato de hipoteca, por lo que cualquier dato
falseado o manipulado debe involucrar la inmediata nulidad del
préstamo. Con varios años ya de crisis hipotecaria a nuestras espaldas
podemos llegar a la conclusión de que las tasaciones han sido la piedra
angular de la burbuja inmobiliaria. Las entidades financieras, que
vieron en el mercado de las titulizaciones hipotecarias el maná
inagotable de dinero dulce, fresco y fácil a costa de la ruina nacional,
necesitaban para estas operaciones tasaciones inusitadamente altas. Y
cuanto más altas fueran, mejor para todos: tasadores que cobraban
mayores comisiones (se cobraba por porcentaje) y entidades que colocaban
en el mercado de valores hipotecas infladas.
El ejercicio que vamos a hacer ahora, con el permiso de Fabián y Mari
Ángeles(son nombres ficticios), es diseccionar su tasación y demostrar
las falsedades que la misma contiene.
2-Mirando nuestra tasación
Para realizar la tasación, primero vamos a descargarnos este ejemplar
de una tasación realizada por la tasadora VALTECNIC S.A., una sociedad
de tasación que ha realizado las valoraciones de miles de hipotecas. Se
trata de una tasación de una vivienda de nueva construcción, realizada
por la promotora HERCESA en la localidad de San Fernando de Henares
(Madrid).
Para valorar la casa que en su momento compraron Fabián y Mari Ángeles, VALTECNIC S.A. utilizó el llamado método de comparación,
es decir, utilizar el precio de inmuebles de la zona con similares
características. En este caso, se trataba de inmuebles en una zona de
nueva construcción y edificados en su mayoría por la misma constructora,
por lo que mal empezamos. ¿Por qué decimos esto?, por la sencilla razón
de que será la sociedad de tasación la que determinará el precio de la
vivienda de Fabián y Mari Ángeles, pero también la de las viviendas
testigo (“El cuento de Juan Palomo…”).
3-Los inmuebles testigo
La normativa exige como mínimo 6 “inmuebles testigo” que serán
ponderados por coeficientes para asemejarlos al bien objeto de
valoración. Con ello se obtiene un valor unitario del m2 de inmueble que
multiplicado por los m2 del inmueble objeto de valoración supondrá el
valor de mercado del mismo. Lo que vamos a hacer ahora es analizar los
inmuebles testigo.
Inmuebles testigo de la tasación de Fabián y Mari Ángeles
Con estos datos vamos a ir a la sede virtual del Catastro,
y vamos a ver qué nos dicen de estos inmuebles y si es verdad lo que
dice el tasador. En esta pantalla vamos a ubicar estos inmuebles por
dirección (se puede hacer por referencia catastral, pero no la tenemos
en este documento).
Captura de pantalla del Catastro Virtual
La vivienda número 1, ubicada en la C/Ávila 3 de San Fernando de
Henares. Lo primero que nos encontramos es que se trata de un edificio
de viviendas, por lo que la descripción que nos hace es incompleta al no saber qué piso ha tomado como testigo.
Lo más paradójico es que se trata de un bloque de viviendas, más o
menos homogéneo. Según el tasador, la vivienda tiene dos años de
antigüedad (2006), sin embargo según el catastro se construyó en 2001. Hemos buscado en varios pisos de este bloque,
y todos tienen entre 114 y 116 m2, mientras que el tasador asegura que
tiene 130 m2 y que tampoco hemos encontrado. Con estos datos, ¿cómo sabe el tasador que este inmueble vale 390.000 euros si ni siquiera existe un inmueble con esas características?.
La vivienda número 2, ubicada en Avenida Montserrat 5. Con estos
datos, nos sale un bloque de viviendas compuesto por 208 unidades donde
debemos intuir cuál habrá seleccionado el tasador para su precio
testigo, efectivamente construídos en 2008 (en esto sí coinciden
tasadores y Catastro). Lo que no hemos encontrado es una vivienda con
110 m2, ya que ninguna unidad habitacional tiene esas medidas. ¿De dónde ha sacado el tasador que ese inmueble misterioso vale 390.000 euros? (la misma cantidad que el anterior, a pesar de tener características diferentes, menos m2 y estar en el mismo barrio).
Vivienda 3, sita en Avenida Montserrat 7. No sabemos a qué finca se
refiere, dado que este bloque de viviendas contiene 116 unidades
habitacionales donde ninguna tiene los 100 m2 descritos.
Vivienda 4, situada en Ventura Argumosa 20. Se trata de un bloque de
viviendas, por lo que es imposible saber qué precio ha tomado como
testigo. Según el tasador, la vivienda es de 2004, pero el catastro
refleja que el bloque fue construido en 1997 (no olvidemos que
rejuvenecer un inmueble permite subir su valor). Tampoco hemos
encontrado ninguna unidad habitacional con 110 m2
¿Se entiende la mecánica?. Los datos ofrecidos por los tasadores no
se condicen con la realidad(algunos son abiertamente falsos) y las
valoraciones no están basadas en ningún elemento objetivo. Lo que sí es
objetivo es que cuanto más alta sea la tasación, más cobrará la tasadora
y mayor beneficio se obtendrá por parte de la entidad financiera.
4-La diferencia entre la hipoteca del deudor y la hipoteca del promotor
En cada vivienda nueva existen dos operaciones diferentes: la
hipoteca concedida al promotor en el proceso constructivo y por otro
lado, la hipoteca concedida al consumidor (que muchas veces es una
subrogación de la anterior). Si la hipoteca promotor fue tasada en 50, y
pocos meses después, la misma u otra tasadora elevó el valor del
inmueble a 150, ¿alguien puede aceptar que en cuestión de meses el
precio haya subido en esas proporciones?, ¿estamos ante una subida de
precios o frente a una manipulación de precios de mercado?.
Al no existir elementos objetivos que evidencien o que justifiquen
esa subida, hablamos de un delito contra el mercado que además contiene
una expresa sanción en el vigente Código Penal.
Por ello, y en especial en los casos de hipotecas subrogadas, es de
gran interés saber en cuánto fue tasada la vivienda en uno y otro
momento, analizar la variación de precios y analizar las viviendas testigo tal
y como hemos visto. El caso de Fabián y Mari Ángeles es una
demostración cabal de la información manipulada, con el objeto de
influir en el mercado en perjuicio del consumidor.
5-¿Qué hacer?
El abanico de acciones que se derivan de estos elementos son muchos,
pero el principal es que el contrato de préstamo hipotecario debe ser
declarado nulo. Una tasación donde el precio resultante es la
consecuencia de datos falseados o manipulados afecta directamente a la
validez del contrato de préstamo; ya no hablamos de una cláusula
abusiva, donde el juez la anula pero el contrato de préstamo sigue
vigente, sino que el conjunto de la hipoteca parte de una premisa falsa,
o siendo benevolentes, “errónea”: el precio otorgado por la sociedad de tasación no es real.
Recomendaciones:
Solicitar al banco la tasación. Si la hipoteca es una subrogación, solicitar la tasación al inicio de la obra.
Comprobar si los datos de los inmuebles testigo son reales comparándolos con los datos ofrecidos por la sede del Catastro virtual.
Aportar esta información a nuestro colectivo de afectados.
Denunciar estos hechos ante la Fiscalía más próxima (en breve publicaremos un formulario con estos datos).
La pregunta que muchos se harán es “si la hipoteca es anulada, ¿me tengo que ir de mi casa?“.
En la abrumadora mayoría de los casos, la sociedad de tasación ha sido
aportada por la propia entidad financiera; el consumidor no tuvo
posibilidad de elegir a una tasadora alternativa. Por tanto el disparo
que debe realizar el abogado y los colectivos de afectados no debe ir
dirigido a la declaración de abusividad, sino a la nulidad del conjunto
del préstamo, donde la consecuencia inevitable es el levantamiento de la carga hipotecaria y la liberación del deudor, sin perjuicio claro está de las consecuencias penales de los firmantes del informe de tasación.
Hay que recordar que las sociedades de tasación están sometidas a un
régimen disciplinario propio de quien tiene que dar fe de sus actos; un
tasador es el equivalente a un perito y las
responsabilidades civiles derivadas de una actuación negligente o
dolosa de una sociedad de tasación recaerán en la entidad financiera.
La Fiscalía de Madrid imputa un delito de estafa a la tasadora de Unión de Créditos Inmobiliarios
La Fiscalía Provincial de Madrid ha denunciado a la sociedad de tasación Valtecnic S.A. por un delito de estafa por el mismo motivo que afecta a decenas de miles de préstamos hipotecarios en España:
las tasaciones realizadas para formalizar la hipoteca se basan en la
comparación de inmuebles inexistentes, datos falseados y comparaciones
de ofertas que las tasadoras no han podido acreditar su existencia.
El mecanismo que han tenido miles de préstamos hipotecarios para ser
concedidos ha sido el de, independientemente del bajo nivel de ingresos
de los deudores, elevar artificialmente los valores de la vivienda para
así poder sortear los límites impuestos por el sistema de valoración de
riesgos de la entidad. Esto abre la puerta a miles de querellas
contra las sociedades de tasación, que han incorporado tasaciones
adulteradas a la gran mayoría de préstamos hipotecarios, y por
añadidura, agrega un frente de batalla a las entidades financieras en
calidad de responsables civiles subsidiarios, ya que van a tener que
revisar todas sus tasaciones.
“Método de comparación”
El sistema utilizado por la tasadora Valtecnic (y replicado en casi
todos las tasaciones con finalidad hipotecaria) es el mismo en todos los
casos analizados. La entidad financiera ofrece los servicios de una
sociedad de tasación que valorará la vivienda a hipotecar a través del
llamado “método de comparación“, un
sistema que el Tribunal Supremo ya ha declarado su ineficacia en una
reciente sentencia contra las valoraciones de los justiprecios
expropiatorios en la Comunidad de Madrid.
Con este mecanismo, la sociedad de tasación debe buscar al menos seis
compraventas u ofertas de venta de viviendas con características
similares, ver los precios, desechar aspectos especulativos y con sus
precios, hacer una media ponderada que dará como resultado el valor de
nuestra casa.
A partir del análisis de fuentes abiertas realizado desde
BuenJuicio.com en una treintena de casos y que ha servido para formar la
decisión de la Fiscalía de Madrid y de los cuáles 20 eran de la
sociedad Valtecnic, hemos encontrado el mismo patrón: inmuebles testigo
donde el tasador afirma haber analizado un bloque de viviendas donde en
realidad hay un solar, números de calles que no existen, alteración de
los m2 de una vivienda para aumentar su precio o, en un gran volumen de
datos, ofertas de viviendas analizadas que ante la simple consulta del
afectado, la empresa no puede acreditar de dónde las sacó.
La analítica es un muestreo realizado a partir de los datos ofrecidos
para cada vivienda por la Dirección General del Catastro, que permite
comprobar los m2, la antigüedad y las características del inmueble que
supuestamente el tasador habría analizado.
Implicaciones
La gravedad de estos datos supone que miles de hipotecas contienen un
certificado de tasación donde la valoración de la vivienda es
completamente ficticio. La amplia mayoría de los préstamos hipotecarios
se han formalizado mediante una tasación realizada con el método de
comparación. Y las responsabilidades van desde el tasador que ha
consignado datos falsos en un documento mercantil hasta la propia
entidad financiera, que debe abordar las más que probables
responsabilidades civiles por incorporar a un préstamo una tasación de
estas características.
Pero la gravedad traspasa a la simple relación entre el deudor
hipotecario y el cliente. La mayoría de estas tasaciones se hicieron con
una doble finalidad: establecer el valor de tasación a efectos de
subasta, y servir asimismo de referencia de valor para las operaciones
que la entidad haga posteriormente en el mercado de títulos valores
respaldados por esas hipotecas (titulizaciones). Todas las empresas que
adquirieron un título valor respaldado por las hipotecas concedidas,
tienen en sus manos un bono basura.
El mecanismo del fraude es evidente: la entidad financiera que
concede el préstamo necesita que el deudor crea que tiene entre sus
manos una vivienda cuyo valor es mucho más alto de lo que realmente
vale, y de esta manera sortea las posibles reticencias de su cliente a
adquirir un bien que probablemente no pueda pagar (“la casa es cara, pero como vale mucho, si no puedo pagarla la vendo y al menos saco una diferencia“) y sortea también las limitaciones impuestas por el sistema de valoración de riesgos internos.
Aplicación informática
En las próximas semanas pondremos a disposición del público una
aplicación informática únicamente ejecutable en sistemas operativos
Linux (Ubuntu, Debian, etc.) que permitirá analizar los datos testigo de
una tasación y obtener resultados sobre su veracidad con dos fuentes de
información: la Dirección General del Catastro y el Consejo General de
Registradores de España.
Se trata de un mecanismo de análisis que realiza dos tipos de
consulta: ¿qué inmuebles ha analizado la sociedad de tasación?, y por
otro lado, ¿existió alguna vez esa compraventa?.
El proceso de análisis se ha hecho mediante la comparación de
tasaciones realizadas en las provincias de Madrid, Toledo, Guadalajara,
Murcia, Barcelona y Bizkaia, y en todos los casos, el resultado acredita
que la tasación realizada contiene datos incorrectos, o en su defecto,
la empresa no puede acreditarlos.
Instrucció Tècnica i criteris de justificació normativa
El Col·legi ha elaborat una instrucció tècnica que
defineix els paràmetres de verificació i control de la documentació per a
la emissió dels informes d’Idoneïtat Tècnica per l’Ajuntament de
Barcelona.
Per
facilitar l'elaboració de la documentació a presentar per a
obtenir l'Informe d'Idoneïtat Tècnica el Col·legi ha elaborat una instrucció
tècnica que inclou l’explicació dels diferents documents i apartats que
formen part dels expedients d’Idoneïtat Tècnica i que són
objecte de la nostra revisió segons el règim de col·laboració per a
l’exercici de les funcions de verificació i control amb l’Ajuntament de
Barcelona.
Acompanyen a la instrucció técnica una sèrie d’eines d’ajuda classificades per tipus d'intervenció, que estableixen els criteris per justificar la normativa
a aplicar segons casos concrets. Aquestes eines s’aniran publicant de
manera periòdica i s’aniran ampliant segons noves casuístiques
identificades. Es composen per un document de justificació genèric i es
desglossen en petites guies amb casos més concrets i exemples pràctics
sobre articles o apartats determinats de la normativa d’aplicació que
solen donar incidències.
Eines d'ajuda classificades per tipus d'intervenció
La cambra dona llum verda al llibre sisè, l’últim dels que conformen la regulació catalana del dret civil
Les obligacions i els contractes eren fins avui els únics aspectes
de l’àmbit privat de les persones físiques i jurídiques que, en absència
d’una regulació catalana, depenien parcialment del Codi civil espanyol.
Amb el vistiplau del Ple d’aquest dimecres a la Llei del llibre sisè,
Catalunya ha completat la regulació catalana del dret civil. Això
significa que “el Codi civil que ha sortit del Parlament és a partir
d’avui una norma d’aplicació principal a Catalunya, que converteix la
regulació espanyola en una legislació subsidiària”, ha subratllat el
conseller de Justícia, Carles Mundó.
Amb l’aprovació d’aquesta Llei, Catalunya substitueix
definitivament la compilació del dret civil de Catalunya de 1960, que va
assentar les bases del dret català modern. En aquest sentit, el
conseller ha afegit que es tracta d’una “eina del s. XXI, útil per donar
resposta als reptes del present i del futur”, i que és el resultat de
15 anys de feina dels millors juristes, tant del món acadèmic com
professional.
El Codi civil de Catalunya recull les normes en relació amb l’àmbit
privat de les persones físiques i jurídiques, establertes en sis
llibres diferents. Entre els aspectes destacats del llibre sisè, s’hi
compten la incorporació en els contractes de directives europees per a
la protecció dels consumidors; de contractes habituals de l’àmbit
privat, però que no estaven específicament previstos per cap norma, i
d’avenços significatius en matèria d’habitatge. La Llei que avui ha
aprovat el Parlament també suposa un pas endavant per a l’estalvi de
temps i diners amb la reducció de la judicialització a aquells casos en
què sigui imprescindible. La Llei del llibre sisè entrarà en vigor a
partir de l’1 de gener del 2018.
Avenços en matèria d’habitatge
El llibre sisè regula tots els contractes, entre els quals
destaquen el de permuta i el de compravenda, que és el contracte civil
per excel·lència. Això inclou des dels actes més quotidians fins a
moments tan importants com l’adquisició d’un habitatge. Precisament, el
llibre sisè comporta un augment de la protecció del consumidor en
aquesta matèria.
La Llei estableix que el comprador d’un habitatge podrà fer-se
enrere i recuperar les arres si una entitat de crèdit li denega el
finançament necessari per a l’execució de l’operació, cosa que evitarà
el volum actual de demandes per aquesta casuística. En relació amb les
persones que ja són titulars d’hipoteques, la Llei estableix obligacions
per protegir-les dels fons d’inversió que puguin comprar paquets de
crèdits. El llibre sisè també preveu el contracte de masoveria urbana,
que consisteix a llogar espais a canvi d’arreglar-los i de tenir-ne
cura. Encara en matèria d’habitatge, incorpora la nova regulació de la
institució de la condició resolutòria com a alternativa a la hipoteca,
que consisteix en el finançament de la compra per part del venedor i que
estalvia la intervenció de les entitats financeres.
Noves realitats socials
Per donar resposta a noves realitats socials, sovint vinculades a
la gent gran, el llibre sisè regula el violari (pensió vitalícia) i el
contracte d'aliments, pel qual una de les parts s'obliga a prestar
allotjament, manutenció, assistència i cura a una persona durant la seva
vida, a canvi de la transmissió d'un capital, en béns o drets.
Evitar les judicialitzacions innecessàries
La Llei també preveu la desjudicialització de diversos supòsits,
per estalviar temps i diners als ciutadans. Per exemple, estalvia la
necessària intervenció d’un jutge en casos d’interrogatio in iure;és
a dir, quan un dels hereus no accepta ni rebutja una herència, cosa que
paralitza l’acceptació per part de la resta. El Codi civil estableix
que la intervenció d’un notari serà suficient per desencallar-ho.
Impedir que les persones amb discapacitat perdin automàticament el dret a vot
La Llei del llibre sisè inclou millores en els altres llibres del
Codi civil. Entre aquestes millores, hi destaca una esmena al llibre
segon, dedicat a la persona i a la família, per impedir que les persones
amb discapacitat intel·lectual perdin automàticament el dret a vot.
Gràcies a l’aprovació d’aquesta esmena, els jutges s’hauran de
pronunciar de manera expressa sobre el dret a vot de totes les persones
amb discapacitat intel·lectual que passen per un procés d’incapacitació
judicial. La iniciativa respon a les demandes de les entitats que
representen les persones amb discapacitat i de les seves famílies a
Catalunya, que han denunciat les barreres que pateixen aquests ciutadans
a l’hora de participar en la vida política. El dret a vot és un dret
fonamental. No obstant això, a Catalunya hi ha 4.000 persones que no el
poden exercir perquè han perdut aquest dret amb una sentència
d’incapacitació, segons el síndic de Greuges.
La Comissió de Codificació
Totes les lleis que conformen el Codi civil de Catalunya han estat
elaborades per la Comissió de Codificació del Dret civil, formada per
experts juristes, com catedràtics d'universitat, notaris, jutges i
advocats, entre d’altres. Això fa que els textos jurídics gaudeixin d'un
ampli consens i d'un nivell tècnic contrastat.
Un Codi civil format per sis llibres
El sisè (2017) s’afegeix als altres cinc llibres que el Parlament
de Catalunya ja havia aprovat en exercici de les seves competències i
que conformen el corpus legal vigent a Catalunya sobre dret civil. El
primer (2002) estableix l’estructura i sistemàtica del Codi civil de
Catalunya; el segon (2010) està dedicat a la persona i a la família; el
tercer (2008) regula les persones jurídiques com les associacions i
fundacions; el quart (2008), les successions, i el cinquè (2006), la
propietat. Per tant, d’aquest Codi civil en depenen tant els testaments
com la compra d’un pis, la gestió d’una comunitat de veïns o el règim
econòmic matrimonial, entre d’altres. Aquests sis llibres actualitzen i
amplien la regulació que des de fa segles existeix a Catalunya en
matèria de dret civil, que és testimoni d'una història mil·lenària.
El límit d'ingressos per accedir a un habitatge protegit varia en funció de:
la normativa a l'empara de la qual està qualificat l'habitatge,
el règim de la qualificació (general, especial o preu concertat),
el nombre de membres que formen la unitat familiar o de convivència
la zona on està ubicat l'habitatge.
1. Habitatges qualificats a l'empara del Decret 157/2002, d'11 de juny, modificat pel Decret 454/2004, de 14 de desembre.
2,5 vegades Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM) - règim especial - venda i lloguer a 30 anys
1-2 membres
3 membres
4 membres
5 membres
6 membres o més
Zona A
23.297,31
24.017,85
25.050,87
26.474,22
28.069,05
Zona B
21.926,88
22.605,03
23.577,29
24.916,91
26.417,93
Zona C
20.708,72
21.349,20
22.267,44
23.532,64
24.950,27
Zona D
18.637,85
19.214,28
20.040,70
21.179,38
22.455,24
5,5 vegades IPREM - règim general - venda i lloguer
1-2 membres
3 membres
4 membres
5 membres
6 membres o més
Zona A
51.254,09
52.839,27
55.111,92
58.243,28
61.751,91
Zona B
48.239,14
49.731,07
51.870,04
54.817,21
58.119,45
Zona c
45.559,19
46.968,24
48.988,38
51.771,81
54.890,59
Zona D
41.003,27
42.271,41
44.089,54
46.594,63
49.401,53
6,5 vegades IPREM - preu concertat - venda
1-2 membres
3 membres
4 membres
5 membres
6 membres o més
Zona A
60.573,01
62.446,40
65.132,27
68.832,97
72.979,53
Zona B
57.009,89
58.773,09
61.300,96
64.783,97
68.686,62
Zona C
53.842,68
55.507,92
57.895,35
61.184,86
64.870,70
Zona D
48.458,41
49.957,12
52.105,82
55.066,38
58.383,63
2. Habitatges qualificats a l'empara del Decret 244/2005, de 8 de novembre
2,5 vegades IPREM - règim especial - venda i lloguer a 30 anys
1 membres
2 membres
3 membres
4 membres
5 membres o més
Zona A
24.850,00
25.618,56
26.720,43
28.238,64
29.939,76
Zona B
23.296,88
24.017,40
25.050,40
26.473,72
28.068,52
Zona C
21.926,47
22.604,61
23.576,85
24.916,44
26.417,43
Zona D
18.637,50
19.213,92
20.040,32
21.178,98
22.454,82
5,5 vegades IPREM - règim general - venda i lloguer a 10 i 25 anys
1 membres
2 membres
3 membres
4 membres
5 membres o més
Zona A
54.670,00
56.360,82
58.784,95
62.125,00
65.867,47
Zona B
51.253,13
52.838,27
55.110,89
58.242,19
61.750,75
Zona c
48.238,24
49.730,14
51.869,07
54.816,18
58.118,36
Zona D
41.002,50
42.270,62
44.088,71
46.593,75
49.400,60
6,5 vegades IPREM - preu concertat - venda
1 membres
2 membres
3 membres
4 membres
5 membres o més
Zona A
64.610,00
66.608,25
69.473,12
73.420,45
77.843,37
Zona B
60.571,88
62.445,23
65.131,05
68.831,68
72.978,16
Zona C
57.008,82
58.771,98
61.299,81
64.782,75
68.685,33
Zona D
48.457,50
49.956,19
52.104,84
55.065,34
58.382,53
3. Habitatges qualificats a l'empara del Decret 13/2010, de 2 de febrer.
2,33 vegades Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) - règim especial - venda i lloguer a 10 o 25 anys
1 membres
2 membres
3 membres
4 membres o més
Zona A
24.850,48
25.619,05
26.720,94
26.816,10
Zona B
23.297,32
24.017,86
25.050,89
25.140,09
Zona C
21.926,89
22.605,04
23.577,30
23.661,26
Zona D
18.637,86
19.214,29
20.040,71
20.112,07
4,21 vegades IRSC - règim general - venda i lloguer a 10 o 25 anys
1 membres
2 membres
3 membres
4 membres o més
Zona A
44.730,84
46.114,27
48.097,68
48.268,95
Zona B
41.935,16
43.232,12
45.091,57
45.252,14
Zona C
39.468,39
40.689,06
42.439,13
42.590,25
Zona D
33.548,13
34.585,70
36.073,26
36.201,71
5,14 vegades IRSC - règim general - venda
1 membres
2 membres
3 membres
4 membres o més
Zona A
54.671,05
56.361,90
58.786,07
58.995,41
Zona B
51.254,11
52.839,28
55.111,94
55.308,20
Zona C
48.239,16
49.731,09
51.870,06
52.054,77
Zona D
41.003,29
42.271,43
44.089,55
44.246,56
6,08 vegades IRSC - preu concertat - venda
1 membres
2 membres
3 membres
4 membres o més
Zona A
64.611,24
66.609,52
69.474,45
69.721,85
Zona B
60.573,03
62.446,43
65.132,29
65.364,23
Zona C
57.009,91
58.773,11
61.300,98
61.519,28
Zona D
48.458,43
49.957,14
52.105,84
52.291,39
4. Habitatges qualificats a
l'empara del Decret 75/2014, de 27 de maig i habitatges del parc públic
qualificats a l'empara de la normativa anterior a 2002.
5,00 vegades IRSC - règim general - venda i lloguer - àrees de demanda forta i acreditada
1 membres
2 membres
3 membres
4 membres o més
Zona A
53.118,20
54.761,03
57.116,34
59.020,22
Zona B
49.798,31
51.338,47
53.546,57
55.331,46
Zona C
46.869,00
48.318,56
50.396,77
52.076,67
Zona D
39.838,65
41.070,77
42.837,26
44.265,17
5,50 vegades IRSC - règim general - Venda i lloguer - no àrees de demanda forta i acreditada
1 membres
2 membres
3 membres
4 membres o més
Zona A
58.430,02
60.237,13
62.827,98
64.922,24
Zona B
54.778,14
56.472,31
58.901,23
60.864,60
Zona C
51.555,90
53.150,41
55.436,45
57.284,33
Zona D
43.822,52
45.177,85
47.120,98
48.691,68
6,50 vegades IRSC - preu concertat - venda i lloguer
1 membres
2 membres
3 membres
4 membres o més
Zona A
69.053,66
71.189,34
74.251,25
76.726,29
Zona B
64.737,81
66.740,01
69.610,54
71.930,90
Zona C
60.929,70
62.814,12
65.515,81
67.699,67
Zona D
51.790,25
53.392,01
55.688,44
57.544,72
Aquet límit d’ingressos és aplicable a les sol·licituds de visats de contractes de compravenda/lloguer presentades abans de l’1 de juliol de 2016. Per determinar la quantia dels ingressos familiars es
pren com a referència la base imposable general i de l’estalvi,
corresponent a la declaració, o declaracions de l’impost de la renda de
les persones físiques presentades per cada un dels membres de la unitat
familiar o de convivència relatives a l’últim període impositiu amb
termini de presentació vençut, en el moment de la sol·licitud del visat.
En tots els casos, en el supòsit que algun membre de la unitat
familiar o de convivència estigui afectat per alguna discapacitat, en
les condicions que estableix la normativa de l’impost sobre la renda de
les persones físiques, s’aplicarà el tram següent de la composició
familiar.
Exemple: si la unitat familiar o de convivència està formada per dos
membres, el límit d’ingressos serà el d’una unitat de familiar o de
convivència formada per membres membres.
